Monthly Archives: setembre 2009

Les vitamines

Introducció

Les vitamines són molècules orgàniques l’absència de les quals pot provocar malalties anomenades avitaminosi. Ja que l’organisme no és capaç de sintetitzar-les ha d’adquirir-les junt amb els aliments. Una dieta en què manqui alguna d’elles provocarà trastorns metabòlics que acabaran per provocar malalties, i inclús la mort.

També el seu excés hipervitaminosi pot resultar tòxic, especialment en el cas de les vitamines A, B6,C, D, i la niacina, i amb la resta es poden donar molèsties de diferent tipus. En alguns casos la intoxicació es pot produir fins i tot de manera acumulativa, durant un llarg període d’abús.

L’ideal és una ingesta regular en una dieta equilibrada, mantenint la quantitat diària recomanada (QDR).

Les vitamines també actuen com a substàncies antioxidants, que prevenen distints tipus de càncer. Així per exemple la vitamina E, sembla que presa en els aliments que la contenen, prevé del càncer de pròstata.

Actuen com a coenzims i grups prostètics dels enzims. En l’actualitat existeixen 13 substàncies que es classifiquen com a vitamines, classificades en dos grans grups: 

Vitamines hidrosolubles

Vitamines liposolubles

Actualment la vitamina D, no es considera una vitamina, sinó una hormona.

Recomanacions per evitar deficiències de vitamines

La principal font de vitamines són els vegetals crus, per això, s’ha d’igualar o superar la recomanació de consumir 5 racions de vegetals o fruites fresques al dia.

S’han d’evitar els processos que produeixin pèrdues de vitamines en excés:

  • S’ha d’evitar cuinar els aliments en excés, a molta temperatura o durant molt de temps.
  • Ficar els aliments que s’hagin de coure, en l’aigua ja bullint, en comptes de portar l’aigua a ebullició amb ells dins.
  • Evitar que els aliments estiguin preparats (cuinats, trossejats o exprimits), molt de temps abans de menjar-los.
  • La pell de les fruites o la clova dels cereals contenen moltes vitamines, per lo que no és convenient treure-la.
  • Escollir bé els aliments a l’hora de comprar-los, una millor qualitat equival a un major valor nutritiu.

Encara la majoria dels processaments perjudiquen el contingut vitamínic, alguns processos biològics poden incrementar el contingut de vitamines en els aliments. Alguns d’ells són:

  • La fermentació del pa, formatges o altres aliments.
  • La fabricació de iogurt mitjançant bacteris.
  • El curat de pernils i embotits.
  • El germinat de llavors, per a amanides.

Els processos industrials, normalment solen destruir les vitamines. Però algun pot ajudar a que es redueixin las pèrdues:

  • El vaporitzat de l’arròs aconsegueix que les vitamines i minerals de la closca s’enganxin al cor de l’arròs i no es perdi tant al treure la clova.

S’ha de recordar que l’arròs amb clova té 5 vegades més vitamina B1 (i d’altres vitamines) que el que està pelat.

  • La ultracongelació permet conservar les propietats dels aliments millor que la congelació casolana. Si es fa bé, pot aconseguir-se que un aliment congelat tingui més vitamines que el mateix comprat fresc.
  • Els processos d’esterilització UHT, molt ràpids, eviten un excés de pèrdues vitamíniques que un procés més lent. També pot neutralitzar l’efecte d’alguns enzims destructors de vitamines com les que es troben disperses en el suc de taronja.

Continguts i criteris d’avaluació

1. Nutrients i costums alimentaris

  • Alimentació i nutrició.
    • L’energia continguda en els nutrients.
  • La dieta.
    • Els grups d’aliments.
    • Alimentació variada.
    • La dieta equilibrada.
    • La dieta mediterrània.
  • Trastorns en l’alimentació.
    • Anorèxia nerviosa.
    • La bulímia.
    • L’obesitat.
  • Altres tipus d’aliment.
    • Aliments funcionals, ecològics i transgènics.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

  • Diferenciar nutrient d’aliment.
  • Conèixer i definir la funció dels tipus de nutrients.
  • Conèixer l’aportació recomanada de cada nutrient així com l’aportació de calories recomanada.
  • Calcular l’aportació nutricional d’una dieta a partir de la composició nutricional dels aliments.
  • Descriure la piràmide dels aliments.
  • Descriure la dieta mediterrània.
  • Adoptar hàbits saludables per prevenir trastorns alimentaris.
  • Conèixer la importància dels aliments funcionals.

2. La funció de la nutrició

  • L’aparell digestiu.
    • Els òrgans.
    • La digestió pas a pas.
  • L’aparell respiratori.
    • Els òrgans i les funcions.
  • L’aparell circulatori.
    • La sang.
    • Els vasos sanguinis.
    • El cor.
    • La circulació de la sang.
    • El sistema limfàtic.
  • L’aparell excretor.
    • Els òrgans.
    • L’aparell urinari.
    • La formació de l’orina.
  • Malalties i trastorns relacionats amb la funció de nutrició

CRITERIS D’AVALUACIÓ

  • Definir les funcions de les diferents parts de l’aparell digestiu.
  • Distingir digestió química de digestió mecànica.
  • Conèixer les parts i les funcions de l’aparell circulatori.
  • Relacionar el sentit de circulació de la sang amb la respiració.
  • Distingir les parts i les funcions de l’aparell excretor

3. La relació en l’ésser humà

  • Funcions de relació.
  • El sistema nerviós.
    • El teixit nerviós.
    • El sistema nerviós central i perifèric.
    • Els òrgans dels sentits.
  • El sistema hormonal.
  • L’aparell locomotor.
    • La musculatura.
    • L’esquelet.
  • El sistema immunitari.
    • Mecanismes primaris de defensa.
    • La defensa immunitària.
  • Malalties i trastorns relacionats amb la funció de relació

CRITERIS D’AVALUACIÓ

  • Identificar les parts i les estructures que formen els nervis i les neurones.
  • Definir neurotransmissor.
  • Esquematitzar les parts del sistema nerviós humà.
  • Relacionar les parts del sistema nerviós amb la seva funció principal.
  • Descriure com els produeixen les percepcions dels diferents sentits (vista, oïda, tacte, olfacte i gust) i quines parts principals hi intervenen.
  • Descriure el funcionament del sistema hormonal.
  • Conèixer alguns dels principals ossos i músculs.
  • Descriure com es produeix el moviment d’un múscul.
  • Definir immunitat.
  • Diferenciar sèrum de vacuna.

4. La reproducció humana

  • L’aparell reproductor humà.
    • L’aparell reproductor masculí i femení.
  • Les cèllules sexuals.
    • Els espermatozoides.
    • Els òvuls.
  • El cicle menstrual femení.
  • La sexualitat.
    • L’erecció del penis i del clítoris.
    • L’ejaculació.
  • El procés reproductiu humà.
    • El coit.
    • La fecundació.
    • L’embaràs.
    • El part.
  • La diversitat de gènere en l’espècie humana.
  • Els mètodes de control de la natalitat.
    • Els mètodes anticonceptius naturals i artificials.
  • Tècniques de reproducció assistida.
    • Inseminació artificial.
    • Fecundació in vitro
  • Les malalties de l’aparell reproductor.
    • Trastorns dels òrgans reproductors.
    • Les malalties de transmissió sexual.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

  • Distingir les parts i les funcions de l’aparell reproductor masculí i femení.
  • Conèixer les hormones produïdes en l’ovari de la dona i relacionar la seva funció amb la menstruació i l’embaràs.
  • Comparar espermatozoides i òvuls.
  • Descriure el procés de fecundació.
  • Identificar els caràcters sexuals secundaris.
  • Descriure les fases del desenvolupament humà.
  • Conèixer els mètodes anticonceptius i els de prevenció de malalties de transmissió sexual.

5. Dinàmica dels ambients naturals

  • El relleu i la seva representació.
  • La formació del relleu.
    • Tectònica de plaques.
    • L’alteració del relleu.
    • Els agents naturals.
    • El sòl.
    • Activitats humanes i modificacions en el sòl i en el relleu.
  • Hidrologia i activitats humanes.
  • El flux d’energia i de matèria en la biosfera.
    • L’energia i la matèria en els sistemes vius.
    • Autoregulació dels ecosistemes.
  • La intervenció humana en els ecosistemes.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

  • Definir i interpretar corbes de nivell.
  • Relacionar la teoria de la tectònica de plaques amb l’actual distribució de continents i oceans.
  • Esmentar mecanismes relacionats amb la geodinàmica interna que modifiquen el relleu de l’escorça terrestre.
  • Identificar com l’agricultura modifica les característiques del sòl.
  • Identificar les alteracions o modificacions que es poden realitzar sobre una conca hidrogràfica i les conseqüències que se’n poden derivar.
  • Discutir i argumentar les conseqüències de l’impacte humà sobre els ecosistemes.