Category Archives: Premis

Una alumna de l’IES Josep Pla ha guanyat un premi de la “II Mostra de Recerca Jove de Barcelona”

flores1La  Laura Flores, alumna de 2n de Batxillerat de l’IES Josep Pla, després de ser seleccionada en el Fòrum de  Treballs de Recerca del CRP d’Horta-Guinardó,   ha estat una de les guanyadores de la 2ª Mostra de Recerca Jove de Barcelona , amb el treball Cuatro décadas españolas en 30 anuncios audiovisuales. ¿Descubre la publicidad los cambios sociales? El premi consisteix en un viatge per participar a l’Expociència Internacional de Moscou, del 27 de juny al 4 de juliol.

El 12 i 13 de juny, en el marc de la Festa de la Ciència, organitzat per l’Institut de Cultura, es van  veure al Parc de la Ciutadella els 29 treballs finalistes de l’alumnat de 2n de batxillerat que van participat a la mostra. Durant la celebració es van lliurar els premis als 10 treballs guanyadors.

A continuació podeu llegir els resums del treballs guanyadors i podeu veure  el moment del lliurament del premi.


flores2

“Paraules emmetzinades”

presentacia-paraules-emmetzinades-2

PREMI CUBIERTA Paraules emmetzinades + 148 p3.indd

Un grup d’alumnes de 4t va assistir el passat dijous, 8 d’abril, a la presentació de Paraules emmetzinades, la darrera novel·la de Maite Carranza que va tenir lloc a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, especialitzada en dones i que comparteix seu amb el Centre de Cultura   de Dones Francesca Bonnemaison.

La periodista Eugènia Ibàñez va moderar i presentar l’acte i va entrevistar la Maite Carranza i la Vicki Bernadet, que presideix una fundació que ajuda les víctimes dels abusos.  Davant d’un nombrós i interessat públic, e s va parlar de la novel.la i dels abusos sexuals de nens i adolescents.  Tot seguit,  les actrius Mont Plans i  Meritxell Santamaria van fer una emotiva lectura de fragments de la novel.la, que van emocionar el públic.

ENLLAÇOS

Entrevista a Catalunya Ràdio (Manel Fuentes, 19/02/2010)

Entrevista a BTV (09 /02/2010) (està al minut 50:30)

Pedagogía contra la crueldad, La Vanguardia (28/01720109

Fundació Vicky Bernadet (C/ Fontanella 20, T 93.318.97.69 – info@fbernadet.org)

Manifest contra el silenci sobre l’abús infantil

Juan Marsé guanya el Premi cervantes, 2008

Juan Marsé (Barcelona, 1931), el representant més jove de la Generació dels 50 ha estat guardonat amb el  Premi Cervantes de Literatura 2008.  Al  blog Espai de llibres de la Biblioteca Ca n’ Altimira trobareu un interessant text sobre l’autor i el premi que ha rebut.

 

 

 Destaquem un comentari de Marsé sobre per què encara escriu:

Para recuperar un tiempo perdido en un mundo que a veces no te acaba de convencer y que te empuja a buscar un mundo alternativo.

Us deixo amb un text de Juan Marsé, que, com sovint és habitual en ell, pot obrir polèmica:

La isla del libro y el día del tesoro (22/04/1979)

Veo sentada ante mí, en casa, a la joven estudiante de robustas rodillas y nervioso bolígrafo que me visita para anotar en su cuaderno gravísimos datos sobre mis novelas con destino a su tesina; la veo parpadear, confusa, ante mis delgadas respuestas (que no encajan en su vasto y complicado plan de estudios: le digo, por ejemplo, que el Pijoaparte jamás se propuso desenmascarar a la burguesía catalana, sino simplemente enamorar a Teresa), la veo cotejar notas, alterar esquemas, rectificar planteamientos, desorientada, y yo, algo entristecido, me pregunto quién la ha desorientado, cuándo y cómo ha perdido esa muchacha el placer de leer. Afirma que la novela le gustó, pero se nota que no lo pasó bien leyéndola, y lo que es peor, ya no considera importante el pasárselo bien leyendo novelas. Entonces, ¿quién o quiénes le quitaron a esa chica el deseo de disfrutar con un libro, dejándole sólo la obligación de aprender? ¿Aprender qué, además? ¿Sociología, semiótica y semiología, estructuralismo, sentido y forma, relaciones metalingüísticas, perspectiva exógena y estructura interna?

Si voleu llegir el text sencer cliqueu aquí.

MÉS INFORMACIÓ
El Períodico: 27/11/2008
3cat24.cat
Rtve.es
Juan Marsé a fondo (El País)
Web oficial de Juan Marsé
Juan Marsé a Corpus literari

Juan Goytisolo guanya el Premio Nacional de las Letras Españolas, 2008

” El asombro te invade ¿Qué más quieres de ti? ¿No has saldado la deuda? El exilio te ha convertido en un ser distinto que nada tiene que ver con el que conocieron. Su ley ya no es tu ley, su fuero ya no es tu fuero. Nadie te espera en Ithaca, anónimo como cualquier forastero, visitarás tu propia mansión y te ladrarán los perros. Tu chilada de espantapájaros se confunde con la de los mendigos y alegremente aceptarás la ofrenda de unas monedas. El asco, la conmiseración, el desdén serán la garantía de tu triunfo. Eres el rey de tu propio mundo y tu soberanía se extiende a todos los confines del desierto. Vestido con los harapos de tu fauna de origen, alimentándote de sus restos, acamparás en sus basureros mientras afilas cuidadosamente la navaja con la que un día cumplirás tu justicia. “

Fragment de la novel·la Juan sin Tierra, 1975, Seix Barral extret de la web El Poder de la Palabra

MÉS INFORMACIÓ

El País, 24/11/2008

3Cat24.cat

RTVE Noticias

Juan Goytisolo a fondo. Dossier de El País

Entrevista al Programa  de TV3 Alexandria, 2004 (34′)

Entrevista a la Revista Babab, núm. 0, gener, 2000

J.G. a Corpus literari

J.G. a PNTIC

J.G a Escritores.org

J.G. a ISFTIC

 

Jean-Marie Gustave Le Clézio, Premi Nobel de Literatura, 2008

“Cuando tenía seis o siete años, me raptaron. En realidad no me acuerdo muy bien de cómo fue, porque era demasiado pequeña y todo lo que he vivido después ha borrado ese recuerdo. Es más bien como un sueño, como una pesadilla lejana, terrible, que se me repite algunas noches y me deja alterada durante todo el día. Hay una calle blanca por el resplandor del sol, polvorienta y vacía, el cielo azul, el grito desgarrador de un pájaro negro y, de pronto, unas manos de hombre me arrojan al fondo de un gran saco y me ahogo. Lalla Asma fue quien me compró.”

Inici de la novel·la El pez Dorado (1997, Ed. Tusquets) del Premi Nobel de Literatura, 2008, J.M.G. Le-Clézio. Per llegir el text en el seu context cliqueu aquí.

Si voleu llegir un fragment en francés de la novel·la Révolutions, 2003, Ed, Gallimard cliqueu aquí.

MES INFORMACIÓ

Le-Clézio, el Nobel del Desarraigo, J.M. Martí Font, a EL PAÍS, 10/10/2008

3cat24.cat

RTVE Noticias

I en francès: Pàgina personal sobre Le-Clézio i la seva obra

Joan Margarit obté el “Premio Nacional de Poesía”

Joan Margarit ha guanyat el Premio Nacional de Poesía. Aquest premi es concedeix a la millor obra de poesia publicada el 2007 en espanyol o en algunes de les altres llengües cooficials que es parlen a Espanya.

 

 

 

A continuació podeu llegir un dels poemes de Casa de misericòrdia:

Cançó del llac
Llac solitari que dus
la fredor de la teva aigua
sense estimar-la:
el teu silenci et delata.

La teva fredor de llac
està gelant la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci et delata.

Perquè també sóc immòbil,
la teva aigua és la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci em delata.

Com tu, jo duc en els ulls
la fredor de la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci em delata.

MÉS INFORMACIÓ

Videos sobre Joan Margarit

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/YpDpkMQ_ESw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

http://es.youtube.com/watch?v=D0NaGYxWn9M

Enllaços

Llibres de Joan Margarit a la biblioteca de l’IES
Web de Joan Margarit
Lletra UOC
Corpus literari
AELC
3cat24.cat
El Periodcico 7/10/2008
Avui 8/10/2008
Monogràfic sobre Joan Margarit a la revista litarària El coloquio de los perros
Entrevista amb Joan Margarit  al voltant de ”Casa de misericordia”14 /02 /2007
Disc de Xavier Ribalta amb poemes de Joan Margarit

 

Arnal Ballester guanya el “Premio Nacional de Ilustración”

 

EL PERIÓDICO 24/09/2008 BARCELONA

El primer Premio Nacional de Ilustración que atorga el Ministeri de Cultura i que està dotat amb 20.000 euros ha anat a parar a mans d’un artista català. Arnal Ballester (Barcelona, 1955) és llicenciat en Història i va estudiar art a l’Escola Massana de Barcelona, on és professor. També dóna classes a l’Escola Professional de la Dona.
Ahir, després de conèixer la notícia, l’il·lustrador la va qualificar com un “impacte molt positiu”, i va tenir un reconeixement per als candidats que, des del seu punt de vista, es mereixien més el premi que no pas ell. També va lamentar que la societat estigui encara “molt verda” per veure “la il·lustració com un treball creatiu a nivell intel·lectual”, i va voler ressaltar que per tenir un futur en aquesta professió és necessari treballar en tots els camps: premsa, animació, cartellisme, il·lustració infantil, etcètera.
Per llegir la notícia en el seu context cliqueu aquí.

MÉS INFORMACIÓ

Notícies 3cat24.cat

El País 23/09/2008

Edu3.cat: Arnal Ballester (TVC, 2008 / 6′)

Web d’Arnal Ballester 

Juan Gelman ha guanyat el Premi Miguel De Cervantes 2007

El Premi Miguel De Cervantes és per a escriptors de l’Estat Espanyol i de Llatinoamèrica. Els candidats són presentats per les Acadèmies de la llengua, pels candidats premiats en anys anteriors, per institucions relacionades amb la literatura en llengua castellana i pels membres del jurat. El Premi es dóna a conèixer a finals d’any i  es lliura el 23 d’abril de l’any següent.

El premi Cervantes del 2007 ha estat pel poeta argentí Juan Gelman i se li va lliurar el passat dia 23 d’abril. En temps de discussió en el nostre país sobre la memòria històrica cal llegir i/o escoltar el discurs emocionant que Juan Gelman va pronunciar en rebre el premi. En destaco alguns fragments:

… para qué poetas. (?) […] en un mundo en el que cada tres segundos y medio un niño menor de cinco años muere de enfermedades curables, de hambre, de pobreza? Me pregunto cuántos habrán fallecido desde que comencé a decir estas palabras. Pero ahí está la poesía: de pie contra la muerte.

… Hoy celebro nuevamente a una España empeñada en rescatar su memoria histórica, único camino para construir una conciencia cívica sólida que abra las puertas al futuro. Ya no vivimos en la Grecia del siglo V antes de Cristo en que los ciudadanos eran obligados a olvidar por decreto. Esa clase de olvido es imposible. Bien lo sabemos en nuestro Cono Sur.

… Hay quienes vilipendian este esfuerzo de memoria. Dicen que no hay que remover el pasado, que no hay que tener ojos en la nuca, que hay que mirar hacia adelante y no encarnizarse en reabrir viejas heridas. Están perfectamente equivocados. Las heridas aún no están cerradas. Laten en el subsuelo de la sociedad como un cáncer sin sosiego. Su único tratamiento es la verdad. Y luego, la justicia. Sólo así es posible el olvido verdadero. La memoria es memoria si es presente y así como Don Quijote limpiaba sus armas, hay que limpiar el pasado para que entre en su pasado.

… La lengua expande el lenguaje para hablar mejor consigo misma. […] Hay millones de espacios sin nombrar y la poesía trabaja y nombra lo que no tiene nombre todavía.

… El internarse en sí mismo del poeta es un atrevimiento que lo expone a la intemperie. Aunque bien decía Rilke: “[…] lo que finalmente nos resguarda/es nuestra desprotección”. Ese atrevimiento conduce al poeta a un más adentro de sí que lo trasciende como ser. Es un trascender hacia sí mismo que se dirige a la verdad del corazón y a la verdad del mundo. Marina Tsvetaeva, la gran poeta rusa aniquilada por el estalinismo, recordó alguna vez que el poeta no vive para escribir. Escribe para vivir.

A continuació podeu llegir un article de Luís García Montero (poeta granadí i amic de Gelman) que va publicar El País el 30/11/2007). Si el voleu llegir en el seu context original cliqueu aquí.

El poeta del no lugar

Mientras sus padres le hablaban en ruso y los exiliados españoles le contaban historias de la Guerra Civil, Juan Gelman fue acostumbrándose desde niño al desarraigo. Por eso no se extrañó cuando su poesía empezó a indagar en el realismo de la ciudad para establecer un diálogo con el vacío. Raúl González Tuñón destacó la aparición del primer libro de Juan, Violín y otras cuestiones (1956), por su capacidad de amor a las palabras, a la historia y a las ciudades. El fondo de la poesía del joven Gelman se identificaba mucho con Buenos Aires, una ciudad formada por rusos, italianos, turcos, árabes, judíos y españoles dispuestos a encontrar un lugar definitivo en el mundo. Pero ni al mundo, ni a la poesía, ni a Juan Gelman le gustan los lugares definitivos. La búsqueda parece el único punto de llegada, porque la realidad es tan compleja como el lenguaje y como nosotros mismos. Las negociaciones de Juan con sus realidades fueron perfilando algunos libros firmados por él y por los otros que forman parte de su personalidad, por los distintos personajes que lo habitan. Nacieron de su propia inquietud, al paso de los años y las quebraduras, las palabras de Sydney West, John Wendell o Julio Grecco, voces distintas de un solo poeta verdadero.

El lenguaje de Juan Gelman se fue extremando hasta romperse por dentro, como él mismo, a medida que una historia cruel pasaba factura. Sufrió el asesinato de su hijo y su nuera, el secuestro de su nieta, dos condenas de muerte y una definitiva condición de exiliado. El dolor se hizo lenguaje en desesperación, herida en verso, a través de los guiones, los neologismos y la música secreta. El malestar de la sintaxis sostuvo los huecos y las sombras de la vida. Y lo consiguió con efectividad, con rigor, con inteligencia emocionada, porque Juan Gelman es un gran poeta, autor de libros como Gotán (1962), Cólera buey (1964), Dibaxu (1994) o País que fue será (2004).

En esta ocasión el Premio Cervantes ha señalado a un buen escritor (periodista inteligente y ensayista que enseña a mirar la vida y los libros desde perspectivas que suelen pasar desapercibidos). Eso es lo que importa. Luego, por supuesto, están las otras cuestiones, la dignidad ética, el modo de querer a sus amigos, sus silencios, la capacidad de seguir apasionándose en una discusión política, el deseo de recuperar la luz junto a Mara, su mujer. Juan es de esos amigos que está realmente contigo cuando se toma una copa contigo. Su presencia no es un trámite. Le gusta atender al otro, cuidar al otro, vivir junto al otro. Su nuevo libro se titula Mundar, y lo publicará Visor el próximo mes de enero.

Los lectores encontrarán las viejas heridas, los interrogatorios sobre la identidad, las nubes negras y un rayo de esperanza. Ahora da gusto verlo sonreír. Juan escribe: “El tango que dice hay dolor / que no se cura con lágrimas / vigila un sueño”. La poesía vigila los sueños, porque el vacío no debe confundirse con la nada. Sin ingenuidades, vuelve a alumbrar el temblor de un sueño.

MÉS INFORMACIÓ

Pàgina de Juan Gelman

Juan Gelman a Sólo literatura

Monografia sobre Juan Gelman a El País

Especial sobre Juan Gelman a El Mundo

Poemes de Juan Gelman a Palabra virtual

Poemes de Juan Gelman a Poéticas

Juan Gelman y otras cuestiones . Documental (85′) a Instituto Cervantes TV

Gutiérrez, Rosana: Juan Gelman, memoria de la sombra de la memoria, Babab.com, nº5, novembre 200 (Revista electrònica)

3r Premi “Atrapallibres” i 12è Premi “Protagonista Jove”, 2007

L’objectiu dels PREMIS DE LITERATURA PROTAGONISTA JOVE i ATRAPALLIBRES és aconseguir que el més gran nombre possible d’infants i joves llegeixin els llibres seleccionats; es constitueixin com a Jurat dins de cada centre escolar o biblioteca i els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, nomenin el que consideren millor. Es pretén que la veu dels infants i els joves es faci sentir donant-los l’oportunitat de funcionar com a Jurat amb repercussió més enllà del seu centre escolar i de la biblioteca.

A partir de la selecció feta durant l’any 2007 s’han donat els premis a les obres següents:

3r Premi de Literatura Infantil ATRAPALLIBRES

Categoria 11-12 anys

CANAL, Eulàlia:Un petó de mandarina, Barcelona, Barcanova, 2006

El Tavi s’enamora de la Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d’un país llunyà, envoltada de misteris. El Tavi no tindrà el camí gens fàcil: cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col·legues li barren el pas. Això l’ajuda a descobrir que hi ha una pila de coses d’ell mateix que no sabia, i que, quan s’ho proposa, pot arribar lluny.

12è Premi de Literatura PROTAGONISTA JOVE

Categoria 13-14 anys

HIGGINS, F.E.: El llibre negre dels secrets, Cruïlla

Quan en Ludlow Mostela s’entila d’estranquis en un cotxe de cavalls per fugir de la City, no sap fins a quin punt aquest gest instintiu li canviarà la vida. A mitja nit arriba a un poble de mala mort on en Joe Zabiddou, un prestador molt particular, l’agafa com a ajudant. La feina consisteix a apuntar les confessions esgarrifoses dels clients del prestador: un enterramorts que desenterra cossos, un carnisser que enverina amb botifarres de rata…Així es va escrivint el llibre negre dels secrets. Però quina missió té aquest llibre?
Pàgina web oficial de El llibre negre dels secrets

Categoria 15-16 anys

BOYNE, John:El noi del pijama de ratlles, Empúries

Veure El noi del pijama de ratlles, 07/01/2008

Premis del 26è Saló Internacional del Còmic de Barcelona,2008

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona atorga anualment uns premis en reconeixement a la obra dels autors espanyols de còmic seleccionats per la premsa especialitzada. A continuació comentem els més destacats. Els trobareu tots a la web de ficomic

Gran Premi del Saló, en reconeixement a la trajectòria professional: Pasqual Ferry (Barcelona, 1961).

Pasqual Ferry ha publicat en sèries com TBO, Pulgarcito, Zona 84 i Totem i s’ha dedicat al còmic nordamericà del gènere del superherois; primer a Marvel i posteriorment a DC Comics. També ha dibuixat sèries com Ultimate Fantastic Four. Actualment és el responsable de Ultimate Iron Man.

 

 

 

 

Premi a la Millor Obra Estrangera publicada a España al 2007: S, de Gipi (Sins Entido).

Una simple lletra, una inicial, per tal d’anomenar allò que ja no és: un pare, allò que li va contar al seu fill, records reals o imaginats, la seva mort, la seva absència i la seva presència palpable a cada pàgina. Aquest àlbum barreja seqüències temporals distintes. D’una banda, assistim a la joventut del pare de l’autor, als anys 40, on cobra especial importància el bombardeig de Pisa a mans de les forces aèries americanes a l’agost de 1943. D’altra banda, ens traslladem fins la nostra època, poc desprès de la mort del pare de Gipi, per tal de recuperar entre rialles i plors la presència d’un home per qui va sentir molta estima i admiració, però també amb qui va tenir molts conflictes.

Premi a la Millor Obra i al Millor Guió d’autor espanyol 2007: Arrugas, de Paco Roca (Astiberri).

Paco Roca (València, 1969) és un dibuixant amb un reconeixement internacional creixent, conseqüència d’una obra variada que augmenta dia a dia. El Faro, Hijos de la Alhambra i El juego lúgubre són relats extensos que han precedit a la seva tasca a Arrugas. La majoria d’aquestes obres estan publicades de forma regular a diferents països d’Europa.
A Arrugas s’arrisca a entomar temes delicats, poc tractats fins ara en el còmic, com són l’Alzheimer i la demència senil. I ho fa d’una manera intimista i sensible, amb alguns apunts d’humor però sense caure en cap moment en la caricatura. Aconsellada a partir de 15 anys.

 

Premi al Millor Dibuix d’autor espanyol 2007: Jazz Maynard I: Home Sweet Home, de Roger Ibáñez (Diábolo Ediciones).

Roger Ibáñez Ugena (Barcelona, 1977) és un dels dibuixants sorgits al nostre país a mitjans dels anys 90 sota la influència del “boom del manga”. No obstant això, amb els anys ha transcendit de forma clara les fronteres del “iberomanga” per tal de convertir-se en un creador amb una obra plenament personal.
A Jazz Maynard il·lustra les peripècies d’un individu nascut al mític i marginal barri barcelonès del Raval que, un bon dia, va decidir abandonar-ho tot i marxar als Estats Units sense mirar enrere. Deu anys després es veurà obligat a tornar al barri que el va veure créixer, quelcom que comportarà imprevisibles conseqüències.


Premi Josep Toutain a l’autor revelació 2007: Carlos Areces (Carlös)

Carlos Areces és actor, humorista i dibuixant. Ha participat a diversos sketches del programa La Hora Chanante, del canal Paramount Comedy. Arrel d’aquest programa li van sorgir diferents col·laboracions en altres programes d’humor, A Muchachada Nui interpreta distints personatges. Per a aquest programa ha creat la sèrie d’animació Los Klamstein, que representa una família en la qual la mare és una goril·la i la filla gran Ángela Lansbury. A més, Carlos és també un virtuós dibuixant, les il·lustracions del qual no només apareixen a Muchachada NuiEl Jueves sinóo també a la revista . Té publicats dos contes infantils escrits i dibuixats per ell: Chechu se caga de miedo i Vamos a contar cosas cochinas.