Com tots els anys, l’IBBY (International Board on Books for Young People), que és un associació compromesa amb l’encontres entre els nois i noies i els llibres, celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil el dia 2 d’abril (tot i aprofitant per a commemorar el naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen), per estimular el gust per la lectura i promoure l’interès per als llibres per a nens i joves.
Cada any és un país membre de l’organització l’encarregat d’editar el cartell anunciador i el missatge adreçat a tots els infants i joves del món. Enguany el país encarregat ha estat Tailàndia i el cartell i el missatge són de Chakrabhand Posayakrit que és pintor i es dedica actualment a pintar escenes de la literatura tailandesa i a crear titelles.

L’ OEPLI (Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil) i les seves quatre seccions, —Consejo General del Libro Infantil y Juvenil, Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), Asociación Galega do Libro Infantil e Xuvenil i Galtzagorri Elkartea—, s’afegeix a aquesta celebració promovent activitats al voltant de la lectura per a infants i joves a càrrec de llibreries, biblioteques i d’altres entitats relacionades amb la cultura i la literatura. A Catalunya és com el tret de sortida de les múltiples activitats que es portaran a terme durant el mes d’abril amb motiu del Dia del Llibre. Una de les activitats més destacades és Món Llibre que organitza el CCBB.

Els llibres instrueixen. El saber ens fa gaudir.

La recerca del saber a través de la lectura ha de rebre un tracte prioritari, i ha de ser fomentat des de la infantesa. Crec que als infants tailandesos, des de sempre, se’ls ha inculcat el desig de conèixer mitjançant la lectura, la qual s’ha basat en una cultura i una tradició. Els pares són els seus primers professors, i els clergues en són els principals mentors. Ells han guiat i educat els més petits tant intel.lectualment com mentalment, tant en assumptes mundans com espirituals.
Així, per realitzar aquest quadre, jo vaig trobar la inspiració en les ancestrals tradicions de Tailàndia: explicar contes als infants per educar-los fent-los llegir inscripcions gravades a les fulles de la palmera, que després es col.locaven damunt de petites taules plegables dissenyades exclusivament per llegir-hi al damunt.

Les històries escrites a les fulles de la palmera generalment provenen del Budisme. Parlen de la vida de Buda i de les històries dels jatakas*, amb la noble intenció de cultivar les ments dels joves i d’infondre’ls fe, imaginació i sentit de la moralitat.

*Segons la tradició budista, els jatakas són històries que narren fragments de les vides anteriors de Buda. Els protagonistes d’aquestes històries poden ser persones o animals que van encarnar Buda i d’altres personatges que s’hi relacionaven. Alguns jatakas són faules d’animals intel.ligents o de persones sàvies. D’altres conten fets sobre herois que visqueren en regnes màgics. I altres són poesies antigues o llegendes sagrades de bramans i ermitans. Els jatakas són històries meravelloses.

Chakrabhand Posayakrit
14 de desembre de 2006

(Traducció de Guillermina Gea)

El dia Mundial del Teatre es va crear el 1961 per l’Institut Internacional del Teatre (IIT) i es celebra anualment el 27 de març amb diferents activitats arreu del món. La més destacada és la lectura del Missatge Internacional escrit per una personalitat del teatre de talla mundial convidada per l’ITT.

Aquest any el missatge és de Robert Lepage que és un del més importants autors teatrals del Canadà. Director de teatre i cinema, intèrpret, dissenyador i dramaturg, el seu enfocament modern l’ha portat a eixamplar les fronteres del teatre, sobretot per l’ús de les noves tecnologies i ha influenciat molts artistes teatrals contemporanis. El 2004 es va poder veure a Barcelona la seva particular visió de La Celestina de Fernado de Rojas. El 2007 ha estat de gira la seva obra The Andersen Project i ha dirigit l’òpera d’Strawinski Rake’s Progress.

Missatge internacional de Robert Lepage

Hi ha diverses teories sobre els orígens del teatre, però la que més a fons m’ha arribat té forma de faula.

Una nit, en temps immemorials, un grup d’homes es trobaven reunits en una pedrera per escalfar-se al voltant del foc i explicar-se històries. De sobte, un d’ells tingué la idea d’alçar-se i jugar amb la seua ombra per il·lustrar el relat. Amb l’ajut de la llum de les flames, féu aparèixer sobre els murs de la pedrera uns personatges més grans que en la realitat. La resta, bocabadats, reconegueren de seguida, un darrere l’altre, qui era el fort i qui el feble, qui l’opressor i qui l’oprimit, qui el déu i qui el mortal.

Avui dia, la llum dels projectors ha substituït la foguera original, i la tramoia, els murs de la pedrera. I mal que pese a alguns puristes, aquesta faula ens recorda que la tecnologia és a l’origen mateix del teatre i que no l’hem de percebre com una amenaça, sinó més aviat com un element integrador.

La supervivència de l’art del teatre depèn de la seua capacitat d’inventar-se de nou mitjançant la incorporació de noves eines i nous llenguatges. Si no, ¿com podria el teatre continuar sent testimoni dels grans reptes de la seua època i promoure l’entesa entre els pobles, si ell mateix no mostrara una actitud oberta? ¿Com podria vanagloriar-se d’oferir solucions als problemes d’intolerància, d’exclusió i de racisme si, en la seua pròpia pràctica, s’oposara a qualsevol tipus de mestissatge i d’integració?

Per representar el món en tota la seua complexitat, l’artista ha de proposar formes i idees noves i confiar en la intel·ligència de l’espectador, el qual és capaç, al seu torn, de distingir la silueta de la humanitat en aquest joc perpetu de llum i ombra.

És cert que a força de jugar molt amb foc, l’home corre el risc de cremar-se, però no és menys cert que té també l’oportunitat de fascinar i donar llum.

Robert Lepage

Quebec, 17 de febrer de 2008

(Traducció de Javier Herrero de la Secció de Llengües Estrangeres Servei de Llengües i Terminologia Edifici de Rectorat i Serveis Centrals Universitat Jaume I, Castelló de la Plana.)

MÉS INFORMACIÓ
Robert Lepage a Enciclopèdia Catalana
Robert Leplage a la web del Teatre Lliure

El passat 18 de març va morir Arthur C Clarke. No fa gaire temps el bloc de la biblioteca va publicar un article sobre l’escriptor amb motiu del seu 90 aniversari. A continuació, podeu llegir un article, on científics i escriptors parlen de Clarke, dels seus encertats pronòstics i del seu llegat. Si voleu llegir l’article en el seu context cliqueu aquí.

EL PERIÓDICO 20/03/2008

BEGOÑA ARCE

La comunitat científica elogia el llegat que deixa Arthur C. Clarke

INVESTIGADORS DE LA NASA DESTAQUEN L’ENCERT DELS SEUS VATICINIS

La fi de l’Odissea, Profeta de l’espai, El visionari. La premsa internacional i la comunitat científica van rendir tribut amb expressions com aquestes a l’escriptor Arthur C. Clarke, mort dimecres a la nit. El responsable de les missions científiques de la NASA, Alan Stern, va afirmar que l’escriptor ha estat “un inspirador d’incomptables joves des de mitjans del segle XX, amb una visió esperançadora sobre com els vols espacials havien de transformar societats, economies i el mateix gènere humà. Encara que la seva odissea personal aquí a la terra s’ha acabat –va assenyalar Stern– la seva visió perdurarà en els seus escrits”. El científic Torrence Johnson, que fa 35 anys que és a la NASA i ha explorat el sistema solar organitzant missions com les Voyager, Galileu i Cassini, va atribuir a Clarke “una gran influència en els estudis del sistema planetari”.

L’astrònom britànic Patrick Moore, amic de Clarke des dels anys 30, quan tots dos van ingressar com a membres de la Societat Britànica Interplanetària, considerava l’autor com “un excel·lent escriptor de ciència-ficció i un gran pronosticador. Va vaticinar les comunicacions via satèl·lit, una xarxa nacional d’ordinadors i els viatges interplanetaris”.

DIGNIFICADOR DEL GÈNERE

Però els elogis a Arthur C. Clarke també van venir d’alguns dels seus col·legues. El novel·lista Terry Pratchett el va qualificar com “el primer escriptor que va trencar amb el gueto en què estava confinada la literatura de ciència-ficció”. El president de Sri Lanka, Mahinda Rajapaksa, va alabar la passió del britànic pel seu país adoptiu i els esforços que va fer perquè progressés: “Tots ens sentim molt orgullosos d’haver tingut amb nosaltres el cèlebre autor, visionari, promotor de l’exploració de l’espai, profeta de les comunicacions via satèl·lit i gran humanista”.

MÉS INFORMACIÓ

EL PERIÓDICO 18/03/2008

EL PAÍS 19 /03/2008

EL PAÍS 20/03/2008

3cat24cat (video) 22/03/2008

El 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar aquest dia que enguany coincideix amb l’inici de la primavera, la Institució de les Lletres Catalanes i UNESCOcat (Centre UNESCO de Catalunya) han editat un fulletó amb el poema inèdit de Josep Piera La poesia, que, a més d’en català, el seu idioma original, es pot llegir en 24 llengües: alemany, amazic, anglès, àrab, aranès, asturià, basc, búlgar, castellà, francès, gallec, italià, japonès, mandarí, mandinga, polonès, portuguès, romanès, rus, soninke, tagal, ucraïnès, urdú i wòlof. D’aquesta manera també es vol donar a conèixer que L’any 2008 ha estat estat declarat Any Internacional de les Llengües per la UNESCO i Any Europeu del Diàleg Intercultural per la Comissió Europea.

La poesia

No són veus celestials, que de lluny

endins ens parlen. Són veus estimades.

Veus de dins, veus distants, veus que diuen

un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;

com n’hi ha que són remors de llunyanies.

Hi ha veus que ens han fet ser de mots.

Veus callades, veus absents, veus silencis…

La poesia són veus convertides en sons

que diuen d’on venim, on anem, i qui som.

Josep Piera