Arxiu de la categoria: General

Nace el primer bebé del mundo con ADN de tres padres

El nacimiento del primer bebé del mundo engendrado mediante una técnica de reproducción asistida que emplea ADN de tres padresdiferentes se ha hecho realidad, según revela este martes la revista de divulgación científica británica New Scientist.

El pequeño ha recibido el nombre de Abrahim Hassan, tiene cinco meses y lleva el ADN de su padre y de su madre más una pequeña cantidad de código genético de una donante, una “segunda madre”. Para concebirlo se utilizaron óvulos de dos mujeres y el esperma de un varón.

Los médicos de Estados Unidos que han aplicado esta técnica sin precedentes querían asegurar que Abrahim naciera libre de una enfermedad genética de su madre, de origen jordano. En concreto, la madre sufría el síndrome de Leigh, una grave enfermedad neurológica con una esperanza de vida reducida a sólo unos pocos años para la mayoría de los pacientes. El síndrome que padece esta mujer ocasionó la muerte de sus dos primeros bebés, por lo que junto con su esposo, Mahmoud Hassan, solicitó la ayuda del especialista en fertilidad John Zhang y su equipo en el Centro de Fertilización New Hope en Nueva York (EE.UU.). En teoría existen varias maneras de llevar a cabo esa técnica que combina ADN de tres padres, pero el método aprobado en el Reino Unido, denominado transferencia pronuclear, implica la fertilización del óvulo de la madre, del de una donante y del esperma del padre.

La técnica no deja de ser polémica porque supone la manipulación del embrión y porque el resultado final es un bebé que contiene genes de tres progenitores: el de los futuros padres más un pequeño plus de ADN mitocondrial de una donante. Para muchos esto no es un problema porque la donación proporcionaría solo 37 genes al niño, una gota de agua comparada con los 20.000 que aportan los padres.

Las enfermedades mitocondriales se transmiten solo por vía materna, a través del ADN que hay en las mitocondrias, fuera del núcleo del óvulo. Para evitar la transmisión de ese ADN que puede portar la enfermedad, la técnica realiza un trasplante de mitocondria al embrión.Tras una fecundación in vitro, se extraen los núcleos del espermatozoide del padre y el óvulo de la madre, que contienen ADN de los padres y se dejan atrás las mitocondrias defectuosas. Los núcleos se implantan posteriormente en el óvulo de una mujer sana al que se le ha despojado su núcleo y conserva sus mitocondrias.

En febrero de 2015 la Cámara de los Comunes británica aprobó una legislación que autorizaba una técnica de reproducción asistida que utiliza el ADN de tres personas. Esta técnica, aprobada en la cámara baja con el voto a favor de 382 diputados frente a 128 en contra, suscitó un enconado debate ético y cuenta con la oposición de la Iglesia.

Según anuncia la revista, el equipo médico hablará el próximo mes de sus hallazgos en un congreso científico sobre medicina reproductiva en Salt Lake, EE.UU., un país donde esos métodos no han sido aprobados legalmente.

Article publicat a La Vanguardia el dia 27/09/2016

La ‘comida saludable’ no es la misma para todos

¿Por qué algunas dietas no nos funcionan? Este podría ser el motivo.

Un estudio llevado a cabo por el Instituto de Ciencia Weizmann (Israel) ha descubierto que es necesario llevar a cabo una nutrición personalizada paraayudar a los pacientes a identificar los alimentos que ayudan u obstaculizan sus objetivos, puesto que las comidas “sanas” no son las mismas para todos. El estudio ha sido publicado en la revista Cell.

El azúcar en la sangre tiene una relación muy estrecha con problemas de salud tan conocidos como la obesidad y la diabetes y afortunadamente es una medición fácil de hacer. Además, el estándar del Índice Glucémico, que sirve para clasificar los alimentos según por cómo afectan en los niveles de azúcar en sangre, ayuda a los expertos a elaborar dietas saludables. Sin embargo, ¿por qué hay personas a las que las dietas no les funcionan como deberían?

Los investigadores realizaron un seguimiento de los niveles de azúcar en sangre de más de 800 personas de las que también se tomó muestra de lasheces, de sus medidas corporales, de su sangre… durante una semana, descubriendo que a pesar de que todos comieron exactamente lo mismo durante estos días, el índice glucémico no era un valor fijo, sino que dependía de cada persona; esto es, la comida se metabolizó de forma diferente de una persona a otra.

Los resultados expusieron que el índice de masa corporal (IMC) estuvo asociado a los niveles de glucosa en la sangre tras las comidas. Sin embargo, los datos también revelaron que cada persona mostraba una respuesta diferente a la misma comida: “Existen profundas diferencias entre las personas, en algunos casos incluso respuestas opuestas y esto representa realmente un gran agujero en la literatura”, explica Eran Segal, coautor del estudio.

Para descubrir por qué se producían estas diferencias tan palpables de unos voluntarios a otros, los expertos realizaron el análisis del microbioma a través de las muestras de heces recogidos de cada uno de los participantes del estudio. Seleccionaron a 26 personas de entre la muestra total y realizaron dietas personalizadas según los datos extraídos del estudio, descubriendo que esta variación en la dieta redujo los niveles de azúcar en sangre tras las comidas y alteró su microbiota intestinal, consiguiendo los resultados deseados.

Después de ver estos datos, pienso en la posibilidad de que tal vez estamos enfocando mal nuestra forma de pensar acerca de la epidemia de obesidad y diabetes. Cierto es que algunas personas están comiendo fuera de control, pero tal vez en otras, la realidad es que en muchos casos les estaban dando consejos equivocados. Mi mayor esperanza es que podamos mover este barco y dirigirlo a una dirección diferente”, finaliza Segal.

Article publicat a la revista Muy Interesante

Què mengem?

Què mengem amb el que mengem? És segur el que arriba a la nostra taula? Quina quantitat de productes químics, metalls pesants, antibiòtics o additius que podrien ser perjudicials per a la salut ingerim amb la nostra dieta?

Vivim en una de les societats amb més abundància d’aliments i amb més garanties sanitàries. Mai com ara el menjar havia estat sotmès a controls tan rigorosos, i a Europa és gairebé impossible que consumim un aliment que sobrepassi els límits segurs d’un tòxic. Però els científics alerten dels perills de l’efecte acumulatiu d’aquests tòxics que ingerim amb la dieta al llarg de la nostra vida.

Aquesta preocupació fa que cada vegada més els consumidors busquin alternatives d’alimentació sense residus químics ni additius.
Mai el consumidor no havia tingut tanta informació de quina és l’alimentació més equilibrada i més adequada per a la seva salut.
Metges i campanyes promocionals ens recomanen augmentar el consum de fruites i verdures. Però poden arribar a ser perillosos els rastres dels pesticides amb què han estat tractats aquests vegetals?

Sabem la importància que té menjar peix, especialment per combatre el colesterol. Però què passa amb els metalls pesants que s’acumulen en espècies tan populars com la tonyina o el peix espasa?

Mengem molta més carn i pollastre que fa unes quantes dècades i ens recomanen consumir lactis en etapes de creixement i de menopausa. Però alguns científics ens alerten que els antibiòtics amb què han estat tractats els animals a les granges passen a la cadena alimentària i poden crear resistències bacterianes, cosa que torna a fer mortals malalties que fins ara tenien cura.

Preocupats pel sobrepès, per mantenir la línia o per motius de salut en el cas dels diabètics, molta gent opta pels productes light o sense sucre. Però són segurs edulcorants com l’aspartam, al qual alguns metges atribueixen efectes cancerígens?

Envoltats de contaminants, confosos per missatges que de vegades semblen contradictoris entre què és legal i què és segur, molts consumidors tiren la tovallola i entonen allò de: “D’alguna cosa hem de morir!”. Però hi ha alternatives, tant de responsabilitat pública com d’actitud personal.

Això és el que analitza el documental “Què mengem?” emès pel programa “Sense ficció” de TV3 el 10 de febrer  de 2015

Origen: Què mengem?

Malalties del cos humà

Com bé sabeu, el cos humà no és una màquina perfecte i degut a diferents causes pot patir disfuncions o malalties.

En aquest treball haureu d’identificar les malalties més comunes, quines són aquestes causes que les provoquen, quins símptomes tenen les persones que les pateixen i quins són els possibles remeis i solucions que es poden dur a terme per tal de millorar-ne l’estat.

Tot això ho fareu en dues fases: una primera, de recerca d’informació sobre la malaltia i una segona, d’explicació d’aquesta disfunció a la classe.

Com de malalties n’hi ha moltes i de molts diferents tipus i naturaleses, les hem dividit en funció de l’aparell o sistema del cos al que afecta. Per tant, al llarg del curs i de manera paral·lela a l’evolució de les explicacions teòriques a classe, haureu d’anar ampliant la informació.

Procediment:

  1. Per parelles, haureu de buscar informació sobre una malaltia de l’aparell digestiu. No us quedeu amb la primera informació que trobeu, sabeu que l’ heu de contrastar. Per tant, seria convenient que cerqueu diferents webs i que feu un treball de tria i constatació de la realitat.

En aquesta entrada haurà de figurar una definició completa de la malaltia, tot indicant:

    • quins òrgans es veuen afectats i de quina manera

    • quines són les causes que la provoquen

    • quins símptomes pateixen les persones

    • quines possibles solucions hi ha

    • altres

  1. Un cop tingueu totes les dades, haureu de fer un post a la wiki creada a tal efecte dintre del campus de l’escola (Moodle). Seguiu el següent camí:

www.escolatecnos.cat – 3r ESO – Ciències Naturals 3r ESO – Tema 0 – Malalties i disfuncions del cos humà.

Quan entreu en el darrer ítem ja trobareu les diferents malalties. Trieu-ne una i feu la redacció pertinent amb tots els punts indicats anteriorment.

Penseu que també podeu introduir fotografies, vídeos, … En cas que els arxius multimèdia no siguin de llicència lliure, haureu d’introduir l’autoria com a peu d’arxiu.

A més de fer una de les entrades en profunditat, haureu de visitar les dels companys i fer les aportacions necessàries per tal de fer un glossari el més complet possible i que tothom pugui aprofitar-ho.

Tingueu en compte, que totes les vostres entrades i aportacions en cadascun dels temes queden registrats.

  1. Després de desenvolupar tot el contingut de la wiki, haureu de fer la presentació a la classe d’una de les malalties de la llista. La tria de la malaltia per a l’exposició no la fareu vosaltres sinó que la farà el professor. Amb això, el que es busca és que totes les dolències siguin prou completes i amb una qualitat adequada.

Aquesta presentació l’haureu de fer amb Slideshare. Recordeu que les diapositives no han de tenir molt de text sinó bàsicament imatges que reforcin l’explicació que heu de fer vosaltres, i potser, alguns termes que siguin significatius i que ens ajudin a comprendre les imatges.

L’enllaç de la presentació me l’haureu d’enviar al correu.

Avaluació:

Avaluarem la feina seguint aquesta rúbrica:

Aspectes

Molt bo (4)

Bo (3)

Regular (2)

Pobre (1)

Presentació

Estructura de la presentació

Segueix el guió establert.

Segueix el part el guió establert.

No segueix regularment el guió establert.

No segueix de cap manera el guió establert: desordre i desestructuració.

Estil

La presentació és molt visual. Presenta més imatges que text.

La presentació és visual, tot i que presenta més text que imatges

La presentació és poc visual. L’estructura de les diapositives presenta dificultats d comprensió

La presentació no és gens visual. Les diapositives tenen massa text, amb frases llargues que dificulten la comprensió del mateix.

Vocabulari

Durant tota la presentació usa un vocabulari intel·ligible i adient a l’audiència.

En general usa un vocabulari intel·ligible i adient a l’audiència.

Abundantment usa un vocabulari complex que dificulta la comprensió de l’audiència.

Tota la presentació està farcida d’un vocabulari complex i de comprensió difícil per a l’audiència.

Exposició oral

To i volum de veu

To de veu bo i bona vocalització. Atreu l’atenció de l’audiència

To de veu bo. Atreu l’atenció de l’audiència al principi però té un discurs monòton.

To de veu regular i costa d’entendre en alguns fragments. No atreu l’atenció de l’audiència.

To de veu molt baix que costa de sentir. No atreu l’atenció de l’audiència.

Postura corporal i contacte visual

Bona postura. Segur de sí mateix. Manté contacte visual amb el públic.

Postura una mica forçada. Manté el contacte visual amb el públic encara que no durant tota l’exposició.

Postura rígida. Pràcticament, no manté contacte visual amb el públic.

Postura passiva. No ha mantingut contacte visual en cap moment.

Comprensió i seguretat

Domini total dels continguts. No llegeix en cap moment.

Domini bastant elevat dels continguts. Ha llegit alguna vegada.

Baix domini dels continguts. Llegeix constantment.

No domina el contingut i llegeix la totalitat del text.

Ús de recursos visuals

Exemplifica amb la presentació els continguts exposats.

Algunes vegades exemplifica amb imatges els continguts exposats.

Quasi mai exemplifica amb la presentació els continguts exposats.

No utilitza la presentació per exemplificar els continguts.

Qualitat del wiki

El contingut és interessant, coherent i rigorós

El treball és d’alta qualitat i rigor científic, l’organització és ben connectada i la informació que aporta és novedosa.

El contingut és interessant i està organitzat de forma coherent.

El contingut aporta informació interessant però no segueix un fil argumenta.

El contingut no aporta informació interessant, no segueix un fil argumental

Conté imatges, vídeos i recursos enriquidors

Els recursos són diversos i rigorosos, fan que el wiki sigui més atractiu

Els recursos aporten informació gràfica

Els recursos no enriqueixen el treball

No conté recursos, només text

La redacció denota un aprenentatge significatiu

la redacció convida a la reflexió.

la redacció denota aprenentatge

la redacció no és clara

la redacció és fruit del “copia-pega”

Competències bàsiques de l’àmbit digital:

En aquesta activitat tractarem de treballar les següents competències de l’àmbit digital, tenint en compte les diferents dimensions en les que es divideixen.

– Dimensió instruments i aplicacions

. Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

– Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i d’aprenentatge

. Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

. Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

– Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració

. Competència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

. Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

– Dimensió ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

. Competència 11. Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

Benvinguts a Bionotícies

A través d’aquest bloc intentarem ampliar el coneixement que anirem assolint en la matèria de Biologia i Geologia de 3r d’ESO.

A partir dels diferents temes dels quals ens parla el currículum, tractarem de donar una informació extra en forma de notícies científiques aparegudes en diaris i revistes, especialitzades o no, per tal que els alumnes  les puguin analitzar i treure’n les seves pròpies conclusions.

Tot això portarà a un debat posterior que, en definitiva, és l’objectiu que perseguim. És a dir, que els alumnes siguin crítics amb les notícies que apareixen en la premsa i siguin capaços de crear-se una opinió.