El Japó viu uns moments molt dramàtics. El terratrèmol de divendres, de 8,9 de l’escala de Richter, ha portat el país a la crisi més greu d’ençà de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), en paraules del primer ministre japonès, Naoto Kan.
Per a ampliar la informació vés a l’enllaç
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3861139
Responeu les següents qüestions sobre l’evolució:
Tots els éssers vius estan més o menys adaptats als hàbitats que ocupen. Aquesta adaptació inclou moltes vegades relacions entre espècies molt específiques, com la que s’estableix entre determinades espècies de plantes amb flor i l’espècie d’insecte que les pol·linitza.
L’hàbitat i les relacions entre espècies són factors canviants als quals les espècies han de tenir respostes adaptatives per poder assegurar-se la supervivència davant de petits canvis de l’entorn. Seria difícil entendre la diversitat d’éssers vius actual sense les teories evolutives.
Aquest és un link on trobareu informació sobre l’origen de la vida, les principals teories de l’evolució, els mecanismes i proves així com l’evolució humana.
inclou vídeos i activitats interactives per tal d’ampliar i repassar el tema tractat a classe.
http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/4ESO/evolucion/index.htm[kml_flashembed movie="http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/4ESO/evolucion/image/osos2.swf" width="500" height="500" wmode="transparent" /]
Aquesta és una aplicació didàctica centrada en els riscos geològics. En la seva pàgina principal hi trobareu els enllaços correponents a 6 tipus de riscos:
La zona més central (JOC) permet accedir a un joc de simulació de gestió de riscos.
Analitzarem quatre aspectes:
Vés a l’enllaç : http://www.e-oikos.net/gmap/oikos.htm
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1-FbUNO2UzA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
A Charles Darwin, 1809- 1882, li devem el fet de ser el primer naturalista que va proposar un mecanisme que expliqués com té lloc l’evolució. Però, què entenem per evolució? Des d’un punt de vista acadèmic, el conjunt de canvis i transformacions que han patit els éssers vius a partir d’un origen comú.
Abans d’ell hi havien altres teories que no tenien res a veure, precisament, amb l’evolució. Un exemple són les idees creacionistes i fixistes de Georges Cuvier, que feien una interpretació literal de les Sagrades Escriptures per tal d’explicar l’origen i l’existència dels éssers vius. Avui dia encara aquest corrent, que té més a veure amb la fe que la ciència, nega els mecanismes evolutius proposats per Darwin i corroborats al llarg del segle XX pels neodarwinistes i la seva Teoria Sintètica de l’evolució.
Malgrat tot, Darwin no va ser el primer en proposar una teoria evolutiva. A principis del segle XIX el naturalista francès Jean- Baptiste Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck, en va proposar una. Aquesta es basava en tres punts bàsics: per una banda creia que en tots els éssers vius hi havia una tendència innata al seu perfeccionament i que els permetia adaptar-se als diferents ambients. Aquesta idea, probablement, va ser una influència dels intel·lectuals que van promoure la Revolució Francesa i que remarcaven la importància del progrés social humà. També pensava que la funció creava l’òrgan. Les condicions canviants de l’ambient obligaven als éssers vius a adaptar-se d’una forma o una altra. Les noves condicions obligaven als individus a fer servir uns òrgans més que d’altres, cosa que provocava una modificació en els organismes. I per últim, l’ herència dels caràcters adquirits amb la qual s’identifiquen les idees de Lamarck. Els caràcters desenvolupats al llarg de la vida d’un individu es transmetien a la descendència segons Lamarck. Idea totalment errònia ja que avui sabem que només es transmeten a la descendència aquelles característiques genètiques que es troben en els gàmetes o cèl·lules reproductores.
Les propostes de Lamarck van ser innovadores, no oblidem que és dels primers en intentar explicar la gran diversitat d’éssers vius existents com un procés de canvis al llarg de la vida evolutiva, i ingenioses però no va proposar cap mecanisme que intentés explicar l’evolució. Qui sí ho va fer va ser Charles Darwin.
Aquest any se celebren els 200 anys del seu naixement, o si voleu els 150 anys de la publicació del seu llibre ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant selecció natural “ que va canviar la idea d’entendre el món on vivim i la vida. Com qualsevol idea o teoria, aquesta no va sortir d’un dia per l’altre, al contrari, aquesta es va començar a gestar 30 anys abans quan va salpar a bord del Beagle en un viatge científic que havia de durar 5 anys al voltant del món. En tornar a Anglaterra encara haurien de passar 23 anys abans de publicar el seu llibre amb les seves idees. Durant aquest 23 anys es va dedicar primer a classificar la gran quantitat d’espècies recol·lectades, d’ocells, insectes, mamífers, fòssils, rèptils, invertebrats…i escriure volums sobre la història natural. Tot i que Darwin es considerava un geòleg, de mica en mica, va anar madurant la idea de que les espècies no eren immutables, malgrat la seva profunda religiositat.
Reflexionant sobre les lleis que dictaven la transmissió dels caràcters, ( mai va conéixer a Gregor Mendel i els seus treballs sobre genètica ) va llegir l’obra de Thomas Malthus ” Assaig sobre el principi de la població “ i va entendre que en totes les espècies naixien més individus dels que realment poden sobreviure i reproduir-se, cosa que el porta a madurar la idea de la selecció natural com a mecanisme de l’evolució.
Els anys anaven passant i no es decidia a publicar les seves idees, fins que un altre naturalista, Alfred Wallace va arribar a les mateixes conclusions de forma totalment independent. El 1859 van publicar, de forma conjunta, un assaig en el qual es donaven a conèixer les seves conclusions sobre l’evolució i els mecanismes que la fan possible. Més tard publicaria ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural “ un llibre que pretén demostrar l’evolució amb milers d’exemples. La primera edició amb 1250 exemplars es va esgotar d’immediat. Aquest llibre descriu l’evolució com un ” drama de conflicte i competència, un paisatge dinàmic d’organismes en plena lluita per l’existència” i on nosaltres els humans no som tranquils espectadors, ans al contrari, som protagonistes de l’obra.
Darwin arriba a unes conclusions que canviaran radicalment la concepció de la vida. Les seves idees explicaran per sí mateixes la gran diversitat d’organismes representats en el registre fòssil, la gran similitud anatòmica entre organismes molt llunyans filogenèticament, el per què en les primeres fases embrionàries tots els animals som tant semblants…Una sóla idea podia explicar-ho tot, la selecció natural com a mecanisme d’evolució.
Però com actua la selecció natural? Ho podríem resumir en tres punts:
El 1900, divuit anys després de la mort de Darwin, Hug de Vries va descobrir els treballs de Mendel sobre l’herència dels caràcters. La síntesi entre la genètica i el darwinisme ( Teoria Síntètica )va donar una nova empenta a les teories evolutives. Finalment, estaven en disposició d’explicar per què dins una població d’individus no tots són iguals. Les mutacions o petits canvis en l’ADN, produïts de forma atzarosa i espontània, eren les responsables de la variabilitat. D’altra banda, el caràcters venien representats pels gens. Aquests són segments d’ADN que determinen els caràcters i que es transmenten de generació en generació a través dels cromosomes.
Encara avui hi ha molta gent que nega l’evolució biològica de les espècies, però les proves són les que són i encara que sigui un procés molt lent, negar-la és com negar que la terra es mou.
Mira’t aquest vídeo i tindràs una idea més clara.
[kml_rm movie="Charles Darwin i la seva teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural A Charles Darwin, 1809- 1882, li devem el fet de ser el primer naturalista que va proposar un mecanisme que expliqués com té lloc l’evolució. Però, què entenem per evolució? Des d’un punt de vista acadèmic, el conjunt de canvis i transformacions que han patit els éssers vius a partir d’un origen comú. Abans d’ell hi havien altres teories que no tenien res a veure, precisament, amb l’evolució. Un exemple són les idees creacionistes i fixistes de Georges Cuvier, que feien una interpretació literal de les Sagrades Escriptures per tal d’explicar l’origen i l’existència dels éssers vius. Avui dia encara aquest corrent, que té més a veure amb la fe que la ciència, nega els mecanismes evolutius proposats per Darwin i corroborats al llarg del segle XX pels neodarwinistes i la seva Teoria Sintètica de l’evolució. Malgrat tot, Darwin no va ser el primer en proposar una teoria evolutiva. A principis del segle XIX el naturalista francès Jean- Baptiste Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck, en va proposar una. Aquesta es basava en tres punts bàsics: per una banda creia que en tots els éssers vius hi havia una tendència innata al seu perfeccionament i que els permetia adaptar-se als diferents ambients. Aquesta idea, probablement, va ser una influència dels intel·lectuals que van promoure la Revolució Francesa i que remarcaven la importància del progrés social humà. També pensava que la funció creava l’òrgan. Les condicions canviants de l’ambient obligaven als éssers vius a adaptar-se d’una forma o una altra. Les noves condicions obligaven als individus a fer servir uns òrgans més que d’altres, cosa que provocava una modificació en els organismes. I per últim, l’ herència dels caràcters adquirits amb la qual s’identifiquen les idees de Lamarck. Els caràcters desenvolupats al llarg de la vida d’un individu es transmetien a la descendència segons Lamarck. Idea totalment errònia ja que avui sabem que només es transmeten a la descendència aquelles característiques genètiques que es troben en els gàmetes o cèl·lules reproductores. Les propostes de Lamarck van ser innovadores, no oblidem que és dels primers en intentar explicar la gran diversitat d’éssers vius existents com un procés de canvis al llarg de la vida evolutiva, i ingenioses però no va proposar cap mecanisme que intentés explicar l’evolució. Qui sí ho va fer va ser Charles Darwin. Aquest any se celebren els 200 anys del seu naixement, o si voleu els 150 anys de la publicació del seu llibre ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant selecció natural “ que va canviar la idea d’entendre el món on vivim i la vida. Com qualsevol idea o teoria, aquesta no va sortir d’un dia per l’altre, al contrari, aquesta es va començar a gestar 30 anys abans quan va salpar a bord del Beagle en un viatge científic que havia de durar 5 anys al voltant del món. En tornar a Anglaterra encara haurien de passar 23 anys abans de publicar el seu llibre amb les seves idees. Durant aquest 23 anys es va dedicar primer a classificar la gran quantitat d’espècies recol·lectades, d’ocells, insectes, mamífers, fòssils, rèptils, invertebrats…i escriure volums sobre la història natural. Tot i que Darwin es considerava un geòleg, de mica en mica, va anar madurant la idea de que les espècies no eren immutables, malgrat la seva profunda religiositat. Reflexionant sobre les lleis que dictaven la transmissió dels caràcters, ( mai va conéixer a Gregor Mendel i els seus treballs sobre genètica ) va llegir l’obra de Thomas Malthus ” Assaig sobre el principi de la població “ i va entendre que en totes les espècies naixien més individus dels que realment poden sobreviure i reproduir-se, cosa que el porta a madurar la idea de la selecció natural com a mecanisme de l’evolució. Els anys anaven passant i no es decidia a publicar les seves idees, fins que un altre naturalista, Alfred Wallace va arribar a les mateixes conclusions de forma totalment independent. El 1859 van publicar, de forma conjunta, un assaig en el qual es donaven a conèixer les seves conclusions sobre l’evolució i els mecanismes que la fan possible. Més tard publicaria ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural “ un llibre que pretén demostrar l’evolució amb milers d’exemples. La primera edició amb 1250 exemplars es va esgotar d’immediat. Aquest llibre descriu l’evolució com un ” drama de conflicte i competència, un paisatge dinàmic d’organismes en plena lluita per l’existència” i on nosaltres els humans no som tranquils espectadors, ans al contrari, som protagonistes de l’obra. Darwin arriba a unes conclusions que canviaran radicalment la concepció de la vida. Les seves idees explicaran per sí mateixes la gran diversitat d’organismes representats en el registre fòssil, la gran similitud anatòmica entre organismes molt llunyans filogenèticament, el per què en les primeres fases embrionàries tots els animals som tant semblants…Una sóla idea podia explicar-ho tot, la selecció natural com a mecanisme d’evolució. Però com actua la selecció natural? Ho podríem resumir en tres punts: 1. Actua sobre poblacions d’individus, on no tots són iguals, per tant hi ha variabilitat. 2. Si en l’ambient es produeixen canvis, aquells individus que pressentint unes característiques beneficioses respecte els altres, tindran més possibilitats de sobreviure, arribar a l’edat reproductiva i per tant transmetre aquests caràcters a la següent generació. Els caràcters més aptes o si ho preferiu els individus millor adaptats, a les noves condicions, es preserven i s’acumulen de generació en generació. 3. D’aquesta forma els individus millor adaptats a les noves condicions són seleccionats per la natura. Aquest procés fa que les poblacions s’adaptin lentament al seu entorn al llarg del temps. Si parlem d’un període de temps que representi nombroses generacions, les diferències s’acumulen gradualment, formant-se noves varietats i per últim noves espècies. El 1900, divuit anys després de la mort de Darwin, Hug de Vries va descobrir els treballs de Mendel sobre l’herència dels caràcters. La síntesi entre la genètica i el darwinisme ( Teoria Síntètica )va donar una nova empenta a les teories evolutives. Finalment, estaven en disposició d’explicar per què dins una població d’individus no tots són iguals. Les mutacions o petits canvis en l’ADN, produïts de forma atzarosa i espontània, eren les responsables de la variabilitat. D’altra banda, el caràcters venien representats pels gens. Aquests són segments d’ADN que determinen els caràcters i que es transmenten de generació en generació a través dels cromosomes. Encara avui hi ha molta gent que nega l’evolució biològica de les espècies, però les proves són les que són i encara que sigui un procés molt lent, negar-la és com negar que la terra es mou. Mira’t aquest vídeo i tindràs una idea més clara.[kml_rm movie="Charles Darwin i la seva teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural A Charles Darwin, 1809- 1882, li devem el fet de ser el primer naturalista que va proposar un mecanisme que expliqués com té lloc l’evolució. Però, què entenem per evolució? Des d’un punt de vista acadèmic, el conjunt de canvis i transformacions que han patit els éssers vius a partir d’un origen comú. Abans d’ell hi havien altres teories que no tenien res a veure, precisament, amb l’evolució. Un exemple són les idees creacionistes i fixistes de Georges Cuvier, que feien una interpretació literal de les Sagrades Escriptures per tal d’explicar l’origen i l’existència dels éssers vius. Avui dia encara aquest corrent, que té més a veure amb la fe que la ciència, nega els mecanismes evolutius proposats per Darwin i corroborats al llarg del segle XX pels neodarwinistes i la seva Teoria Sintètica de l’evolució. Malgrat tot, Darwin no va ser el primer en proposar una teoria evolutiva. A principis del segle XIX el naturalista francès Jean- Baptiste Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck, en va proposar una. Aquesta es basava en tres punts bàsics: per una banda creia que en tots els éssers vius hi havia una tendència innata al seu perfeccionament i que els permetia adaptar-se als diferents ambients. Aquesta idea, probablement, va ser una influència dels intel·lectuals que van promoure la Revolució Francesa i que remarcaven la importància del progrés social humà. També pensava que la funció creava l’òrgan. Les condicions canviants de l’ambient obligaven als éssers vius a adaptar-se d’una forma o una altra. Les noves condicions obligaven als individus a fer servir uns òrgans més que d’altres, cosa que provocava una modificació en els organismes. I per últim, l’ herència dels caràcters adquirits amb la qual s’identifiquen les idees de Lamarck. Els caràcters desenvolupats al llarg de la vida d’un individu es transmetien a la descendència segons Lamarck. Idea totalment errònia ja que avui sabem que només es transmeten a la descendència aquelles característiques genètiques que es troben en els gàmetes o cèl·lules reproductores. Les propostes de Lamarck van ser innovadores, no oblidem que és dels primers en intentar explicar la gran diversitat d’éssers vius existents com un procés de canvis al llarg de la vida evolutiva, i ingenioses però no va proposar cap mecanisme que intentés explicar l’evolució. Qui sí ho va fer va ser Charles Darwin. Aquest any se celebren els 200 anys del seu naixement, o si voleu els 150 anys de la publicació del seu llibre ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant selecció natural “ que va canviar la idea d’entendre el món on vivim i la vida. Com qualsevol idea o teoria, aquesta no va sortir d’un dia per l’altre, al contrari, aquesta es va començar a gestar 30 anys abans quan va salpar a bord del Beagle en un viatge científic que havia de durar 5 anys al voltant del món. En tornar a Anglaterra encara haurien de passar 23 anys abans de publicar el seu llibre amb les seves idees. Durant aquest 23 anys es va dedicar primer a classificar la gran quantitat d’espècies recol·lectades, d’ocells, insectes, mamífers, fòssils, rèptils, invertebrats…i escriure volums sobre la història natural. Tot i que Darwin es considerava un geòleg, de mica en mica, va anar madurant la idea de que les espècies no eren immutables, malgrat la seva profunda religiositat. Reflexionant sobre les lleis que dictaven la transmissió dels caràcters, ( mai va conéixer a Gregor Mendel i els seus treballs sobre genètica ) va llegir l’obra de Thomas Malthus ” Assaig sobre el principi de la població “ i va entendre que en totes les espècies naixien més individus dels que realment poden sobreviure i reproduir-se, cosa que el porta a madurar la idea de la selecció natural com a mecanisme de l’evolució. Els anys anaven passant i no es decidia a publicar les seves idees, fins que un altre naturalista, Alfred Wallace va arribar a les mateixes conclusions de forma totalment independent. El 1859 van publicar, de forma conjunta, un assaig en el qual es donaven a conèixer les seves conclusions sobre l’evolució i els mecanismes que la fan possible. Més tard publicaria ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural “ un llibre que pretén demostrar l’evolució amb milers d’exemples. La primera edició amb 1250 exemplars es va esgotar d’immediat. Aquest llibre descriu l’evolució com un ” drama de conflicte i competència, un paisatge dinàmic d’organismes en plena lluita per l’existència” i on nosaltres els humans no som tranquils espectadors, ans al contrari, som protagonistes de l’obra. Darwin arriba a unes conclusions que canviaran radicalment la concepció de la vida. Les seves idees explicaran per sí mateixes la gran diversitat d’organismes representats en el registre fòssil, la gran similitud anatòmica entre organismes molt llunyans filogenèticament, el per què en les primeres fases embrionàries tots els animals som tant semblants…Una sóla idea podia explicar-ho tot, la selecció natural com a mecanisme d’evolució. Però com actua la selecció natural? Ho podríem resumir en tres punts: 1. Actua sobre poblacions d’individus, on no tots són iguals, per tant hi ha variabilitat. 2. Si en l’ambient es produeixen canvis, aquells individus que pressentint unes característiques beneficioses respecte els altres, tindran més possibilitats de sobreviure, arribar a l’edat reproductiva i per tant transmetre aquests caràcters a la següent generació. Els caràcters més aptes o si ho preferiu els individus millor adaptats, a les noves condicions, es preserven i s’acumulen de generació en generació. 3. D’aquesta forma els individus millor adaptats a les noves condicions són seleccionats per la natura. Aquest procés fa que les poblacions s’adaptin lentament al seu entorn al llarg del temps. Si parlem d’un període de temps que representi nombroses generacions, les diferències s’acumulen gradualment, formant-se noves varietats i per últim noves espècies. El 1900, divuit anys després de la mort de Darwin, Hug de Vries va descobrir els treballs de Mendel sobre l’herència dels caràcters. La síntesi entre la genètica i el darwinisme ( Teoria Síntètica )va donar una nova empenta a les teories evolutives. Finalment, estaven en disposició d’explicar per què dins una població d’individus no tots són iguals. Les mutacions o petits canvis en l’ADN, produïts de forma atzarosa i espontània, eren les responsables de la variabilitat. D’altra banda, el caràcters venien representats pels gens. Aquests són segments d’ADN que determinen els caràcters i que es transmenten de generació en generació a través dels cromosomes. Encara avui hi ha molta gent que nega l’evolució biològica de les espècies, però les proves són les que són i encara que sigui un procés molt lent, negar-la és com negar que la terra es mou. Mira’t aquest vídeo i tindràs una idea més clara.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UcXCJkwH8kE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquest és el protocol de la pràctica de laboratori que farem.
Introducció
El DNA conté tota la informació sobre la identitat biològica dels éssers vius. En els últims anys, els avenços en el camp de la biologia molecular han aconseguit extreure DNA de mostres molt petites. Aquestes tècniques d’extracció i l’estudi posterior per comparació s’utilitzen per establir parentius evolutius a partir de restes fòssils. Són una peça clau de les investigacions policials, ja que s’han convertit en una prova infal·lible per a resoldre delictes que, temps enrere, haguéssin quedat arxivats per sempre.
En aquesta pràctica aprendràs a obtenir el teu propi DNA a partir de les cèl·lules epitelials que hi ha a la saliva.
Per a extreure DNA, primerament necessitem trencar les cèl·lules on es troba protegit; per a fer-ho utilitzem detergent. Més endavant, farem servir alcohol que, per diferència de càrregues, permet separar el DNA de la resta dels components cel·lulars.
Material
Procediment
– Abans de començar, posa l’alcohol a la nevera durant uns minuts perquè es vagi refredant.
– Aboca aproximadamaent 5ml d’aigua en el got de plàstic.
– Esbandeix-te la boca amb aigua durant mig minut.
– Aboca el líquid en el vas de precipitats.
-Amb l’ajut d’una pipeta Pasteur, afegeix 5 ml de la solució de NaCl i 5 ml de rentavaixella diluït en el vas de precipitats.
– Barreja-ho suaument amb una vareta de vidre durant uns minuts.
– Inclina el vas i, utilitzant una pipeta Pasteur, diposita amb compte 5 ml d’alcohol. Procura que les gotes vagin relliscant per les parets del got.
-Espera cinc minuts i observaràs com va apareixent una filera de petits grumolls units per un filet blanquinós. És el DNA.
– Pots recollir els fils amb un escuradents de fusta i dipositar-los en un got amb alcohol per veure’ls millor.
– Recull algun dels filaments i col·loca’l sobre un portaobjectes. Afegeix-hi, a continuació, unes gotes d’hematoxilina durant 10 minuts.
– Neteja el portaobjectes amb aigua destil·lada per a eliminar l’excés de colorant, procura no arrossegar els fils de DNA.
– Cobreix la mostra i observa-la al microscopi òptic.
Vés a ‘enllaç:Extracció D’Adn En CèL·Lules Del Fetge De Pollastre
Aquests són uns quants problemes de genètica per practicar i preparar l’examen.
1.Indica 4 tipus de caràcters i 3 possibles al·lels per cada un d’ells.
2.En l’home el color marró dels ulls “A” domina sobre el color blau “a”. Una parella en la qual l’home té els ulls marrons i la dona ulls blaus tenen dos fills, un d’ells d’ulls marrons i altre d’ulls blaus. Esbrina:
El genotip del pare.
La probabilitat que el tercer fill sigui d’ulls blaus.
ió.
4. La acondroplàsia és una anomalia determinada per un gen autosòmic que dóna lloc a un tipus de nans en l’espècie humana. Una persona afectada d’acondrpàsia té dos fills amb una persona normal, un acondroplàsic i l’altre normal.
La acondroplàsia és un caràcter dominant o recessiu ? Busca informació.
Quin és el genotip de cadascun dels progenitors ? Per què ?
Quin és la probabilitat que el pròxim descendent de la parella sigui normal ? I de què sigui acondroplàsic ? Fer un esquema de l’entrecreuament.
5 .La fenilcetonúria (FCU) és un desordre metabòlicque s’hereta amb caràcter autosòmic recessiu. Dos progenitors sans tenen un fill amb FCU.
Indica els fenotips i genotips de tots els aparellaments que teòricament poden donar un descendent afectat de FCU.
quin d’aquests tipus de aparellaments pertany el cas descrit .
Quina és la probabilitat que el següent fill pateixi també la malaltia ?
Quina serà la probabilitat de què un fill normal (sa) d’aquests pares sigui portador per a FCU ?
6. L’absència de potes en els caps de bestiar es deu a un gen letal recessiu. De l’aparellament entre un toro i una vaca, ambdós híbrids, quines proporcions genotípiques s’esperen en la F2 adulta?. Els vedells amputats moren al néixer.
7. L’albinisme és un caràcter recessiu pel que fa a la pigmentació normal. Quina seria la descendència d’un home albí en els següents casos?:
En primer lloc digues com s’hereta l’albinisme
Si es casa amb una dona sense antecedents familiars de albinisme.
Si es casa amb una dona normal la mare de la qual era albina.
Si es casa amb una primera germana de pigmentació normal però els avis comuns de la qual eren albins
8. Dues plantes de dondiego(Mirabilis jalapa són homozigòtiques per al color de les flors. Una d’elles produeix flors de color blanc ivori i l’altra, flors vermelles. Assenyali els genotips i fenotips dels dondiegosoriginats de l’encreuament d’ambdues plantes, sabent que “B” és el gen responsable del color ivori, “R” és el gen que condiciona el color vermell i que els gens R i B són ( herència intertermèdia).
9. Si tenim en compte la 3ª llei de Mendel, quantes pesoleres de cada fenotip obtindrem en 6200 plantes?
10. La aniridia (dificultats en la visió) en l’home es deu a un factor dominant (A). La migraña és deguda a altre gen també dominant (J). Un home que patia de aniridia i la mare del qual no , es va casar amb una dona que sofria migraña, però el pare de la qual no la sofria. Quina proporció dels seus fills sofriran ambdós mals?
11. Una dona porta en un dels seus cromosomes X un gen letal recessiu l i en l’altre el dominant normal L. Quina proporció de sexes cal esperar en la descendència ?
12 . Una sèrie de al·lels múltiples determina la intensitat de la pigmentació en el ratolí. D= color complet, d= color diluït i dl= és letal en homozigot. L’ordre de dominància és :
D > d > dl
Un ratolí de color complet portador del gen letal es aparellat amb un individu de color diluït també portador del gen letal. La F1 és creuada amb el pare diluït:
Quina proporció fenotípica pot esperar-se de la descendència viable ?
Quin percentatge de la descendència amb color complet és portadora del gen letal ?.
Quin percentatge de la descendència amb color diluït duu el gen letal ?
13. En una clínica s’han barrejat per error 4 nounats. Els grups sanguinis d’aquests nens són : O, A, B, AB. Els grups sanguinis de les 4 parelles són:
a) AB xO
b) A x O
c) A x AB
d) OxO
Indica quin nen correspon a cada parella de forma raonada. ( demostra-ho ).
14. E l sistema de grups sanguinis ABO, està determinat per tres al·lels A, B, O
Indica les proporcions fenotípiques que s’espera en la descendència dels encreuaments següents:
AA x AB
AAx BO
AAx A0
A0 x A0
A0 x AB
15. Si una dona normal, el pare de la qual era hemofílic , es casa amb un noi normal. Quina proporció de la descendència tindrà el gen per a la hemofília?Fes un arbre genealògic de la situació familiar.
16. Una parella en la qual la visió d’ambdós és normal, tenen quatre fills. En els seus descendents s’aprecien les següents característiques:
Una filla amb visió normal, que té un fill normal i un fill i una filla daltònica.
Una filla amb visió normal, amb tres filles i dos fills normal.
Un fill daltònic, amb dues filles normals.
Un fill normal, amb dos fills i dues filles normals.
Construeix l’arbre genealògic d’aquesta família i indica en cada cas els genotips probables.
17. En el següent arbre genealògic, els quadres més foscos representen a persones afectades de distrofia muscular de duchenne.
Si la dona II2 tingués dos fills barons ? quina seria la probabilitat que cap presentès la distrofia?
Quin és la probabilitat de quina el primer fill baró de la parella II4 i II5 presenti distrofia muscular? ?