El bloc de la biblioteca de l'Escola Splai

Aquella font,
amagada rere l’arbre,
rajava aigua continua.

Aquella aigua tan fresca
raja en una bonica font.
Aigua fresca, vinguda d’un brollador
tan pur com el cor d’una flor.

Flor que s’alimenta d’aigua
aigua d’aquell lluminós brollador.

Brollador vingut de la terra.
La Terra, planeta blau

Ana Zapatero 5è

Brollador vingut de la terra

Amb motiu de la publicació del seu conte, la Laura Minguella ens ha fet arribar una poesia donant-nos les gràcies i com que és molt maca, la compartim amb vosaltres:

Donar les gràcies

Donar les gràcies,

és important,

per a estar bé

amb un company.

Donar les gràcies

és important

i et fa sentir bé

i molt gran.

Quan et donen les gràcies

o et diuen perdó

sents que ja no ets molt petitó.

Laura Minguella

5è de primària

Enguay, la biblioteca ha habilitat dues seccions noves. La primera, dedicada a organitzar i sequenciar el material gràfic del que disposem a l’escola i l’altra, és l’espai d’anglès.

Al llarg del curs, els alumnes de 4t (aquest any començen ells) podran agafar en prèstec un llibre en llengua anglesa, a més del seu llibre de lectura.

Aquí us presentem unes fotografies dels espais !

La Laura Minguella de 5è, a més d’escriure el conte que podeu llegir en aquest nbloc, ens ha donat les gràcies por publicar-lo d’aquesta manera tan bonica.

DONAR LES GRÀCIES

Donar les gràcies

és important,

per estar bé

Donar les gràcies

és important,

et fa sentir bé

i també molt gran.

Quan et donen les gràcies

o et diuen perdó

tu sents que

ja no ets petitó.

               Laura Minguella

Escriptora: L aura Minguella.  (Alumna de CM-2)

Il.lustradora: Laura Minguella

Dedicatòria:  Per a la seva mestra.

Edicions: Menjador de casa

Una o més vegades, hi havia una nena que es deia Blanca. La Blanca volia ser mestra de nens i nenes grans i, era molt alegre.

Quan es va fer gran, sí, va ser mestra de nens i nenes grans. El primer dia va fer de mestra a l’escola El bosc màgic, però no li va agradar.

Tres anys més tard, la Blanca es va anar a una altra escola. Va provar amb uns nens i nenes de quart de primària i va tenir una sorpresa… d’allò més bona.

Aquell any a la classe de quart de primària de l’escola Splai, li tocava fer la grabació del disc de la Cantata.

Varen practicar molt. Quan van anar a grabar, tots i totes s’ho sabien molt bé, fins i tot ella,  la Blanca. El dia de la Cantata van tenir que escollir algú que fes de narrador perquè el narrador s’havia torçat el peu. Van escollir a … la BLANCA!!!

Quan es va acabar el concert els nens, nenens, l’orquestra, el director, els mestres i participants, van fe-li un gran regal a la Blanca per donar-li les gràcies.

Sabeu que li van regalar… el que ella volgués.

La Blanca va tenir una gran idea. Va proposar-li a la directora de l’escola Splai de quedar-se a treballar allà per sempre.

La directora li va respondre que sí.