Monthly Archives: març 2008

2 d’abril, Dia Mundial del Llibre Infantil i Juvenil

Com tots els anys, l’IBBY (International Board on Books for Young People), que és un associació compromesa amb l’encontres entre els nois i noies i els llibres, celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil el dia 2 d’abril (tot i aprofitant per a commemorar el naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen), per estimular el gust per la lectura i promoure l’interès per als llibres per a nens i joves.
Cada any és un país membre de l’organització l’encarregat d’editar el cartell anunciador i el missatge adreçat a tots els infants i joves del món. Enguany el país encarregat ha estat Tailàndia i el cartell i el missatge són de Chakrabhand Posayakrit que és pintor i es dedica actualment a pintar escenes de la literatura tailandesa i a crear titelles.

L’ OEPLI (Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil) i les seves quatre seccions, —Consejo General del Libro Infantil y Juvenil, Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), Asociación Galega do Libro Infantil e Xuvenil i Galtzagorri Elkartea—, s’afegeix a aquesta celebració promovent activitats al voltant de la lectura per a infants i joves a càrrec de llibreries, biblioteques i d’altres entitats relacionades amb la cultura i la literatura. A Catalunya és com el tret de sortida de les múltiples activitats que es portaran a terme durant el mes d’abril amb motiu del Dia del Llibre. Una de les activitats més destacades és Món Llibre que organitza el CCBB.

Els llibres instrueixen. El saber ens fa gaudir.

La recerca del saber a través de la lectura ha de rebre un tracte prioritari, i ha de ser fomentat des de la infantesa. Crec que als infants tailandesos, des de sempre, se’ls ha inculcat el desig de conèixer mitjançant la lectura, la qual s’ha basat en una cultura i una tradició. Els pares són els seus primers professors, i els clergues en són els principals mentors. Ells han guiat i educat els més petits tant intel.lectualment com mentalment, tant en assumptes mundans com espirituals.
Així, per realitzar aquest quadre, jo vaig trobar la inspiració en les ancestrals tradicions de Tailàndia: explicar contes als infants per educar-los fent-los llegir inscripcions gravades a les fulles de la palmera, que després es col.locaven damunt de petites taules plegables dissenyades exclusivament per llegir-hi al damunt.

Les històries escrites a les fulles de la palmera generalment provenen del Budisme. Parlen de la vida de Buda i de les històries dels jatakas*, amb la noble intenció de cultivar les ments dels joves i d’infondre’ls fe, imaginació i sentit de la moralitat.

*Segons la tradició budista, els jatakas són històries que narren fragments de les vides anteriors de Buda. Els protagonistes d’aquestes històries poden ser persones o animals que van encarnar Buda i d’altres personatges que s’hi relacionaven. Alguns jatakas són faules d’animals intel.ligents o de persones sàvies. D’altres conten fets sobre herois que visqueren en regnes màgics. I altres són poesies antigues o llegendes sagrades de bramans i ermitans. Els jatakas són històries meravelloses.

Chakrabhand Posayakrit
14 de desembre de 2006

(Traducció de Guillermina Gea)

27 de març, Dia Mundial del Teatre

 

El dia Mundial del Teatre es va crear el 1961 per l’Institut Internacional del Teatre (IIT) i es celebra anualment el 27 de març amb diferents activitats arreu del món. La més destacada és la lectura del Missatge Internacional escrit per una personalitat del teatre de talla mundial convidada per l’ITT.

Aquest any el missatge és de Robert Lepage que és un del més importants autors teatrals del Canadà. Director de teatre i cinema, intèrpret, dissenyador i dramaturg, el seu enfocament modern l’ha portat a eixamplar les fronteres del teatre, sobretot per l’ús de les noves tecnologies i ha influenciat molts artistes teatrals contemporanis. El 2004 es va poder veure a Barcelona la seva particular visió de La Celestina de Fernado de Rojas. El 2007 ha estat de gira la seva obra The Andersen Project i ha dirigit l’òpera d’Strawinski Rake’s Progress.

Missatge internacional de Robert Lepage

Hi ha diverses teories sobre els orígens del teatre, però la que més a fons m’ha arribat té forma de faula.

Una nit, en temps immemorials, un grup d’homes es trobaven reunits en una pedrera per escalfar-se al voltant del foc i explicar-se històries. De sobte, un d’ells tingué la idea d’alçar-se i jugar amb la seua ombra per il·lustrar el relat. Amb l’ajut de la llum de les flames, féu aparèixer sobre els murs de la pedrera uns personatges més grans que en la realitat. La resta, bocabadats, reconegueren de seguida, un darrere l’altre, qui era el fort i qui el feble, qui l’opressor i qui l’oprimit, qui el déu i qui el mortal.

Avui dia, la llum dels projectors ha substituït la foguera original, i la tramoia, els murs de la pedrera. I mal que pese a alguns puristes, aquesta faula ens recorda que la tecnologia és a l’origen mateix del teatre i que no l’hem de percebre com una amenaça, sinó més aviat com un element integrador.

La supervivència de l’art del teatre depèn de la seua capacitat d’inventar-se de nou mitjançant la incorporació de noves eines i nous llenguatges. Si no, ¿com podria el teatre continuar sent testimoni dels grans reptes de la seua època i promoure l’entesa entre els pobles, si ell mateix no mostrara una actitud oberta? ¿Com podria vanagloriar-se d’oferir solucions als problemes d’intolerància, d’exclusió i de racisme si, en la seua pròpia pràctica, s’oposara a qualsevol tipus de mestissatge i d’integració?

Per representar el món en tota la seua complexitat, l’artista ha de proposar formes i idees noves i confiar en la intel·ligència de l’espectador, el qual és capaç, al seu torn, de distingir la silueta de la humanitat en aquest joc perpetu de llum i ombra.

És cert que a força de jugar molt amb foc, l’home corre el risc de cremar-se, però no és menys cert que té també l’oportunitat de fascinar i donar llum.

Robert Lepage

Quebec, 17 de febrer de 2008

(Traducció de Javier Herrero de la Secció de Llengües Estrangeres Servei de Llengües i Terminologia Edifici de Rectorat i Serveis Centrals Universitat Jaume I, Castelló de la Plana.)

MÉS INFORMACIÓ
Robert Lepage a Enciclopèdia Catalana
Robert Leplage a la web del Teatre Lliure

Ha mort Arthur C. Clarke

El passat 18 de març va morir Arthur C Clarke. No fa gaire temps el bloc de la biblioteca va publicar un article sobre l’escriptor amb motiu del seu 90 aniversari. A continuació, podeu llegir un article, on científics i escriptors parlen de Clarke, dels seus encertats pronòstics i del seu llegat. Si voleu llegir l’article en el seu context cliqueu aquí.

EL PERIÓDICO 20/03/2008

BEGOÑA ARCE

La comunitat científica elogia el llegat que deixa Arthur C. Clarke

INVESTIGADORS DE LA NASA DESTAQUEN L’ENCERT DELS SEUS VATICINIS

La fi de l’Odissea, Profeta de l’espai, El visionari. La premsa internacional i la comunitat científica van rendir tribut amb expressions com aquestes a l’escriptor Arthur C. Clarke, mort dimecres a la nit. El responsable de les missions científiques de la NASA, Alan Stern, va afirmar que l’escriptor ha estat “un inspirador d’incomptables joves des de mitjans del segle XX, amb una visió esperançadora sobre com els vols espacials havien de transformar societats, economies i el mateix gènere humà. Encara que la seva odissea personal aquí a la terra s’ha acabat –va assenyalar Stern– la seva visió perdurarà en els seus escrits”. El científic Torrence Johnson, que fa 35 anys que és a la NASA i ha explorat el sistema solar organitzant missions com les Voyager, Galileu i Cassini, va atribuir a Clarke “una gran influència en els estudis del sistema planetari”.

L’astrònom britànic Patrick Moore, amic de Clarke des dels anys 30, quan tots dos van ingressar com a membres de la Societat Britànica Interplanetària, considerava l’autor com “un excel·lent escriptor de ciència-ficció i un gran pronosticador. Va vaticinar les comunicacions via satèl·lit, una xarxa nacional d’ordinadors i els viatges interplanetaris”.

DIGNIFICADOR DEL GÈNERE

Però els elogis a Arthur C. Clarke també van venir d’alguns dels seus col·legues. El novel·lista Terry Pratchett el va qualificar com “el primer escriptor que va trencar amb el gueto en què estava confinada la literatura de ciència-ficció”. El president de Sri Lanka, Mahinda Rajapaksa, va alabar la passió del britànic pel seu país adoptiu i els esforços que va fer perquè progressés: “Tots ens sentim molt orgullosos d’haver tingut amb nosaltres el cèlebre autor, visionari, promotor de l’exploració de l’espai, profeta de les comunicacions via satèl·lit i gran humanista”.

MÉS INFORMACIÓ

EL PERIÓDICO 18/03/2008

EL PAÍS 19 /03/2008

EL PAÍS 20/03/2008

3cat24cat (video) 22/03/2008

Dia Mundial de la Poesia

El 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar aquest dia que enguany coincideix amb l’inici de la primavera, la Institució de les Lletres Catalanes i UNESCOcat (Centre UNESCO de Catalunya) han editat un fulletó amb el poema inèdit de Josep Piera La poesia, que, a més d’en català, el seu idioma original, es pot llegir en 24 llengües: alemany, amazic, anglès, àrab, aranès, asturià, basc, búlgar, castellà, francès, gallec, italià, japonès, mandarí, mandinga, polonès, portuguès, romanès, rus, soninke, tagal, ucraïnès, urdú i wòlof. D’aquesta manera també es vol donar a conèixer que L’any 2008 ha estat estat declarat Any Internacional de les Llengües per la UNESCO i Any Europeu del Diàleg Intercultural per la Comissió Europea.

La poesia

No són veus celestials, que de lluny

endins ens parlen. Són veus estimades.

Veus de dins, veus distants, veus que diuen

un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;

com n’hi ha que són remors de llunyanies.

Hi ha veus que ens han fet ser de mots.

Veus callades, veus absents, veus silencis…

La poesia són veus convertides en sons

que diuen d’on venim, on anem, i qui som.

Josep Piera

“Mercè Rodoreda. La mort de la innocència”

MercèRoderda als 3 anys amb els seus avis

Podreu visitar l’exposició Mercè Rodoreda. La mort de la innocència al Palau Robert, des del proper 25 de març fins al 15 de juny. És una activitat més de les programades per a l’any Rodoreda que té com a objectiu recrear l’atmosfera i el món complex, peculiar i ple de matisos de les novel·les de Rodoreda, a partir de quatre àmbits relacionats amb les novel·les La plaça del Diamant, Mirall trencat, La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra. És una exposició gratuïta i s’ofereixen visites guiades i activitats educatives.

Josep Pla “blocaire”

Des del 8 de març de 1918 fins el 15 de novembre de 1919, Josep Plava  escriure en un quadern anotacions sobra la seva vida, la seva família, el seu poble, el seu aprenentatge de periodista i escriptor i les diferències entre el món rural i la ciutat. Juntament amb d’altres escrits, aquest quadern revisat i reelaborat literàriament per l’autor es va convertir en el Quadern gris que es va publicar el 1966.
El 8 de març passat, es va iniciar el bloc El quadern gris, on es poden consultar les anotacions de Pla a mesura que les va escriure fins arribar al novembre de 2009. Els textos s’acompanyen de fotografies i d’altres informacions complementàries.
El bloc és una iniciativa de l’associació Xarxa de Mots, en col·laboració amb la Fundació Josep Pla, i inclou un butlletí electrònic, de subscripció gratuïta, amb l’enllaç amb la pàgina del dia d’El quadern gris.

Inaugurem els “Tastets de Poesia”: Isabel Abad

Des del bloc, amb guies de lectura i exposicions, la Biblioteca IES Josep Pla està donant a conèixer poc a poc el fons de coneixement i el fons de novel·la. També volem difondre el fons de poesia i vam pensar que era una bona idea presentar un poeta, una poesia per fer un tastet i l’exposició de les obres de l’autor que tenim a la biblioteca. De fet, vàrem començar els Tastets de Poesia sobtadament, arran de la mort del poeta Ángel González. Mentre preparàvem el tastet inaugural va morir Josep Palau i Fabre, que també ha estat present en el bloc i a l’IES.
Però avui volem inaugurar oficialment els Tastets de Poesia i què millor que començar amb la poesia d’Isabel Abad, companya i professora de l’IES Josep Pla fins l’estiu passat en què es va jubilar.
Hem triat el dia 8 de març perquè és el Dia Internacional de la Dona, i la Isabel és una persona que ha promogut la coeducació a l’escola i la reivindicació del paper de la dona en el món, en la cultura i en la literatura. Segur que està contenta que sigui un 8 de març i no un altre dia que li dediquem el primer Tastet de Poesia oficial i aquest text que ha escrit la Lola Esteva, catedràtica de Llengua Castellana i Literatura, professora del nostre institut i companya de la Isabel.

HOMENAJE A NUESTRA COMPAÑERA, PROFESORA Y POETA

Isabel Abad nació en Barcelona y se licenció en Filología clásica en la Universidad de Barcelona. Durante un tiempo fue ayudante del Departamento de Filología latina y más tarde se dedicó a la docencia del latín en escuelas e institutos de secundaria.
Si como profesora ha sabido transmitir a sus alumnos los más altos valores de la cultura y la sensibilidad hacia la Literatura, como poeta se sitúa entre los primeros puestos que merece la virtualidad de la palabra.
En 1980 aparece su primer libro, Motivos de isla, que merece una mención especial en el II Premio de Poesía “Ámbito Literario”, editorial en la que se publica. Desde este momento la actividad poética y creativa de la autora va ascendiendo hacia la cima en su búsqueda del sentido interno de la palabra, impregnada de misterio, belleza y música. De sus primeras obras destacan:

Tiene un paseo azul la llama que sostengo (Toledo, 1982)
El alma en la memoria (Barcelona, 1983)
Dios y otros sueños (Torremozas, Madrid, 1985)
Los hombros del oro (Torremozas/Prímula, 1988)
De espaldas a mis ojos (1993)
Me nombro Umbría (Torremozas, 1998)

Isabel ha recibido varios premios de poesía, entre los que destacan: Ciudad de Toledo, Ciudad de Pontferrada, Carmen Conde de poesía de mujeres, Vicente Aleixandre y Ciudad de Martorell.
Además colabora como crítica de Literatura en revistas nacionales y extranjeras. Gran parte de su obra ha sido traducida a otras lenguas y figura en varias Antologías de poesía.
Los numerosos reconocimientos de su obra y sus textos bastan para que nosotros, en este microcosmos intelectual que es nuestro centro docente, su centro, el IES JOSEP PLA, rindamos un pequeño homenaje a esta voz femenina que plasma su obra y su figura.
El universo poético de Isabel es subyugador e inquietante. El amor, la muerte, el dolor del ser configuran todo el trasfondo de un misterioso entramado poético que atrapa al lector. La vibración sensual de su palabra, inmersa en la convergencia de los cánones más puros de la tradición clásica, popular y bíblica, alimenta las mejores páginas de su obra cuando habla de un amor sublime que trasciende los poros de la epidermis:

Soy haya presumida, friso andado,
¡tan madrugado corazón me ciñe!,
muchas veces vendimia o grey de noches,
o ciervo herido por morena aljaba.(Pedida luz)

Asimismo, el trasfondo del dolor alcanza dimensiones de gran profundidad al tratarse de la llaga que puede dejar el amor, o la misma dolorida inquietud del sueño de la vida en su dramática proyección hacia la muerte:

No hieras, si me nublas, la noticia
de fuego y tempestad que hay en mi carne.
Ardiendo di razón de mi ternura,
tan pálida robé, tan pecadora,
la escarcha toda de aquel mayo herido.
¡Qué júbilo doler dolor de plata!
No sepas en qué trozo de morirme
atesoré las frutas de mi nombre. (Para que el mar no cese)

De espaldas a mis ojos está dedicado a la memoria de su padre. Ella misma dice: “Procuré estos versos del sueño de la muerte, hábil en el pesar, mil veces diestra en su tejido impío. Enamorada de la gracia sustantiva del dolor la vida se me había muerto en el don de mi propio reconocimiento”.
Un libro de gran belleza y de conmovedora profundidad humana al abordar el “sueño de la muerte” que es, en realidad, la gran medida del sueño de la vida:

¿Qué soledad no muere al madrugarte,
noche tan escotada, rosa terca
placentera mitad de mi alto miedo?
¿Tañe junio, muriendo,
la aurora tropezada de mis manos?
Se me equivoca el mar, se me equivoca
el rojo herido de mi sangre antigua.
Mientras toda mi nada se resbala
por la mejilla escueta de la tarde. (Morir o el agua).

Me nombro Umbría viene, en 1998, a culminar esta obra suya ya de gran tamaño. En este libro Isabel cala muy hondo la dimensión del ser humano en su convite hacia lo cognoscitivo. Porque conocerse es ser y reconocerse a través de la palabra poética es adquirir conciencia de la apasionada aventura del ser en el desafío de la vida.
El agonismo existencialista de Unamuno y el concepto cioraniano (Ciorán) de una constante presencia de la muerte se deslizan con dulzura y suavidad por los versos de Isabel en su lucha contra “la nada necesaria”:

Porque es de noche a mi pesar e intento
la azalea en mi piel.
Porque mordí la boca de la muerte
y ya no había labios, porque llueve
y apenas traigo fuego ni querencia,
la nada solamente.
Porque estreché la música en el llanto,
porque me duele Dios en mi pobreza,
la nada solamente.
Porque es la primavera tan despacio,
porque me peino con pedazos de alba,
porque me abrigan víspera y designio,
la nada solamente.
Es sábado en la miel y, por vivirme,
me estrecharé a la nada solamente. (Letanía del frío)

Nombrarse Umbría fue para Isabel culminar en una amplia y dilatada emergencia cognoscitiva y haber comprendido, además, que en el existir todo proceso del ser comporta amor, dolor y muerte en este umbrío sueño de la vida. Y para nosotros la revelación de un alma, compañera, amiga, profesora y poeta.

SI HAY MUERTE ENAMORADA

Si hay muerte enamorada, si hay mortaja
capaz de cautivar con su tristeza,
es que yo soy el velo y la pureza
que, oculta en beso, abrigará tu caja.
Y, si hay aurora donde el polvo baja
a herir de sueño lo que fue belleza,
yo morderé en la nada la cereza,
boca de ti, ya para siempre alhaja.
Cuando la sombra gritará clemente
que desamparo le ha nacido al pecho
porqué no hay cauce para nuestra fuente,
Una la tierra en su cobijo estrecho
a una mujer y a un hombre y, aunque ausente,
hiera la luz su corazón deshecho.

( Me nombro Umbría, 1998.)

A LA BIBLIOTECA DE L’IES

Los hombros del oro

Torremozas, 1988

R: 4125 S: P ABA

 

 

 

De espaldas a mis ojos

Torremozas, 1993

R: 4058 S: P ABA

 

 

 

Me nombro Umbría

Torremozas, 1998

R: 4117 S: P ABA

8 de març, el dia de la dona encara té sentit


El 8 de març no tindrà sentit quan el treball i el salari de dones i homes siguin equitatius; quan les empreses deixin de posar traves a les dones embarassades o amb fills; quan els permisos de maternitat i paternitat estiguin equiparats; quan les dones accedeixin als càrrecs que els pertoquen només tenint en compte la seva capacitació i formació; quan els horaris laborals permetin que els homes i les dones puguin conciliar la vida personal, laboral i familiar; quan les dones i els homes comparteixin equilibradament les tasques domèstiques, la cura dels fills i dels familiars dependents; quan les dones tinguin ple accés a l’educació; quan les dones gaudeixin d’un espai de temps per a elles mateixes; quan les dones decideixin lliurement sobre el seu cos i la seva sexualitat; quan a la història, la ciència, l’art i la literatura les dones ocupin el lloc que els pertoca; quan, amb els valors positius femenins i masculins, siguem capaços de construir una societat basada en la igualtat, la llibertat, el respecte i la solidaritat; quan en les relacions de parella desapareguin la violència i la submissió.

Com diu el filòsof Josep Mª Terricabres en el seu bloc:

La revolució per a l’alliberament i la igualtat de la dona és, doncs, encara una revolució en marxa i, en bona part, pendent. Constatar-ho, després de tants anys i de tant sofriment, ens hauria de fer caure, a tots, la cara de vergonya. Posar-hi remei aviat i de manera efectiva és un dels nostres primers deures socials.

De moment, dissortadament, el 8 de març encara té sentit.

MÉS INFORMACIÓ

Origen del Dia de la Dona
Dia Internacional de les Dones
Coeducació. Programes d’Innovació Educativa