Ahir dia 11 de maig de 2011 a les 15h05m es va produir un sisme de magnitud 4.5 que ja es va fer notar a la zona, de fet es reporta una màxima intensitat VI a zones pròximes a l’epicentre del terratrèmol.

Aquest sisme un cop ocorregut el sisme més gran posteriorment, el podem qualificar de precursor de tota la activitat que seguiria

• Registre d’aquest sisme a l’estació de POBL (filtrades les baixes freqüències a 1Hz)

En el transcurs de quasi dos hores van ocòrrer 6 sismes de magnitud menor que res feien presagiar el que ocorreria a les 16h47m, un sisme major de magnitud 5.1 (segons fonts de IGN)

• Registre d’aquest sisme a l’estació de POBL (filtrades les baixes freqüències a 1Hz)

En aquesta gràfica el moviment del terreny representat és quasi deu vegades més gran que el del sisme precursor. La diferència d’energia entre una magnitud i la seva superior són qüasi 33 vegades més. La màxima intensitat associada a aquest terratrèmol és de VII.

Després d’aquest sisme de magnitud destacable i conseqüències evidents, han seguit tot un conjunt de sismes anomenats rèpliques, dels quals destaca un de magnitud 3.9 ocorregut el mateix dia a les 20h37m.

• Registre d’aquest sisme a l’estació de POBL (filtrades les baixes freqüències a 1Hz)

En aquesta gràfica el moviment del terreny s’observa una mica menor que el del sisme de magnitut 4.5

L’evolució temporal de tots aquests sismes els podem resumir en la següent gràfica on es respresenten el sismes en ordre cronològic juntament amb la seva magnitud. Com s’observa, l’activitat a la zona és intensa amb numerosos terratrèmols però de magnitud inferior. Aquesta seqüència és el que es coneix generalment com crisi sísmica.

• Com, on i per què ha trencat aquest terratrèmol?

Aquest terratrèmol ha trencat en una zona plagada de falles i sísmicament activa, i per tant, era un sisme possible que ocorregués. Concretament, aquests terratrèmols han tingut lloc a la falla de Alhama de Murcia, senyalat en el següent mapa on s’observa el contexte geològic de la zona. Aquesta falla ha acumulat energia que no ha estat capaç de seguir emmagatzemant i l’ha alliberat en la forma d’aquests sismes.

(Imatge extreta i modificada de Benito et al. (2007) CRF-falla de Crevillente, AFZ-falla Alpujarras, CFZ-falla Carboneras, PF-falla Palomares, AMF-falla Alhama de Murcia, BSF-falla Bajo Segura)

A partir de les dades sísmiques enregistrades a les diferents estacions sísmiques repartides pel territori s’ha pogut calcular la manera en què ha trencat aquests terratrèmols. Segons fonts de l’IGN aquest terratrèmol ha trencat com es mostra a continuació i és coherent amb la direcció de falla que l’ha produït.

Mecanisme focal compressiu i direccional senestre calculat per l’IGN, junt amb les estacions sísmiques en triangle blanc que estan a la zona mostrada.

A la zona no només hi ha estacions sísmiques que enregistren els moviments sísmics dels terratrèmols. A la zona també podem trobar la xarxa CuaTeNeo de GPS (Castellote et al. 1997) que té com a motivació mesurar les deformacions corticals d’aquesta zona i a la velocitat a la que ocorren, cosa que ens dóna informació dels ritmes d’acumulació d’esforços a la zona.

A la figura següent es representen els mecanismes focals dels sismes esmentats i calculats per IGN, juntament amb les estacions de CuaTeNeo properes a la zona.

Aquestes estacions han estat observades durant quatre campanyes realitzades els anys 1997, 2002, 2006 i 2009. Les velocitats obtingudes (p.ex a PURI 1.9mm/any i a  ESPU 0.7mm/any amb uns errors de 0.4mm/any) representades en forma de vectors junt amb els seus errors,  són coherents amb el tipus de moviment que mostren els mecanismes focals.

Realitzat pel Grup GPS de la UB (Khazaradze G., Suriñach E., Asensio E., Echeverria A.)

La informació proveïda per l’agència CSEM:

Data: 11/Maig/2011  16:47:26 UTC, a les 06:47:26 PM Hora Local.

Magnitud: 5.3

Epicentre: 37.697°N, 1.556°W (zona del N de Lorca)

El senyal sísmic que el LEGEF ha pogut registrar d’aquest sisme pertany a l’estació del monestir de POBLET. Aquí ho teniu:

A aquest sisme l’ha precedit un sisme de magnitud M4.3:

Data: 11/Maig/2011  15:05:12 UTC, a les 05:05:12 PM Hora Local.

Magnitud: 4.5

Epicentre: 37.700°N, 1.630°W (zona del N de Lorca)
La zona on ha ocorregut és una zona sísmicament activa com es pot veure en el mapa de sismicitat acumulada des de 1900 fins ara, on amb una estrella es marca la localització d’aquests terratrèmols.

La zona consta de diverses falles generadores d’aquesta activitat i que ja han generat sismes que es recorden a la memòria històrica. Un bon resum entenedor sobre el context sismotectònic de la zona i de la península ibèrica, el trobem a l’article de Mezcua i Rueda, sobre “Sismicidad, sismotectónica y evolución geodinámica de la Península Ibérica” de la revista Física de la Tierra

A la Garrotxa hi ha una cinquantena de volcans. Tots apagats, però si es despertessin farien una bona destrossa, perquè la població viu, literalment, entre els volcans. A través d’una simulació d’erupció del volcà Croscat, d’Olot, es veu com els seus efectes arribarien fins a les illes britàniques.
<a href=”“>
La millor manera de veure com estan situats els volcans d’Olot és des de l’aire. Samantha Vall puja en un globus juntament amb el millor expert en volcans del món, Juan Martí. També escalen una part del Croscat, el volcà més jove de la zona. Allà troben tots els materials que va expulsar fa 10.000 anys: bombes, lapil•li i lava. El que no hi troben és cendra. La cendra viatja a quilòmetres de distància, i se n’ha trobat al llac de Banyoles. A “Garrotxa: viure entre volcans” es fa una simulació del que passaria si ara hi hagués una erupció volcànica a la zona: el més perillós de tot seria la lava, que arribaria a Olot, i també la cendra, que inutilitzaria tots els aparells mecànics que trobés al seu pas i destruiria teulades i conreus. Però els volcans avisen, ja que abans d’una erupció sempre hi ha petits terratrèmols. Des del plató, Toni Mestres explica com fer un volcà domèstic.

En el següent enllaç trobareu informació sobre les diferents escales sísmiques

http://xtec.net/~ftrillo/escales%20sismiques.htm

Estacions de la Xarxa Sísmica a Catalunya  l’octubre 2009

Són operatives a la Xarxa Sísmica VSAT 15 estacions de banda ampla (Broad-Band, BB) i 3 accelerògrafs.

Codi Internacional	Nom Estació	Latitud N (º)	Longitud E (º)	Alçada (m)
CAVN	Les Avellanes	41.8826	0.7516	634
CFON	Fontmartina	41.7623	2.4356	973
CLLI	Llívia	42.4792	1.9742	1413
CBRU	Bruguera	42.2855	2.1803	1327
CORG	Organyà	42.2303	1.3176	716
CGAR	Garraf	41.2944	1.9149	584
CSOR	Soriguera	42.3756	1.1339	1227
CCAS	Cassà de la Selva	41.8840	2.9053	197
CORI	Oristà	41.9735	2.0499	331
CMAS	Mas de Barberans	40.7267	0.3150	530
CEST	Esterri de Cardós	42.6005	1.2553	1325
CTRE	Tremp	42.3242	0.7736	1318
CPAL	Palau Saverdera	42.3116	3.1636	223
CBEU	Beuda	42.2567	2.6769	824
COBS	Casablanca	40.7141	1.3573	-160
FNEB*	Nébias	42.9042	2.1079	578
FMON*	Montoussé	43.0634	0.4164	647
FESP*	Espira	42.8199	2.8222	240

*Els accelerògrafs FNEB, FMON i FESP de la xarxa VSAT, instal·lats a Nébias, Montoussé i l’Espira (França) són propietat del Bureau de Recherches Géologiques et Minières (BRGM)

Històric de comunicats

Terratrèmol	Magnitud	Zona epicentral
01-04-2010	MI=4.2	Departament d’Hautes Pyrénées (França)
24-02-2010	MI=2.4	Ripollès
19-06-2009	Ml=2.3	Maresme
10-06-2009	Ml=1.6	Val d’Aran
10-02-2009	Ml=2.2	Selva
15-01-2009	Ml=2.5	Baix Penedès
04-01-2009	Ml=2.6	Alt Urgell
16-08-2008	Ml=3.8	costa del Maresme
23-07-2008	Ml=3.8	Selva
22-06-2008	Ml=3.1	Selva
16-03-2008	Ml=2.5	Val d’Aran
22-02-2008	Ml=2.5	Gironès
15-02-2008	Ml=3.5	Huesca
15-11-2007	Ml=3.9	Departamento de Hautes Pyrénées (Francia)
11-10-2007	Ml=3.2	Baix Llobregat
11-09-2007	Ml=3.0	Pallars Sobirà
08-08-2007	Ml=3.3	Anoia
13-07-2007	Ml=3.2	Alta Ribagorça
07-07-2007	Ml=2.4	Alt Urgell
09-04-2007	Ml=2.8	Pallars Jussà
28-03-2007	Ml=3.3	Baix Empordà
17-11-2006	Ml=5.0	Departamento de Hautes Pyrénées (Francia)
22-03-2006	Ml=2.4	Vallès Oriental
07-02-2006	Ml=3.0	Cerdanya
27-12-2005	Ml=2.9	Alt Urgell
29-03-2005	Ml=2.4, Ml=2.6	comarcas del Ripollès y Val d’Aran
26-02-2005	Ml=3.5	Alta Ribagorça
09-02-2005	Ml=2.9	Selva
17-01-2005	Ml=2.4	Alta Ribagorça
15-01-2005	Ml=3.1	Val d’Aran
21-12-2004	Ml=2.8	Ripollès
05-12-2004	Ml=2.2	Maresme
02-12-2004	Ml=2.6	Maresme
07-10-2004	Ml=3.8	Departamento de Pyrenées Atlantiques (Francia)
04-10-2004	Ml=2.4	Maresme
30-09-2004	Ml=3.8	Navarra
23-09-2004	Ml=3.3	Ripollès
21-09-2004	Ml=4.0	Ripollès
18-09-2004	Ml=4.5	Navarra
18-07-2004	Ml=3.4	Departamento de Ariège (Francia)
04-06-2004	Ml=3.0	Ripollès
01-06-2004	Ml=3.4	Ripollès
03-02-2004	Ml=3.2	Alta Ribagorça
25-10-2003	Ml=3.0	pequeña crisis de la Selva
26-05-2003	Ms=6.6	Argelia
26-02-2003	Ml=3.8	Ripollès
12-12-2002	Ml=4.4	Departamento de Hautes Pyrénées (Francia)
21-06-2002	Ml=3.4	Selva
13-06-2002	Ml=2.7	Selva
16-05-2002	Ml=4.3	Departamento de Hautes Pyrénées (Francia)
03-06-2001	Ml=2.7	Berguedà
29-05-2000	Ml=2.6	Pallars Sobirà
03-01-2000	Ml=3.5	Garrotxa
04-10-1999	Ml=5.0	Bagneres de Luchon (Francia)
12-02-1998	Ml=2.9	Selva
22-09-1997	Ml=2.8	Alt Urgell
02-07-1997	Ml=3.4	Huesca
20-03-1997	Ml=2.8	Font-Romeu (Francia)
12-02-1997	Ml=3.2	Vilafranca de Conflent (Francia)
18-02-1996	Ml=5.2	Sant Pau de Fenollet (Francia)
15-05-1995	Mw=4.6	costa de Tarragona
26-09-1994	Ml=4.0	costa de Maresme