En l’actualitat viuen uns tres milions d’espècies. Per facilitar-ne l’estudi, les espècies s’han agrupat segons les seves característiques comunes més significatives.
Cada grup s’anomena taxó i la ciència encarregada d’establir els diferents taxons rep el nom de taxonomia.
Tots els taxons semblants estan agrupats en un taxó de categoria superior.
Igualment, els taxons de categoria superior semblants també estan agrupats en un taxó de categoria més superior, i així successivament. Aquest sistema de classificació basat en diferents categories taxonòmiques s’anomena jerarquia taxonòmica.
La sistemàtica és la ciència que estudia com s’han d’agrupar els taxons. L’objectiu és agrupar junts els taxons que comparteixen avantpassats comuns, és a dir, que provenen de les mateixes espècies anteriors. Per això, generalment es parla de sistemàtica evolutiva.
La nomenclatura de les espècies
Carl von Linné, fa tres-cents anys, va inventar aquesta manera d’anomenar els éssers vius del planeta. De tot el gran treball de catalogació i classificació d’espècies que va fer des de la seva Suècia natal, el que perdura, sobretot, és la nomenclatura, el sistema d’atorgar noms de dos mots.
Linné va donar criteris per posar noms: han de ser en llatí i han de concordar tots dos, però va deixar llibertat per concretar. Així molts dels epítets descriuen un aspecte visual (“barbatus”, “nigra”…), però també l’hàbitat o l’origen (“fluvialis”, “montana”, “pyrenaica”, “canariensis”… ). Sovint descriuen comportaments (“sapiens”, “urticans”… ) i fins i tot persones (“richardi”, “adalberti”…).
Gran part d’aquests noms, sobretot de plantes, els va posar Linné en una gran feina de descripció amb els mitjans de què disposaven fa tres-cents anys. El progrés tècnic en eines d’observació han deixat aquells treballs gairebé obsolets.
El primer nom designa el gènere i s’escriu amb la primera lletra en majúscula. El segon nom determina l’espècie i s’escriu en minúscula. Si cal, s’hi afegeix el nom del científic que va descobrir l’espècie, seguit de l’any del descobriment. Per exemple, el nom científic del musclo és Mytilus edulis. Linné, 1758.
