El nostre cos es pot comparar a un sistema termodinàmic que rep matèria i energia de l’ambient: la matèria per créixer, per substituir la que hem gastat i per formar-ne de nova i l’energia necess`ria pel treball i per mantenir els processos químics que tenen lloc en l’organisme.

La matèria i l’energia ens l’aporten els aliments, els quals, a més contenen petites quantitats de sbstàncies que regulen el funcionament de les cèl·lules. Quan aquest sistema termodinàmic funciona en condicions d’equilibri, és a dir, sense pèrdua ni guany de matèria i energia, el que es consumeix ve compensat pel que s’ingereix. Les desviacions d’aquest equilibri poden ser perilloses. Ingerir poca quantitat pot produir la inanició (desequilibri metabólic) i fins i tot la mort. Si, pel contrari, la ingestió és excessiva es produeix obesitat.
Hem de considerar que els aliments que ingerim cada dia a més de ser suficients han de tenir la qualitat necessària pr poder complir les missions esmentades. Aquesta qualitat ve determinada per la diversitat d’aliments ingerits: com que 1 g de glúcids produeix 4 Kcal i g de lípids produeix 9 Kcal podríem obtenir 36 Kcal menjant indistintament 9 g de glúcids o 4 g de lípids.
Tots els aliments energètics són intercanviables, però hi ha unes limitacions:
a) Els glúcids són els aliments energètics per excel·lència, a més de ser fàcilment digeribles, no sobrecarregen ni el fetge ni els ronyons però no poden substituir ni als lípids ni a les proteïnes en la seva funció plàstica.
b) Els lípids són difícils de digerir i si són utilitzats com a única font d’energia són perjudicials ja que es formen compostos tòxics (cossos cetònics). Els lípids no es poden substituir de la dieta, els d’origen vegetals proporcionen àcids grassos indidpensables que l’organisme no pot sintetitzar i els d’origen animal són la font de les vitamines A i D.
c) Les proteines són difícils de digerir i sobrecarreguen el fege i els ronyons a l’haver-se d’eliminar le nitrogen ne forma d’urea. Les proteïnes també són insustituibles en la dieta perquè contenen aminoàcids essencials que l’organisme no pot sintetizar a partir d’altres molècules i que són necessaris per a la síntesi de les proteïnes requerides per al creixement i la recuperació dels teixits destruits. També s’ha de mirar que les proteïnes continguin una proporció adequada dels diferents aminoàcids a fi de no ingerir-ne excessiva quantitat. Per això es parla de valor biològic d’una proteïna o de les proteïnes completes (només la llet per al nounat i l’ou per a l’adult contenen tots els aminoàcids en la proporció adequada).
Les proteïnes vegetals sempre són deficitàries en un o dos aminoàcids essencials, per exemple els cereals són deficitari en lisina i les lleguminoses en metionina.
Per al bon funcionament de l’organisme també es necessiten vitamines i sals minerals. Per obtenir les vitamines haurem de menjar verdura i fruita crues que també contenen cel·luloa imprescindible pper al bon funcionament intestinal.
La majoria de les sals minerals les aporten els aliments que contenen glúcids, lípids i proteïnes i particularment la llet és rica en fosfats.

UN COP HAGIS LLEGIT ELL TEXT CONTESTA LES SEGÜENTS PREGUNTES, ELABORA UN DOCUMENT I FES.ME’L ARRIBAR MITJANÇANT EL MODDLE A LA TASCA “QÜESTIONARI NUTRICIÓ”.

QÜESTIONARI
1. Subratlla les paraules de la lectura que no entneguis i busca el seu significat en un diccionari.
2. Quines característiques ha de tenir l’alimentació perquè sigui equilibrada?
3. Què vol dir “que alguns aliments tenen funció plàstica”?
4. Ens podríem alimentar només amb lípids? Perquè?
5. Què és el valor biològic d’una proteïna?
6. Quins inconvenients tindria una alimentació formada exclusivament per porductes vegetals?
7. Quins inconvenients tindria una alimentació formada exclusivament per productes animals?
8. Què vol dir que una molècula és essencial?