En aquest mòdul es volen treballar tots aquells aspectes que, dins del currículum d’EVP, tenen a veure amb la producció de narracions audiovisuals, i que s’aproximen a àmbits de la cultura visual com són el cinema, la publicitat i la televisió. Per l’extensió del mòdul no farem una incursió aprofundida en cadascun d’aquests àmbits. Donarem paràmetres que permetin entendre i treballar a l’aula algunes de les bases de funcionament de les narracions audiovisuals. També plantejarem com portar a terme el procés de realització audiovisual, aprofitant-lo com a una eina bàsica per a treballar a l’aula la creació col·lectiva fruit del treball en equip. Un cop assolides aquestes eines, veurem alguns exemples de com podem utilitzar les narracions que ens ofereixen els mitjans, sobretot per veure com utilitzen el llenguatge audiovisual a través del qual es construeixen idees, emocions i valors. Finalment ens aproximarem, en l’última pràctica, al cinema per a veure sobretot com podem treballar-lo de manera integrada amb d’altres continguts del currículum d’EVP tenint en compte les seves relacions amb d’altres arts. En les diferents pràctiques es plantegen activitats que es poden desenvolupar a l’aula i que serveixen, tant per experimentar amb el mitjà audiovisual, com per interpretar les narracions que ens ofereixen els mitjans.

• Fer una aproximació a la cultura audiovisual des del currículum d’EVP.
• Oferir recursos per a treballar els paràmetres que articulen una narració audiovisual.
• Aportar propostes per a organitzar a l’aula la realització d’una producció audiovisual.
• Donar eines per a treballar amb narracions audiovisuals de diferents àmbits (cinema, televisió, publicitat)
• Fer una aproximació al cinema i a la relació d’aquest amb d’altres arts.

• Identificació de recursos del llenguatge audiovisual utilitzats en els mitjans de comunicació (premsa, publicitat, televisió, Internet).

• Estudi i experimentació a través dels processos, tècniques i procediments propis de la fotografia, el vídeo i el cinema, i la utilització dels recursos TIC, per investigar i produir narratives i discursos en format multimèdia.

• Anàlisi dels elements bàsics de la comunicació audiovisual.

• Representació personal d’idees, d’acord amb uns objectius, utilitzant el llenguatge plàstic, visual i audiovisual, els recursos TIC, entre d’altres, i manifestant iniciativa, creativitat i imaginació.

• Creació col·lectiva de produccions artístiques audiovisuals.

• Elaboració de projectes artístics i de comunicació audiovisual de forma creativa i cooperativa.

• Utilització dels recursos TIC per a la recerca i creació d’imatges.

• Reflexió a l’entorn de les estratègies i el paper de la publicitat i els mitjans de comunicació en la societat.

• Comparació dels missatges audiovisuals provinents de diferents mitjans de comunicació (cinema, televisió, Internet) amb altres formes de manifestació artística i mediàtica.

• Identificació d’estratègies del llenguatge visual, plàstic i audiovisual en l’àmbit de la premsa, la publicitat i la televisió.

• Apropament a la cultura cinematogràfica i a la seva relació amb la resta de manifestacions artístiques.

• Identificació i interpretació de les imatges i les propostes de la publicitat, de l’àmbit del vídeo i també del cinema i de la televisió.

Cursos telemàtics associats als continguts del mòdul

• DV37 El vídeo com a eina de comunicació a l’aula. Usos i tractament didàctic

http://www.xtec.net/formaciotic/dvdformacio/cursos/dv37.htm

• DV00 Tallers de competència comunicativa audiovisual (presencial)

http://www.xtec.net/formaciotic/dvdformacio/cursos/dv00.htm

• DV31: Fem vídeo amb l’ordinador VT. http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv31.htm

• DV35: Mitjans de comunicació a l’educació a secundària. http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv35.htm

• Seminari: Comunicació i audiovisuals a internet. http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/jtca.htm

• XTEC CINEMA: http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/cinema/

• Anna Solà, Marta Selva, Mercè Coll (Drac Màgic)(2005): COM VEURE LA TV? 1. Relats de ficció. Barcelona, CAC. Drac Màgic ens ofereix material i activitats per treballar l’ús tant del cinema com de les sèries de televisió. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic per desenvolupar les activitats.

• Xavier Obach (2005): COM VEURE LA TV? 2. Els informatius. Barcelona, CAC. Xavier Obach ens ofereix un material molt útil per treballar l’ús de la imatge en els telenotícies i d’altres formats informatius televisius. El material conté el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic extret de diferents cadenes de televisió.

• Joan Ferrés (2005): COM VEURE LA TV? 3. La publicitat. Barcelona, CAC. Joan Ferrés ens ofereix un material molt útil per a treballar tots els aspectes que afecten a la publicitat. Aquest és un material editat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic.

• Joan Ferrés, Xavier Obach, Lope Serrano. COM VEURE LA TV? 4. Altres formats. Barcelona, CAC. Aquest material fa propostes per treballar amb altres formats televisius com els programes roses, els de zàping, els esportius, els concursos o els vídeoclips, entre d’altres.

• AMBRÓS, Alba i BREU, Ramón (2007): Cinema i educació. El cinema a l’aula de primària i secundària, Barcelona, Graó.

• DE LA TORRE, Saturnino (coord) (1998): Cine para la vida. Formación y cambio en el cine, Barcelona, Ediciones Octaedro.

• Paràmetres de les narracions audiovisuals

  Paràmetres de les narracions audiovisuals

  Des del currículum d’educació visual i plàstica se’ns demana que els alumnes siguin capaços d’experimentar amb els procediments propis del vídeo i del cinema, que puguin representar idees i discursos a través del mitjà audiovisual i que identifiquin com els recursos audiovisuals són utilitzats en els mitjans de comunicació o en l’àmbit de la creació artística.

  Per a portar a terme aquests objectius, cal primer que els alumnes coneguin quins són els elements que articulen una narració audiovisual, quins són els paràmetres que ens permeten començar a crear en aquest àmbit i com aquests ens serveixen per a comunicar idees, generar emocions o simplement buscar noves maneres d’explicar les coses.

  En aquesta primera pràctica veurem com treballar a l’aula amb aquests paràmetres. Primer de tot veurem quins són els elements que estructuren la idea de pla i ho farem mirant com la càmera pot arribar a construir personatges segons les tries que fem. Després començarem a aproximar-nos a la idea de narració, observant com podem crear accions i relacions entre els personatges. Finalment treballarem una mica més la idea del muntatge, base de la narrativitat en el camp audiovisual.

   

  Construir personatges a través de la càmera

  Talment com quan dibuixem, quan treballem amb una càmera hem de seleccionar. Hem de triar tots els elements que configuraran la presa, que configuraran el PLA. En la tria hem de posar en joc tots els paràmetres que la càmera ens permet.

  Proposem fer una pràctica per entendre les possibilitats que tenim a l’hora de treballar amb els elements visuals i sonors. Es tracta de realitzar un RETRAT AUDIOVISUAL, presentar un personatge a través d’un sol pla gravat en vídeo. Aquest pla ha de ser pensat segons el que es vulgui presentar del personatge, per tant, primer l’haurem de definir. Pot ser una persona real o pot ser un personatge fictici, en qualsevol cas però ha de ser un noi o una noia de l’edat dels alumnes. La durada del pla és lliure, tot i que duraria de 30” fins a 1′ si fos necessari.

  El que ens interessa d’aquesta pràctica és haver de pensar i poder argumentar com serà aquest pla, això implica saber on, què, com i quan gravem. Volem que els estudiants vegin que, més enllà de les característiques de l’actor o del què fa, els elements visuals i sonors també el defineixen. Aquí presentem una sèrie d’exemples que il·lustren els elements visuals i sonors que hem de tenir en compte i que s’expressen més avall en forma de preguntes.

   

  • Qui i com és el personatge i com es troba?

  Primer de tot hem de tenir clares aquestes idees per poder prendre decisions sobre el pla/retrat.

  • On estarà situat el personatge?

  Respon al lloc on gravem, a la localització, al decorat real o irreal triat. D’aquest, però, n’haurem de fer una tria, haurem de triar un fons per al personatge, fons que li aportarà significat: pot ser que li accentui un tret del caràcter, una expressió, el connoti socialment, etc.

  • A quina distància i alçada col·locarem la càmera?

  Això vol dir seleccionar el punt de vista i l’angulació de càmera, que marcaran la relació que establim amb el personatge, si hi estem a prop es pot accentuar l’emotivitat, si estem lluny, el moviment del cos. Hem de pensar si ens posem a nivell de la seva mirada, fet que marcarà proximitat o triem una altra angulació (frontal, picada, contrapicada).

  • Quina porció veurem del personatge?

  Això respondria a triar el tipus de pla (primer pla, pla mig…) i saber si volem tallar la figura. La tria determinarà la composició i saber on volem el personatge. Quins altres element hi haurà dins del pla?

  A dins del pla poden haver-hi i passar-hi d’altres coses: objectes, altres persones a segon o primer terme. Això també ens obligarà a pensar en la composició i ampliarà el que sabem i expliquem del personatge.

  • Es bellugarà el personatge?

  El personatge pot estar fent alguna acció. Seria interessant veure com es belluga pel pla, si entra i surt, si hi ha aproximació.

  • Es mourà la càmera?

  El pla pot ser mòbil, la càmera es pot girar o es pot desplaçar, fins i tot pot fer un zoom. Cal pensar molt bé com lliguem això amb la resta d’elements i valorar si té sentit el moviment de càmera.

  • Hi haurà altres elements visuals (color, llum) que voldrem tenir en compte?

  Els colors i la composició que generen poden ser importants per configurar el personatge, i si ens fos possible també podríem controlar la llum. Si podem controlar el so seria interessant poder-lo fer jugar amb la imatge, ja que ens pot canviar molt la seva percepció. Podem escoltar un so ambient, podem escoltar allò que sent el personatge o el podem aïllar sentint el que està proper a nosaltres i no pas el que està proper al personatge. Si hi ha un personatge escoltant música amb uns auriculars pot ser que sentim la música o que sentim el que passa al seu voltant. La imatge no serà la mateixa en cadascun dels casos i el que expliquem del personatge tampoc no ho serà.

  • Quan començarem a gravar i quan aturarem la càmera?

  És important pensar quan es comença a gravar, quan s’inicia l’acció (per mínima que aquesta sigui) i quan s’atura la càmera. La llargada del pla ha d’anar en consonància amb la idea que tenim.

   

   

  ACTIVITAT

  Les relacions entre personatges