Què son els aliments transgènics? Són organismes, plantes o animals, que han estat manipulats genèticament. Com es manipulen? Fent ús, especialment, de la biotecnologia de recombinació de l’ADN: s’implanta en les cèl·lules de determinats organismes com ara plantes, material genètic provinent d’altres organismes dotats de certes qualitats, amb l’objectiu de dotar amb aquestes qualitats a l’organisme receptor o manipulat. Així, doncs, els aliments transgènics són organismes modificats mitjançant enginyeria genètica. Quins efectes produeixen en els animals o humans que els ingereixen? Aquesta és la qüestió conflictiva, molt més quan investigadors que participen en el projecte Genoma Humà han afirmat que els riscos que comporta són molt desconeguts.

Institucions internacionals han advertit del nou perill que suposen els aliments transgènics. Es tem que la a llista negra d’efectes nocius i tòxics causats pel gran nombre de plaguicides i substàncies químiques insuficientment controlades s’hi haurà d’afegir els efectes, de moment imprevisibles, causats per la contaminació transgènica, tant o més greu que la contaminació química.

Multinacionals especialitzades en manipulació transgènica, com ara Monsanto, són les més interessades en evitar tota informació sobre quins aliments participen d’alguna manipulació genètica argumentant que, virtualment, no hi ha diferència entre uns i altres: tota indicació d’OMG (organisme modificat genèticament) seria econòmicament perjudicial. Però, per altra banda, són força els especialistes que defensen que «avui ningú pot preveure les toxicitats, les invasions competitives o qualsevol altra conseqüència inesperada de les plantes transgèniques». Per tot això, el maig de 1996, un centenar de científics van fer púbic, a París, un manifest proclamant la «necessitat d’una moratòria en la disseminació en el medi ambient d’organismes genèticament modificats».

Per altra banda, les llavors de les plantes transgèniques, que poden augmentar els rendiments del 15% al 20%, introdueixen el problema de les patents de plantes o animals creats. Si una multinacional, fent milionàries inversions, ha aconseguit crear un blat o un arròs d’alt rendiment, l’agricultor que les compra té dret a replantar-les una i altra vegada? Certament, des de fa més de 10.000 anys, els agricultors han reservat part de les llavors obtingudes en collites per a la replantació o intercanvis; ara bé, les multinacionals argumenten que les llavors transgèniques són creacions patentades i la seva compra només dóna dret a plantar-les una vegada, cosa que fan constar en el contracte de compra.

Amb l’objectiu que no s’escapin els beneficis de la inversió, les multinacionals de la biotecnologia agrícola han patentat el «sistema de protecció tecnològica» (Technology Protection System, TPS), un polèmic i controvertit sistema de protecció que comporta l’esterilització de les llavors. Modificant tres gens de les llavors s’aconsegueix neutralitzar les llavors obtingudes en la collita: si es replanta, la llavor no germina. Aquestes llavors TPS són conegudes pels seus molts detractors amb el nom de “Terminator“. Els efectes ambientals, econòmics i socials de les llavors Terminator són incalculables.