Detecció de proteïnes mitjantçant la reacció de Biuret

Material: llet, dissolució de clara d’ou en 500 ml d’aigua, tubs d’assaigs, aigua, NaOH al 20%, sulfat de coure al 1%.

Procediment: Preparar 3 tubs d’assaig amb:

Tub 1: 2 ml d’aigua (control); tub 2: 2 ml de llet ; tub 3: 2 ml de la solució de clara d’ou.

A continuació afegir a cada tub 2 ml d’una dissolució de NaOH al 20% i posteriorment unes gotes d’una dissolució de sulfat de coure al 1%.

Resultats i conclusions: La reacció de Biuret es basa en una reacció típica d’enllaços peptídics amb el coure. Els àtoms de coure del reactiu s’uneixen amb dos o més enllaços peptídics de la proteïna i es forma el color violeta. Els dipèptids no donarien color violeta perquè només presenten un sol enllaç peptídic i no pot reaccionar amb el coure. En definitiva la reacció de Biuret serveix per identificar proteïnes.

Al tub control, que només conté aigua, es va produir un canvi de color de transparent a blau cel degut al color del sulfat de coure (CuSO4). Al  tub que conté llet, es va produir un canvi de color de blanc a lila apagat. Això és degut a que les  proteïnes de la llet es tinten al mantenir contacte amb el sulfat de coure(CuSO4). Finalment, en el tercer tub, que conté aigua amb clara d’ou, podem observar un canvi de color molt intens, de gairebé transparent a lila intens degut a l’alt contingut en proteïnes de la clara d’ou.

Resultat:

Tub 1: llet, Tub2: clara d’ou, Tub 3 aigua

biuret

Informe de pràctica elaborat per : Selena Artero, Anna Clua, Sergio Fernández i Cristina Rico

OSMOSI

El fenomen d’osmosi es produeix quan dues dissolucions de diferent concentració estan separades per una membrana semipermeable que permet el pas de dissolvent però no del solut. Les molècules de dissolvent, generalment aigua, passen de la zona on hi ha més proporció d’aigua a la zona on n’hi ha menys aigua i més solut, o el que és el mateix, l’aigua passa de la solució més diluïda (hipotònica) a la més concentrada (hipertònica) fins que les concentracions de solut s’igualen, llavors parlem de concentracions isotòniques.

Les següents fotografies mostren l’aspecte de glòbuls vermells introduïts dins d’un medi isotònic, hipertònic i hipotònic:

 

Exercicis:

1)Pel que observes en les fotografies quin penses que és el medi adequat pels eritròcits?

2)Quins moviments de dissolvent (aigua) es realizen a través de la membrana plasmàtica de l’eritròcit quan aquest es col.loca en un medi hipertònic? i en un medi hipòtic?

3)Realitza l’experiment 1 que trobaràs en el apartat d’experiments