Cent anys després del descobriment de les cèlebres lleis de Mendel sobre l’herència (del 1866), la genètica havia avançat poc en relació als avenços de les altres ciències. S’havien comptat les cromosomes humans i, al 1953, James Watson i Francis Crick havien descobert l’estructura en doble hèlix de l’ADN (l’Àcid DesoxiriboNucleic és el suport de la informació genètica). Fou amb els primers experiments de clonació humana, per divisió d’un embrió inicial, el 1973, quan la genètica rebé el seu gran impuls iniciant-se el que avui s’anomena enginyeria genètica. Poc després, el 1978, naixé a la Gran Bretanya el primer nadó proveta, concebut per fecundació in vitro.

Però el que consolidà i obrí un món nou a aquesta enginyeria fou, a finals dels anys setanta, el desenvolupament de la biotecnologia de recombinació de l’ADN, una tecnologia que permet aïllar, amplificar, identificar, tallar i empalmar fragments específics de l’ADN. Per enginyeria genètica s’entén, doncs, el conjunt de tècniques de biologia molecular que permeten manipular l’ADN d’una cèl·lula, estudiant i identificant els gens, modificar-los i trasplantar-los a un altre organisme.

Aquesta manipulació, afirmen diversos investigadors, farà possible fabricar in vitro embrions «enriquits» amb gens d’acord amb els desitjos dels pares. Segons altres investigadors, aquesta gestió i control dels gens, aquesta «purificació» del genoma, és una quimera: a cada generació sorgeixen noves anomalies genètiques.

Avantatges i riscos

Alguns temen que l’enginyeria genètica esdevindrà una nova eugenèsia. Altres asseguren que les avantatges superaran en molt als possibles abusos. Es perfilen possibilitats, interrogants i riscos. S’imposarà un model fenotípic, una “normalitat” a la qual els pares voldran ajustar els seus fills? Es produirà un empobriment de la diversitat genètica? Tindran els pares llibertat d’acció davant els influents interessos comercials? Recordem que aquesta biotecnologia implica altíssims costos i són objecte de les inversions de moltes multinacionals. La Bioètica ha de formular interrogants i no tenir por al progrés, però sí ha d’estar atent als interessos de l’home que administra el progrés.