En una carta a Joseph Dalton Hooker l’1 de febrer de 1871, Charles Darwin va suggerir que l’espurna original de la vida va poder haver començat en un “petit toll càlid, amb tot tipus de sals fosfóricas i d’amoni, en presència a més de llum, calor, electricitat, etc., de manera que es formés un compost proteic llest per sofrir canvis encara més complexos “. Va continuar explicant que “a dia d’avui semblant material seria instantàniament devorat o absorbit, la qual cosa no hauria estat el cas abans que els éssers vius s’haguessin format”. En altres paraules, la presència de la vida mateixa fa la recerca de l’origen de la vida depenent de les condicions d’esterilitat que es donen en el laboratori. Més precisament, l’oxigen produït per les diferents formes de vida és molt actiu a escala molecular, la qual cosa perjudica a qualsevol intent de formació de vida.
L’origen de la vida IV
Aquest article ha estat publicat en 8. L'aparició de la vida a la terra.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
