Responeu les següents qüestions sobre l’evolució:

1. Per què l’allargament del coll de les girafes per l’esforç continuat no passarà als seus descendents? quin tipus de canvis poden passar als descendents?
2. Com explicaria Darwin l’evolució de les ales dels pingüins? utilitza un esquema per explicar-ho.
3. Com s’explicaria segons la teoria sintètica l’evolució de les ales dels pingüins? Quines noves idees aporta la teoria sintètica respecte la teoria de Darwin?
4. La mula és l’animal híbrid resultat de l’encreuament entre una euga i un ase. Les mules tenen característiques híbrides d’ase i d’euga però són estèrils. Respon les qüestions següents: per què l’ase i l’euga no es consideren de la mateixa espècie? per què no es considera la mula una espècie?
5. Digues a quin tipus d’òrgans pertanyen les estructures següents:  a) la pota d’un ànec i l’aleta d’un peix b) l’aleta d’una balena i el braç de l’ésser humà c) la pelvis reduïda dels cetacis.
6. En una població imaginària de granotes s´ha observat l’existència d’uns quants mascles que, en comptes de raucar per trobar parella, realitzen uns moviments complexos amb les extremitats davant les femelle. A aquests mascles que no saben raucar els costa més trobar parella. D’altra banda, el mes que ve s’instal·larà al costat  del bassal d’aquestes granots una fàbrica molt sorollosa que funcionarà  les 24 hores del dia. Com creus que evolucionarà la població de granotes del bassal després de la instal·lació de la fàbrica? Assenyala en la teva explicació ( per a quin caràcter trobem la variabilitat en la població de granotes i quines varietats hi ha; quin és el canvi ambiental que afectarà la població de granotes; quines granotes estaran més ben adaptades al nou ambient i per què; com actuarà la selecció natural).

http://weib.caib.es/Recursos/seleccio/darwin.html

http://webquest.xtec.cat/httpdocs/darwincat“

Tots els éssers vius estan més o menys adaptats als hàbitats que ocupen. Aquesta adaptació inclou moltes vegades relacions entre espècies molt específiques, com la que s’estableix entre determinades espècies de plantes amb flor i l’espècie d’insecte que les pol·linitza.

L’hàbitat i les relacions entre espècies són factors canviants als quals les espècies han de tenir respostes adaptatives per poder assegurar-se la supervivència davant de petits canvis de l’entorn. Seria difícil entendre la diversitat d’éssers vius actual sense les teories evolutives.

Aquest és un link on trobareu informació sobre l’origen de la vida, les principals teories de l’evolució, els mecanismes i proves així com l’evolució humana.

inclou vídeos i activitats interactives per tal d’ampliar i repassar el tema tractat a classe.

http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/4ESO/evolucion/index.htm[kml_flashembed movie="http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/4ESO/evolucion/image/osos2.swf" width="500" height="500" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1-FbUNO2UzA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Charles Darwin i la seva teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural

A Charles Darwin, 1809- 1882, li devem el fet de ser el primer naturalista que va proposar un mecanisme que expliqués com té lloc l’evolució. Però, què entenem per evolució? Des d’un punt de vista acadèmic, el conjunt de canvis i transformacions que han patit els éssers vius a partir d’un origen comú.

Abans d’ell hi havien altres teories que no tenien res a veure, precisament, amb l’evolució. Un exemple són les idees creacionistes i fixistes de Georges Cuvier, que feien una interpretació literal de les Sagrades Escriptures per tal d’explicar l’origen i l’existència dels éssers vius. Avui dia encara aquest corrent, que té més a veure amb la fe que la ciència, nega els mecanismes evolutius proposats per Darwin i corroborats al llarg del segle XX pels neodarwinistes i la seva Teoria Sintètica de l’evolució.

Malgrat tot, Darwin no va ser el primer en proposar una teoria evolutiva. A principis del segle XIX el naturalista francès Jean- Baptiste Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck, en va proposar una. Aquesta es basava en tres punts bàsics: per una banda creia que en tots els éssers vius hi havia una tendència innata al seu perfeccionament i que els permetia adaptar-se als diferents ambients. Aquesta idea, probablement, va ser una influència dels intel·lectuals que van promoure la Revolució Francesa i que remarcaven la importància del progrés social humà. També pensava que la funció creava l’òrgan. Les condicions canviants de l’ambient obligaven als éssers vius a adaptar-se d’una forma o una altra. Les noves condicions obligaven als individus a fer servir uns òrgans més que d’altres, cosa que provocava una modificació en els organismes. I per últim, l’ herència dels caràcters adquirits amb la qual s’identifiquen les idees de Lamarck. Els caràcters desenvolupats al llarg de la vida d’un individu es transmetien a la descendència segons Lamarck. Idea totalment errònia ja que avui sabem que només es transmeten a la descendència aquelles característiques genètiques que es troben en els gàmetes o cèl·lules reproductores.

Les propostes de Lamarck van ser innovadores, no oblidem que és dels primers en intentar explicar la gran diversitat d’éssers vius existents com un procés de canvis al llarg de la vida evolutiva, i ingenioses però no va proposar cap mecanisme que intentés explicar l’evolució. Qui sí ho va fer va ser Charles Darwin.

Aquest any se celebren els 200 anys del seu naixement, o si voleu els 150 anys de la publicació del seu llibre ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant selecció natural “ que va canviar la idea d’entendre el món on vivim i la vida. Com qualsevol idea o teoria, aquesta no va sortir d’un dia per l’altre, al contrari, aquesta es va començar a gestar 30 anys abans quan va salpar a bord del Beagle en un viatge científic que havia de durar 5 anys al voltant del món. En tornar a Anglaterra encara haurien de passar 23 anys abans de publicar el seu llibre amb les seves idees. Durant aquest 23 anys es va dedicar primer a classificar la gran quantitat d’espècies recol·lectades, d’ocells, insectes, mamífers, fòssils, rèptils, invertebrats…i escriure volums sobre la història natural. Tot i que Darwin es considerava un geòleg, de mica en mica, va anar madurant la idea de que les espècies no eren immutables, malgrat la seva profunda religiositat.

Reflexionant sobre les lleis que dictaven la transmissió dels caràcters, ( mai va conéixer a Gregor Mendel i els seus treballs sobre genètica ) va llegir l’obra de Thomas Malthus ” Assaig sobre el principi de la població “ i va entendre que en totes les espècies naixien més individus dels que realment poden sobreviure i reproduir-se, cosa que el porta a madurar la idea de la selecció natural com a mecanisme de l’evolució.

Els anys anaven passant i no es decidia a publicar les seves idees, fins que un altre naturalista, Alfred Wallace va arribar a les mateixes conclusions de forma totalment independent. El 1859 van publicar, de forma conjunta, un assaig en el qual es donaven a conèixer les seves conclusions sobre l’evolució i els mecanismes que la fan possible. Més tard publicaria ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural “ un llibre que pretén demostrar l’evolució amb milers d’exemples. La primera edició amb 1250 exemplars es va esgotar d’immediat. Aquest llibre descriu l’evolució com un ” drama de conflicte i competència, un paisatge dinàmic d’organismes en plena lluita per l’existència” i on nosaltres els humans no som tranquils espectadors, ans al contrari, som protagonistes de l’obra.

Darwin arriba a unes conclusions que canviaran radicalment la concepció de la vida. Les seves idees explicaran per sí mateixes la gran diversitat d’organismes representats en el registre fòssil, la gran similitud anatòmica entre organismes molt llunyans filogenèticament, el  per què en les primeres fases embrionàries tots els animals som tant semblants…Una sóla idea podia explicar-ho tot, la selecció natural com a mecanisme d’evolució.

Però com actua la selecció natural? Ho podríem resumir en tres punts:

1. Actua sobre poblacions d’individus, on no tots són iguals, per tant hi ha variabilitat.
2. Si en l’ambient es produeixen canvis, aquells individus que pressentint unes característiques beneficioses respecte els altres, tindran més possibilitats de sobreviure, arribar a l’edat reproductiva i per tant transmetre aquests caràcters a la següent generació. Els caràcters més aptes o si ho preferiu els individus millor adaptats, a les noves condicions, es preserven i s’acumulen de generació en generació.
3. D’aquesta forma els individus millor adaptats a les noves condicions són seleccionats per la natura. Aquest procés fa que les poblacions s’adaptin lentament al seu entorn al llarg del temps. Si parlem d’un període de temps que representi nombroses generacions, les diferències s’acumulen gradualment, formant-se noves varietats i per últim noves espècies.

El 1900, divuit anys després de la mort de Darwin, Hug de Vries va descobrir els treballs de Mendel sobre l’herència dels caràcters. La síntesi entre la genètica i el darwinisme ( Teoria Síntètica )va donar una nova empenta a les teories evolutives. Finalment, estaven en disposició d’explicar per què dins una població d’individus no tots són iguals. Les mutacions o petits canvis en l’ADN, produïts de forma atzarosa i espontània, eren les responsables de la variabilitat. D’altra banda, el caràcters venien representats pels gens. Aquests són segments d’ADN que determinen els caràcters i que es transmenten de generació en generació a través dels cromosomes.

Encara avui hi ha molta gent que nega l’evolució biològica de les espècies, però les proves són les que són i encara que sigui un procés molt lent, negar-la és com negar que la terra es mou.

Mira’t aquest vídeo i tindràs una idea més clara.
[kml_rm movie="Charles Darwin i la seva teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural A Charles Darwin, 1809- 1882, li devem el fet de ser el primer naturalista que va proposar un mecanisme que expliqués com té lloc l’evolució. Però, què entenem per evolució? Des d’un punt de vista acadèmic, el conjunt de canvis i transformacions que han patit els éssers vius a partir d’un origen comú. Abans d’ell hi havien altres teories que no tenien res a veure, precisament, amb l’evolució. Un exemple són les idees creacionistes i fixistes de Georges Cuvier, que feien una interpretació literal de les Sagrades Escriptures per tal d’explicar l’origen i l’existència dels éssers vius. Avui dia encara aquest corrent, que té més a veure amb la fe que la ciència, nega els mecanismes evolutius proposats per Darwin i corroborats al llarg del segle XX pels neodarwinistes i la seva Teoria Sintètica de l’evolució. Malgrat tot, Darwin no va ser el primer en proposar una teoria evolutiva. A principis del segle XIX el naturalista francès Jean- Baptiste Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck, en va proposar una. Aquesta es basava en tres punts bàsics: per una banda creia que en tots els éssers vius hi havia una tendència innata al seu perfeccionament i que els permetia adaptar-se als diferents ambients. Aquesta idea, probablement, va ser una influència dels intel·lectuals que van promoure la Revolució Francesa i que remarcaven la importància del progrés social humà. També pensava que la funció creava l’òrgan. Les condicions canviants de l’ambient obligaven als éssers vius a adaptar-se d’una forma o una altra. Les noves condicions obligaven als individus a fer servir uns òrgans més que d’altres, cosa que provocava una modificació en els organismes. I per últim, l’ herència dels caràcters adquirits amb la qual s’identifiquen les idees de Lamarck. Els caràcters desenvolupats al llarg de la vida d’un individu es transmetien a la descendència segons Lamarck. Idea totalment errònia ja que avui sabem que només es transmeten a la descendència aquelles característiques genètiques que es troben en els gàmetes o cèl·lules reproductores. Les propostes de Lamarck van ser innovadores, no oblidem que és dels primers en intentar explicar la gran diversitat d’éssers vius existents com un procés de canvis al llarg de la vida evolutiva, i ingenioses però no va proposar cap mecanisme que intentés explicar l’evolució. Qui sí ho va fer va ser Charles Darwin. Aquest any se celebren els 200 anys del seu naixement, o si voleu els 150 anys de la publicació del seu llibre ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant selecció natural “ que va canviar la idea d’entendre el món on vivim i la vida. Com qualsevol idea o teoria, aquesta no va sortir d’un dia per l’altre, al contrari, aquesta es va començar a gestar 30 anys abans quan va salpar a bord del Beagle en un viatge científic que havia de durar 5 anys al voltant del món. En tornar a Anglaterra encara haurien de passar 23 anys abans de publicar el seu llibre amb les seves idees. Durant aquest 23 anys es va dedicar primer a classificar la gran quantitat d’espècies recol·lectades, d’ocells, insectes, mamífers, fòssils, rèptils, invertebrats…i escriure volums sobre la història natural. Tot i que Darwin es considerava un geòleg, de mica en mica, va anar madurant la idea de que les espècies no eren immutables, malgrat la seva profunda religiositat. Reflexionant sobre les lleis que dictaven la transmissió dels caràcters, ( mai va conéixer a Gregor Mendel i els seus treballs sobre genètica ) va llegir l’obra de Thomas Malthus ” Assaig sobre el principi de la població “ i va entendre que en totes les espècies naixien més individus dels que realment poden sobreviure i reproduir-se, cosa que el porta a madurar la idea de la selecció natural com a mecanisme de l’evolució. Els anys anaven passant i no es decidia a publicar les seves idees, fins que un altre naturalista, Alfred Wallace va arribar a les mateixes conclusions de forma totalment independent. El 1859 van publicar, de forma conjunta, un assaig en el qual es donaven a conèixer les seves conclusions sobre l’evolució i els mecanismes que la fan possible. Més tard publicaria ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural “ un llibre que pretén demostrar l’evolució amb milers d’exemples. La primera edició amb 1250 exemplars es va esgotar d’immediat. Aquest llibre descriu l’evolució com un ” drama de conflicte i competència, un paisatge dinàmic d’organismes en plena lluita per l’existència” i on nosaltres els humans no som tranquils espectadors, ans al contrari, som protagonistes de l’obra. Darwin arriba a unes conclusions que canviaran radicalment la concepció de la vida. Les seves idees explicaran per sí mateixes la gran diversitat d’organismes representats en el registre fòssil, la gran similitud anatòmica entre organismes molt llunyans filogenèticament, el per què en les primeres fases embrionàries tots els animals som tant semblants…Una sóla idea podia explicar-ho tot, la selecció natural com a mecanisme d’evolució. Però com actua la selecció natural? Ho podríem resumir en tres punts: 1. Actua sobre poblacions d’individus, on no tots són iguals, per tant hi ha variabilitat. 2. Si en l’ambient es produeixen canvis, aquells individus que pressentint unes característiques beneficioses respecte els altres, tindran més possibilitats de sobreviure, arribar a l’edat reproductiva i per tant transmetre aquests caràcters a la següent generació. Els caràcters més aptes o si ho preferiu els individus millor adaptats, a les noves condicions, es preserven i s’acumulen de generació en generació. 3. D’aquesta forma els individus millor adaptats a les noves condicions són seleccionats per la natura. Aquest procés fa que les poblacions s’adaptin lentament al seu entorn al llarg del temps. Si parlem d’un període de temps que representi nombroses generacions, les diferències s’acumulen gradualment, formant-se noves varietats i per últim noves espècies. El 1900, divuit anys després de la mort de Darwin, Hug de Vries va descobrir els treballs de Mendel sobre l’herència dels caràcters. La síntesi entre la genètica i el darwinisme ( Teoria Síntètica )va donar una nova empenta a les teories evolutives. Finalment, estaven en disposició d’explicar per què dins una població d’individus no tots són iguals. Les mutacions o petits canvis en l’ADN, produïts de forma atzarosa i espontània, eren les responsables de la variabilitat. D’altra banda, el caràcters venien representats pels gens. Aquests són segments d’ADN que determinen els caràcters i que es transmenten de generació en generació a través dels cromosomes. Encara avui hi ha molta gent que nega l’evolució biològica de les espècies, però les proves són les que són i encara que sigui un procés molt lent, negar-la és com negar que la terra es mou. Mira’t aquest vídeo i tindràs una idea més clara.[kml_rm movie="Charles Darwin i la seva teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural A Charles Darwin, 1809- 1882, li devem el fet de ser el primer naturalista que va proposar un mecanisme que expliqués com té lloc l’evolució. Però, què entenem per evolució? Des d’un punt de vista acadèmic, el conjunt de canvis i transformacions que han patit els éssers vius a partir d’un origen comú. Abans d’ell hi havien altres teories que no tenien res a veure, precisament, amb l’evolució. Un exemple són les idees creacionistes i fixistes de Georges Cuvier, que feien una interpretació literal de les Sagrades Escriptures per tal d’explicar l’origen i l’existència dels éssers vius. Avui dia encara aquest corrent, que té més a veure amb la fe que la ciència, nega els mecanismes evolutius proposats per Darwin i corroborats al llarg del segle XX pels neodarwinistes i la seva Teoria Sintètica de l’evolució. Malgrat tot, Darwin no va ser el primer en proposar una teoria evolutiva. A principis del segle XIX el naturalista francès Jean- Baptiste Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck, en va proposar una. Aquesta es basava en tres punts bàsics: per una banda creia que en tots els éssers vius hi havia una tendència innata al seu perfeccionament i que els permetia adaptar-se als diferents ambients. Aquesta idea, probablement, va ser una influència dels intel·lectuals que van promoure la Revolució Francesa i que remarcaven la importància del progrés social humà. També pensava que la funció creava l’òrgan. Les condicions canviants de l’ambient obligaven als éssers vius a adaptar-se d’una forma o una altra. Les noves condicions obligaven als individus a fer servir uns òrgans més que d’altres, cosa que provocava una modificació en els organismes. I per últim, l’ herència dels caràcters adquirits amb la qual s’identifiquen les idees de Lamarck. Els caràcters desenvolupats al llarg de la vida d’un individu es transmetien a la descendència segons Lamarck. Idea totalment errònia ja que avui sabem que només es transmeten a la descendència aquelles característiques genètiques que es troben en els gàmetes o cèl·lules reproductores. Les propostes de Lamarck van ser innovadores, no oblidem que és dels primers en intentar explicar la gran diversitat d’éssers vius existents com un procés de canvis al llarg de la vida evolutiva, i ingenioses però no va proposar cap mecanisme que intentés explicar l’evolució. Qui sí ho va fer va ser Charles Darwin. Aquest any se celebren els 200 anys del seu naixement, o si voleu els 150 anys de la publicació del seu llibre ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant selecció natural “ que va canviar la idea d’entendre el món on vivim i la vida. Com qualsevol idea o teoria, aquesta no va sortir d’un dia per l’altre, al contrari, aquesta es va començar a gestar 30 anys abans quan va salpar a bord del Beagle en un viatge científic que havia de durar 5 anys al voltant del món. En tornar a Anglaterra encara haurien de passar 23 anys abans de publicar el seu llibre amb les seves idees. Durant aquest 23 anys es va dedicar primer a classificar la gran quantitat d’espècies recol·lectades, d’ocells, insectes, mamífers, fòssils, rèptils, invertebrats…i escriure volums sobre la història natural. Tot i que Darwin es considerava un geòleg, de mica en mica, va anar madurant la idea de que les espècies no eren immutables, malgrat la seva profunda religiositat. Reflexionant sobre les lleis que dictaven la transmissió dels caràcters, ( mai va conéixer a Gregor Mendel i els seus treballs sobre genètica ) va llegir l’obra de Thomas Malthus ” Assaig sobre el principi de la població “ i va entendre que en totes les espècies naixien més individus dels que realment poden sobreviure i reproduir-se, cosa que el porta a madurar la idea de la selecció natural com a mecanisme de l’evolució. Els anys anaven passant i no es decidia a publicar les seves idees, fins que un altre naturalista, Alfred Wallace va arribar a les mateixes conclusions de forma totalment independent. El 1859 van publicar, de forma conjunta, un assaig en el qual es donaven a conèixer les seves conclusions sobre l’evolució i els mecanismes que la fan possible. Més tard publicaria ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural “ un llibre que pretén demostrar l’evolució amb milers d’exemples. La primera edició amb 1250 exemplars es va esgotar d’immediat. Aquest llibre descriu l’evolució com un ” drama de conflicte i competència, un paisatge dinàmic d’organismes en plena lluita per l’existència” i on nosaltres els humans no som tranquils espectadors, ans al contrari, som protagonistes de l’obra. Darwin arriba a unes conclusions que canviaran radicalment la concepció de la vida. Les seves idees explicaran per sí mateixes la gran diversitat d’organismes representats en el registre fòssil, la gran similitud anatòmica entre organismes molt llunyans filogenèticament, el per què en les primeres fases embrionàries tots els animals som tant semblants…Una sóla idea podia explicar-ho tot, la selecció natural com a mecanisme d’evolució. Però com actua la selecció natural? Ho podríem resumir en tres punts: 1. Actua sobre poblacions d’individus, on no tots són iguals, per tant hi ha variabilitat. 2. Si en l’ambient es produeixen canvis, aquells individus que pressentint unes característiques beneficioses respecte els altres, tindran més possibilitats de sobreviure, arribar a l’edat reproductiva i per tant transmetre aquests caràcters a la següent generació. Els caràcters més aptes o si ho preferiu els individus millor adaptats, a les noves condicions, es preserven i s’acumulen de generació en generació. 3. D’aquesta forma els individus millor adaptats a les noves condicions són seleccionats per la natura. Aquest procés fa que les poblacions s’adaptin lentament al seu entorn al llarg del temps. Si parlem d’un període de temps que representi nombroses generacions, les diferències s’acumulen gradualment, formant-se noves varietats i per últim noves espècies. El 1900, divuit anys després de la mort de Darwin, Hug de Vries va descobrir els treballs de Mendel sobre l’herència dels caràcters. La síntesi entre la genètica i el darwinisme ( Teoria Síntètica )va donar una nova empenta a les teories evolutives. Finalment, estaven en disposició d’explicar per què dins una població d’individus no tots són iguals. Les mutacions o petits canvis en l’ADN, produïts de forma atzarosa i espontània, eren les responsables de la variabilitat. D’altra banda, el caràcters venien representats pels gens. Aquests són segments d’ADN que determinen els caràcters i que es transmenten de generació en generació a través dels cromosomes. Encara avui hi ha molta gent que nega l’evolució biològica de les espècies, però les proves són les que són i encara que sigui un procés molt lent, negar-la és com negar que la terra es mou. Mira’t aquest vídeo i tindràs una idea més clara.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UcXCJkwH8kE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]