Aquest darrer mòdul vol orientar el professorat a l’hora d’incorporar a l’aula processos artístics contemporanis que, per les seves característiques, necessiten un treball de planificació prèvia i de documentació gràfica del procés, com són les intervencions a l’entorn, l’art d’acció o el vídeo-art.

La pràctica 1 proposa una reflexió sobre l’art postmodern i com influeix aquest a l’hora de plantejar-nos una actualització curricular. Ja que som professionals de l’ensenyament de les arts, no podem oblidar quines són les característiques inherents al fet artístic contemporani i com aquestes ens determinen les pautes per desenvolupar processos d’ensenyament i aprenentatge d’acord amb la nostra societat. Les pràctiques 2, 3 i 4 s’introdueixen amb exemples relatius al treball d’artistes representatius en els diferents camps proposats. Els exemples només pretenen clarificar les activitats que es proposen a continuació. Les activitats poden portar-se a terme o bé planificar-se per escrit en forma de programació, simulant la seva aplicació a l’aula.

Tant els treballs d’intervenció a l’entorn com de vídeo-art es poden desenvolupar amb l’alumnat de primer i segon cicle d’ESO i batxillerat, mentre que els exercicis d’art d’acció i de vídeo-instal·lació, per la seva complexitat, són més adequats per al segon cicle d’ESO i el Batxillerat. En cas de realitzar, amb els estudiants, alguna de les activitats proposades, és interessant animar-los a confeccionar el portafolis digital de l’experiència (exercici proposat al final del mòdul), així com dedicar un temps per a la posada en comú dels resultats.

Tots els treballs de l’alumnat que es mostren com exemples de les activitats proposades al mòdul 4 han estat desenvolupats pels estudiants de primer de batxillerat artístic de l’IES Gabriel Ferrater de Reus durant el curs 2007/2008.

• Observar, mirar, comprendre i interpretar de forma reflexiva i crítica l’entorn natural i cultural propi, demostrant sensibilitat vers la realitat patrimonial i les seves qualitats, estètiques i funcionals, així com contemplar d’altres realitats culturals, com a forma d’enriquiment cultural i de generar nous coneixements.
• Apreciar els valors culturals i estètics identificant, interpretant i valorant els seus continguts, entenent-los com a part de la diversitat cultural, contribuint al respecte, conservació i millora.
• Emprar diverses tècniques i recursos artístics per representar de forma creativa, la realitat, les idees, les emocions, els sentiments, les vivències., mostrant les adequades competències comunicatives i expressives.
• Comprendre els conceptes artístics i visuals, així com les tècniques i els procediments que permeten la necessària competència comunicativa graficoplàstica suficient per comprendre i comunicar-se.
• Expressar-se amb creativitat, mitjançant les eines del llenguatge plàstic, visual i audiovisual i emprar de forma flexible altres recursos, tècniques i mitjans, provinents d’ altres àmbits del coneixement.
• Conèixer i utilitzar diversitat de tècniques i procediments artístics i els recursos TIC en les propostes i creacions personals i col·lectives.
• Planificar i reflexionar, de forma individual i col·lectiva, sobre el procés de disseny i de realització d’un objecte partint d’uns objectius prefixats i revisar i valorar en cada fase del projecte l’estat de consecució.
• Desenvolupar activitats i projectes col·lectius que potenciïn les possibilitats expressives, crítiques i comunicatives dels diferents procediments i processos de recerca artística i visual i afavoreixin el diàleg i la col·laboració.
• Representar formes i espais amb domini de la geometria plana, els sistemes de representació, les proporcions i la representació de les qualitats de manera que siguin eficaces per a la comunicació.
• Observar, comprendre i reflexionar sobre el sentit i la diversitat de les imatges de la cultura visual i mediàtica, mostrant el necessari sentit crític i delimitant el seu origen, els canals, els àmbits dels que provenen i la seva funció.

• Lectura i interpretació d’objectes artístics i d’imatges tot identificant i relacionant els aspectes formals, de contingut i contextuals.
• Exploració dels possibles significats de les formes i les imatges segons el seu context expressiu, referencial i simbòlic.
• Anàlisi i realització de composicions utilitzant els elements conceptuals propis del llenguatge visual com elements de descripció i expressió, tenint en compte conceptes d’equilibri, proporció i ritme.
• Identificació i experimentació amb elements del llenguatge visual com a configuradors de formes i imatges (llum, forma, color, textura, dimensió).
• Estudi i experimentació a través dels processos, les tècniques i els procediments propis de la fotografia, el vídeo i el cinema, i la utilització dels recursos TIC, per investigar i produir narratives i discursos en format multimèdia.

• Experimentació i utilització de procediments de representació en funció de les intencions comunicatives, informatives, expressives, descriptives, reflexives i crítiques.
• Representació personal d’idees, d’acord amb uns objectius, utilitzant el llenguatge plàstic, visual i audiovisual, els recursos TIC, entre d’altres, i manifestant iniciativa, creativitat i imaginació.
• Realització i seguiment del procés de creació: esbós (croquis), guió (projecte), presentació final (maqueta) i avaluació (autoreflexió, autoavaluació i avaluació col·lectiva del procés i del resultat final).
• Elaboració de projectes artístics i de comunicació audiovisual de forma creativa i cooperativa.
• Autoexigència i esperit de superació en els processos i creacions pròpies.
• Responsabilitat en el desenvolupament d’activitats artístiques i visuals individuals o col·lectives.
• Interès per la recerca de materials, suports, tècniques i eines per aconseguir un resultats satisfactoris.
• Aplicació de la imatge fixa i animada i recursos de les TIC en les creacions multimèdia.

• Anàlisi d’obres d’art del patrimoni cultural tot situant-les en el context social i territorial d’on provenen i detectant similituds i diferències respecte altres societats i cultures.
• Coneixement i utilització de les terminologies específiques.
• Determinació dels aspectes formals, estètics, de context i discursius que destaquen en una obra determinada (factors personals, socials, ideològics, simbòlics).
• Identificació i comparació de temàtiques, estils i tendències de les arts visuals valorant, respectant i gaudint del patrimoni històric i cultural.
• Comparació dels missatges audiovisuals provinents de diferents mitjans de comunicació (cinema, televisió, Internet) amb altres formes de manifestació artística i mediàtica.
• Responsabilitat i actitud de valoració i respecte en el desenvolupament de les activitats i propostes artístiques, tant les pròpies com les dels companyes i les companyes.
• Reconeixement i valoració del paper discursiu de la imatge en la societat actual.
• Reconeixement i valoració del paper de les obres d’art com a font d’informació sobre la vida i el pensament de les societats contemporànies, tot reflexionant sobre els seus aspectes formals i narratius.

Performanceologia http://performancelogia.blogspot.com/ Espai web creat a Veneçuela amb la intenció de recopilar, publicar, difondre i intercanviar documentació sobre l’art de la performance: registres fotogràfics i en vídeo, textos teòrics, ressenyes d’esdeveniments i anècdotes sobre aquesta disciplina.

Transversalia.net http://www.transversalia.net Entorn virtual per a l’educació en valors a través de l’art contemporani.

Aznar, S. (2000), El arte de acción, Hondarribia (Guipúzcoa): Nerea. Recorregut històric per l’art d’acció des dels seus orígens fins els anys 80.

Guasch, A. M. (2001), El arte último del siglo XX. Del posminimalismo a lo multicultural, Madrid: Alianza Forma. Història de l’art a partir dels anys setanta, moment que suposa la fi del dogma formalista i l’inici de la postmodernitat. S’analitzen els principals artistes i les obres que configuren el perfil creatiu de la nostra època.

Rush, M. (2002), Nuevas expresiones artísticas a finales del siglo XX, Barcelona: Destino. A partir d’una reflexió sobre les noves concepcions sobre el temps i l’espai generades per la utilització de les noves tecnologies, aquest llibre explora territoris artístics ocupats per la performance, el videoart, la videoinstal·lació i l’art digital.

Warr, T. i Jones, A. (2006), El cuerpo del artista, Barcelona: Phaidon. Aquest llibre inclou una selecció d’artistes que, des de la dècada dels seixanta i fins l’actualitat, han treballat amb el seu cos utilitzant-lo com a instrument, suport o vehicle d’expressió.

Agirre, I. (2005), Teorias y prácticas en educación artística, Barcelona: Octaedro. Aproximació a les diferents tendències pedagògiques relatives als ensenyaments artístics i consideracions en relació al futur de l’educació artística tot contrastant la investigació que prové de la psicologia i la pedagogia amb la relativa a altres àmbits moltes vegades desconsiderats per l’educació artística com la filosofia de l’art o l’antropologia.

Bosch, E. (1998), El plaer de Mirar. El museu del visitant, Barcelona: Actar. Reflexions sobre l’educació estètica a través de l’art contemporani.

Caja, J. (Coord.) (2003), La educación visual y plástica hoy. Educar la mirada, la mano y el pensamiento, Barcelona: Graó. Proposta general d’actualització dels ensenyaments artístics. A l’apartat d’educació infantil es centra l’atenció en l’expressió i l’autoexpressió de l’alumnat; a educació primària s’ofereixen recursos expressius propis de les arts plàstiques; per últim, a l’educació secundària, s’aposta per la utilització de les noves tecnologies per al tractament de la imatge.

Efland, A. D., Freedman, K. i Sthur, P. (2003), La educación en el arte posmoderno, Barcelona: Paidós. Aquest llibre reflexiona sobre la influència de la filosofia postmoderna en les qüestions curriculars. Analitza les característiques del que seria un currículum d’educació artística postmodern i proporciona eines de treball aplicables tant a primària com a secundària.

Hernández, F. (2000), Educación y cultura visual, Barcelona: Octaedro. Aquest llibre suggereix que la postmodernitat ha redefinit l’art i, per tant, l’educació artística ha d’evolucionar paral·lelament, des d’una comprensió de la cultura visual