Amb aquest títol s’inaugura demà 26 de març una exposició al Palau Robert de Barcelona (Passeig de Gràcia, 107), que es podrà veure fins el 15 de juny. Aquesta és la infomació que trobem al web del Palau Robert:

Recrear l’atmosfera, el món complex i peculiar de les novel·les de Mercè Rodoreda i alhora incitar a la lectura o la relectura de l’obra de l’escriptora. Aquest és un dels objectius de l’exposició “Mercè Rodoreda. La mort de la innocència”, que es presenta del 25 de març al 15 de juny al Palau Robert, i que té com a comissària Marina Gustà.

La mostra també pretén trencar la imatge preconcebuda, determinats estereotips que associen la figura de Rodoreda, figura rellevant de la literatura i la cultura catalanes contemporànies, amb personatges marcats per una certa blederia i la quotidianitat dels barris de Gràcia o Sant Gervasi. Una mirada sobre l’obra de l’escriptora que no s’ajusta a la realitat, ja que l’anàlisi de la seva producció literària fa veure la força vital dels personatges, en els quals s’observa un denominador comú: la pèrdua de la innocència i el pacte amb la vida o amb la mort que se’n deriva, i la violència amb què s’afronta l’existència humana.

El discurs de l’exposició consta de quatre àmbits que porten el títol d’algunes de les novel·les més conegudes de l’escriptora: La plaça del Diamant, Mirall trencat, La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra. En cada apartat s’hi recrea l’atmosfera de les novel·les escollides per desenvolupar el guió expositiu. Els àmbit s’associen a uns escenaris concrets: el laberint, el bosc, la casa i el camí, i també a audiovisuals, sons, sorolls, músiques, olors i veus que donen a conèixer textos de Mercè Rodoreda.

Les dues primeres obres seleccionades, La plaça del Diamant i Mirall trencat són considerades, per la crítica i els lectors, les dues millors novel·les de l’escriptora. Els dos relats comparteixen una acció versemblant, escenaris i temps històric que es poden identificar. En les altres dues obres, La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra coincideixen indrets i personatges sense nom o amb noms fantàstics i el protagonisme d’un personatge adolescent masculí. D’aquesta manera es mostra la complexitat i les matisos de l’univers de l’escriptora en alternar la Rodoreda més coneguda i la que ho és menys.

En aquest web trobareu l’estructura de l’examen i els criteris d’avaluació de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) del curs 2007-2008, referits a la llengua catalana.

Les examen té dues opcions: una a partir d’un text literari (La plaça del diamant o Terra Baixa) i una altra d’un altre registre (científic, humanístic, periodístic…). S’ha d’escollir una de les dues opcions.

És important parar esment en els criteris d’avaluació (descompte per faltes) i els criteris de valoració de la redacció.

I, atenció!, AQUÍ trobareu el mateix de totes les altres matèries. Es pot consultar en línia o podeu baixar-vos la informació en arxius pdf.

El Tirant lo Blanch, obra principal del valencià Joanot Martorell al segle XV, és una de les principals novel·les de cavalleries de la literatura catalana.

És un dels llibres que el barber i el capellà del poble del Quixot salven de la crema de la biblioteca del cavaller de la trista figura. I és que la seva influència, contínua des del moment de la primera publicació (a València l’any 1490), arriba als nostres dies. Un exemple contemporani de la modernitat i interès actual en aquest text va ser la pel·lícula Tirant lo Blanc de Vicente Aranda (2005).

Ara podem gaudir d’una peculiar versió teatral al Teatre Romea, la del sempre original Calixto Bieito. En paraules del director:

“Per a la posada en escena, he volgut cercar tota l’essència festiva de l’original escrit pel cavaller valencià Joanot Martorell per convertir-lo en una gran festa teatral; en una celebració de l’home en tota la seva esplendor però alhora en tota la seva brutalitat i decadència.”

La música de l’artista de Vinaròs Carles Santos acompanya una adaptació que pot resultar sorprenent per a tot coneixedor d’aquest clàssic. Fins al 9 de març, al Teatre Romea.

En les seves paraules, l’Institut d’Estudis Catalans “té cura de l’estudi de la llengua, estableix la normativa i vetlla perquè el procés de normalització d’aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit lingüístic.”

Dins aquestes funcions, s’ha iniciat, de fa temps, la publicació a Internet de la gramàtica oficial del català. Aquí la podreu trobar (encara manca l’apartat de sintaxi). Entre altres coses trobareu un apartat de Fonètica. Tots els documents són arxius pdf que es descarregaran al vostre ordinador.

Aquest enllaç a la web És a dir ens mostra els símbols fonètics i, el que ens pot servir més, inclou arxius de so per si tenim dubtes en la pronúncia d’algun d’ells. En principi, els usuaris d’aquesta web són periodistes que han d’utilitzar el català com a mitjà d’expressió, però si ens en podem aprofitar, benvinguda sigui.

A la il·lustració inferior teniu les diferents parts de l’aparell fonador (clicar per augmentar):

L’any 2008 es commemora el centenari del naixement de Mercè Rodoreda. Amb motiu d’aquesta efemèride la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d’Estudis Catalans), la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull consideren cabdal la celebració de l’Any Rodoreda.

Aquí teniu la web d’aquesta celebració.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Girona, 1983) està considerada una de les escriptores més importants de la narrativa catalana contemporània i ben segur que la més internacional. En la seva obra, que ha estat traduïda a gairebé una trentena d’idiomes, destaquen la novel·la i el conte, però també hi són presents el periodisme, la poesia i el teatre, amb petites incursions en la pintura, art que, durant uns anys, va practicar a manera de divertiment. Algunes de les seves obres, a part de les més divulgades La plaça del Diamant i Mirall trencat, són les següents: Aloma, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar, Quanta, quanta guerra…, Vint-i-dos contes, La meva Cristina i altres contes, Semblava de seda i altres contes i Viatges i flors.