Author Archives: CEIP Vall de Lord

Eclipsis de Sol i de Lluna

Eclipsis de Sol

Quan la Lluna se’ns posa al davant i ens tapa la llum del Sol i no el veiem; això es un eclipsi de Sol.

Eclipsis de Lluna

Quan la Terra es posa entremig del Sol i la Lluna, i a la Lluna no li toquen els raigs del Sol i no la veiem; d’això en diem eclipsi de Lluna.

Imatge: eclipsi de Lluna, a http://blocs.mesvilaweb.cat/media/RWNsaXBzaS0yMy1zbWFsbA==_82055_5796_1.jpg

Article fet per la Gemma i la Rita.

La Via Làctia

La Via Làctia

La Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia de forma espiral (més concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d’estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d’estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses. Tot fa suposar que al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és molt difícil que es pugui detectar a causa de la gran densitat d’estels que hi ha a la part central d’una galàxia. Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra galàxia, i són les que formen les agrupacions anomenadesconstel·lacions.

L’aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra en va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet, com s’explica al mite d’Hera i Alcmene.

La Via Làctia és un gegant entre les galàxies: té una massa d’entre 750 mil milions i un bilió masses solars. Té forma de llentia, amb un diàmetre d’uns 100.000 anys-llum i un gruix d’uns 10.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys-llum del centre de la galàxia.

Imatge: http://www.cardassiaprimera.com.ar/Via-Lactea.jpg

Text: http://ca.wikipedia.org/wiki/Via_Làctia

Dor, la nostra tortuga

Dor, la tortuga de cicle mitjà

Dor, la tortuga de la classe de cicle mitjà

Tots els alumnes hem volgut dir la nostra vers el Dor, la tortuga que cada dia d’escola ens fa companyia a classe tot nedant dins la seva peixera:

  • “La tortuga es diu Dor i el seu menjar es diu “Menú Stick”. Aguanta respirant dins de l’aigua. També menja carn.” (Àlex, 3r)
  • “A mi m’agrada el Dor. Molt, molt i molt.” (Fàtima, 3r)
  • “La tortuga és un ésser viu. És un rèptil que viu a l’aigua i fora de l’aigua.” (Fàtima, 4t)
  • “La tortuga de cicle mitjà es diu Dor. El curs 08-09 es va morir una tortuga que es deia Dora. Aquest estiu el Dor s’ha fet molt gran.” (Gemma, 4t)
  • “La nostra tortuga es diu Dor. Gairebé cada dia nosaltres li rentem la peixera perquè pixa cada dia, igual que nosaltres. Ja s’ha fet molt gran. Em sembla que la peixera li agrada.” (Guillem, 3r)
  • “Per menjar al matí li han de donar tres boles de pinso i a la tarda també.” (Joana, 4t)
  • “La tortuga un any enrere era molt petita i ara és més gran.” (Joel, 4t)
  • “L’any 2007 es van comprar dos tortugues: el Dor i la Dora. L’any 2008 va morir la Dora. I ara l’any 2009 ha quedat el Dor.” (Julià, 4t)
  • “La tortuga no es pot tocar la cara i es diu Dor. Cada dos dies li hem de canviar l’aigua. El Dor menja “Specipez”, que és un menjar rectangular i molt petit.” (Kevin, 3r)
  • “La tortuga es diu Dor. Viu a la peixera, menja “Menú Stick” i és una mica petita.” (Modestas, 3r)
  • “Cada dia li canviem l’aigua i les pedres de la peixera. La tortuga es diu Dor. Un dia se’ns va morir una tortuga petita que es deia Dora.” (Noèlia, 4t)
  • “El Dor és la nostra tortuga. En aquest darrer any s’ha fet molt grossa. Em penso que ara té quatre anys.” (Núria, 4t)
  • “La tortuga que tenim a classe és molt gran. Abans la tortuga era molt petita, però ara s’ha fet gran. En teníem dos, però una se’ns va morir. Les tortugues es deien Dor i Dora, però ara sols tenim el Dor. La tortuga Dora es va morir perquè el Dor se li menjava el menjar.” (Pau, 4t)
  • “La tortuga es diu Dor i és molt grossa. Abans tenia una companya tortuga que es deia Dora, però es va morir perquè el Dor se li menjava el menjar.” (Rita, 4t)
  • “Aquesta tortuga es diu Dor. Tenia una germana que es deia Dora, que es va morir perquè el Dor li prenia el menjar.” (Sònia, 4t)
  • “Vam tenir dos tortugues: una que es deia Dora i l’altra Dor. La Dora es va morir de petita, però el Dor encara no. Encara viu i s’ha fet molt més gran que abans. Menja menjar de tortuga i pernil dolç.” (Vilian, 4t)
  • “La tortuga és carnívora. Tenim que canviar-li l’aigua perquè fa una mica de pudor. Ha crescut molt. Es diu Dor.” (Yasmina, 3r)
  • “La tortuga beu una mica d’aigua i després menja quatre trossos de pinso.” (Youssra, 3r)

Tortugues: de mascota a amenaça

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/mediambient/903521.rm" width="322" height="288"/]

El programa “El medi ambient” parla , en aquesta ocasió, del perill que suposen les tortugues de Florida per a les tortugues autòctones.

Allò que fa força anys era una imatge exòtica, veure una tortuga de Florida als embassaments, rius o estanys catalans, ara s’ha tornat usual. Tant, que les tortugues de Florida arraconen l’espècie autòctona i la posen en perill. Comprades com a petites mascotes, creixen fins a convertir-se en una molèstia per a molts propietaris, sobretot quan comproven que és una espècie agressiva. El gran nombre d’aquests rèptils abandonats ha obligat a fer campanyes de captura, tot i que d’aquesta manera només es pot eliminar una petita part de la població invasora.

El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa és un dels llocs on la Generalitat porta les tortugues recollides. Però l’espai s’ha fet petit, perquè cada any se’n capturen unes dues mil. Algunes es quedaran aquí o en altres centres per a les visites didàctiques. Les malaltes o mutilades se sacrificaran i d’altres les donaran en adopció a famílies conscienciades que no les abandonaran.

La importació de la tortuga de Florida està prohibida a la Unió Europea, però encara hi ha exemplars que es comercialitzen i poden circular liurement pel continent.

Ara el perill no és només la tortuga de Florida, sinó parentes seves que es poden importar legalment. Només queda el recurs de continuar conscienciant els ciutadans i assajar noves fórmules legals que impedeixen o dificultin el comerç d’aquests rèptils.

Text i vídeo: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=31366&p_ex=tortugues

2010: Any Internacional de la Biodiversitat

Insecte

El proper any 2010 ha estat declarat per les Nacions Unides Any Internacional de la Biodiversitat.

Segons hi figura a l’enciclopèdia virtual Viquipèdia, s’enten per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexes ecològics dels que formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. (Definició dels nivells de la biodiversitat segons la Convenció sobre la Diversitat BiològicaRío 1992).

El valor essencial de la biodiversitat rau en què és resultat d’un procés històric natural de gran antiguitat. Per aquesta única raó, la diversitat biològica té el dret de continuar la seva existència. L’home i la seva cultura, com a producte i part d’aquesta diversitat, ha de vetllar per a protegir-la i respectar-la.

A més a més la biodiversitat és garantia de benestar i equilibri en la biosfera. Els elements diversos que constitueixen la biodiversitat conformen veritables unitats funcionals, que aporten i asseguren molts dels “serveis” bàsics per a la nostra supervivència.

Finalment, des de la nostra condició humana, la diversitat també representa un capital natural. L’ús i benefici de la biodiversitat ha contribuït de moltes maneres al desenvolupament de la cultura humana, i representa una font potencial per a fer front a necessitats futures.
Per a més informació sobre la Biodiversitat: http://ca.wikipedia.org/wiki/Biodiversitat
Imatge: http://www.flickr.com/photos/gonzak/2139152065/