“És impossible pensar sol” Ouaknin

“Els sols, pobres d’ells, s’ensopiran” Jeremies

Enllaç:  Comunitats d’aprenentatge

Possiblement no hi ha una resposta a aquesta qüestió. S’aprèn de tantes maneres possibles com persones, situacions, vivències, necessitats o finalitats per aprendre hi ha. Per tant podríem dir que s’aprèn de qualsevol manera. El que potser ens interessi més és saber quins tipus d’aprenentatges volem facilitar a la Llacuna del Poblenou, per tant quins aprenentatges caldrà promoure.

Hi ha però una evidència: l’aprenentatge és un fet personal que només es pot donar en un context social. És a dir, ningú pot aprendre per un altre, aprèn la persona, l’individu concret, però aquest individu només pot aprendre en interacció amb l’altre, en relació amb l’altre, en diàleg amb l’entorn, en contacte amb sabers compartits. A La Llacuna del Poblenou considerem que de la qualitat d’aquest diàleg en dependrà la solidesa de l’aprenentatge. Com més rica, com més aprofundida, com més diversa, com més matisada, com més complexa sigui la relació amb l’entorn, amb els sabers diversos, més valor tindrà per qui aprèn allò que aprèn.

Sabem també que l’aprenentatge, si bé demana un procés cognitiu, és alhora un procés emocional o sentimental. Dit ras i curt, aprenem emocionant-nos. Depenent de les emocions i dels sentiments que acompanyen el procés d’un determinat aprenentatge, aquest tindrà un significat, un valor, una perdurabilitat o, fins i tot, una eficàcia determinada per a la persona que el fa.