L’obra de Doris Lessing és molt extensa i variada. Ha tractat tot tipus de temes: la crítica social, la introspecció psicològica, la discriminació racial, la soledat, l’ecologisme, la política, els drets de la dona, etc. Ha explorat gèneres molt diversos: novel·les, contes, assaig, teatre, novel·les futuristes i de ciència ficció i també una autobiografia editada en dos volums. Potser és més coneguda per novel·les com Canta l’herba, El quadern daurat, Martha Quest o Un casament convencional, però té d’altres obres interessants i més desconegudes com els reculls de relats Un home i dues dones, Contes africans, Històries de Londres, Les àvies; la trilogia de ciència ficció Canopus a Argos[1]o novel·les més recents com El somni més dolç. En aquesta bibliografia feta per la Direcció General del Llibre, arxius i biblioteques trobareu la seva biografia i les seves obres comentades.
A la biblioteca de l’IES podeu trobar aquestes dues novel·les de Doris Lessing:
La terrorista bona
Edhasa, Barcelona 1987
Signatura: N Les Registre: 3164
A partir de 18 anys
Lessing fa un retrat ple d’ironia sobre l’us de la violència per aconseguir objectius de tipus polític i denuncia la manipulació política, la pèrdua d’ideals i el desengany de la societat actual. En una entrevista parlant sobre aquest llibre l’escriptora diu: “la meva terrorista era irlandesa, de l’IRA, i vivia en un moment concret, convuls i agitat, que poc té a veure amb el que vivim ara. Però si ella va ser capaç de trobar una sortida, és posible que el terrorisme islàmic també ho faci[2].
Mara y Dann
Ediciones B, Barcelona, 2005
Signatura: N Les Registre4219
A partir de 16 anys
És una novel·la futurista basada en el record de la infantesa de l’escriptora a Àfrica, i en la experiència de la sequera que hi hagué a Zimbawe, on vivia un dels seus fills. En aquest llibre Lessing tracta temes com els moviments migratoris massius, la destrucció del planeta, el terror de la guerra i la desconfiança que genera el desconeixement de qui és diferent. Mara y Dannes situa en un remot temps futur després d’una segona era glacial, conseqüència dels crims ecològics de la civilització precedent. S’ha acabat amb la cultura, els llibres, el benestar material i el desenvolupament tecnològic. Els protagonistes, dos nens de quatre i set anys han d’escapar de la seva família i del seu país per fugir d’una mort segura. Després d’uns anys d’estar refugiats en un petit poblat, la sequera els empeny a emprendre un llarg camí ple de dificultats cap el nord on esperen trobar aigua, civilització, pau i seguretat.
[1]http://groups.msn.com/cinevisiones/librosdecine.msnw?action=get_message&mview=1&ID_Message=1914
[2] http://www.lavozdeasturias.es/noticias/noticia.asp?pkid=296436