Category Archives: Llibres recomanats

“El noi del pijama de ratlles”

Boyne, John

El noi del pijama de ratlles

EDITORIAL EMPÚRIES, Barcelona, 2007 /  Ed. Salamandra (castellà)

El noi del pijama de ratlles és la quarta novel·la de Johm Boyne (Dublin, 1971) i la primera que es publica en català. Ha estat un dels grans èxits editorials d’aquests Nadals. Encara que és un llibre, quasi un conte, més aviat destinat als lectors joves (a partir de 13 anys segons la contraportada de l’editorial Salamandra), ha arribat amb molt d’èxit als lectors adults, potser perquè toca el tema de l’holocaust nazi des de la mirada innocent i ingènua d’un nen de 9 anys, fill d’un membre de l’elit militar alemanya, que no és conscient del horrors que estant succeint al seu voltant. Així, la duresa i l’horror queden  llimades i la lectura és menys dura.

En els blocs sobre literatura es troben moltes crítiques favorables i també algunes que són desfavorables sobre aquest llibre. A continuació, podeu llegir l’opinió de Carlos Murciano que és un reconegut narrador i poeta andalús que va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 1982 per l’obra El mar sigue esperando. L’article es va publicar al diari ABC l’11 /10/2007. Si voleu el podeu llegir en el seu context original.

 ABC,  1 /10/2007

Con el pijama de rayas

CARLOS MURCIANO

En una reciente entrevista , Cornelia Funke, la autora de No hay galletas para los duendes y de ese Mundo de Tinta a punto de culminar su trilogía, afirmaba sin rodeos que «a los niños les encanta leer, siempre que se les den los libros adecuados»; y añadía: «Como profesores o padres, deberíamos tomarnos nuestro tiempo en averiguar qué libros podrían ser esos».

Autor y crítico de literatura infantil y juvenil, amén de padre y abuelo y -ocasionalmente- profesor, me he preguntado muchas veces cuáles serían esos «libros adecuados» que Funke tan ¿alegremente? señala, de cara a esos «niños», en los que ¿no menos alegremente? incluye una inmensa variedad de edades como de caracteres. En ningún caso pretendo devaluar las palabras de Funke, cuya persona y cuya obra cuentan con mi respeto, mas sí llamar la atención sobre la dificultad práctica que conllevan determinadas generalizaciones, fáciles de enunciar, y no tanto de aplicar con éxito.

Escribo cuanto antecede, conclusa la lectura de «El niño con el pijama de rayas», de John Boyne, que Salamandra ha editado con eco notable en el año que discurre -manejo la séptima edición-, traducida del inglés por Gemma Rovira. Boyne, irlandés de 1971 y autor de otras cuatro novelas -entre ellas, The Thief of Time-, acertó de pleno con esta, vertida ya a veintidós idiomas, y de la que Miramax /Disney prepara un largometraje dirigido por Mark Herman. Pero sucede, y de ahí mi consideración, que Boyne enfoca su escritura desde el punto de vista de su protagonista, Bruno, un niño alemán de nueve años, y pone en juego -voy a decirlo con palabras de Cornelia Funke- «esa cosa maravillosa llamada amistad». En consecuencia, cabría preguntarse si sería este un libro adecuado para niños. Tras meditarlo despacio, me atrevería a responder afirmativamente; eso sí, a partir de los trece o catorce años, punto este en el que coincido con el editor. Meditarlo despacio, digo, porque Shmuel, el coprotagonista judío del relato, está preso en el campo de concentración de Auschwitz, cuyo comandante responsable es el padre de Bruno.

No se trata, pues, de una historia grata, llena de magia y de aventuras, sino de una trágica realidad, que manchó de oprobio el siglo XX, y que acaso un niño del XXI deba conocer, para que su conciencia asuma que no puede volver a ocurrir. Bruno y Shmuel toman contacto a través de la alambrada que cerca el campo, en un lugar carente de vigilancia. Con sorpresa, comprueban que ambos han nacido el mismo día, 15 de abril de 1934 -la acción transcurre en 1943-. «Somos hermanos gemelos», dice Bruno. Para este, el nombre de Shmuel, ajeno hasta entonces a sus oídos, «suena como el viento»; para Shmuel, el de Bruno «suena como si alguien se frotara los brazos para entrar en calor».

Pero, al margen de la relación entre los dos niños, y siempre a través de un lenguaje llano y a veces premeditadamente reiterativo, John Boyne ahonda en la actitud de los mayores -padres y abuelos de Bruno- sobre lo que está sucediendo en ese país regido por «el Furias» y su demencia; y no todos aprueban sus desvaríos, megalomanías y crueldades. De donde El niño con el pijama de rayas viene a convertirse en un libro de amplio espectro y aún más amplio ámbito -posible- de lectores, en el que la ingenuidad infantil, que Bruno personifica incluso en exceso, choca con la perversión adulta, abocada a un final impactante, que omito en aras de quienes mañana quieran acercarse a esta novela singular, de la que el crítico de The Irish Times dijo, con razón, que era «sutil , de una exquisita sencillez y absolutamente conmovedora».

Desitjos d’aniversari

El passat 16 de desembre, l’escriptor Arthur C. Clarke, l’autor de 2001, una odissea espacial va complir noranta anys. Per celebrar-ho,  ha penjat a Youtube un vídeo de nou minuts (un per cada dècada de la seva vida) on comparteix amb els seus lectors algunes reflexions sobre la vida i sobre el futur.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/3qLdeEjdbWE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

A continuació, podeu llegir algunes de les idees més sobresortints i tres desitjos que demana al final del vídeo:

“La tecnologia és necessària, però insuficient per si sola per fer que els humans s’entenguin. Per això encara hi ha nombroses disputes i conflictes arreu del món. La tecnologia no servirà de res sense tolerància i compassió.”

“Només quan el món sigui una família, i no l’entramat de tribus enemigues que segueix sent avui, haurà arribat la globalització real”.

Primer desig:”M’agradaria veure alguna prova de vida extraterrestre. Estic convençut que no estem sols a l’univers però encara espero que ET ens truqui i ens faci un senyal”.

Segon desig: “M’agradaria veure com apostem per les energies netes, ens oblidem de l’addicció al petroli i ens ocupem del canvi climàtic”.

Tercer desig: “Que la pau arribi a Sri Lanka, el meu país adoptiu, on agres conflictes han acabat amb la vida de més de 70.000 persones des del 1983”.

2001, una odissea espacial 

El llibre més conegut de Clarke és 2001, una odissea espacial que podeu trobar a la biblioteca de l’institut:

2001, una odissea espacial

Arthur C. Clarke

Ed. Salvat, 1970

Registre: 3089      Signatura: N Clar

El director Stanley Kubrick va encarregar a Clarke un guió per a una pel·lícula a partir del seu relat  El sentinella. El resultat va ser una novel·la que Clarke va escriure en paral·lel a la filmació de la pel·lícula. Moltes vegades, el resultat de l’adaptació d’una novel·la al cinema, té poc a veure amb l’original i l’escriptor no intervé de cap manera en el resultat final. En canvi a 2001, una odissea espacial, Clarke va col·laborar estretament amb Kubrick , encara que la pel·lícula té algunes diferències amb la novel·la.

2001, una odissea espacial dóna una visió futurista i filosòfica de l’home, parlant-nos del lloc que l’home ocupa  en l’univers i de l’evolució del cosmos. La trama ens porta per un esfereïdor viatge interestel·lar a la recerca de respostes essencials: quin lloc ocupem en l’univers? Què és el temps, la vida o la mort?…

A més de llegir el llibre és molt recomanable la lectura del pròleg de l’autor.

A continuació podeu veure el tràiler de la pel·lícula, sobre la que Kubrick diu:

“És una experiència no verbal […] vaig tractar de crear una experiència visual que transcendís les limitacions del llenguatge i penetrés directament en el subconscient […] tal i com ho fa la música.”

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kGGXoEzoVKA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

MÉS INFORMACIÓ

El periódico, 19/12/2007

Biografia d’A. Clarke

Frases d’A. Clarke

La pel·lícula

Guia de lectura: sexualitat i amor per als joves

 

En l’era de la informació, els adolescents encara accedeixen a la informació sexual principalment a través d’amics, de publicacions gràfiques de dubtosa fiabilitat i a través de la pròpia experimentació, cosa que els pot portar a obtenir coneixements erronis i a viure situacions de risc que són evitables amb una adequada educació sexual. Per aquesta raó la biblioteca ha seleccionat lectures i pàgines web que poden ajudar als nois i noies a resoldre dubtes, treure la por i la vergonya, desterrar tabús i donar a la sexualitat la normalitat que té qualsevol altre camp de vida.

A continuació la biblioteca proposa dues guies de lectura: una destinada als joves i una altra, destinada als educadors.

Guia de lectura per a joves

Guia de lectura per a educadors

Llibres per al Nadal 2007

La biblioteca de l’IES presenta un seguit de novetats per al Nadal. Alguns llibres són específicament destinats al públic juvenil, però molts poden agradar també als adults.

D’alguns d’aquests llibres també se n’han fet pel·lícules que estan, o han estat fa poc,  a la cartellera i tots són molt recomanables.

La biblioteca us desitja un Nadal fantàstic envoltats de lectures i de cinema!!

  HISTÒRIES DIBUIXADES

Emigrantes

Shaun Tan

Barbara Fiore Editora   Arcos de la Frontera, 2007

 

L’australià Shaun Tan és un reputat  i premiat autor d’històries il·lustrades per al públic infantil i juvenil. Amb Emigrantes ens trobem amb una novel·la gràfica silenciosa que, amb un  estil hiperrealista en tons sèpia, transmet a través d’un relat màgic les sensacions que té un emigrant quan deixa casa seva i s’endinsa en un país estrany.

http://www.shauntan.net/

Bone (5 volums)

Jeff Smith

Astiberri. Bilbao, 2007.

Un divertit còmic per a tos els públics (a partir de 9 anys). Comèdia, drama i aventura en la seva justa mesura per a narrar les aventures dels cosins Fone Bone, Phoney Bone i Smiley Bone, expulsats de la llunyana Boneville i arribats a una vall on hauran de sortejar un seguit d’aventures. Un clàssic modern.

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/9L5FqPDu-PY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Capuchino

Florence Dupré La Tour.

Norma Editorial , col·lecció Nómadas,   Barcelona, 2007.

En el primer volum, El mal camino, comença la narració les aventures i desventures de Capuchino, un jove noble que vol arribar a ser un cavaller del rei Artús, L’autora barreja l’humor amb la crueltat, el pop art amb  el melodrama d’Oliver Twist i incursions manga amb el món de les novel·les de cavalleria.

Koma (3 volums)

Pierre Wazeem y Frederick Peeters

Dibbuks,  Madrid, 2007

És un mostra més d’un còmic destinat a un públic jove i que té també una lectura adulta; per tant és una altra obra destinada a tots els públics. Els autors parteixen d’un esquema de conte clàssic amb aires de Dickens:  en una ciutat bruta i opressiva un nena ajuda al seu pare en el seu treball com a escura-xemeneies. La història fa un gir cap el món d’Alícia al País de les Meravelles quan la nena cau a un pou sense fons que la porta a un estrany món subterrani ple de monstres amb  màquines temibles. El primer llibre es diu La voz de las chimeneas i el segueixen El gran agujero y Como en los westerns.

HISTÒRIES FANTÀSTIQUES

Trilogia La matèria obscura: La brúixola daurada, la daga i El llargavistes d’ambre

Philip Pullman

Ed. Empúries

Quan la Lyra rep com a do el misteriós aletiòmetre, un estrany objecte semblant a una brúixola, comença un viatge extraordinari que la portarà a les gèlides terres de l’Àrtic, on regnen les bruixes regnen i lluiten els ossos polars. El destí que l’espera tindrà unes conseqüències insospitades molt més enllà del seu propi món…

La daga porta la Lyra a una esgarrifosa ciutat on coneix un noi misteriós, un assassí. El destí d’en Will està lligat de manera estranya al de la protagonista, i junts hauran de trobar un objecte secret i poderós que éssers de molts mons estarien disposats a matar per aconseguir…

 

 

Una guerra terrible que les bruixes havien predit està arribant. Will és el portador de la daga, l’arma més poderosa de tots els mons i l’ha de lliurar a Lord Asriel. Però s’enfronta a un perillosíssim viatge en solitari, perquè la Lyra ha desaparegut…

 

 

És una obra elogiada per crítics de literatura juvenil com Joan Portell que, com moltes novel·les del gènere fantàstic, s’ha adaptat al cinema. Aquests dies  s’acaba d’estrenar la pel·lícula La brúixola daurada, basada en el primer volum de la trilogia i dirigida per Crhis Weitz.

 

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/TdQdwJGmmp8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La invenció d’Hugo Cabret

Cruïlla, 2007 / SM (castellà)

Més de la meitat de les pàgines dell libre són il·lustracions, però no són un suport al text, sinó que formen part de la història ja que aquesta avança gràcies a les il·lustracions que són un homenatge al món del primer cinema mut. Per tant l’autor crea un nou concepte de novel·la que pot revolucionar la literatura juvenil. És una novel·la d’aventures fàcil de llegir encara que té més de 500 pàgines. Recomanada per a públic juvenil i adult i per a tothom interessat en el els orígens del cinema.

lainvenciondehugocabret.grupo-sm.com

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hU_SA8b-V3Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tobi Lolness

Timothée de Fombelle

Empúries, Col·lecció: L’Illa del Temps / Salamandra (en castellà)

Ha guanyat el Premi Andersen 2007, que és una cosa així com l’Òscar de la literatura juvenil. En Tobi Lolness no fa més d’un mil·límetre i mig. Forma part del poble que habita el gran roure des de la nit dels temps. Com que el seu pare s’ha negat a revelar el secret d’un invent revolucionari, la seva família s’ha hagut d’exiliar i després ha estat empresonada i condemnada a mort. En Tobi, però, s’ha pogut escapar. Amagant-se als forats de l’escorça, corrent per les branques, esgotat, els peus ensagnats, en Tobi fuig, perseguit pels seus… Durant quant de temps?

“Una entrada brillant en la literatura de l’imaginari.” Le Monde

“Després d’haver llegit Tobi Lolness, no mirareu els arbres de la mateixa manera.” Le Figaro

El guardián del tiempo

Jeanette Winterson

Montena

Londres és un caos: el temps vola o s’atura, forts tornados arrasen la ciutat, la gent desapareix… En aquest entorn tant pertorbat hi trobem la protagonista, Silver, una nena òrfena que viu amb la seva tieta. La nena rebrà a casa una visita inesperada. Es tracta d’Abel Darkwater, un estrany col·leccionista de rellotges que pensa que la Silver té el Guardià del Temps, un poderós rellotge alquímic que  té la solució per a tot el que està succeint. També apareixerà Regalia, un malèvol personatge que vol controlar el temps. La missió de la Silver serà  trobar el Guardià del Temps abans que Regalia i aconseguir que passat i futur no s’uneixin per sempre.

L’Emperadriu dels Eteris

Laura Gallego

Ed. Bromera, 2007 / Alfaguara, (en castellà)

Laura Gallego, amb 20 novel·les juvenils publicades i autora de la trilogia Memòries d’Idhun, torna a crear un món de fantasia. Bipa no creu en els contes de fades. No li interessa res més enllà de les coves on viu la seva gent. En canvi, el seu amic Aer, el fill de l’estranger, sembla que cada vegada s’allunya més de la realitat i va deixant-se absorbir per la lluentor de l’estrella blava… on diuen que viu l’Emperadriu dels Eteris. Per què vol partir si a l’exterior només hi ha gel i, pel que sembla, l’única cosa que es troba és la mort?

A la pàgina web del llibre pots llegir el primer capítol en castellà.

http://www.laemperatrizdelosetereos.es/

Entrevista a Laura Gallego en el programa ” La mirada crítica”

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xYNvWHEe3kY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Presentació del llibre L’Emperadriu desl Eteris a la Biblioteca Jaume Fuster  amb molts lectors seguidors de l’obra Laura Gallego

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/e8rXRUluU-I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Túnels

Roderick Gordon  i Brian Williams

Ed. Empúries,  Col·lecció: L’Illa del Temps, 2007 / Ed. Puck (castellà)

L’ editor Barry Cunningham, el descobridor de J.K. Rowling i del gran èxit  Harry Potter augura que Túnels serà un altre fenomen de la literatura juvenil. És una novel·la d’aventura i acció, en un món perdut sota la ciutat de Londres i un viatge extraordinari al centre de la Terra.

El Castillo Ambulante

Diana Wynne Jones

Berenice, 2007

Al país màgic d’Ingary, Sophie ha atret la desagradable atenció de la Bruixota de l’Erm, que la converteix en una anciana. Sophie viatja a l’únic lloc en el qual creu que podrà trobar ajuda, el castell ambulant que volta pels pujols propers. Però el castell pertany al temible Mag Howl, que s’alimenta, segons diuen, dels cors de joves desprevingudes.

Web de l’autora: http://www.dianawynnejones.com/dwjflash.htm

Hayao Miyazaki, creador de la coneguda pel·licula  El Viatge de de Chihiro ha portat a la pantalla aquesta història que ha estat nominada a l’Òscar com Millor Pel·lícula d’Animació i que es va estrenar el 2006.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pu-R6kyTlLQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Kot

Rafael Ábalos

Montena, 2007

Rafael Ábalos, autor de l’èxit juvenil internacional Grimpow, ha escrit  un thriller d’ambient científic  teixint una trama de tres històries en la Nova York actual. Kot és la clau que vincula les vides d’un home que desperta encadenat en una masmorra medieval i no recorda qui és, la de dos joves amics que troben en el seu ordinador una enigmàtica fórmula matemàtica i la d’una prestigiosa neuròloga que apareix morta. L’enigma que uneix  les tres històries és un tenebrós secret que només els dos nois podran resoldre.

 

L’ alquimista

Michael  Scott

Ed. Roca

És un llibre que situa el gènere fantàstic en el segle XXI,  quan dos adolescents bessons comencen a treballar a l’estiu en una llibreria i se n’adonen que els propietaris són els últims guardians d’un antiquíssim llibre màgic responsable de l’equilibri entre el bé i el mal en el món que va perdre el llegendari alquimista Nicholas Flammel.

Stardust

Neil Gaiman

Norma Editorial

Stardust està escrita per un dels guionistes de còmic més famosos de l’actualitat, Neil Gaiman, conegut sobretot pel còmic Sandman. És el viatge iniciàtic d’un jove a través d’un país màgic a la recerca d’un estel fugaç que vol oferir al seu amor. És una obra per a joves i adults, plena de fantasia i imaginació, però també amb ironia i humor negre i que no estalvia moments desagradables. La novel·la es troba a Norma editorial, a la col·lecció Brainstorming i també existeix l’especial Stardust: lluvia de estrellas que és la continuació de la història, amb il·lustracions de la talla de Dave McKean, Mike Mignola o Moebius. 

 

L’adaptació cinematogràfica d’Stardust és del director Matthew Vaughn, amb Michelle Pfeiffer, Peter O’Toole o Robert de Niro entre d’altres actors importants i va arribar als cinemes de Catalunya l’octubre passat.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Y6_gBg4XjWk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Sebastià Sorribas (1928-2007)

 El Periódico, 8/12/2007           Joan Portell : Li deien Pitus

“El darrer de la colla també es deia Josep, però li deien Pitus. Era el petit de la colla, i perquè li va passar el que li va passar aquesta història pot ser contada”. (El zoo d’en Pitus)
Sebastià Sorribas, un dels referents de la literatura juvenil catalana juvenil, ens ha deixat. Un home que excepcionalment, fent miques la dita que ningú és profeta a la seva terra, va tenir la sort de poder gaudir del reconeixement dels seus lectors gràcies a la seva sempre generosa predisposició a visitar col.legis i biblioteques.
Els meus records de Sorribas van des dels primers passos pel camí lector, en què recordo la lectura d’El zoo d’en Pitus una tarda de calorós estiu a la meva escola, barrejada amb olor de llapis i boga de les cadires, fins a un meravellós viatge el 2006 passat des de la seva ciutat natal fins a Mollerussa, amb Joaquim Carbó, el seu company de fatigues.
Un camí que preservo en la meva memòria com un tresor, ja que va desembocar en un dels viatges més hilarants de la literatura catalana recent, que si s’hagués pogut reproduir hauria fet ombra al mateix Club Pickwick.
Però, ¿què tenien Sorribas i el seu zoo perquè després de tants anys encara segueixi agradant a les generacions actuals? Doncs que la seva narrativa era “fruit de l’observació, de la tendresa i de la utopia” (Teresa Duran). De la seva ploma van néixer altres títols de referència com el Viatge al país dels lacets o Els astronautes del ‘Mussol’. Una literatura forjada a més amb la fèrria voluntat de recuperar les lectures en català, una llengua que des de feia gairebé 30 anys –¡més d’una generació!– els lectors en procés de formació no havien pogut descobrir. Juntament amb obres de Joquim Carbó, Emili Teixidor i Robert Saladrigas, entre altres, van marcar el camí a seguir, una ruta de la qual molts de nosaltres ens sentim deutors.
Però Pitus segueix i seguirà viu a la ment de tots els lectors del seu zoo. És un personatge que permet consolidar una literatura que obre el món de la lectura a tots els nens i nenes del país. I si tenim en compte la resposta dels lectors, a què Sorribas es va dirigir amb sinceritat i sentiment, Pitus no ens ha deixat… i té corda per estona.

 

Sebastià Sorribas

El zoo d’en Pitus

Ed. La Galera, Barcelona, 1982

Registre: 426   Signatura: N Sor

 

 

El zoo d’en Pitus és un clàssic de les narracions que tenen com a protagonistes una colla de nois i noies. Les interrelacions que es produeixen en el si d’aquest grup fomenten l’exaltació de l’amistat, la solidaritat i la companyonia. Els lectors s’hi senten identificats i la seva atemporalitat fa que trenta anys després de la seva primera edició mantingui encara aquell to sense edat que tenen els clàssics.

Altres llibres d’en Sebastià Sorribas a la Biblioteca de l’IES

MÉS INFORMACIÓ

 El Periódico, 8/12/2007

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=-2801398160877946192" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

Ana Maria Matute guanya el Premio Nacional de las Letras Españolas

Com a acompanyament de la notícia podia posar algun article d’actualitat, la seva biografia o els llibres més importants que ha escrit Ana Maria Matute, però he preferit acompanyar-la d’aquesta entrevista en la qual Ana Maria Matute, que va ser una gran lectora des de petita, ens parla dels llibres que més li van agradar en la seva infantesa i joventut.

Per què no us animeu també vosaltres i expliqueu els llibres que més us van agradar quan éreu petits, adolescents, joves…?

ABC,  23-10-2005

Ana María Matute: «Yo tuve una infancia de papel»

-¿Qué la empujó a la literatura?

-Yo tuve una infancia de papel. Lo que más me gustaba y más me ayudó a crear un mundo propio fueron los libros, los que me compraban la tata, la cocinera Isabel o mis padres; los que me leían y los que luego empecé a leer yo. Tenía 5 añitos cuando empecé a escribir cuentos (que ha recuperado Martínez Roca en «Los cuentos de mi infancia», 2002). Los libros han sido la sal de mi vida.

-¿Sus cuentos preferidos?

-Los que me contaba la cocinera eran de mucho miedo: «¡Devuélveme las asaduras que me robaste de la sepultura…!» -dice, alterando la voz-. Un miedo muy a gustito ¿sabe? En casa nos leían mucho a Andersen ¡Oh, el gran Andersen! Me encantan «El patito feo», «La sirenita»… (aunque no la versión Disney, en la que le ponen un sostén,.. ¡Vaya tontería!) Para mí, «La Reina de las Nieves» tiene algo maravilloso y es que, a medida que vas creciendo, lo vas entendiendo más. Hoy se siguen reeditando sus cuentos, tan bien escritos, muy superiores a esas versiones «políticamente correctas» que los estropean, incluso cambiándoles el final, por falta de imaginación. ¡Eso de lo «políticamente correcto» es una cursilada! Tampoco me gusta la versión Disney de «Peter Pan», de J. M. Barrie, un libro tan maravilloso que, cuando leo el final, aún se me saltan las lágrimas. Luego, más mayorcita descubrí a la gran Alicia de Carroll y, claro, los cuentos de Perrault…

-«Barba Azul», «La bella durmiente», «El gato con botas», «Cenicienta», «Pulgarcito»… Pero, ¿qué tal la moralina de «Caperucita roja»?

-Nunca me gustó. Yo digo muchas veces que todos nos hemos podido acostar con el lobo pero, francamente, confundirlo con nuestra abuela, no, eso ya sí que no. Es tremendo. Además, los psiquiatras y todas esa gentes han sacado muchas conclusiones, erróneas por supuesto, como que el color rojo significa la menstruación ¡Tonterías! Caperucita era una niña tonta que se dejó engañar por el lobo que, encima, se comió a su abuela. Y punto. En cambio, esos otros cuentos, sí.

-¿Leía a escondidas, hurtando libros a los mayores de su casa?

-Yo entraba en la biblioteca de mi padre, me subía en un taburete, me llevaba libros y los devoraba. Era emocionante. ¿Cuáles? Muchos… Aunque ya no me acuerdo de todos. Uno fue «El diario íntimo» de Amiel, del que, claro, no comprendí nada. Luego recuerdo los libros que ya leí a los 9 ó 10 años, que no eran exclusivamente para niños, como «Los viajes de Gulliver» de Swift, «Robinson Crusoe» de Defoe o «La isla del tesoro» de Stevenson… ¡Qué maravilla! Y la Biblia, que tenía de todo: profecías, guerras, amor…Y además me despachaba a diario el ABC, de arriba abajo, hasta los anuncios y las esquelas. El caso era leer.

-Aún no ha citado casi ningún título propio de una chica de su época…

-Bueno, también he leído algunas novelas rosas, aunque me gustaban menos, porque notaba que no eran de verdad. Había una autora inglesa, Berta Ruck, que tenía cierta gracia. Pero todas esas novelitas acababan igual.

-¿Cuándo le hincó el diente a los grandes autores universales?

-A partir de los 13 años. De Dostoievski leí primero «El idiota» y «Los hermanos Karamazov»; de Tolstoi «Guerra y paz» y luego me gustó mucho «Resurrección». A los 17 me marcó «Cumbres borrascosas» de Emily Bronte. Luego ya pasé a «En busca del tiempo perdido», de Proust. Tuve la suerte de que aunque en la posguerra estaba todo prohibido, yo tenía un amigo que su padre era diplomático extranjero y que pasaba libros en la valija. Gracias a él pude conocer a Camus, Sartre, De Beauvoir… Pero lo que más me gustaba era la Generación Perdida norteamericana; muy especialmente Faulkner, que me sigue pareciendo un grandísimo escritor, y también Scott Fitzgerald, Hemingway, Dos Passos, Steinbeck

-¿No leyó el Quijote?

-Me lo dieron de niña y no entendía nada. Ya de mayorcita me dije que no era posible que hubiera hecho una lectura tan fragmentada y tan mal, lo cogí y bueno, me quedé maravillada; me pareció lo que es: un libro extraordinario. Me divertí y me angustié. El final me daba una pena, una angustia, un dolor… Me parece una de las obras más hermosas que se hayan escrito nunca. Un libro que reivindica la fantasía, aunque ella misma sea lo que, al final, su protagonista pierde cuando recupera la cordura. Yo me siento muy identificada con él.”

Ana Maria Matute va ser precoç pel que fa a algunes lectures, però sobretot va ser precoç com a escriptora. Als cinc anys va començar a escriure contes i des de llavors encara no ha parat d’escriure. La seva mare va guardar els contes que va escriure de petita i el 2002 els va publicar amb il·lustracions fetes per ella mateixa.

Articles  on es parla parla dels contes i de la infantesa d’Ana Maria Matute

La Voz de Galicia” 22/10/2002 , “El Páis” 28/11/2007 , “El País”, 28/11/2007

Cuentos de infancia

Editorial Martínez Roca, 2002

 

Un altre text de Matute que val la pena llegir és el discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Espanyola que va titular “En el bosque. Defensa de la fantasía“. En ell elogia i defensa la fantasia i la imaginació en la literatura i remarca el món que la va fascinar des de petita, el bosc.

Llibres d’Ana Maria Matute a la biblioteca de l’IES:

Més informació:

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/GrxP2Tf941Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

“El País”  28/11/2007

“El Periódico” 28/11/2007

Web oficial de d’Ana Maria Matute amb la seva biografia, l’ obra, articles, escrits i entrevistes, dibuixos, el seu decàleg de l’escriptor i contes narrats per ella.

XIII Cicle de Flamenc al Districte d’Horta-Guinardó

Del 9 de novembre a l’ 1 de desembre es celebra el XIII Cicle de Flamenc del Districte d’Horta-Guinardó als centres cívics de la zona. L’entrada és lliure i encara queden concerts interessants.

Podeu veure el programa complert a:

http://www.centreshg.net/taxonera/admin/adjunto/flamencXIII.pdf

A la biblioteca podeu consultar un llibre sobre flamenc:

Álvarez Caballero, Ángel

El cante flamenco

Alianza Editorial

                Signatura: 78’19’ FLA           Registre: 1296

En aquesta obra trobareu molta informació sobre l’evolució de la música vocal des dels seu inicis fins les generacions més noves de “cantaores”. Hi ha molta documentació gràfica, uns selecció de bibliografia i discografia i un glossari.

Nou diccionari àrab – català

Enciclopèdia Catalana publica el diccionari àrab-català que Margarida Castells (traductora i professora de LLengua i Literatura Àrab a la UB) ha estat elaborant durant 10 anys. Ha preferit utilitzar l’àrab mediàtic en lloc de l’àrab clàssic.

Article al diari Avui (12/11/2007)

El País (13/11/2007)

Llibres recomanats de Doris Lessing

L’obra de Doris Lessing és molt extensa i variada. Ha tractat tot tipus de  temes: la crítica social, la introspecció psicològica, la discriminació racial, la soledat, l’ecologisme, la política, els drets de la dona, etc. Ha explorat gèneres molt diversos: novel·les, contes, assaig, teatre, novel·les futuristes i de ciència ficció i també una autobiografia editada en dos volums. Potser és més coneguda per novel·les com Canta l’herba, El quadern daurat, Martha Quest o Un casament convencional, però té d’altres obres interessants i més desconegudes com els reculls de relats Un home i dues dones, Contes africans, Històries de Londres, Les àvies; la trilogia de ciència ficció Canopus a Argos[1]o novel·les  més recents com El somni més dolç. En aquesta bibliografia feta per la Direcció General del Llibre, arxius i biblioteques trobareu la seva biografia i  les seves obres comentades.

A la biblioteca de l’IES podeu trobar aquestes dues novel·les de Doris Lessing:

La terrorista bona

Edhasa, Barcelona 1987

Signatura: N Les    Registre: 3164 

A partir de 18 anys

Lessing fa un retrat ple d’ironia sobre l’us de la violència per aconseguir objectius de tipus polític i denuncia la manipulació política, la pèrdua d’ideals i el desengany de la societat actual. En una entrevista parlant sobre aquest llibre l’escriptora diu: “la meva terrorista era irlandesa, de l’IRA, i vivia en un moment concret, convuls i agitat, que poc té a veure amb el que vivim ara. Però si ella va ser capaç de trobar una sortida, és posible que el terrorisme islàmic també ho faci[2].

Mara y Dann

Ediciones B, Barcelona, 2005

Signatura: N Les   Registre4219

A partir de 16 anys

 És una novel·la futurista basada en el record de la infantesa de l’escriptora a Àfrica, i en la experiència de la sequera que hi hagué a Zimbawe,  on vivia un dels seus fills. En aquest llibre Lessing tracta temes com els moviments migratoris massius, la destrucció del planeta, el terror de la guerra i la desconfiança que genera el desconeixement de qui és diferent. Mara y Dannes situa en un remot temps futur després d’una segona era glacial, conseqüència dels crims ecològics de la civilització precedent. S’ha  acabat amb la cultura, els llibres, el benestar material i el desenvolupament tecnològic. Els protagonistes, dos nens de quatre i set anys han d’escapar de la seva família i del seu país per fugir d’una mort segura. Després d’uns anys d’estar refugiats en un petit poblat, la sequera els empeny a emprendre un llarg camí ple de dificultats cap el nord on esperen trobar aigua, civilització, pau i seguretat.

 


[1]http://groups.msn.com/cinevisiones/librosdecine.msnw?action=get_message&mview=1&ID_Message=1914

[2] http://www.lavozdeasturias.es/noticias/noticia.asp?pkid=296436

Manuel Vázquez Montalbán

Al Palau Robert de Barcelona podeu veure fins el 16 de març una exposició gratuïta que fa un recorregut per  la vida, l’obra i les passions de Manuel Vázquez Montalbán. Una d’aquestes passions, la gastronomia, és el fil conductor de l’exposició a través del paral·lelisme entre la creació literària i la creació culinària. El comissari de l’exposició, Ignasi Riera, ha comptat amb l’assessorament de la vídua i del fill de l’escriptor.

A la Biblioteca de l’IES només podeu trobar la novel·la Los mares del sur, que és una lectura adequada per a l’alumnat de 2n cicle de ESO i per a tots els lectors que els agradi la novel·la negra, però a qualsevol biblioteca pública de Barcelona trobareu fàcilment les publicacions de Vázquez Montalbán.

Mares del Sur, Los,

Ed.   Planeta , Barcelona,  2003

Sigantura: NVáz   Registre: 2229

A partir de 14 anys

Aquest llibre es pot trobar  a A l’edu 365 com a proposta de lectura en castellà per a l’ESO

MÉS INFORMACIÓ

Sobre l’exposició:

Palau Robert

El Periódico de Catalunya

El País

Telenotícies Catalunya Informació, on podeu veure un vídeo sobre l’exposició

Sobre Vázquez Montalbán i la seva obra:

Pàgina oficial de Manuel Vázquez Montalbán

Biografia, bibliografía i enllaços

Página amb molts enllaços  d’articles sobre i de l’escriptor i arxius sonors de conferències, entrevistes, etc.

Entrevista de Raimon a l’escriptor on dóna opinions molt interessants sobre literatura. L’entrevista està dividida en tres clips. Aquí teniu la primera part. Si us interessa, a la web trobareu la continuació.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/JwHoldJVcss" width="425" height="350" wmode="transparent" /]