L’eugenèsia del passat
Si bé l’eugenèsia com estudi de les possibilitats de millorament del patrimoni hereditari, no aparegué fins a finals del segle XIX, la preocupació i el desig de preservar i millorar la qualitat de l’espècie humana prové de molt antic. Certament, fou Francis Galton, cosí de Charles Darwin, qui, el 1883, introduí el terme eugenèsia (del grec eu, bo i genos, naixement, raça) i qui replantejà el problema del millorament de la població; però grecs i romans, entre altres pobles, ja prenien mesures eugèniques. L’infanticidi n’era una. Plató i Aristòtil l’exigien pels nounats amb malformacions i el Dret Romà reconeixia la potestat del pare de matar el fill deforme. En contra, el cristianisme, des dels seus inicis, condemnà aquesta mesura eugènica.
S’ha parlat d’eugenèsia negativa i positiva. La negativa fa referència a l’eliminació dels portadors de defectes físics i psíquics; la positiva, a l’augment de freqüència de les qualitats desitjables d’una població. L’infanticidi pot ser vist com a eugenèsia negativa, però aquesta aspirava a més: es proposava evitar no tan sols el naixement sinó també la concepció d’individus afectats amb defectes físics i psíquics. Quant a l’eugenèsia positiva, des de molt antic s’ha aplicat en la millora de plantes de cultiu i d’animals domèstics. Inspirat en aquests models, es diu que Frederic el Gran de Prússia feia casar els seus valents granaders de Pomerània amb noies molt belles.
El segle XX ha estat marcat per les pràctiques eugèniques. A començaments de segle, diferents estats dels EUA promulgaren i aplicaren lleis d’esterilització de persones amb alguna suposada deficiència. A mitjans segle, el nazisme, inspirat i estimulat per criteris eugènics, practicà horrorosos experiments amb l’objectiu d’assegurar la superioritat de la raça ària. A la segona meitat del segle, a Escandinàvia, fins entrat l’any 1975, s’aplicaren mesures d’esterilització forçada; durant dècades, el silenci cobrí aquesta pràctica i el 1995 s’indemnitzaren les dones que en foren víctimes
