Mostra tots els articles de kique

Problemes de Genètica per nadal!!!!

Teniu 5 problemes obligatoris per a fer durant les vacances!!!!

Si algú vol fer-ne mes, pot intentar fer els del llibre de classe o mirar el moodle, on he deixat alguns problemes en la solució.

1. Es presentà en els tribunals de justícia el següent cas: una família X reclama que el bebè Y, que li van donar a la maternitat, no es seu i que el bebè Z, de la família W, és el seu. La família W ho nega, i el tribunal ordena un examen dels grups sanguinis dels bebès i els pares, amb els següents resultats:

               Mare  Pare Bebè

Familia X/Y    AB      O     A

Familia W/Z   A        O     O

Quina família tenia raó?

2. A l’home, el daltonisme és causat per un gen recessiu lligat al sexe.

a) Dos progenitors normals, poden tenir un fill baró daltònic? I una filla que presenti aquest defecte?

b) Dos progenitors daltònics, poden tenir un fill normal? I una filla normal?

3. El grupo sanguíneo en el hombre viene determinado por tres alelos de un gen: A y B son codominantes y 0 recesivo respecto a ellos. El factor rh está determinado por dos alelos de otro gen: rh+ dominante y rh- recesivo. ¿Qué proporción de individuos de grupo 0 rh- nacer n del cruce: 00rh+rh- x A0rh+rh-?

 4. El grupo sanguíneo en el hombre viene determinado por tres alelos de un gen: A y B son codominantes y 0 recesivo respecto a ellos. El factor rh está determinado por dos alelos de otro gen: rh+ dominante y rh- recesivo. ¿Es posible que una mujer de grupo sanguíneo 0 rh positivo y un hombre AB rh negativo tengan un hijo de grupo A rh negativo? Razona la respuesta.

 5. La hemofilia es una enfermedad hereditaria que se debe a un gen recesivo situado en el cromosoma X. ¿Cuál será la proporción de hemofílicos en la descendencia de un matrimonio formado por una mujer portadora del gen (XhX) y un hombre normal (XY)?

Tipus d’herència dels caràcters

A continuació us deixo uns quants enllaços als diferents tipus d’herència dels caràcters que hem vist a classe, i algunes coses que encara no hem vist.

Herència intermedia/codominància.

Al·lelisme múltiple– el cas del grup sanguini humà.

Herència lligada al sexe.

Determinació del sexe.

 

En la seguent direcció, que tambe teniu en la zona enllaços genetica, podeu veure animacions dels diferents tipus de comportaments dels gens i realitzar diferents exercicis.

La Isla de las Ciencias.

 

Les lleis de Mendel.

Gregor Mendelpublicó los resultados de sus investigaciones en 1866, mucho antes de que se descubriera la estructura del ADN (1953) y la existencia de los genes.
De sus investigaciones con una variedad de guisante (Pisum sativum), Mendel publicó una serie de leyes que explicaban la herencia de los carácteres. Se trata de el primer caso de investigación con éxito en el campo de la Genética.
Sus famosas leyes, redescubiertas en 1900 por varios investigadores de forma independiente, son las siguientes:
1. LEY DE LA UNIFORMIDAD:  Al cruzar dos individuos de la misma especie pertenecientes a variedades puras distintas para un determinado carácter, todos los descendientes (generación filial) son iguales entre si (además, todos son híbridos).
1
2. LEY DE LA SEGREGACIÓN: Al cruzar 2 individuos de la generación filial de un cruce entre razas puras diferentes para un carácter, entre los individuos de la siguiente generación aparecen carácteres paternos que habian permanecido “ocultos” en la generación anterior.
2
3. LEY DE LA INDEPENDENCIA: Si tenemos en cuenta 2 carácteres distintos, cada uno de ellos se hereda teniendo en cuenta las leyes anteriores, de forma independiente a la presencia del otro carácter.
Ésta ultima ley no se cumple siempre, como las anteriores, sino que depende de que los genes que determinan los caracteres a observar se encuentren en cromosomas diferentes (en este aspecto Mendel tuvo mucha suerte).
Como veremos en clase, el tipo de herencia que descubrio Mendel, solo es una de las muchas posibilidades en las que se pueden heredar los carácteres.

Com utilitza la cèl•lula la informació de l’ADN?

 

El Dogma ceuovrvtlentral de la Biologia Molecular és que l’ADN es transcriu en un ARNm i aquest es tradueix en una proteïna, que realitza una funció concreta dins de l’organisme.

 

Els àcids nucleic i les proteïnes es basen en dos llenguatges diferents. La informació genètica de l’ADN està en forma de bases nitrogenades (cada una en un nucleòtid). Les proteïnes estan formades per la combinació de 20 aminoàcids diferents. Aquests aminoàcids es combinen per formar les proteïnes, de la mateixa manera que les lletres es combinen per formar les paraules. Una proteïna te centenars o milers d’aminoàcids.

    Per a que la informació dels gens es puga utilitzar, cal que es forme la proteïna corresponent. Aquest procés es realitza en dos passos de descodificació de la informació de l’ADN: la Transcripció i la Traducció.

Transcripció: conversió de la informació d’un gen de l’ADN en una molècula d’ARNm. Aquest procés es realitza segons la complementarietat de bases nitrogenades (recordeu que l’ARN no te Timina). Aquest procés es produeix, en les cèl·lules eucariotes, al nucli.

TRANCRIPCIONDEL ADN

Traducció: consisteix en la conversió de la informació dels nucleòtids a aminoàcids. L’ARNm es trasllada al citoplasma on els ribosomes llegeixen les bases nitrogenades (de 3 en 3, lo que anomenem codó) i col·loquen l’aminoàcid corresponent segons un codi genètic universal. D’aquesta manera sintetitzen la proteïna corresponent en funció de la informació del gen que es vol utilitzar.

images

Mireu les animacions que teniu a continuació i la informació del llibre de text per intentar realitzar la Transcripció i Traducció del gen que teniu en l’enllaç del final.traduccion1

 

 

 

 

1. Animació de la Transcripció

2. Animació de la Traducció

 Proba a transcriure i traduir aquest gen (AÇÍ)

La Replicació de l’ADN.

La replicació de l’ADN es un procés molt important per a la correcta divisió de la cèl·lula. Un error durant aquest procés implicarà una diferencia en la copia de l’ADN i, com a conseqüència, les cèl·lules filles no seran genèticament idèntiques. Aquesta errada provocaria una mutació. Per lo tant, el procés a de ser molt precís i els possibles errors han de detectar i corregir.eeeessstaaaaaa

Els aspectes més destacats del procés són els següents:

1. el procés es semiconservatiu, com van demostrar Meselson i Stahl al seu experiment amb nitrogen 15 (Un isòtop del nitrogen mes pesat que el que trobem als medis naturals, el nitrogen 14). Vídeo de l’experiment.

2. enzim encarregat de realitzar la copia es una ADN polimerasa, que únicament pot copiar en sentit 5’-3’.

Avanç de realitzar la copia, les 2 cadenes d’ADN han de separar-se (trencant els enllaços per ponts d’hidrogen entre les bases nitrogenades).

3. Les ADN polimerases no poden iniciar la síntesi de l’ADN per elles mateixes. Necessiten un encebador, o primer. Aquest fragment del àcid nucleic el sintetitza una ARN polimerasa ( és un fragment d’ARN).

4. una de les cadenes de l’ADN es copia de manera continua (en la mateixa direcció en la que es separen les 2 cadenes ADN) i l’altra de manera discontinua (en direcció contraria, en fragments).

5.Els encebadors han de eliminar-se i substituir-se per el fragment d’ADN adequat (l’encebador es ARN i no ADN).

6.La replicació de l’ADN ha de ser molt precisa. Per tant, existeixen diferents mecanismes per detectar els errors i corregir-los.

 

Als següents vídeos teniu diferents explicacions de com és aquest procés de copia de l’ADN cel·lular que te lloc durant la fase S de la Interfase cel·lular.

Vídeo molt complet.

explicació en català

 


La mitosi

Al YouTube podeu trobar molts vídeos explicatius de la mitosi, i per suposat d’altres processos biològics. Però aneu en compte que no tot es cert, molts tenen errors conceptuals greus.

A continuació us deixo uns quants que  son interessants. si trobeu algun que us agradi més, ja sabeu…..un comentari, fiqueu l’enllaç i l’inclourem al Bloc   🙂

 

Un enllaç que mereix molt la pena de veure. Meiosi a ritmo de Shakyra