Category Archives: Efemèrides

Josep Palau i Fabre (1917-2008)

Comiat

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes…
-He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se’m moren a dins
i jo visc en les coses.

Mira el poeta recitant Jo em donaria a qui em volgués

Josep Palau i Fabre.Veus literàries. AELC, 2005

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/veus/5mpalau.rm" width="352" height="288"/]

A LA BIBLIOTECA DE L’IES:

 

MÉS INFORMACIÓ

Josep Palau Fabre a l’AELC

Josep Palau i Fabre a Lletra (UOC)

Josep Palau i Fabre: l’alquimista Exposició virtual. Lletra 2001

Josep Palau i Fabre a PEN Català

Fundació Palau

Celebrant Palau i Fabre. Especial Wilaweb (04/2007)

Josep Palau i Fabre a Magisteri Teatre. Mag Poesia

Àdeu a un dels referents de la cultura catalana. Video de 3cat24.cat

Àdeu a una figura clau de de les lletres catalanes. El Periódico, 24/02/2008

Josep Palau i Fabre a fondo. El País, 24/02/2008

L'”Any Rodoreda”

El 2008 es commemora el centenari del naixement de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda (1908-1983). “L’Any Rodoreda” és una iniciativa conjunta de la Fundació Mercè Rodoreda, la Institució de les Lletres Catalanes, i l’Institut Ramon Llull, a més de moltes altres entitats col·laboradores. Per commemorar el centenari s’han organitzat un conjunt d’activitats arreu de Catalunya que inclouen exposicions, espectacles, actes acadèmics, rutes literàries, produccions audiovisuals i literàries, i activitats educatives. De fet, l’inici de l’any Rodoreda ja va començar el 2007 amb l’adaptació teatral de “la plaça del Diamant” i una exposició al TNC. L’exposició que es titula “La plaça del Diamant, un malson de coloms” està viatjant per les biblioteques de Catalunya i l’obra de teatre ha començat una gira per Catalunya i Balears que acabarà a finals d’abril a Madrid.

A l’IES Josep Pla també estem organitzant activitats sobre L’escriptora. De moment, us oferim una guia de lectura que inclou les novel.les i els estudis a propòsit de Mercè Rodoreda que tenim a la biblioteca, com també alguns recursos d’internet.

A internet hi ha molta informació sobre Mercè Rodoreda. A continuació teniu els enllaços més interessants:

Mercè Rodoreda a “Aleph, lectures contades”, 2000 (Canal 33)

A la pàgina web del programa hi ha una cronologia i un llistat d’obres de l’autora. En el programa hi intervenen: Anna Maria Saludes, Carme Arnau, Montse Sala, Agustí Villaronga i Rosa Novell.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aleph/001_65622.rm" width="352" height="288"/]

Mercè Rodoreda, vida secreta, a “El meu avi”, 2003 (TV3)

A la pàgina web del programa es pot llegir el text del programa amb la narració i les entrevistes amb familiars, amics i experts (Montserrat Casals, Núria Folch, Pere Gimferrer i Josep M. Castellet). També hi ha la transcripció d’unes cartes entre Mercè Rodoreda i el seu fill, Jordi Gurguí, i una cronologia.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/avi/001_382390.rm" width="352" height="288"/]

A Fondo. Entrevista a Mercè Rodoreda, 1978 (RTVE)

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=6005494089185723481" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

Estimada Rodoreda a eduràdio (edu365)

L’espai Estimada Rodoreda va ser emès per Catalunya Ràdio durant l’any 2002 i està basat en la correspondència que Mercè Rodoreda va tenir amb personatges rellevants de la cultura i la societat catalana, com Joan Sales, Antònia Macià, Armand Obiols o Josep Carner. Són 22 capítols de 5 minuts de durada cadascun. En la web hi ha un resum de cada capítol i la biografia de l’escriptora.

Mercè Rodoreda. Joc de Miralls

És un exposició virtual organitzada per Lletra (espai de literatura catalana de la UOC), la Fundació Mercè Rodoreda i la Institució de les Lletres catalanes. Com en un joc de miralls, diferents mirades (la mateixa autora, la crítica, especialistes i escriptors) ens aproximen al món literari de Mercè Rodoreda.

Fundació Merce Rodoreda

En l’apartat de l’autora podreu trobar informació sobre: la biografia, la cronologia, l’obra, les traduccions i una galeria d’imatges

Any Rodoreda

Per aconseguir els objectius de l’Any Rodoreda, la Fundació Mercè Rodoreda (IEC), amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull, ha preparat un programa d’activitats que constitueix un projecte cultural de grans proporcions. Gràcies a la interacció entre diverses institucions i organismes, el programa d’activitats inclou, a més de l’edició de les obres completes, actes acadèmics, exposicions, rutes literàries, representacions teatrals, produccions virtuals i audiovisuals, i activitats educatives.

Corpus literari

Biografia, obres i premsa. Sota el títol “documentació”, trobem un recull d’articles publicats a diferents diaris i revistes literàries del país sobre la vida i l’obra de l’autora.

PEN català

Obra, fragments, ressenya i bibliografia amb textos d’expertes sobre l’autora.

Lletra

Biografia molt extensa sobre l’autora al llarg de la qual es posen en context les seves obres principals i se’n fa un breu apunt. Així mateix, la pàgina ofereix enllaços molt diversos a pàgines que tracten diferents aspectes de la vida i l’obra de l’escriptora .

AELC

Té dues parts força diferenciades. Per una banda, la biografia (en català, castellà i anglès) de l’autora, junt a un llistat molt complet de la seva obra, les llengües a les quals ha estat traduïda i un recull de fragments d’entrevistes, així com de ressenyes sobre la seva obra realitzades per escriptors reconeguts. Per altra banda, trobem una sèrie d’enllaços que aporten informació ben variada sobre la vida i l’obra de Mercè Rodoreda, des d’una biografia en alemany fins a una visió crítica de la seva narrativa passant per un dossier didàctic entre altres.

Wilaweb. Diari de l’escola

Pàgina que es troba dins l’edu 365, amb enllaços i informació per a l’alumnat.

El Palau de la Música Catalana i el seu centenari

El dissabte 9/02/2008 es va celebrar el centenari del Palau de la Música Catalana (1908), que va projectar l’arquitecte modernista Lluís Domenech i Montaner. L’auditori de música va ser encarregat per l’Orfeó Català com a sala de concerts i com a seu de l’entitat. El 1977 va ser declarat Patrimoni Comú de la Humanitat.

A continuació teniu la bibliografia sobre el tema que hi ha a la biblioteca de l’IES i un seguit de recursos a internet per saber més del Palau i del seu context.

 

 

A LA BIBLIOTECA DE IES:

R: 1189 S: 7 (467.1) CAR
Carandell J.M.: El Palau de la Música Catalana
Ed. Triangle Postals, Barcelona, 1996

 

R: 3953 S: 784 ORF
Fundació Jaume I: Orfeó Català (189-1991). Germà gran dels orfeons de Catalunya
Fundació, Jaume I, Barcelona, 1990

 

R: 4522 S: 9 (4671) TEM
El Temps del Modernisme. Cicle de conferències al CIC de Terrassa(1979/80)
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1998

 

R: 3740 S: 9 (467.1) CIR
Cirici, E: La generació dels Fets del Palau (1951-1968)
Rúbrica editorial, Barcelona, 2001

 

RECURSOS A INTERNET:

EL PERIÓDICO, 10/02/2008:

El Palau obre les portes a 14.000 visitants el dia del seu centenari

Palau centenari

VILAWEB, 10/02/2008

EL PAÍS, 10/02/2008

Recursos generals:

Per consultar aquestes 2 obres cal ser usuari de xtec o de l’edu 365. L’alumnat que no tingui o no recordi el codi, cal que parli amb els responsables de biblioteca.

Hiperenciclopèdia

Gran Enciclopèdia de la Música
Per trobar informació sobre el Palau de la Música Catalana, l’Orfeó Català, el modernisme musical i els seus principals compositors.

El Palau de la Música Catalana:

Web del Palau de la Música Catalana
Es pot consultar la programació de les activitats del centenari

El Palau de la Música a la Viquipèdia

Monografia sobre el Palau de la Música Catalana
Treball elaborat per Frederic Chordà on s’estudia a fons el Palau de la Música

Auca del Palau de la Música

The Palau de la Música Catalana (Wilaweb, Diari de l’Escola, 10/02/2008)
Informació sobre el Palau de la Música catalana amb textos en anglès i webs en anglès i en català.

El Palau de la Música Catalana, Generalitat de Catalunya, 1995) (12′)

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/socials/5m2426.rm" width="352" height="288"/]

El Palau de la Música Catalana, Departament d’Educació (4′)

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/barcelona/5m7262.rm" width="352" height="288"/]

L’Orfeó Català:

Web de l’Orfeó Català

Orfeó Català a la Viquipèdia

El Modernisme:

Històries de Catalunya: el Modernisme i el Noucentisme

El modernisme a Europa i a Catalunya
Web íntegrament dedicada al modernisme català, en arts gràfiques, arquitectura, literatura i música. Comprèn apunts biogràfics dels artistes més representatius de cadascuna d’aquestes disciplines, Amb enllaços i bibliografia.

El Modernisme a Lletra (UOC)
També té informació sobre prosa i poesia modernista

El Modernisme a la xtec
Explicació breu del Modernisme en general, a Espanya i a Catalunya i específicament del modernisme arquitectònic.

Cronologia del Modernisme a la xtec

El Modernisme i el seu Temps
Espai, interactiu i dinàmic, que dóna compte dels factors d’ordre divers que van afavorir l’aparició del Modernisme.

El Modernisme musical a Catalaunya
Web amb audicions i textos sobre compositors i formes musicals

El Modernisme català, TVC (17′) Per a 1r Cicle d’ESO

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_793209.rm" width="352" height="288"/]

Ángel González (1925-2008)

 [kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/GGVv5bZX_Qw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 EL PAÍS, 13/01/2007    José Saramago

Un poeta insólito

Cuando hace años empecé a entrar más profundamente en el conocimiento de la vida literaria española, me encontré con un poeta que por la época y por las circunstancias del tiempo y de la creación poética me pareció insólito. Era Ángel González. Me pareció insólito porque era a la vez un poeta de su tiempo y un poeta fuera de su tiempo, y no en el sentido de que fuera anticuado, ni mucho menos. Era un poeta con una voz determinada, propia, una voz que conservó hasta el final de su vida. Ángel era un poeta con una preocupación social nada retórica, vivificadora. Ha sido un poeta al que yo leía con mucha frecuencia porque en muchos casos sentía que me quitaba las telarañas de los ojos. Era la suya una poesía que no parecía innovar y, sin embargo, lo estaba innovando todo. Ahora que no está debo decir que para mí siempre fue buena y refrescante la lectura de Ángel González. Lo guardo y lo guardaré entre mis poetas preferidos de cualquier tiempo. Cliqueu aquí per llegir l’article en el seu context original.

 

Para que yo me llame Ángel González  (Áspero Mundo, 1956)

Para que yo me llame Ángel González,
para que mi ser pese sobre el suelo,
fue necesario un ancho espacio
y un largo tiempo:
hombres de todo el mar y toda tierra,
fértiles vientres de mujer, y cuerpos
y más cuerpos, fundiéndose incesantes
en otro cuerpo nuevo.
Solsticios y equinoccios alumbraron
con su cambiante luz, su vario cielo,
el viaje milenario de mi carne
trepando por los siglos y los huesos.
De su pasaje lento y doloroso
de su huida hasta el fin, sobreviviendo
naufragios, aferrándose
al último suspiro de los muertos,
yo no soy más que el resultado, el fruto,
lo que queda, podrido, entre los restos;
esto que veis aquí,
tan sólo esto:
un escombro tenaz, que se resiste
a su ruina, que lucha contra el viento,
que avanza por caminos que no llevan
a ningún sitio. El éxito
de todos los fracasos. La enloquecida
fuerza del desaliento…

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/SKm22WyGHGs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

LLIBRES D’ÁNGEL GONZÁLEZ A LA BIBLIOTECA DE L’IES
 

Ángel González

Poemas 

Cátedra, Madrid, 1980

Registre: 2882     Signatura: P GON

És una antologia de poemes feta pel mateix autor. En el pròleg, escrit per ell mateix, ens presenta la seva postura davant la literatura i, concretament davant la poesia.

MÉS INFORMACIÓ

Espai web sobre Ángel González a la Biblioteca Cervantes Virtual

Espai sobre Ángel González a la web El Poder de la Palabra

Selecció de poesies d’Ángel González a la web A Media Voz

EL PERIÓDICO, 13/01/2008

Desitjos d’aniversari

El passat 16 de desembre, l’escriptor Arthur C. Clarke, l’autor de 2001, una odissea espacial va complir noranta anys. Per celebrar-ho,  ha penjat a Youtube un vídeo de nou minuts (un per cada dècada de la seva vida) on comparteix amb els seus lectors algunes reflexions sobre la vida i sobre el futur.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/3qLdeEjdbWE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

A continuació, podeu llegir algunes de les idees més sobresortints i tres desitjos que demana al final del vídeo:

“La tecnologia és necessària, però insuficient per si sola per fer que els humans s’entenguin. Per això encara hi ha nombroses disputes i conflictes arreu del món. La tecnologia no servirà de res sense tolerància i compassió.”

“Només quan el món sigui una família, i no l’entramat de tribus enemigues que segueix sent avui, haurà arribat la globalització real”.

Primer desig:”M’agradaria veure alguna prova de vida extraterrestre. Estic convençut que no estem sols a l’univers però encara espero que ET ens truqui i ens faci un senyal”.

Segon desig: “M’agradaria veure com apostem per les energies netes, ens oblidem de l’addicció al petroli i ens ocupem del canvi climàtic”.

Tercer desig: “Que la pau arribi a Sri Lanka, el meu país adoptiu, on agres conflictes han acabat amb la vida de més de 70.000 persones des del 1983”.

2001, una odissea espacial 

El llibre més conegut de Clarke és 2001, una odissea espacial que podeu trobar a la biblioteca de l’institut:

2001, una odissea espacial

Arthur C. Clarke

Ed. Salvat, 1970

Registre: 3089      Signatura: N Clar

El director Stanley Kubrick va encarregar a Clarke un guió per a una pel·lícula a partir del seu relat  El sentinella. El resultat va ser una novel·la que Clarke va escriure en paral·lel a la filmació de la pel·lícula. Moltes vegades, el resultat de l’adaptació d’una novel·la al cinema, té poc a veure amb l’original i l’escriptor no intervé de cap manera en el resultat final. En canvi a 2001, una odissea espacial, Clarke va col·laborar estretament amb Kubrick , encara que la pel·lícula té algunes diferències amb la novel·la.

2001, una odissea espacial dóna una visió futurista i filosòfica de l’home, parlant-nos del lloc que l’home ocupa  en l’univers i de l’evolució del cosmos. La trama ens porta per un esfereïdor viatge interestel·lar a la recerca de respostes essencials: quin lloc ocupem en l’univers? Què és el temps, la vida o la mort?…

A més de llegir el llibre és molt recomanable la lectura del pròleg de l’autor.

A continuació podeu veure el tràiler de la pel·lícula, sobre la que Kubrick diu:

“És una experiència no verbal […] vaig tractar de crear una experiència visual que transcendís les limitacions del llenguatge i penetrés directament en el subconscient […] tal i com ho fa la música.”

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kGGXoEzoVKA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

MÉS INFORMACIÓ

El periódico, 19/12/2007

Biografia d’A. Clarke

Frases d’A. Clarke

La pel·lícula

Sebastià Sorribas (1928-2007)

 El Periódico, 8/12/2007           Joan Portell : Li deien Pitus

“El darrer de la colla també es deia Josep, però li deien Pitus. Era el petit de la colla, i perquè li va passar el que li va passar aquesta història pot ser contada”. (El zoo d’en Pitus)
Sebastià Sorribas, un dels referents de la literatura juvenil catalana juvenil, ens ha deixat. Un home que excepcionalment, fent miques la dita que ningú és profeta a la seva terra, va tenir la sort de poder gaudir del reconeixement dels seus lectors gràcies a la seva sempre generosa predisposició a visitar col.legis i biblioteques.
Els meus records de Sorribas van des dels primers passos pel camí lector, en què recordo la lectura d’El zoo d’en Pitus una tarda de calorós estiu a la meva escola, barrejada amb olor de llapis i boga de les cadires, fins a un meravellós viatge el 2006 passat des de la seva ciutat natal fins a Mollerussa, amb Joaquim Carbó, el seu company de fatigues.
Un camí que preservo en la meva memòria com un tresor, ja que va desembocar en un dels viatges més hilarants de la literatura catalana recent, que si s’hagués pogut reproduir hauria fet ombra al mateix Club Pickwick.
Però, ¿què tenien Sorribas i el seu zoo perquè després de tants anys encara segueixi agradant a les generacions actuals? Doncs que la seva narrativa era “fruit de l’observació, de la tendresa i de la utopia” (Teresa Duran). De la seva ploma van néixer altres títols de referència com el Viatge al país dels lacets o Els astronautes del ‘Mussol’. Una literatura forjada a més amb la fèrria voluntat de recuperar les lectures en català, una llengua que des de feia gairebé 30 anys –¡més d’una generació!– els lectors en procés de formació no havien pogut descobrir. Juntament amb obres de Joquim Carbó, Emili Teixidor i Robert Saladrigas, entre altres, van marcar el camí a seguir, una ruta de la qual molts de nosaltres ens sentim deutors.
Però Pitus segueix i seguirà viu a la ment de tots els lectors del seu zoo. És un personatge que permet consolidar una literatura que obre el món de la lectura a tots els nens i nenes del país. I si tenim en compte la resposta dels lectors, a què Sorribas es va dirigir amb sinceritat i sentiment, Pitus no ens ha deixat… i té corda per estona.

 

Sebastià Sorribas

El zoo d’en Pitus

Ed. La Galera, Barcelona, 1982

Registre: 426   Signatura: N Sor

 

 

El zoo d’en Pitus és un clàssic de les narracions que tenen com a protagonistes una colla de nois i noies. Les interrelacions que es produeixen en el si d’aquest grup fomenten l’exaltació de l’amistat, la solidaritat i la companyonia. Els lectors s’hi senten identificats i la seva atemporalitat fa que trenta anys després de la seva primera edició mantingui encara aquell to sense edat que tenen els clàssics.

Altres llibres d’en Sebastià Sorribas a la Biblioteca de l’IES

MÉS INFORMACIÓ

 El Periódico, 8/12/2007

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=-2801398160877946192" width="400" height="326" wmode="transparent" /]