Category Archives: Premis

26è Salò Internacional del Còmic de Barcelona

Una setmana abans de Sant Jordi se celebra el 26è Saló Internacional del Còmic de Barcelona. S’hi podran trobar autors de renom internacional, exposicions, activitats i moltes novetats editorials.

Cartoons: els Cartoon Comics són un producte audiovisual creat per Ficomic amb la intenció de promocionar el Saló del Còmic de Barcelona d’una manera diferent a les fórmules tradicionals i els circuits habituals. Per això, aquest any s’han creat una sèrie d’animació a través d’internet que també es veurà per TV3 i C33.

Activitats: videojocs, comicteca, tallers de còmic a càrrec de l’Escola Josso, classes magistrals a càrrec d’autors de còmic de renom internacional, taules rodones i conferències i unes jornades pedagògiques sobre el còmic com a eina educativa.

Exposicions: Fotogrames il·lustrats està dedicada al guanyador del Gran Premi del 25è Saló, Miguelanxo Prado, i mostra els treballs que l’autor ha realitzat al camp de l’animació; MundoBardín està dedicada al còmic Bardín, de Max, guanyador del premi a la millor obra, dibuix i guió del passat Saló i guanyador també del Premio Nacional del Cómic del Ministerio de Cultura; Teteres i dracs: un passeig pel món de David Rubín ens ofereix un antologia del guanyador del premi a l’autor revelació del 25è Saló; Barsowia és una exposició d’originals del fanzine gallec, que va guanyar el premi d’aquesta categoria el 2007; Mortadelo i Filemon és un recorregut per la coneguda sèrie de còmic de Francisco Ibáñez que compleix 50 anys; Herois mostra les il·lustracions originals que el dibuixant Tim Sale ha fet per a la popular sèrie de televisió Herois oferida per TV3; El laberint de DDT mostra el procés de producció de la companyia DDT (que va guanyar un Òscar per al maquillatge de El laberinto del fauno i d’un Goya per Orfanato) que ha participat en pel·lícules basades en còmics como las dues parts de Hellboy; i Manara-Fellini ofereix una sèrie d’il·lustracions i pàgines de còmic sobre la relació de Milo Manara amb el director de cine Federico Fellini.

Autors: Aquesta edició compta amb la presència d’autors consagrats del món del còmic com Peter Bagge, un dels autors més importants de l’actual còmic independent; Milo Manara, autor que a la seva producció combina diverses historietes eròtiques amb treballs de militància d’esquerres i que ha col·laborat amb autors tan destacats com Hugo Pratt, Federico Fellini i Alejandro Jodorowsky; Moebius (Jean Giraud), l’autor del Tinent Blueberry, que després s’endinsà en el fantàstic i la ciència ficció amb obres com El garatge hermètic o l’Incal; Quino, el creador de la tira còmica de Mafalda; Melinda Gebbie que posa especial atenció als temes feministes, polítics, sexuals i autobiogràfics; Michael Golden autor de The ‘Nam, el primer comic-book que va plantejar el conflicte entre els Estats Units i Vietnam en termes reals; Tony Harris, guanyador de dos premis Eisner per la sèrie de Starman, i dibuixant de la sèrie mensual, Ex Machina; Ray Harryhausen, reconegut internacionalment pels seus treballs en la ciència ficció; Adam Hughes, un dels millors dibuixants del còmic nord-americà; Terry Moore, autor de la sèrie Strangers in Paradise; Tim Sale, el ja mencionat autor de les il·lustracions de la sèrie d’èxit televisiu Herois; i Frederick Peeters que s’ha convertit en un dels principals valors del còmic europeu amb les seves historietes de consciència social com l’obra autobiogràfica Píldoras azules (Astiberri) que el feu mereixedor del Premi Töppfer de Ginebra.

Entre les novetats editorials destaca la tercera entrega de l’àlbum No pasaran (Norma) de Vittorio Giardino, en què l’investigador Max Fridman continua les seves aventures ambientades en la guerra civil espanyola.

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

Lloc: Palau número 8 de la Fira de Barcelona.
Accés: Av. Maria Cristina.
Horaris:
Dijous 17: de 10.00 a 20.00
Divendres 18: de 10.00 a 20.00
Dissabte 19: de 10.00 a 21.00
Diumenge 20: de 10.00 a 20.00
Preus: 6 €
Venda anticipada: El Corte Inglés, www.elcorteinglés.es, terminals de Servicaixa i www.servicaixa.com.
Entrada Descompte: 4 €. Únicament per a grups escolars i titulars del Carnet Jove, Carnet +25 y Carnet TR3S C. Aquestes entrades només es venen a les taquilles del Saló del Còmic.
S’obsequia amb un còmic per cada entrada fins que s’esgotin les existències.

MÉS INFORMACIÓ:

Ficomic

“Com no guanyar el Premi Nobel”

Doris Lessing, la guanyadora del Premi Nobel de Literatura d’enguany,  va escriure un dur discurs per a la cerimònia de lliurament dels premis titulat Com no guanyar el Premi Nobel, que va dedicar a les persones que, per manca d’accés a l’educació i a la cultura, no podran desenvolupar mai el seu talent literari i mai guanyaran el Nobel. “Parlo dels llibres que no han estat mai escrits, d’autors que no han pogut tirar endavant perquè no hi ha editors. Parlo de les veus inaudibles”.

En el seu discurs es centra sobretot en Àfrica, concretament en Zimbawe que és on ella hi va viure molts anys i explica que hi ha professors que ensenyen en escoles sense llibres, sense llum i sense guixos; escriptors que han après a llegir gràcies a les etiquetes de les llaunes i a velles enciclopèdies; dones que es preocupen per la seva educació i per la dels seus fills; nois i noies afamats de llegir històries. Per a tots ells un llibre és un tresor, una esperança. I com a contrast, descriu l’occident opulent amb escoles d’elit on, malgrat els esforços, tan sols una minoria s’interessa per llegir. “Vivim en una cultura fragmentada, en què les nostres certeses de fa unes dècades es qüestionen, i en què és freqüent que els joves que han rebut anys d’educació no sàpiguen res sobre el món, ni hagin llegit res, i només tinguin algun coneixement especialitzat'”, diu Lessing.  Fins i tot explica que en conferències que havia donat en escoles britàniques als alumnes els costava de creure la pobresa de països com Zimbawe, on ella havia vist com la gent suplicava llibres.  Uns es deleixen per gaudir de d’una riquesa literària que queda lluny del seu abast i els altres no la valoren.

           

Però només si s’està en contacte amb la gran tradició literària de la humanitat, diu Lessing, serà possible el desenvolupament de futurs escriptors. L’escriptura, els escriptors no surten de cases buides de llibres. Lessing reivindica aquest contacte i també reivindica el potencial creatiu que tothom té per explicar històries i la necessitat que els escriptors trobin el seu propi espai, perquè sense literatura la humanitat restarà empobrida, buida, sense capacitat d’explicar-se, de somniar, de mitificar.

Com a nota positiva  escriu que això no pot succeir: “Suposem que les aigües neguen les ciutats amb la pujada del nivell dels mars; al narrador seguirà existint, perquè és la fantasia la que ens enriqueix, la que ens manté, la que ens crea.

              Contacontes africà

 

MÉS INFORMACIÓ:

El Periódico 8/12/2007

Avui 8/12/2007

El Mundo 7/12/2007

Podeu llegir el text sencer en anglès o en francès a:

http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/2007/lessing-lecture_en.html

Ana Maria Matute guanya el Premio Nacional de las Letras Españolas

Com a acompanyament de la notícia podia posar algun article d’actualitat, la seva biografia o els llibres més importants que ha escrit Ana Maria Matute, però he preferit acompanyar-la d’aquesta entrevista en la qual Ana Maria Matute, que va ser una gran lectora des de petita, ens parla dels llibres que més li van agradar en la seva infantesa i joventut.

Per què no us animeu també vosaltres i expliqueu els llibres que més us van agradar quan éreu petits, adolescents, joves…?

ABC,  23-10-2005

Ana María Matute: «Yo tuve una infancia de papel»

-¿Qué la empujó a la literatura?

-Yo tuve una infancia de papel. Lo que más me gustaba y más me ayudó a crear un mundo propio fueron los libros, los que me compraban la tata, la cocinera Isabel o mis padres; los que me leían y los que luego empecé a leer yo. Tenía 5 añitos cuando empecé a escribir cuentos (que ha recuperado Martínez Roca en «Los cuentos de mi infancia», 2002). Los libros han sido la sal de mi vida.

-¿Sus cuentos preferidos?

-Los que me contaba la cocinera eran de mucho miedo: «¡Devuélveme las asaduras que me robaste de la sepultura…!» -dice, alterando la voz-. Un miedo muy a gustito ¿sabe? En casa nos leían mucho a Andersen ¡Oh, el gran Andersen! Me encantan «El patito feo», «La sirenita»… (aunque no la versión Disney, en la que le ponen un sostén,.. ¡Vaya tontería!) Para mí, «La Reina de las Nieves» tiene algo maravilloso y es que, a medida que vas creciendo, lo vas entendiendo más. Hoy se siguen reeditando sus cuentos, tan bien escritos, muy superiores a esas versiones «políticamente correctas» que los estropean, incluso cambiándoles el final, por falta de imaginación. ¡Eso de lo «políticamente correcto» es una cursilada! Tampoco me gusta la versión Disney de «Peter Pan», de J. M. Barrie, un libro tan maravilloso que, cuando leo el final, aún se me saltan las lágrimas. Luego, más mayorcita descubrí a la gran Alicia de Carroll y, claro, los cuentos de Perrault…

-«Barba Azul», «La bella durmiente», «El gato con botas», «Cenicienta», «Pulgarcito»… Pero, ¿qué tal la moralina de «Caperucita roja»?

-Nunca me gustó. Yo digo muchas veces que todos nos hemos podido acostar con el lobo pero, francamente, confundirlo con nuestra abuela, no, eso ya sí que no. Es tremendo. Además, los psiquiatras y todas esa gentes han sacado muchas conclusiones, erróneas por supuesto, como que el color rojo significa la menstruación ¡Tonterías! Caperucita era una niña tonta que se dejó engañar por el lobo que, encima, se comió a su abuela. Y punto. En cambio, esos otros cuentos, sí.

-¿Leía a escondidas, hurtando libros a los mayores de su casa?

-Yo entraba en la biblioteca de mi padre, me subía en un taburete, me llevaba libros y los devoraba. Era emocionante. ¿Cuáles? Muchos… Aunque ya no me acuerdo de todos. Uno fue «El diario íntimo» de Amiel, del que, claro, no comprendí nada. Luego recuerdo los libros que ya leí a los 9 ó 10 años, que no eran exclusivamente para niños, como «Los viajes de Gulliver» de Swift, «Robinson Crusoe» de Defoe o «La isla del tesoro» de Stevenson… ¡Qué maravilla! Y la Biblia, que tenía de todo: profecías, guerras, amor…Y además me despachaba a diario el ABC, de arriba abajo, hasta los anuncios y las esquelas. El caso era leer.

-Aún no ha citado casi ningún título propio de una chica de su época…

-Bueno, también he leído algunas novelas rosas, aunque me gustaban menos, porque notaba que no eran de verdad. Había una autora inglesa, Berta Ruck, que tenía cierta gracia. Pero todas esas novelitas acababan igual.

-¿Cuándo le hincó el diente a los grandes autores universales?

-A partir de los 13 años. De Dostoievski leí primero «El idiota» y «Los hermanos Karamazov»; de Tolstoi «Guerra y paz» y luego me gustó mucho «Resurrección». A los 17 me marcó «Cumbres borrascosas» de Emily Bronte. Luego ya pasé a «En busca del tiempo perdido», de Proust. Tuve la suerte de que aunque en la posguerra estaba todo prohibido, yo tenía un amigo que su padre era diplomático extranjero y que pasaba libros en la valija. Gracias a él pude conocer a Camus, Sartre, De Beauvoir… Pero lo que más me gustaba era la Generación Perdida norteamericana; muy especialmente Faulkner, que me sigue pareciendo un grandísimo escritor, y también Scott Fitzgerald, Hemingway, Dos Passos, Steinbeck

-¿No leyó el Quijote?

-Me lo dieron de niña y no entendía nada. Ya de mayorcita me dije que no era posible que hubiera hecho una lectura tan fragmentada y tan mal, lo cogí y bueno, me quedé maravillada; me pareció lo que es: un libro extraordinario. Me divertí y me angustié. El final me daba una pena, una angustia, un dolor… Me parece una de las obras más hermosas que se hayan escrito nunca. Un libro que reivindica la fantasía, aunque ella misma sea lo que, al final, su protagonista pierde cuando recupera la cordura. Yo me siento muy identificada con él.”

Ana Maria Matute va ser precoç pel que fa a algunes lectures, però sobretot va ser precoç com a escriptora. Als cinc anys va començar a escriure contes i des de llavors encara no ha parat d’escriure. La seva mare va guardar els contes que va escriure de petita i el 2002 els va publicar amb il·lustracions fetes per ella mateixa.

Articles  on es parla parla dels contes i de la infantesa d’Ana Maria Matute

La Voz de Galicia” 22/10/2002 , “El Páis” 28/11/2007 , “El País”, 28/11/2007

Cuentos de infancia

Editorial Martínez Roca, 2002

 

Un altre text de Matute que val la pena llegir és el discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Espanyola que va titular “En el bosque. Defensa de la fantasía“. En ell elogia i defensa la fantasia i la imaginació en la literatura i remarca el món que la va fascinar des de petita, el bosc.

Llibres d’Ana Maria Matute a la biblioteca de l’IES:

Més informació:

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/GrxP2Tf941Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

“El País”  28/11/2007

“El Periódico” 28/11/2007

Web oficial de d’Ana Maria Matute amb la seva biografia, l’ obra, articles, escrits i entrevistes, dibuixos, el seu decàleg de l’escriptor i contes narrats per ella.

Llibres recomanats de Doris Lessing

L’obra de Doris Lessing és molt extensa i variada. Ha tractat tot tipus de  temes: la crítica social, la introspecció psicològica, la discriminació racial, la soledat, l’ecologisme, la política, els drets de la dona, etc. Ha explorat gèneres molt diversos: novel·les, contes, assaig, teatre, novel·les futuristes i de ciència ficció i també una autobiografia editada en dos volums. Potser és més coneguda per novel·les com Canta l’herba, El quadern daurat, Martha Quest o Un casament convencional, però té d’altres obres interessants i més desconegudes com els reculls de relats Un home i dues dones, Contes africans, Històries de Londres, Les àvies; la trilogia de ciència ficció Canopus a Argos[1]o novel·les  més recents com El somni més dolç. En aquesta bibliografia feta per la Direcció General del Llibre, arxius i biblioteques trobareu la seva biografia i  les seves obres comentades.

A la biblioteca de l’IES podeu trobar aquestes dues novel·les de Doris Lessing:

La terrorista bona

Edhasa, Barcelona 1987

Signatura: N Les    Registre: 3164 

A partir de 18 anys

Lessing fa un retrat ple d’ironia sobre l’us de la violència per aconseguir objectius de tipus polític i denuncia la manipulació política, la pèrdua d’ideals i el desengany de la societat actual. En una entrevista parlant sobre aquest llibre l’escriptora diu: “la meva terrorista era irlandesa, de l’IRA, i vivia en un moment concret, convuls i agitat, que poc té a veure amb el que vivim ara. Però si ella va ser capaç de trobar una sortida, és posible que el terrorisme islàmic també ho faci[2].

Mara y Dann

Ediciones B, Barcelona, 2005

Signatura: N Les   Registre4219

A partir de 16 anys

 És una novel·la futurista basada en el record de la infantesa de l’escriptora a Àfrica, i en la experiència de la sequera que hi hagué a Zimbawe,  on vivia un dels seus fills. En aquest llibre Lessing tracta temes com els moviments migratoris massius, la destrucció del planeta, el terror de la guerra i la desconfiança que genera el desconeixement de qui és diferent. Mara y Dannes situa en un remot temps futur després d’una segona era glacial, conseqüència dels crims ecològics de la civilització precedent. S’ha  acabat amb la cultura, els llibres, el benestar material i el desenvolupament tecnològic. Els protagonistes, dos nens de quatre i set anys han d’escapar de la seva família i del seu país per fugir d’una mort segura. Després d’uns anys d’estar refugiats en un petit poblat, la sequera els empeny a emprendre un llarg camí ple de dificultats cap el nord on esperen trobar aigua, civilització, pau i seguretat.

 


[1]http://groups.msn.com/cinevisiones/librosdecine.msnw?action=get_message&mview=1&ID_Message=1914

[2] http://www.lavozdeasturias.es/noticias/noticia.asp?pkid=296436

Bob Dylan guanya el Premi Príncep d’Astúries 2007 de les Arts

Nascut fa 66 anys en una família jueva de l’estat de Minnesota, Dylan ha estat un dels referents musicals de la segona meitat del segle XX. Les arrels de la seva música s’han de buscar en el redescobriment que va fer de la cançó protesta de Woody Guhtrie. De la mà de Joan Baez, les seves cançons van abanderar la lluita pels drets civils als Estats Units i algunes es van arribar a considerar autèntics himnes de les causes justes. Però Dylan no s’encasella en la cançó protesta, perquè li interessa donar una resposta artística i poètica, no política, al seu entorn social i vital. Per aquesta raó es desmarca del folk i de la protesta política i es centra en el seu jo més íntim, fent cançons introspectives i d’amor. Als seus missatges senzills, però molt compromesos, hi afegeix metàfores, símbols i elements surrealistes, obtenint lletres de gran qualitat.

Bob Dylan és un cantautor provinent del folk que s’endinsa en el rock i fa de pont entre el folk i la cançó protesta i els cantautors i grups de folk-rock que sorgeixen a la segona meitat dels anys 60. Considerat com un dels compositors i músics més influents dels últims anys, Bob Dylan ha estat candidat en diverses ocasions al Premi Nobel de la literatura.

Like a rolling stone  (1965)

Del disc  Higway 61 revisited, considerat un dels LP’s fonamentals de Dylan. Pertany a l’època en què abandona el camí del folk i es decanta per la sonoritat elèctrica del rock. A partir d’aquest disc el so és més agressiu, la poesia és més madura i difícil i la melodia adquireix més importància.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xO0gSJGJ7Fs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

MÉS INFORMACIÓ:

Informació sobre Bob Dylan a la Biblioteca de l’IES

Premi Príncep d’Astúries 2007 de les Arts

Bob Dylan Minoic. Web No oficial de Bob Dylan en castellà.

Web oficial de Bob Dyla en anglès

LLetres de cançons de Bob Dylan en anglès i en castellà

Vídeos de Bob Dylan

Bob Dylan a la Wikipedia

Amos Oz ha guanyat el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres

L’escriptor israelià Amos Oz (Jerusalem, 1939) ha estat proclamat guanyador del Premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2007. Destacat per ser un dels narradors de la literatura hebrea moderna, la seva obra ha estat traduïda a més de trenta idiomes. Aquest guardó ve a sumar-se a les moltes altres distincions que ha rebut fins ara, tant per la seva categoria com a escriptor, com per la seva tasca en favor de la pau i la tolerància, ja que Oz va ser un dels fundadors del moviment pacifista israelià i està considerat un dels autors més compromesos en la recerca d’una sortida pacífica al conflicte entre Israel i Palestina. Aquesta lluita ha estat traslladada a bona part de la seva obra, tant de novel·la com d’assaig.
Un dels seus primers llibres fou Holocaust II, al qual han seguit: On udolen els xacals (1965), El meu volgut Mijael (1968), Fins la mort (1971), Tocar l’aigua, tocar el vent (1973) o El turó del mal consell (1976).
A part dels nombrosos assaigs sobre el seu país com Contra el fanatisme (2003), a partir de la dècada dels 90 va publicar vàries novel·les: No diguis nit (1994), le novel·les juvenils Una pantera al soterrani (1995) i La bicicleta d’en Sumkhí o Una història d’amor i obscuritat (2003).
Més recentment, trobem: De sobte en el profund del bosc (2006) i Rhyming Life and Death (2007). També ha publicat un llibre de memòries: Una historia de amor y oscuridad.

MÉS INFORMACIÓ:

Biografia i bibliografia d’Amos Oz

Discurs d’Amos Oz en el lliurament del Premi Príncep d’Astúries, 2007

Entrevista amb Amos Oz

Doris Lessing guanya el Premi Nobel de Literatura

En les profunditats del coneixement

La literatura de Lessing transita pels que, en definitiva, són els grans temes de l’existència humana

ANA MARÍA Moix

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 12/10/2007

La concessió del Nobel a Doris Lessing és, indubtablement, una bona notícia per a la literatura. Nascuda el 1919, va ser reconeguda per la crítica britànica com una excel.lent escriptora així que va aparèixer el seu segon llibre, Canta la hierba el 1950 (el primer, publicat el mateix any, va ser Vencida por la sábana).Ja feia anys que vivia a Anglaterra, on va arribar als 18. El 1938, s’havia casat per segona vegada i havia ingressat al Partit Comunista anglès, que va abandonar el 1954 després d’un convuls període de dubtes i controvèrsia ideològica que marcaria part de la seva obra, sobretot l’esplèndid El quadern daurat, llibre que els anys 60 es va convertir en gairebé Bíblia de feministes i exmilitants comunistes europeus des- enganyats pel totalitarisme de l’aventura en què havien cregut i de la qual tant havien esperat. Els records d’infància i adolescència a Rhodèsia, on la seva família es va traslladar quan ella tenia 6 anys, i on va descobrir alguns dels cruels fenòmens socials que arribarien a convertir-se en elements recurrents de les seves novel.les: la discriminació racial, la pobresa, les crues desigualtats socials sobre les quals se sustenten els poders que regeixen el món i l’implacable domini dels forts sobre els febles.No obstant, Lessing sempre s’ha mostrat en desacord amb l’encasellament que s’ha pretès exercir sobre la seva obra qualificant-la de literatura compromesa, concebuda com a mitjà de llançar un missatge ideològic. I no li falta raó. Sobretot, tenint en compte l’ambició totalitzadora del seu univers literari, en què participen, sí, idees ben definides, però que està fet, bàsicament, de material verbal.El llenguatge, l’estructura narrativa, la solidesa emocional dels seus personatges, l’entorn social en què desenvolupa els seus arguments, i el ressò que les seves històries i la seva sensibilitat arriba i pertorba els lectors. Tot plegat fa que les seves novel.les i contes (¡no s’han d’oblidar els seus magnífics contes!) conformin un món en què tot encaixa, un món tenyit, al cap i a la fi, pels grans temes de la literatura, que són, en definitiva, els de l’existència humana: la por, la mort, el dolor, l’amor, la vellesa (esplèndid el seu llibre Las abuelas), l’odi, la solidaritat… Temes a què l’autora, alerta als problemes del món, ha afegit en els últims títols, els que avui creen una de les més serioses preocupacions de les ments pensants que queden: les relacionades amb el desastre ecològic que s’acosta.Així, Lessing –que ja havia cultivat la ciència-ficció– s’ha endinsat en les últimes novel.les en la crònica èpica, de caire futurista. Els avatars de grups humans migratoris cap a les Terres del Nord, fugint de fams, sequeres i desastres naturals que comencen a fer inhabitable el món, converteixen aquestes últimes novel.les en un viatge a les profunditats del coneixement humà.

MÉS INFORMACIÓ:

La prosa valenta de Doris Lessing conquista el Nobel de literatura

PESSARRODONA I ELS GATS
Carme Riera: “És com si a les altres escriptores ens en toqués un tros”
Web amb informació de l’autora i fragments de la seva obra

Entrevista a Doris Lessing a “El País”.21/10/2007