La paraula ànima ve de : [s. XII; del ll. anima ‘aire, alè, ànima’; aquest cultisme suplantà l’antic i hereditari arma a causa de l’equívoc amb arma de guerra] Ànima també és: Part moral i emocional de l’home (en contraposició a la part intel·lectiva). I: Allò que és, respecte a una cosa, com l’ànima respecte al cos, part essencial d’una cosa, que li dóna vida, vigor, força, etc. – Doncs, mira, a vidadigital m’han fet pensar sobre l’ànima dels blogs. Si, l’ànima! Llegeix, llegeix l’article de Mario A. Núñez Molina deUn Blogfesor aprendiendo. – Provoca alguna emoció aquest bloc? Té ànima? Fa pensar? Qui lo sá? (A mi si, es clar 😉
“Pensant en els altres” és un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure. Rodat durant un any a l’escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d’uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d’aprendre d’uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.
Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.
El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l’activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l’aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s’avorreixin. És un mestre que també s’ha d’enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se’n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l’aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l’art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l’ensenyament i molt premiat. El reportatge, entre d’altres, ha obtingut el Gran Premi en el Festival de Banff 2004, la medalla de bronze en el Festival de Nova York, el Gran Premi en el Festival de Televisió del Japó i la Medalla d’Or en el Festival Internacional dels Estats Units de Religió, Ètica i Humanitats. PENSANT EN ELS ALTRES (Learning to care. Un reportatge produït per NHK. Japó.)
“El primer día de clase, el profesor Toshiro Kanamori les recuerda a los alumnos el motivo de su presencia en clase y, por extensión, de toda su vida: Estáis aquí para ser felices. Todos tienen que ser felices. Si una persona no es feliz, nadie lo será>>. Como se ve a lo largo del reportaje, se refiere Toshiro a una felicidad muy diferente a la que en general solemos concebir, que no se basa en la búsqueda excluyente del propio placer sino en una auténtica comunión con la vida y con los otros. Se entiende pues la vida globalmente, de manera holística. No se distingue entre vida escolar, vida familiar y vida profesional, ni entre vida propia y ajena. La vida es una e incluye a todo. No se va a clase por obligación, aguantando tediosamente el trámite para subsistir profesionalmente en un hipotético futuro. Lo que está en juego es mucho más crucial. Hay que aprender a vivir.”… (mutantes.bitacoras.com)
– Això és el que desitgem! (Gràcies a les persones que m’han recordat l’existència d’aquest documental)
Diu: “La revolución de los blogs”, escrito de forma didáctica por un reconocido bloguer, es la primera obra orientada al gran público que examina los principales ámbitos de impacto de los weblogs -sobre el periodismo, la empresa, la educación o la política- con ejemplos y referencias para comprender cómo y por qué este nuevo medio está cambiando nuestra cultura y generando otra nueva: la blogosfera. Sembla molt interessant, no? Tracta temes com:
Diuen: En alguns casos comptats caldrà acudir a centres en què es practica el riure i el bon humor com a mètode terapèutic, però el més habitual serà autoadministrar-se el riure buscant ocasions per a fer-ho.
El primer és treballar l’actitud davant de la vida: amb un somriure.
Esforçar-se a veure sempre la “botella mig plena i no mig buida”.
Intentar trobar cada vegada noves possibilitats i no amargar-se amb els problemes.
Evitar aquella actitud de “tenir un problema per a cada solució”.
Llegir llibres d’humor.
Veure pel.lícules i obres de teatre còmiques.
Intentar riure’s d’un mateix en la intimitat. Fer-ho en societat és ja per a nivells avançats.
Freqüentar programes de televisió que fomenten el riure, sobretot quan és un bon humor que no es fa a costa de ningú. El bon humor no té per què ser càustic o destructiu, encara que com molts menjars puga picar un poc.
Riure és una funció biològica necessària per a mantenir el benestar físic i mental. És una forma excel.lent per a aconseguir la relaxació, obrir la nostra capacitat de sentir i d’estimar.
“La calculadora es una aliada, no una enemiga. El sentido de las matemáticas no es tener habilidad de cálculo, sino resolver problemas”.
L’entrevista que fa a l’Olga Gil Medrano que és la primera presidenta de la Reial Societat Matemàtica Espanyola és molt interessant i acaba dient: Què s’hi pot fer?
… Jo crec que es pot ajudar els professors, que són els qui tenen la clau. Que les famílies es posen del costat dels professors, que pensen com hi poden cooperar. Han d’entendre que els seus fills necessiten una bona formació, perquè no seran capaços pràcticament d’exercir cap treball amb seguretat si no tenen la capacitat de formar-se al llarg de la seua vida. I a això també s’aprèn a casa. Els pares t’ajuden a aprendre. No totes les famílies poden fer-ho, aquí sí que hi hauria més responsabilitat estatal.
– Mira, un acudit matemàtic d’en Forges:I un llibre: Cómo cortar un pastel. Ian Stewart . Editorial
Celebrar les 100 entrades jugant! Com més d’una vegada, gràcies a A NOSA BIBLIOTECA he trobat aquest fantàstic joc de memòria visual. – Vinga anima’t i juga! A Llapis de colors diuen: Aquí teniu un joc per a treballar la memòria visual. A la pantalla van sortint icones, cada vegada una que s’afegeix a les anteriors. Només podem fer clic a la última que s’hi ha afegit. Si ens equivoquem i en toquem una altra, hem de tornar a començar. Al començament el joc és molt senzill, però ja veureu com se us farà més difícil. Podeu arribar a tenir 100 icones a la pantalla!!
Fins a quantes n’aconseguiu memoritzar? Podeu deixar els vostres records de puntuació als comentaris.
Un Sudoku és un trencaclosques de col·locació que requereix només paciència i una certa habilitat lògica, si bé alguns trencaclosques poden ser realment difícils de resoldre.
El joc es composa d’una graella de 9×9 cel·les subdividida en 9 subgraelles de 3×3 anomenades regions. Donats uns quants números inicials, l’objectiu és col·locar un número de l’1 al 9 en cada cel·la de tal manera que mai coincideixin dos números iguals en cada línia horitzontal, vertical o en cada regió.
Per a poder resoldre amb rapidesa sudokus hi ha unes estratègies a seguir o Mètodes de Resolució
A la web de hi ha uns quants jocs i entre ells hi ha el SUDOKU del dia. Au! Prova i juga!
El medi ambient de tv3 van recomanar el llibre Perro de l’editorial Melusina. L’autora és Susan McHugh. Aquest llibre ens ensenya no sólo cómo el hombre ha influido en la evolución de este animal a lo largo de los siglos sino también cómo el perro ha influido en nosotros.
Perro, forma part de la col.lecció serie animal que ofrece una lectura insólita de la relación entre los seres humanos y el reino animal.
La paraula ànima ve de : [s. XII; del ll. anima ‘aire, alè, ànima’; aquest cultisme suplantà l’antic i hereditari arma a causa de l’equívoc amb arma de guerra]
I un llibre: 
Un 
