Imatges espectaculars dels diferents processos que es donen a l’interior de la cèl.lula.
La vida a l’interior de la cèl.lula.
Publicat dins de 5. La reproducció cel.lular
Deixa un comentari
L’origen de les espècies
Resum de 10′ molt entenedor per explicar i complementar amb imatges l’evolució de les espècies.
Publicat dins de 9. L'evolució dels éssers vius
Deixa un comentari
La nomenclatura de les espècies
En l’actualitat viuen uns tres milions d’espècies. Per facilitar-ne l’estudi, les espècies s’han agrupat segons les seves característiques comunes més significatives.
Cada grup s’anomena taxó i la ciència encarregada d’establir els diferents taxons rep el nom de taxonomia.
Tots els taxons semblants estan agrupats en un taxó de categoria superior.
Igualment, els taxons de categoria superior semblants també estan agrupats en un taxó de categoria més superior, i així successivament. Aquest sistema de classificació basat en diferents categories taxonòmiques s’anomena jerarquia taxonòmica.
La sistemàtica és la ciència que estudia com s’han d’agrupar els taxons. L’objectiu és agrupar junts els taxons que comparteixen avantpassats comuns, és a dir, que provenen de les mateixes espècies anteriors. Per això, generalment es parla de sistemàtica evolutiva.
La nomenclatura de les espècies
Carl von Linné, fa tres-cents anys, va inventar aquesta manera d’anomenar els éssers vius del planeta. De tot el gran treball de catalogació i classificació d’espècies que va fer des de la seva Suècia natal, el que perdura, sobretot, és la nomenclatura, el sistema d’atorgar noms de dos mots.
Linné va donar criteris per posar noms: han de ser en llatí i han de concordar tots dos, però va deixar llibertat per concretar. Així molts dels epítets descriuen un aspecte visual (“barbatus”, “nigra”…), però també l’hàbitat o l’origen (“fluvialis”, “montana”, “pyrenaica”, “canariensis”… ). Sovint descriuen comportaments (“sapiens”, “urticans”… ) i fins i tot persones (“richardi”, “adalberti”…).
Gran part d’aquests noms, sobretot de plantes, els va posar Linné en una gran feina de descripció amb els mitjans de què disposaven fa tres-cents anys. El progrés tècnic en eines d’observació han deixat aquells treballs gairebé obsolets.
El primer nom designa el gènere i s’escriu amb la primera lletra en majúscula. El segon nom determina l’espècie i s’escriu en minúscula. Si cal, s’hi afegeix el nom del científic que va descobrir l’espècie, seguit de l’any del descobriment. Per exemple, el nom científic del musclo és Mytilus edulis. Linné, 1758.
Publicat dins de 8. L'aparició de la vida a la terra.
Deixa un comentari
El geni de Darwin
El professor de la Universitat d’Oxford Richard Dawkins, famós biòleg evolutiu i divulgador científic, ens convida en aquesta sèrie de 3 episodis a realitzar un apassionant recorregut per la vida i l’obra de Charles Darwin.
Coincidint amb el 150 aniversari de la publicació de l’obra mestra de Darwin, L’Origen de les Espècies, Richard Dawkins presenta la mirada més recent a Darwin i la seva revolucionària teoria de l’evolució per mitjà de la selecció natural, en opinió del biòleg britànic la idea més important que se li hagi passat mai a una ment humana. En aquesta magnífica sèrie, Dawkins explica qui va ser Charles Darwin, com desenvolupar la seva teoria, de què es tracta i per què és essencial. Relata com Darwin va canviar per sempre la manera com ens veiem a nosaltres mateixos, al món i al nostre lloc en ell, i ens demostra que “l’evolució és un fet, recolzat per proves irrefutables”.
El genio de Darwin – La vida, Darwin y todo lo… per muchosdocumentales
Publicat dins de 9. L'evolució dels éssers vius
Deixa un comentari
Els orígens de la vida
Els Orígens de la Vida el convida a una extraordinària aventura: 4 mil milions d’anys en l’oceà, des del començament de la vida fins l’increïble moment en què el primer vertebral emergit en terres fèrtils obre camí per a la conquesta dels continents. Amb una fascinant posada en escena, i aplicant la tècnica micro i macro cinematogràfica de filmació es podrà observar l’evolució dels animals que avui dia segueixen vivint. Els Orígens de la Vida ens mostra com les formes de la vida es diversifiquen des que va aparèixer el primer bacteri. Millorat amb la fascinant música composta per Bruno Coulais, aquest DVD és una magistral invitació a submergir-se en el cor dels orígens de la vida.
Documental: Los orígenes de la vida per monteriaoscura
Publicat dins de 8. L'aparició de la vida a la terra.
Deixa un comentari
Oparin i Miller: Sopa prebiòtica
Stanley L. Miller (Oakland, Califòrnia, 7 de març de 1930 – f. 20 de maig de 2007), nord-americà principalment conegut pels seus estudis sobre l’origen de la vida. Es va graduar a la Universitat de Califòrnia (obtenint la seva llicenciatura en ciències en 1951), on]] va ser estudiant de Harold Urey. En l’experiment de Miller i Urey, dut a terme el 1953 com a estudiant diplomat, va realitzar una simulació de les condicions de la Terra primitiva a la recerca de les reaccions químiques que van poder construir els seus primers blocs esepeznciales (aminoàcids i proteïnes) simples. El 1954 va obtenir el doctorat en Química a la Universitat de Chicago. Va ser ajudant de professor (1958-1960), professor associat (1960-1968) i professor de química a la Universitat de Califòrnia, San Diego el 1958, romanent en el lloc durant molts anys.
Publicat dins de 8. L'aparició de la vida a la terra.
Deixa un comentari
L’origen de la vida IV
En una carta a Joseph Dalton Hooker l’1 de febrer de 1871, Charles Darwin va suggerir que l’espurna original de la vida va poder haver començat en un “petit toll càlid, amb tot tipus de sals fosfóricas i d’amoni, en presència a més de llum, calor, electricitat, etc., de manera que es formés un compost proteic llest per sofrir canvis encara més complexos “. Va continuar explicant que “a dia d’avui semblant material seria instantàniament devorat o absorbit, la qual cosa no hauria estat el cas abans que els éssers vius s’haguessin format”. En altres paraules, la presència de la vida mateixa fa la recerca de l’origen de la vida depenent de les condicions d’esterilitat que es donen en el laboratori. Més precisament, l’oxigen produït per les diferents formes de vida és molt actiu a escala molecular, la qual cosa perjudica a qualsevol intent de formació de vida.
Publicat dins de 8. L'aparició de la vida a la terra.
Deixa un comentari
L’origen de la vida III
En 1676 Anton van Leeuwenhoek va descobrir microorganismes que, basant-nos en els seus dibuixos i descripcions podrien tractar-se de protozous i bacteris. Això va encendre l’interès pel món microscòpic. El descobriment dels microorganismes obre la porta perquè es rebutgi la possibilitat que els organismes superiors sorgeixin per generació espontània, estant reservat aquest mecanisme per a ells. El primer pas en aquest sentit el va donar l’italià Francesco Redi, qui va provar el 1668 que no apareixia cap larva en la carn en descomposició quan s’impedia que les mosques dipositessin en elles els seus ous. Des del segle XVII en endavant s’ha vist gradualment que, almenys en el cas de tots els organismes superiors i visibles a ull nu, era fals el prèviament establert pel que fa a la generació espontània.
Publicat dins de 8. L'aparició de la vida a la terra.
Deixa un comentari
L’origen de la vida II
Fins 1924 no es va realitzar cap progrés real, quan Oparin va demostrar experimentalment que l’oxigen atmosfèric impedia la síntesi de molècules orgàniques que són constituents necessaris per al sorgiment de la vida. Segons el professor Loren S. Graham Oparin va rebre l’impuls per començar les seves investigacions d’un intent de provar el materialisme dialèctic en el context de la guerra freda a l’antiga URSS.
En la seva obra L’origen de la vida a la Terra, Oparin exposava una teoria quimiosintética en la qual una “sopa primitiva” de molècules orgàniques es va poder haver generat en una atmosfera sense oxigen a través de l’acció de la llum solar. Aquestes es combinarien d’una forma cada vegada més complexa fins a quedar dissoltes en una goteta de coacervat. Aquestes gotetes creixerien per fusió amb altres i es reproduirien mitjançant fissió en gotetes filles, i d’aquesta manera podrien haver obtingut un metabolisme primitiu.
Publicat dins de 8. L'aparició de la vida a la terra.
Deixa un comentari
L’origen de la vida I
La qüestió de l’origen de la vida a la Terra, ha generat en les ciències de la naturalesa un camp d’estudi especialitzat que té per objectiu dilucidar com i quan va sorgir. L’opinió més estesa en l’àmbit científic estableix la teoria que la vida va evolucionar de la matèria inert en algun moment entre fa 4.400 milions d’anys, quan es van donar les condicions perquè el vapor d’aigua pogués condensar per primer cop i 2.700 milions de anys, quan la proporció entre els isòtops estables de carboni (12C i 13C), de ferro (56Fe, 57Fe i 58Fe) i de sofre fan pensar en un origen biogènic dels minerals i sediments que es van produir en aquesta època i els biomarcadors moleculars indiquen que ja existia la fotosíntesi. A més entrarien aquí idees i hipòtesis sobre un possible origen extraplanetari o extraterrestre de la vida (panspèrmia), que hauria succeït durant els últims 13.700 milions d’anys d’evolució de l’Univers conegut després del Big Bang.
Publicat dins de 8. L'aparició de la vida a la terra.
Deixa un comentari
