“El conocimiento supone navegar en un océano de incertidumbre a través de archipiélagos de certezas.” Edgar Morin
El nostre temps i el nostre entorn es veuen saturats d’informació. Els nens i les nenes de la nostra escola en disposen en gran quantitat o si més no dels mitjans per accedir-hi. Viuen en la societat de la informació. Així doncs, l’escola no ha de ser aquella institució que intenti augmentar les cotes d’informació. Cal aconseguir que l’escola sigui un lloc de construcció de coneixement, és a dir, un lloc on s’aprengui a operar amb la informació per tal d’integrar-la a la pròpia vida i convertir-la així en coneixement Perd sentit la transmissió de sabers ja sabuts, de pensament ja pensat. Volem, a través de les vivències a l’escola, construir pensament propi, coneixement experiencial. El coneixement esdevé més rellevant quan més alt sigui el sentit cultural i social que pren per a l’alumne. Entès d’aquesta manera, el coneixement és una conversa amb la cultura i amb la vida que nodreix i enriqueix la mirada d’uns éssers en construcció a qui s’acompanya i ajuda en el seu itinerari personal i intel·lectual promovent alhora actituds positives vers l’aprenentatge i el coneixement.
La realitat és múltiple i el què ens permet construir el coneixement són aproximacions interpretatives a aquesta realitat. Cal integrar a l’aula i a la construcció del coneixement aquesta multiplicitat de mirades. El coneixement, és a dir, el saber viscut, és un fet personal que es construeix col·lectivament, socialment i per tant el currículum ha d’integrar les diverses identitats dels membres del grup que creen coneixement, és a dir, les biografies de cadascú amb tot allò que comporten.
La concepció del currículum com un fet dinàmic ha de permetre la participació, el diàleg i la intervenció per part de tothom. Això obligarà a que cadascú prengui consciència sobre el seu propi procés d’aprenentatge, en aquest sentit l’avaluació ha de comportar la possibilitat de prendre decisions sobre processos personals i grupals que es creen a partir de la gestió del currículum. L’avaluació, des de la nova mirada del currículum, deixa de ser una eina de poder i sancionadora per passar a ser una eina generadora de valors i de noves accions.
L’escola La Llacuna del Poblenou vol ser un lloc d’excel·lència cultural. El currículum per tant, com sempre ha fet, ha de permetre viatjar per la cultura i pel saber, ens ha de permetre portar a oïdes dels nostres alumnes la veu dels qui ens han precedit. És d’aquesta manera que tant l’alumne com el mestre prenen consciència de la seva finitud, és a dir, del fet de saber que no són ni origen ni final de res.
Per tot el que hem dit fins ara podem afirmar que a l’escola La Llacuna del Poblenou, apostem per una gramàtica escolar que permeti un tractament del temps i dels espais escolars el més flexible possible. Alhora creiem que el plantejament dels aprenentatges ha de fer-se de forma global i sincrètica ja que hi ha raons psicològiques, pedagògiques i epistemològiques que expliquen que aquesta és la manera d’aprendre a la infància. Dit d’una altra manera, les tradicionals matèries que fins ara s’han donat a l’escola, les entenem només com a eines que ens permeten entendre la complexitat del món, en elles mateixes no tenen sentit a l’escola d’infantil i primària on el que pretenem és la creació d’un coneixement comú per a la comprensió complexa i totalitzadora de la realitat.