Lectura pel dia dels difunts
Gràcies, Miguel, per aquest excel.lent treball. És una opinió personal que desitjo que, tu lector o lectora, esbrinis si la comparteixes o no.
Aquests dies són dies de retrobament, de records i somnis de felicitats passades i futures. I és aquests dies quan:
El poder d’una abraçada fa que un se senti bé. Investigacions científiques recolzen el fet que les abraçades són absolutament necessàries i molt recomanables per al benestar físic i emocional, veiem:
Al donar una abraçada s’expressa i es fa sentir
amor, afecte, seguretat, protecció, confiança,
fortalesa, suport, apreci, amistat,
alegria, felicitat.
Abraçades? On? Quan?
Qualsevol lloc és bé per a una abraçada.
A qualsevol hora, en el matí, tard o nit.
Acompanyats sempre d’un somriure.
S’ha de recordar:
4 abraçades per a sobreviure
8 per a mantenir-se en peu
12 per a créixer.
Però el més important són els espontanis,
els quals donem o ens donen a l’hora inesperada
Anònim (A mi m’ho va donar en Juanjo de la Bàsica, fa uns quants anys.)
Carícies, abraçades, salutacions… un llenguatge molt valuós
“…Sense paraules
Dins dels diversos tipus de comunicació no verbal, i tot i el seu potencial, la comunicació tàctil és una de les que menys es prodiga. Tocar i que ens toquin, a més d’un estímul plaent, és una necessitat. Ens anem fent com a persones en la interacció humana, forjant la nostra autoestima i sociabilitat. I el vehicle que utilitzem per a aconseguir-ho és la comunicació, tant verbal com no verbal…” i continua
I, finalment:
– Si vols mirar blocs de biblioteques d’escoles i instituts de Galícia clica aquí o aquí 
– En aquesta web pots trobar informació sobre biblioteques de
diferents llocs d’Espanya
– Si vols mirar blocs de biblioteques escolars d’altres llocs del món, només cal que…
cliquis aquí:
– Apa, gaudeix del dia a dia dels llibres i els seus lectors i lectores.
N’hi ha molt més, però, encara no s’ha pas acabat.
– I per saber més del que vol dir ser una biblioteca Puntedu clica 
“Pensant en els altres” és un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure. Rodat durant un any a l’escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d’uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d’aprendre d’uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.
El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l’activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l’aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s’avorreixin. És un mestre que també s’ha d’enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se’n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l’aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l’art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l’ensenyament i molt premiat.
El reportatge, entre d’altres, ha obtingut el Gran Premi en el Festival de Banff 2004, la medalla de bronze en el Festival de Nova York, el Gran Premi en el Festival de Televisió del Japó i la Medalla d’Or en el Festival Internacional dels Estats Units de Religió, Ètica i Humanitats.
PENSANT EN ELS ALTRES (Learning to care. Un reportatge produït per NHK. Japó.)
“El primer día de clase, el profesor Toshiro Kanamori les recuerda a los alumnos el motivo de su presencia en clase y, por extensión, de toda su vida: Estáis aquí para ser felices. Todos tienen que ser felices. Si una persona no es feliz, nadie lo será>>. Como se ve a lo largo del reportaje, se refiere Toshiro a una felicidad muy diferente a la que en general solemos concebir, que no se basa en la búsqueda excluyente del propio placer sino en una auténtica comunión con la vida y con los otros. Se entiende pues la vida globalmente, de manera holística. No se distingue entre vida escolar, vida familiar y vida profesional, ni entre vida propia y ajena. La vida es una e incluye a todo. No se va a clase por obligación, aguantando tediosamente el trámite para subsistir profesionalmente en un hipotético futuro. Lo que está en juego es mucho más crucial. Hay que aprender a vivir.”… (mutantes.bitacoras.com)
– Això és el que desitgem! (Gràcies a les persones que m’han recordat l’existència d’aquest documental)
Abans d’ahir la situació de part de la ciutat de Barcelona em va fer pensar i pot anar bé mirar aquest video del Ceip la Renaixença de Manresa:
També et recomano que miris el video: Wlale love cartoon de la tele de Greenpeace
Si navegues per Internet has de prendre mesures perquè no t’entrin virus a l’ordinador ni t’intentin enganyar al xat ni t’empassis la informació falsa que hi ha penjada…
Ho diu 
i tothom! A l’article de la Marta Aznar hi ha un decàleg extret de
on es recomana seguir 10 passos per a poder navegar amb tranquil.litat ser un internauta o una internauta caut i previngut, i tenir més seguretat.
