Biosfera

DETERMINACIÓ AMB LUGOL

Procediment A:  Objectiu: Trobar la presència de midó en diferents dissolucions.

Introducció:  En aquesta pràctica treballarem amb les següents substàncies: Sacarosa, glucosa, midó i aigua.

La sacarosa és el compost orgànic popularment conegut com sucre de taula. Aquesta substància blanca, inodora, cristal·lina i de gust agradable i dolç, és famosa pel seu paper en la nutrició humana. La molècula de sacarosa és un disacàrid format per la unió d’una glucosa i una fructosa. La glucosa és una hexosa, és a dir, que conté 6 àtoms de carboni, i és una aldosa on el grup carboxil està en l’extrem de la molècula. És una forma de sucre que es troba lliure en les fruites i en la mel. La aldohexosa glucosa posseeix dos enantiòmers, si bé la D-glucosa és predominant en la naturalesa. En terminologia de la indústria alimentària se sol denominar dextrosa. El midó és, un homopolisacàrid de funció de reserva energètica està format de monòmers de glucosa cosa que li permet hidrolitzar-se alliberant els monosacàrids quan sigui necessari. No és soluble en l’aigua. El midó es troba en les cèl·lules vegetals, sobretot en les llavors, les arrels i les tiges, es compon en realitat de dos tipus de components qu són:

Amilosa: Està formada per alfa-D-glucopiranoses unides mitjançant enllaços (1–4) en una cadena sense ramificar. Aquesta cadena adopta una disposició helicoïdal i té sis monòmers per cada volta d’hèlix.

Amilopectina: També està constituïda per alfa-D-glucopiranoses, encara que forma una cadena ramificada en la qual hi ha unions (1-4), com en el cas anterior, i enllaços (1-6) que originen llocs de ramificació cada dotze monòmers.

El midó forma part de l’alimentació humana, ja que és un dels aliments bàsics de la dieta. Abunda en els productes de consum diari, com ara les patates, els cereals, els llegums o el pa, i la seva hidròlisi, que es du a terme durant el procés digestiu, permet obtenir una gran quantitat de molècules de glucosa.

Material:  Tub d’assaig;  pipeta; vas de precipitats; pera; encenedor d’alcohol;  pinça; comptagotes; Reactius: sacarosa, glucosa, midó , aigua.

Procediment

1. Col·loca  3 tubs d’assaig en una gradeta. Al primer introdueix una dissolució aquosa de glucosa, al segon una dissolució de sacarosa i al tercer de midó. Omple un quart tub d’assaig només amb aigua.

2. Afegeix unes gotes de lugol (dissolució de iode i iodur potàssic) a cada tub.

3. Observa amb detall el que succeeix.

Resultats

Els tubs d’assaigs que han donat negatiu, és a dir que no s’ha posat de color lila,són: Glucosa, sacarosa i aigua. L’únic que ha donat positiu és el midó.

Conclusions

Quan substàncies que contenen midó es barregen amb una solució de iode (lugol) aquestes es tenyeixen de color violeta intens. Això és degut a que el àtoms de iode s’introdueixen entre les espirals de les hèlix donant-los aquesta coloració, el color desapareix al escalfar la dissolució tornant-la transparent perquè els àtoms de iode se surten de la hèlix. Quan la dissolució es refreda torna al seu color violeta.

Procediment B,C i D

Objectiu:  Detectar la presencia de midó en diferents aliments

Introducció: El lugol és una dissolució de iode molecular i iodur potàssic KI en aigua destil·lada. Va ser preparada per primera vegada en 1829 i nomenada en honor al metge francès JGA Lugol. Aquest producte s’utilitza freqüentment com a desinfectant i antisèptic, per a la desinfecció d’aigua en emergències i com un reactiu per a la prova del iode en analítica clínica i de laboratori. La dissolució de Lugol consisteix en 5 g de I2 i 10 g de KI diluïts amb 85 ml d’aigua destil·lada, obtenint una dissolució marró amb una concentració total de iode de 150 mg / ml. S’utilitza aquesta dissolució com a indicador en la prova del iode, que serveix per identificar polisacàrids com els midons, glicògen i certes dextrines. El Lugol no reacciona amb sucres simples com la glucosa o la fructosa.

Material:  Patata;  embotit de diversos preus;  placa de Petri;  lugol; portaobjectes; espàtula; microscopi.

 Procediment B

1. Fes un tall molt fi de patata i posa’l en una placa de Petri.

2. Afegeix unes gotes de lugol sobre el tall.

3. Descriu què hi observes.

Procediment C

1. Fes un raspat de patata i col·loca’l sobre un portaobjectes. Afegeix-hi una gota de lugol i el cubreobjectes.

2. Observa la preparació amb el microscopi.

3. Descriu i dibuixa el que hi observes.

Procediment D

1. Agafa uns quants talls molt fins de pernil dolç o qualsevol altre embotit. Col·loca’ls en diferents plaques de petri.

2. Afegeix unes gotes de lugol sobre cada tall d’embotit

3. Anota en una taula el preu de cada embotit i els resultats obtinguts amb l’experiència.

Resultats

Raspat de patata i embotits de diferents preus amb lugol

Raspat de patata sense lugol (Vist amb microscopi òptic)

Raspat de patata amb lugol (Vist amb microscopi òptic)

Conclusions: La patata conté midó, ja que quan li apliquem el lugol es tenyeix de color violeta. L’embotit barat conté midó, perquè així augmenta el seu volum i conté menys quantitat de carn, i per tant serà més barat.

Qüestions:

-Què tenen en comú el tall de patata, el raspat de patata i alguns embotits? Que tots ells contenen midó i que quan incorporem el lugol observem que agafen un color violeta.

-Per a què serveix el lugol? Per poder identificar la presència de midó.

-De què són els grànuls observats al microscopi? Estan formats de midó, que s’acumulen en forma de grànuls en el citoplasma cel·lular.

-Les fulles de la patatera donarien el mateix resultat? Per què?No, perquè no tenen la mateixa composició química que la patata. Ja que la fulla de la patatera té clorofil·la, i la patata té més midó. El color verd de la clorofil·la no permetria observar el canvi de color del midó que puguin contenir.

-Pots establir alguna relació entre els resultats obtinguts amb el embotits i el seu preu? Per què creus que es donen,aquets resultats? Sí, ja que els embotits més barats contenen midó perquè així es podrà augmentar el seu volum i abaratir el preu. En canvi els embotits més cars no contenen midó, i això els fa ser de més qualitats.

-Per què et sembla que el procediment A és útil fer l’experiència amb aigua? Perquè és el millor dissolvent.

Informe realitzat per: Paula Liébana, Noelia Morales, Isabella Reyes, Maria Escot, Jeymi Rosales.