L’AVI QUE VA PUJAR EL MCCULULU
Conten els vells d’un avi que es deia Pepito. El dia 5 de desembre de 1962, va ser l’aniversari de l’avi Pepito. El regal va ser escalar el Mccululu, quan li van donar, es va quedar tant emocionat , que va pujar escales amunt a preparar la motxilla per l’escalada. Es va entrenar fins a la data de l’escalada. Va agafar un avió per anar fins a Gongcog. Allà van agafar un Jeep que els van portar fins al peu de la muntanya. Van pujar muntanya amunt, fins als 800 metres, van parar a menjar, i cap a les 5 de la tarda van arribar als 1500m. Allà van establir el camp base. L’endemà l’avi Pepito va ser el primer de tots en aixecar-se de tot el campament. Quan es van aixecar tots, van decidir qui aniria a montar el camp 2, també van decidir que pujarien 3000m i montarien el camp 2. L’avi Pepito, l’Aki i el Josep van començar l’escalada per anar a montar el camp 2. De sobte l’Aki va dir a l’avi Pepito i al Josep:
– Mireu a dalt !,
– Jo Jo Josep mira que hi ha!, va dir l’avi Pepito.
– Ondia!, correm cap aquella cova!, va dir en Josep.
– Ja ens hem Salvat, ufff!, va dir en Josep.
– ¡Mirar entrada!, va cridar l’Aki.
– Està tapada?, noooo, menys mal!, va dir l’avi Pepito.
Llavors van entrar i van anar a investigar cova endins, els tres junts.
– Josep portes alguna cosa per il.luminar ?, va preguntar l’avi Pepito.
– No. Li va dir en Josep.
– I tu Aki?, va dir en Josep.
– Yo llevar mechero , va dir l’Aki.
– Ja podem entrar més endins la cova! , va cridar en Josep.
Van entrar endins la cova, van arribar al final i es van trovar que estaba tapada, que s’havia acabat.
– Vinga tornem enrrera, i esperem que passi la tempesta. Va dir en Josep.
– Vale!, van dir l’avi Pepito i l’Aki.
– Quan sortim d’aquí, marxem!, va dir en Josep.
Van pasar 3 dies i encara no havia passat la tempesta. Passats els 3 dies, per fi va acabar la tempesta, però en Josep va abandonar i va tirar avall. L’Aki i l’avi Pepito van continuar, van tirar amunt. Van decidir que a partir d’ara no montarien cap més camps, ni el 3, ni 4, ni 5. Dormirien fent vivac, així va ser, van caminar 2 dies sense menjar ni dormir. Van pujar 3000m. Encara havien de superar 2000m d’altura sobre el nivel del mar. Estaven tant cansats que van caure a terra i es van posar a dormir de tant cansament que tenien. Van dormir 2 hores, després d’aixecar-se , van menjar una mica i van tirar amunt. Van pujar 1500m més i van parar a descansar.
– Aki només queden 500 metres i ja pugem el Mccululu!, va dir l’avi Pepito emocionat.
– Tú tener razón, ¿ acabamos esta mañana ?, va dir l’Aki.
– Vale, vamos !, va dir l’avi Pepito.
Van acabar els 500m que els faltaven per fer el cim, estaven tant emocionats que es van posar a plorar. L’avi Pepito va treure la senyera que portava a la motxilla i la va clavar amb un pal a la neu. Van anar baixant fins el camp base. Allà els hi van explicar que es van quedar atrapats en la cova, però havien pogut fer el cim. Des d’aquell dia , l’avi Pepito explica aquesta historia al seu net. Però la mare del Marc li diu sempre que en realitat era l’Everest el cim que havia fet el seu avi.
Què he fet? He fet un conte per un concurs.
Com ho he fet? Ho he fet basant-me amb el tema de les muntanyes.
Per què m’ha servit? M’ha servit per no fer tantes faltes d’ortografia.
En quines altres ocasions puc utilitzar-ho? En exàmens, en dictats, …
