Tot i que no tenia pensat actualitzar amb aquest tema, una petició en un dels comentaris que he rebut m’ha fet canviar d’opinió i decidir-me pel tema de Messi i les GH. Encara que no domino massa el tema, crec que us interessa molt.

Messi és conegut mundialment, no hi ha dubte de què és un dels millors jugadors del món (per no dir el millor) i un dels millors de la història però, podria haver set diferent la història si no hagués estat per un tractament? Què és el què li va aportar l’hormona del creixement?.

El crack blaugrana va iniciar el tractament quan tenia 11 anys a Argentina, tractat per l’endocrinòleg Diego Schwarsztein després de què se li diagnostiqués un retràs en el seu creixement degut a una insuficient producció d’hormona del creixement (mesurava 127cm mentre que la mitjana per la seva edat era de 146cm). Actualment, la seva alçada ha deixat de ser un problema. Tot i que segueix sent un jugador baix, els seus 170cm que mesura no afecten al seu rendiment.

Les hormones del creixement (GH) es segreguen a l’hipòfisis de manera natural i actuen en bona part de l’organisme. Le seves funcions principals són el “creixement” dels ossos, també fa augmentar la massa muscular, fomenta la utilització de greixos com a substrat energètic i augmenta la mida i activitat dels ronyons i algun altre òrgan. Actuen amb un comportament anabòlic, és a dir, s’encarreguen de fer entrar substrats que circulen a la sang cap a dins dels teixits. Si el dèficit d’hormones del creixement és important, el subjecte pot presentar enanisme, mentre que si n’hi ha un excés, es pot patir gegantisme.

Les GH estan considerades com a dòping. Alguns esportistes, sobretot culturistes les han utilitzat sobretot per aconseguir guanyar una major massa muscular gràcies al seu “poder” anabòlic i alhora definir els seus músculs “cremant” greixos. El cas del Messi però, és diferent. L’objectiu del seu tractament no era per buscar un major rendiment a partir de substàncies prohibides, sinó el d’aconseguir una alçada d’acord amb la corresponent per la seva edat, corregint una “malaltia” que li impedia créixer amb normalitat degut a la insuficient secreció de les hormones. Encara que potser no és el millor exemple, es podria fer una comparació amb el cas de Messi i el d’una persona diabètica. Un diabètic ha d’administrar-se diàriament una hormona com és la insulina per tal de corregir la malaltia “diabètis”. El cas de la diabètis es pot produir per vàries raons. Una d’elles, insuficient producció de la hormona anabòlica insulina. La funció de la insulina, al ser anabòlica, és fer entrar l’excés de sucres que hi ha a la sang cap al fetge o músculs, emmagatzemant la glucosa (sucres) en forma de glicògen i així normalitzar els nivells de glucosa de la sang (perillosos per la salut quan són massa elevats i també quan són massa baixos). Per tant, segons el meu punt de vista, no s’hauria de considerar que Messi es dopés amb les GH, sinó que va fer un tractament per contrarestar una malaltia que afectava al creixement d’un simple nen de 11 anys que no li permetia créixer amb normalitat. Aquí la seva història de nen explicada per ell mateix.

Referent a les preguntes que em van demanar a partir del comentari, sobre si n’havia aconseguit algun benefici (a part del creixement) o si el tractament li provoca algun problema actualment, jo crec que el seu alt rendiment no està relacionat amb el tractament, i us explicaré perquè penso així.

La principal arma de Messi és la seva depurada tècnica. La tècnica va molt relacionada amb aspectes coordinatius i control del pròpi cos. Les GH, en cap cas produeixen una millora d’aquests aspectes. Un altre dels aspectes dels quals destaca Messi és la seva arrencada i explosivitat. Aquí, al igual que la tècnica, hi té molt a veure factors genètics. Les fibres dels seus músculs, que de ben segur tenen un alt percentatge de fibres ràpides són les causants de què sigui capaç d’arrencar tant ràpid i d’aconseguir una molt bona velocitat punta. Per contra, les fibres ràpides es fatiguen amb més facilitat que les lentes. El percentatge de fibres ràpides dels músculs sembla ser que vé molt determinat genèticament, i per tant, el tractament amb GH, no augmenta el nombre de fibres ràpides. Sí que podria haver aconseguit un petit augment de potència al hipertrofiar les seves cames amb les GH, però jo penso que ni molt menys és el factor determinant del rendiment de Messi. Altres factors com la precisió o aspectes relacionats amb la tàctica (possiblement, els aspectes tàctics són els que més influeixen en el rendiment d’un jugador de futbol) no es veuen beneficiats per un tractament amb GH.

Pel què fa als aspectes negatius, molts mitjans de comunicació donaven les culpes al tractament quan Messi patía una lesió muscular. S’havia dit que els isquiotibials de Messi estaven en constant tensió i que per tant es lesionaven. Podria ser. El cas de què últimament Messi no pateixi aquests tipus de lesions em fa pensar que les seves lesions musculars únicament són més propenses al tenir un alt percentatge de fibres ràpides que deixaven els músculs de Messi fatigats i sobrecarregats i per tant, molt propensos a lesionar-se en un calendari amb dos partits per setmana. Un control de la dieta, un treball específic i exercicis de prevenció de lesions (a part de massatges de descàrrega que m’imagino que també rep) semblen de moment, suficients per evitar lesions musculars de l’estrella del Barça.

Pel què fa a la última pregunta que se’m va fer sobre si es podria considerar dòping, ja he explicat anteriorment que jo crec que no. Afegeixo també que les dosis del tractament amb GH van entre 0,025 i 0,035 mg/kg/dia, mentre que pel dòping amb GH s’utilitzen dosis unes 10 vegades superior a les del tractament.

Espero haver aclarit els dubtes que es tenien d’aquest cas, i que el tema us hagi set interessant. Una altre vegada m’ha quedat una actualització massa llarga, i això que m’he quedat amb ganes d’explicar-vos les perilloses conseqüències que es poden produir al utilitzar dòping, i sobretot un cas concret. Poster a la pròxima actualització anirà sobre aquest tema. De