– Creus que les paraules de l’animació reflecteixen un procés lector?
(Agraïments a la Maria G. pel dibuix de la mascota de la biblioteca que… per cert, encara no té nom.)
Author Archives: mescorsa
Pensant en els altres
“Pensant en els altres” és un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure. Rodat durant un any a l’escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d’uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d’aprendre d’uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.
El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l’activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l’aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s’avorreixin. És un mestre que també s’ha d’enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se’n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l’aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l’art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l’ensenyament i molt premiat.
El reportatge, entre d’altres, ha obtingut el Gran Premi en el Festival de Banff 2004, la medalla de bronze en el Festival de Nova York, el Gran Premi en el Festival de Televisió del Japó i la Medalla d’Or en el Festival Internacional dels Estats Units de Religió, Ètica i Humanitats.
PENSANT EN ELS ALTRES (Learning to care. Un reportatge produït per NHK. Japó.)
“El primer día de clase, el profesor Toshiro Kanamori les recuerda a los alumnos el motivo de su presencia en clase y, por extensión, de toda su vida: Estáis aquí para ser felices. Todos tienen que ser felices. Si una persona no es feliz, nadie lo será>>. Como se ve a lo largo del reportaje, se refiere Toshiro a una felicidad muy diferente a la que en general solemos concebir, que no se basa en la búsqueda excluyente del propio placer sino en una auténtica comunión con la vida y con los otros. Se entiende pues la vida globalmente, de manera holística. No se distingue entre vida escolar, vida familiar y vida profesional, ni entre vida propia y ajena. La vida es una e incluye a todo. No se va a clase por obligación, aguantando tediosamente el trámite para subsistir profesionalmente en un hipotético futuro. Lo que está en juego es mucho más crucial. Hay que aprender a vivir.”… (mutantes.bitacoras.com)
– Això és el que desitgem! (Gràcies a les persones que m’han recordat l’existència d’aquest documental)
Nova temporada
La Revolució dels Blocs
A Deakialli Documental he trobat la resenya del llibre del professor José Luis Orihuela: La revolución de los blogs. Cuando las bitácoras se convirtieron en el medio de comunicación de la gente.
Madrid: La Esfera de los Libros,
Madrid, 2006, pp. 283. ISBN: 84-9734-498-7
Sembla molt interessant, no? Tracta temes com:
Contes
Riure
Riure va bé! I si no tu creus clica i llegeix els
Efectes físics del riure i els Efectes psicològics del riure que surten a la revista consumer eroski. (Sembla que en faci propaganda, però és que penso que ho fan molt bé!)
Pautes per a poder riure
- El primer és treballar l’actitud davant de la vida: amb un somriure.
- Esforçar-se a veure sempre la “botella mig plena i no mig buida”.
- Intentar trobar cada vegada noves possibilitats i no amargar-se amb els problemes.
- Evitar aquella actitud de “tenir un problema per a cada solució”.
- Llegir llibres d’humor.
- Veure pel.lícules i obres de teatre còmiques.
- Intentar riure’s d’un mateix en la intimitat. Fer-ho en societat és ja per a nivells avançats.
- Freqüentar programes de televisió que fomenten el riure, sobretot quan és un bon humor que no es fa a costa de ningú. El bon humor no té per què ser càustic o destructiu, encara que com molts menjars puga picar un poc.
I un altre article sobre el mateix tema:

Sense matemàtiques…
“Sense matemàtiques, tots seríem més manipulables”
“La calculadora es una aliada, no una enemiga. El sentido de las matemáticas no es tener habilidad de cálculo, sino resolver problemas”.
L’entrevista que fa a l’Olga Gil Medrano que és la primera presidenta de la Reial Societat Matemàtica Espanyola és molt interessant i acaba dient:
Què s’hi pot fer?
Ajuda d’escriptori
I ara multiplica!
Mira que he trobat! Multiplicacions a dojo! I sumes! Clica, clica!!!
Va que no es feina, és divertit!
Ho he trobat via
La centena i més
Mira, recordar la centena no va mai malament. Si entres a ESTRATEGIAS para la NUMERACIÓN podràs entrenar un munt de coses de matemàtica.
Es clar que jo he intentat jugar a les centenes, les desenes i les unitats i no m’ha funcionat del tot. A veure com et va.
decena a decena una centena,
y huevo a huevo una docena.
– Papà, papà, fes-me el problema de matemàtiques!
– No, fill meu, no estaria bé
– Tant li fa. Tot i així intenta-ho
I un llibre: ¡Ojalá no hubiera números! Què faríem sense números?