Ahir dia 11 de maig de 2011 a les 15h05m es va produir un sisme de magnitud 4.5 que ja es va fer notar a la zona, de fet es reporta una màxima intensitat VI a zones pròximes a l’epicentre del terratrèmol.
Aquest sisme un cop ocorregut el sisme més gran posteriorment, el podem qualificar de precursor de tota la activitat que seguiria
- Registre d’aquest sisme a l’estació de POBL (filtrades les baixes freqüències a 1Hz)
En el transcurs de quasi dos hores van ocòrrer 6 sismes de magnitud menor que res feien presagiar el que ocorreria a les 16h47m, un sisme major de magnitud 5.1 (segons fonts de IGN)
- Registre d’aquest sisme a l’estació de POBL (filtrades les baixes freqüències a 1Hz)
En aquesta gràfica el moviment del terreny representat és quasi deu vegades més gran que el del sisme precursor. La diferència d’energia entre una magnitud i la seva superior són qüasi 33 vegades més. La màxima intensitat associada a aquest terratrèmol és de VII.
Després d’aquest sisme de magnitud destacable i conseqüències evidents, han seguit tot un conjunt de sismes anomenats rèpliques, dels quals destaca un de magnitud 3.9 ocorregut el mateix dia a les 20h37m.
- Registre d’aquest sisme a l’estació de POBL (filtrades les baixes freqüències a 1Hz)
En aquesta gràfica el moviment del terreny s’observa una mica menor que el del sisme de magnitut 4.5
L’evolució temporal de tots aquests sismes els podem resumir en la següent gràfica on es respresenten el sismes en ordre cronològic juntament amb la seva magnitud. Com s’observa, l’activitat a la zona és intensa amb numerosos terratrèmols però de magnitud inferior. Aquesta seqüència és el que es coneix generalment com crisi sísmica.
- Com, on i per què ha trencat aquest terratrèmol?
Aquest terratrèmol ha trencat en una zona plagada de falles i sísmicament activa, i per tant, era un sisme possible que ocorregués. Concretament, aquests terratrèmols han tingut lloc a la falla de Alhama de Murcia, senyalat en el següent mapa on s’observa el contexte geològic de la zona. Aquesta falla ha acumulat energia que no ha estat capaç de seguir emmagatzemant i l’ha alliberat en la forma d’aquests sismes.
(Imatge extreta i modificada de Benito et al. (2007) CRF-falla de Crevillente, AFZ-falla Alpujarras, CFZ-falla Carboneras, PF-falla Palomares, AMF-falla Alhama de Murcia, BSF-falla Bajo Segura)
A partir de les dades sísmiques enregistrades a les diferents estacions sísmiques repartides pel territori s’ha pogut calcular la manera en què ha trencat aquests terratrèmols. Segons fonts de l’IGN aquest terratrèmol ha trencat com es mostra a continuació i és coherent amb la direcció de falla que l’ha produït.
Mecanisme focal compressiu i direccional senestre calculat per l’IGN, junt amb les estacions sísmiques en triangle blanc que estan a la zona mostrada.
A la zona no només hi ha estacions sísmiques que enregistren els moviments sísmics dels terratrèmols. A la zona també podem trobar la xarxa CuaTeNeo de GPS (Castellote et al. 1997) que té com a motivació mesurar les deformacions corticals d’aquesta zona i a la velocitat a la que ocorren, cosa que ens dóna informació dels ritmes d’acumulació d’esforços a la zona.
A la figura següent es representen els mecanismes focals dels sismes esmentats i calculats per IGN, juntament amb les estacions de CuaTeNeo properes a la zona.
Aquestes estacions han estat observades durant quatre campanyes realitzades els anys 1997, 2002, 2006 i 2009. Les velocitats obtingudes (p.ex a PURI 1.9mm/any i a ESPU 0.7mm/any amb uns errors de 0.4mm/any) representades en forma de vectors junt amb els seus errors, són coherents amb el tipus de moviment que mostren els mecanismes focals.
Realitzat pel Grup GPS de la UB (Khazaradze G., Suriñach E., Asensio E., Echeverria A.)
