[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/9xbNrX-kYzI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
El conte de Nadal d’Augie Wren de Paul Auster
Un petit regal pel Senyor I.
La Care Santos m’ha fet recordar aquesta exquisidesa.
Recordes:
A Darabuc he trobat aquesta notícia:
Tres autors argentins guanyen el premi Apel·les Mestres de 2007 .
– T’ho he dit més de 100 cops està escrit per la Gabriela Keselman i il.lustrat per la Claudia Ranucci.
– La propera setmana intentarem escriure els records que s’evoquen al veure la seva portada, amb la gent de tercer i de segon.
-Vols sentir contes, cançons i històries de qui sap a on? Doncs clica, clica. Hi ha de tot, una mica, als contes a cau d’orella o “…a soplillo“.
– És una bona idea, no?
Al programa de Tv3 una mà de contes van explicar el conte En RiqueT i la Pobrica. També hi ha el llibre del programa. 
Si vols veure i escoltar el conte d’en Riquet i la Pobrica només has de disposar de 6 minuts i 56 segons.
Ahir es va presentar el llibre”El cor damunt la sorra”.
En Jordi Llompart i la seva germana Glòria ens van explicar part de les seves vivències relacionades amb el conte de la Jana i amb l’Àfrica.
I per il.lustrar els sentiments que em van remoure us deixo un dels dibuixos i alguna frase. Que cadascú reflexioni sobre qui forma part de qui, sobre el tot, sobre…
“Tothom ve, va i torna. Per tant, ningú no se’n va per no tornar mai més”.
” A un nen que existeix mai no se’l pot obligar a ser diferent de com és. No es pot triar com és perquè tots els nens, cadascun d’ells, són diferents, i només ells decideixen com són.”
” Obre bé els ulls per veure coses boniques; n’hi ha tantes com gran és el món.” (El cor damunt la sorra)
Contes filosòfics del món sencer:
Un caragol japonès pujava lentament pel tronc d’un cirerer. Era febrer, o potser març. El caragol es va trobar amb un insecte que li va dir:
– Però, on vas? No és temporada! No hi ha cireres en aquest arbre!
– Tinc la certesa que n’hi hauran quan jo arribi. Va contestar el caragol sense aturar-se.