http://www.lacoctelera.com/angelslongan/tags/cos-huma
Comencem un nou curs. Internet pot ajudar-vos a aprendre, de manera senzilla i amena, un munt de coses al voltant de l’assignatura. En aquesta primera entrada d’aquest curs, us presento una pàgina de l ‘XTEC (xarxa telemàtica educativa de Catalunya) on podreu comprovar quin és el vostre nivell de coneixements sobre l’assignatura mitjançant tota una sèrie d’exercicis interactius. Una pàgina que us permetrà saber quin és el vostre nivell abans de cada examen.
Aneu a l’enllaç:
Ahir dia 11 de maig de 2011 a les 15h05m es va produir un sisme de magnitud 4.5 que ja es va fer notar a la zona, de fet es reporta una màxima intensitat VI a zones pròximes a l’epicentre del terratrèmol.
Aquest sisme un cop ocorregut el sisme més gran posteriorment, el podem qualificar de precursor de tota la activitat que seguiria
En el transcurs de quasi dos hores van ocòrrer 6 sismes de magnitud menor que res feien presagiar el que ocorreria a les 16h47m, un sisme major de magnitud 5.1 (segons fonts de IGN)
En aquesta gràfica el moviment del terreny representat és quasi deu vegades més gran que el del sisme precursor. La diferència d’energia entre una magnitud i la seva superior són qüasi 33 vegades més. La màxima intensitat associada a aquest terratrèmol és de VII.
Després d’aquest sisme de magnitud destacable i conseqüències evidents, han seguit tot un conjunt de sismes anomenats rèpliques, dels quals destaca un de magnitud 3.9 ocorregut el mateix dia a les 20h37m.
En aquesta gràfica el moviment del terreny s’observa una mica menor que el del sisme de magnitut 4.5
L’evolució temporal de tots aquests sismes els podem resumir en la següent gràfica on es respresenten el sismes en ordre cronològic juntament amb la seva magnitud. Com s’observa, l’activitat a la zona és intensa amb numerosos terratrèmols però de magnitud inferior. Aquesta seqüència és el que es coneix generalment com crisi sísmica.
Aquest terratrèmol ha trencat en una zona plagada de falles i sísmicament activa, i per tant, era un sisme possible que ocorregués. Concretament, aquests terratrèmols han tingut lloc a la falla de Alhama de Murcia, senyalat en el següent mapa on s’observa el contexte geològic de la zona. Aquesta falla ha acumulat energia que no ha estat capaç de seguir emmagatzemant i l’ha alliberat en la forma d’aquests sismes.
(Imatge extreta i modificada de Benito et al. (2007) CRF-falla de Crevillente, AFZ-falla Alpujarras, CFZ-falla Carboneras, PF-falla Palomares, AMF-falla Alhama de Murcia, BSF-falla Bajo Segura)
A partir de les dades sísmiques enregistrades a les diferents estacions sísmiques repartides pel territori s’ha pogut calcular la manera en què ha trencat aquests terratrèmols. Segons fonts de l’IGN aquest terratrèmol ha trencat com es mostra a continuació i és coherent amb la direcció de falla que l’ha produït.
Mecanisme focal compressiu i direccional senestre calculat per l’IGN, junt amb les estacions sísmiques en triangle blanc que estan a la zona mostrada.
A la zona no només hi ha estacions sísmiques que enregistren els moviments sísmics dels terratrèmols. A la zona també podem trobar la xarxa CuaTeNeo de GPS (Castellote et al. 1997) que té com a motivació mesurar les deformacions corticals d’aquesta zona i a la velocitat a la que ocorren, cosa que ens dóna informació dels ritmes d’acumulació d’esforços a la zona.
A la figura següent es representen els mecanismes focals dels sismes esmentats i calculats per IGN, juntament amb les estacions de CuaTeNeo properes a la zona.
Aquestes estacions han estat observades durant quatre campanyes realitzades els anys 1997, 2002, 2006 i 2009. Les velocitats obtingudes (p.ex a PURI 1.9mm/any i a ESPU 0.7mm/any amb uns errors de 0.4mm/any) representades en forma de vectors junt amb els seus errors, són coherents amb el tipus de moviment que mostren els mecanismes focals.
Realitzat pel Grup GPS de la UB (Khazaradze G., Suriñach E., Asensio E., Echeverria A.)
La informació proveïda per l’agència CSEM:
Data: 11/Maig/2011 16:47:26 UTC, a les 06:47:26 PM Hora Local.
Magnitud: 5.3
Epicentre: 37.697°N, 1.556°W (zona del N de Lorca)
El senyal sísmic que el LEGEF ha pogut registrar d’aquest sisme pertany a l’estació del monestir de POBLET. Aquí ho teniu:
A aquest sisme l’ha precedit un sisme de magnitud M4.3:
Data: 11/Maig/2011 15:05:12 UTC, a les 05:05:12 PM Hora Local.
Magnitud: 4.5
Epicentre: 37.700°N, 1.630°W (zona del N de Lorca)
La zona on ha ocorregut és una zona sísmicament activa com es pot veure en el mapa de sismicitat acumulada des de 1900 fins ara, on amb una estrella es marca la localització d’aquests terratrèmols.
La zona consta de diverses falles generadores d’aquesta activitat i que ja han generat sismes que es recorden a la memòria històrica. Un bon resum entenedor sobre el context sismotectònic de la zona i de la península ibèrica, el trobem a l’article de Mezcua i Rueda, sobre “Sismicidad, sismotectónica y evolución geodinámica de la Península Ibérica” de la revista Física de la Tierra
A la Garrotxa hi ha una cinquantena de volcans. Tots apagats, però si es despertessin farien una bona destrossa, perquè la població viu, literalment, entre els volcans. A través d’una simulació d’erupció del volcà Croscat, d’Olot, es veu com els seus efectes arribarien fins a les illes britàniques.
<a href=”“>
La millor manera de veure com estan situats els volcans d’Olot és des de l’aire. Samantha Vall puja en un globus juntament amb el millor expert en volcans del món, Juan Martí. També escalen una part del Croscat, el volcà més jove de la zona. Allà troben tots els materials que va expulsar fa 10.000 anys: bombes, lapil•li i lava. El que no hi troben és cendra. La cendra viatja a quilòmetres de distància, i se n’ha trobat al llac de Banyoles. A “Garrotxa: viure entre volcans” es fa una simulació del que passaria si ara hi hagués una erupció volcànica a la zona: el més perillós de tot seria la lava, que arribaria a Olot, i també la cendra, que inutilitzaria tots els aparells mecànics que trobés al seu pas i destruiria teulades i conreus. Però els volcans avisen, ja que abans d’una erupció sempre hi ha petits terratrèmols. Des del plató, Toni Mestres explica com fer un volcà domèstic.
Són operatives a la Xarxa Sísmica VSAT 15 estacions de banda ampla (Broad-Band, BB) i 3 accelerògrafs.
| Codi Internacional | Nom Estació | Latitud N (º) | Longitud E (º) | Alçada (m) |
| CAVN | Les Avellanes | 41.8826 | 0.7516 | 634 |
| CFON | Fontmartina | 41.7623 | 2.4356 | 973 |
| CLLI | Llívia | 42.4792 | 1.9742 | 1413 |
| CBRU | Bruguera | 42.2855 | 2.1803 | 1327 |
| CORG | Organyà | 42.2303 | 1.3176 | 716 |
| CGAR | Garraf | 41.2944 | 1.9149 | 584 |
| CSOR | Soriguera | 42.3756 | 1.1339 | 1227 |
| CCAS | Cassà de la Selva | 41.8840 | 2.9053 | 197 |
| CORI | Oristà | 41.9735 | 2.0499 | 331 |
| CMAS | Mas de Barberans | 40.7267 | 0.3150 | 530 |
| CEST | Esterri de Cardós | 42.6005 | 1.2553 | 1325 |
| CTRE | Tremp | 42.3242 | 0.7736 | 1318 |
| CPAL | Palau Saverdera | 42.3116 | 3.1636 | 223 |
| CBEU | Beuda | 42.2567 | 2.6769 | 824 |
| COBS | Casablanca | 40.7141 | 1.3573 | -160 |
| FNEB* | Nébias | 42.9042 | 2.1079 | 578 |
| FMON* | Montoussé | 43.0634 | 0.4164 | 647 |
| FESP* | Espira | 42.8199 | 2.8222 | 240 |
*Els accelerògrafs FNEB, FMON i FESP de la xarxa VSAT, instal·lats a Nébias, Montoussé i l’Espira (França) són propietat del Bureau de Recherches Géologiques et Minières (BRGM)
Històric de comunicats
|
Terratrèmol |
Magnitud |
Zona epicentral |
|
|---|---|---|---|
| 01-04-2010 | MI=4.2 | Departament d’Hautes Pyrénées (França) | |
| 24-02-2010 | MI=2.4 | Ripollès | |
| 19-06-2009 | Ml=2.3 | Maresme | |
| 10-06-2009 | Ml=1.6 | Val d’Aran | |
| 10-02-2009 | Ml=2.2 | Selva | |
| 15-01-2009 | Ml=2.5 | Baix Penedès | |
| 04-01-2009 | Ml=2.6 | Alt Urgell | |
| 16-08-2008 | Ml=3.8 | costa del Maresme | |
| 23-07-2008 | Ml=3.8 | Selva | |
| 22-06-2008 | Ml=3.1 | Selva | |
| 16-03-2008 | Ml=2.5 | Val d’Aran | |
| 22-02-2008 | Ml=2.5 | Gironès | |
| 15-02-2008 | Ml=3.5 | Huesca | |
| 15-11-2007 | Ml=3.9 | Departamento de Hautes Pyrénées (Francia) | |
| 11-10-2007 | Ml=3.2 | Baix Llobregat | |
| 11-09-2007 | Ml=3.0 | Pallars Sobirà | |
| 08-08-2007 | Ml=3.3 | Anoia | |
| 13-07-2007 | Ml=3.2 | Alta Ribagorça | |
| 07-07-2007 | Ml=2.4 | Alt Urgell | |
| 09-04-2007 | Ml=2.8 | Pallars Jussà | |
| 28-03-2007 | Ml=3.3 | Baix Empordà | |
| 17-11-2006 | Ml=5.0 | Departamento de Hautes Pyrénées (Francia) | |
| 22-03-2006 | Ml=2.4 | Vallès Oriental | |
| 07-02-2006 | Ml=3.0 | Cerdanya | |
| 27-12-2005 | Ml=2.9 | Alt Urgell | |
| 29-03-2005 | Ml=2.4, Ml=2.6 | comarcas del Ripollès y Val d’Aran | |
| 26-02-2005 | Ml=3.5 | Alta Ribagorça | |
| 09-02-2005 | Ml=2.9 | Selva | |
| 17-01-2005 | Ml=2.4 | Alta Ribagorça | |
| 15-01-2005 | Ml=3.1 | Val d’Aran | |
| 21-12-2004 | Ml=2.8 | Ripollès | |
| 05-12-2004 | Ml=2.2 | Maresme | |
| 02-12-2004 | Ml=2.6 | Maresme | |
| 07-10-2004 | Ml=3.8 | Departamento de Pyrenées Atlantiques (Francia) | |
| 04-10-2004 | Ml=2.4 | Maresme | |
| 30-09-2004 | Ml=3.8 | Navarra | |
| 23-09-2004 | Ml=3.3 | Ripollès | |
| 21-09-2004 | Ml=4.0 | Ripollès | |
| 18-09-2004 | Ml=4.5 | Navarra | |
| 18-07-2004 | Ml=3.4 | Departamento de Ariège (Francia) | |
| 04-06-2004 | Ml=3.0 | Ripollès | |
| 01-06-2004 | Ml=3.4 | Ripollès | |
| 03-02-2004 | Ml=3.2 | Alta Ribagorça | |
| 25-10-2003 | Ml=3.0 | pequeña crisis de la Selva | |
| 26-05-2003 | Ms=6.6 | Argelia | |
| 26-02-2003 | Ml=3.8 | Ripollès | |
| 12-12-2002 | Ml=4.4 | Departamento de Hautes Pyrénées (Francia) | |
| 21-06-2002 | Ml=3.4 | Selva | |
| 13-06-2002 | Ml=2.7 | Selva | |
| 16-05-2002 | Ml=4.3 | Departamento de Hautes Pyrénées (Francia) | |
| 03-06-2001 | Ml=2.7 | Berguedà | |
| 29-05-2000 | Ml=2.6 | Pallars Sobirà | |
| 03-01-2000 | Ml=3.5 | Garrotxa | |
| 04-10-1999 | Ml=5.0 | Bagneres de Luchon (Francia) | |
| 12-02-1998 | Ml=2.9 | Selva | |
| 22-09-1997 | Ml=2.8 | Alt Urgell | |
| 02-07-1997 | Ml=3.4 | Huesca | |
| 20-03-1997 | Ml=2.8 | Font-Romeu (Francia) | |
| 12-02-1997 | Ml=3.2 | Vilafranca de Conflent (Francia) | |
| 18-02-1996 | Ml=5.2 | Sant Pau de Fenollet (Francia) | |
| 15-05-1995 | Mw=4.6 | costa de Tarragona | |
| 26-09-1994 | Ml=4.0 | costa de Maresme | |
Ara visiteu la pàgina e-oikos, individualment escolliu una de les simulacions on line que permet:
1. Erosió costanera
2. Terratrèmols
3. Erupcions volcàniques
4. Evolució de platjes
5. Esllavissades
6. Inundacions
Jugueu-hi una estona, mireu de reproduir les condicions d’algun lloc que conegueu, ajudeu-vos de la xarxa per cercar les variables principals del lloc escollit. Presenteu la vostra simulació als companys, explicant quines han estat les variables escollides i per què.
oikos
Els riscos naturals són contingències o perills incerts, als quals estàn exposats els entorns naturals o antròpics per causa de situacions o fenòmens físics extrems.
Es poden donar en alliberar-se energia o matèria i poden ocasionar pèrdues humanes i danys al medi natural o cultural, de diversa consideració i magnitut geogràfica variable.
Les causes d’aquests processos que poden generar danys o episodis catastròfics poden ser degudes a processos geològics interns o externs, hidrogemeteorològic o poden ser causats per l’home. Poden ser sobtats, de curta durada, i d’activitat recurrent per la qual cosa són molt importants la seva previsió i l’anàlisi, i la seva delimitació espacial i temporal.
Els fenòmens susceptibles de ser avaluats com a risc natural són els següents:
· Allaus.
· Esllavissades i despreniments.
· Esfondraments i col·lapses.
· Fenòmens litorals.
· Inundacions (avingudes en grans conques i en conques
torrencials i rieres).
· Terratrèmols.
· Vulcanisme.
TASCA
Imagineu que sou un consultor de riscos que heu estat contractats per tal d’avaluar riscos naturals poden afectar l’entorn del vostre municipi.
1. Localitzeu el vostre municipi a través del Google Earth.
2. Especuleu en base a la topografia i als mapes de ICC quin són els riscos naturals que amb més probabilitat us poden afectar, argumenteu la resposta
Cal que consulteu els mapes de l’ICC localitzant les zones del voltant del vostre municipi pel que fa a:
La visió vertical i a diferent escala de Google Earth permet trobar fàcilment imatges de zones de la Terra amb característiques físiques que us poden servir de model. Així, hi podeu trobar volcans com el Vesubi:
http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdsna/jpg/vesubio.jpg
falles de transformació com la de San Andrés a Califòrnia:
http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdsna/jpg/falla_san_andres.jpg
… o fenòmens més locals com aquesta esllavissada a la carretera del forn de Canillo a Andorra:
http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdsna/jpg/forncanillo.jpg
Cerqueu 3 zones on sigui possible distingir i estudiar 3 trets del relleu que siguin evidència d’algun fenòmen o procés geològic de diferent escala. Per exemple:
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/Fisiologia_celular/index.htm
Aquest és un enllaç amb articles, activitats interactives i animacions per repassar el tema tractat a classe.