El dia Mundial del Teatre es va crear el 1961 per l’Institut Internacional del Teatre (IIT) i es celebra anualment el 27 de març amb diferents activitats arreu del món. La més destacada és la lectura del Missatge Internacional escrit per una personalitat del teatre de talla mundial convidada per l’ITT.

Aquest any el missatge és de Robert Lepage que és un del més importants autors teatrals del Canadà. Director de teatre i cinema, intèrpret, dissenyador i dramaturg, el seu enfocament modern l’ha portat a eixamplar les fronteres del teatre, sobretot per l’ús de les noves tecnologies i ha influenciat molts artistes teatrals contemporanis. El 2004 es va poder veure a Barcelona la seva particular visió de La Celestina de Fernado de Rojas. El 2007 ha estat de gira la seva obra The Andersen Project i ha dirigit l’òpera d’Strawinski Rake’s Progress.

Missatge internacional de Robert Lepage

Hi ha diverses teories sobre els orígens del teatre, però la que més a fons m’ha arribat té forma de faula.

Una nit, en temps immemorials, un grup d’homes es trobaven reunits en una pedrera per escalfar-se al voltant del foc i explicar-se històries. De sobte, un d’ells tingué la idea d’alçar-se i jugar amb la seua ombra per il·lustrar el relat. Amb l’ajut de la llum de les flames, féu aparèixer sobre els murs de la pedrera uns personatges més grans que en la realitat. La resta, bocabadats, reconegueren de seguida, un darrere l’altre, qui era el fort i qui el feble, qui l’opressor i qui l’oprimit, qui el déu i qui el mortal.

Avui dia, la llum dels projectors ha substituït la foguera original, i la tramoia, els murs de la pedrera. I mal que pese a alguns puristes, aquesta faula ens recorda que la tecnologia és a l’origen mateix del teatre i que no l’hem de percebre com una amenaça, sinó més aviat com un element integrador.

La supervivència de l’art del teatre depèn de la seua capacitat d’inventar-se de nou mitjançant la incorporació de noves eines i nous llenguatges. Si no, ¿com podria el teatre continuar sent testimoni dels grans reptes de la seua època i promoure l’entesa entre els pobles, si ell mateix no mostrara una actitud oberta? ¿Com podria vanagloriar-se d’oferir solucions als problemes d’intolerància, d’exclusió i de racisme si, en la seua pròpia pràctica, s’oposara a qualsevol tipus de mestissatge i d’integració?

Per representar el món en tota la seua complexitat, l’artista ha de proposar formes i idees noves i confiar en la intel·ligència de l’espectador, el qual és capaç, al seu torn, de distingir la silueta de la humanitat en aquest joc perpetu de llum i ombra.

És cert que a força de jugar molt amb foc, l’home corre el risc de cremar-se, però no és menys cert que té també l’oportunitat de fascinar i donar llum.

Robert Lepage

Quebec, 17 de febrer de 2008

(Traducció de Javier Herrero de la Secció de Llengües Estrangeres Servei de Llengües i Terminologia Edifici de Rectorat i Serveis Centrals Universitat Jaume I, Castelló de la Plana.)

MÉS INFORMACIÓ
Robert Lepage a Enciclopèdia Catalana
Robert Leplage a la web del Teatre Lliure