Daily Archives: 21 febrer 2008

L'”Any Rodoreda”

El 2008 es commemora el centenari del naixement de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda (1908-1983). “L’Any Rodoreda” és una iniciativa conjunta de la Fundació Mercè Rodoreda, la Institució de les Lletres Catalanes, i l’Institut Ramon Llull, a més de moltes altres entitats col·laboradores. Per commemorar el centenari s’han organitzat un conjunt d’activitats arreu de Catalunya que inclouen exposicions, espectacles, actes acadèmics, rutes literàries, produccions audiovisuals i literàries, i activitats educatives. De fet, l’inici de l’any Rodoreda ja va començar el 2007 amb l’adaptació teatral de “la plaça del Diamant” i una exposició al TNC. L’exposició que es titula “La plaça del Diamant, un malson de coloms” està viatjant per les biblioteques de Catalunya i l’obra de teatre ha començat una gira per Catalunya i Balears que acabarà a finals d’abril a Madrid.

A l’IES Josep Pla també estem organitzant activitats sobre L’escriptora. De moment, us oferim una guia de lectura que inclou les novel.les i els estudis a propòsit de Mercè Rodoreda que tenim a la biblioteca, com també alguns recursos d’internet.

A internet hi ha molta informació sobre Mercè Rodoreda. A continuació teniu els enllaços més interessants:

Mercè Rodoreda a “Aleph, lectures contades”, 2000 (Canal 33)

A la pàgina web del programa hi ha una cronologia i un llistat d’obres de l’autora. En el programa hi intervenen: Anna Maria Saludes, Carme Arnau, Montse Sala, Agustí Villaronga i Rosa Novell.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aleph/001_65622.rm" width="352" height="288"/]

Mercè Rodoreda, vida secreta, a “El meu avi”, 2003 (TV3)

A la pàgina web del programa es pot llegir el text del programa amb la narració i les entrevistes amb familiars, amics i experts (Montserrat Casals, Núria Folch, Pere Gimferrer i Josep M. Castellet). També hi ha la transcripció d’unes cartes entre Mercè Rodoreda i el seu fill, Jordi Gurguí, i una cronologia.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/avi/001_382390.rm" width="352" height="288"/]

A Fondo. Entrevista a Mercè Rodoreda, 1978 (RTVE)

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=6005494089185723481" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

Estimada Rodoreda a eduràdio (edu365)

L’espai Estimada Rodoreda va ser emès per Catalunya Ràdio durant l’any 2002 i està basat en la correspondència que Mercè Rodoreda va tenir amb personatges rellevants de la cultura i la societat catalana, com Joan Sales, Antònia Macià, Armand Obiols o Josep Carner. Són 22 capítols de 5 minuts de durada cadascun. En la web hi ha un resum de cada capítol i la biografia de l’escriptora.

Mercè Rodoreda. Joc de Miralls

És un exposició virtual organitzada per Lletra (espai de literatura catalana de la UOC), la Fundació Mercè Rodoreda i la Institució de les Lletres catalanes. Com en un joc de miralls, diferents mirades (la mateixa autora, la crítica, especialistes i escriptors) ens aproximen al món literari de Mercè Rodoreda.

Fundació Merce Rodoreda

En l’apartat de l’autora podreu trobar informació sobre: la biografia, la cronologia, l’obra, les traduccions i una galeria d’imatges

Any Rodoreda

Per aconseguir els objectius de l’Any Rodoreda, la Fundació Mercè Rodoreda (IEC), amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull, ha preparat un programa d’activitats que constitueix un projecte cultural de grans proporcions. Gràcies a la interacció entre diverses institucions i organismes, el programa d’activitats inclou, a més de l’edició de les obres completes, actes acadèmics, exposicions, rutes literàries, representacions teatrals, produccions virtuals i audiovisuals, i activitats educatives.

Corpus literari

Biografia, obres i premsa. Sota el títol “documentació”, trobem un recull d’articles publicats a diferents diaris i revistes literàries del país sobre la vida i l’obra de l’autora.

PEN català

Obra, fragments, ressenya i bibliografia amb textos d’expertes sobre l’autora.

Lletra

Biografia molt extensa sobre l’autora al llarg de la qual es posen en context les seves obres principals i se’n fa un breu apunt. Així mateix, la pàgina ofereix enllaços molt diversos a pàgines que tracten diferents aspectes de la vida i l’obra de l’escriptora .

AELC

Té dues parts força diferenciades. Per una banda, la biografia (en català, castellà i anglès) de l’autora, junt a un llistat molt complet de la seva obra, les llengües a les quals ha estat traduïda i un recull de fragments d’entrevistes, així com de ressenyes sobre la seva obra realitzades per escriptors reconeguts. Per altra banda, trobem una sèrie d’enllaços que aporten informació ben variada sobre la vida i l’obra de Mercè Rodoreda, des d’una biografia en alemany fins a una visió crítica de la seva narrativa passant per un dossier didàctic entre altres.

Wilaweb. Diari de l’escola

Pàgina que es troba dins l’edu 365, amb enllaços i informació per a l’alumnat.

Amor en la biblioteca

El Blog de Poesia Infantil i Juvenil que està elaborat per La Biblioteca Municipal de Cocentaina, ens ha regalat Amor en la biblioteca, un poesia de l’autora argentina Liliana Cinetto traduïda al català per Dolors Insa, que pertany al llibre 20 poemas de amor y un cuento desesperado. És un regal preciós que penjarem a la biblioteca. Potser si llegeixen aquesta poesia els personatges que dormen entre les pàgines de les novel·les de la nostra biblioteca s’animaran i iniciaran noves aventures plenes d’imaginació i de fantasia com la que explica aquest poema.

A continuació podeu llegir el poema original. La seva traducció al català la podeu llegir al Blog de Poesia Infantil i Juvenil

 

Cuentan que cuentan que había

una vez una princesa

que vivía en un estante

de una vieja biblioteca.

Su casa era un cuento de hadas,

que casi nadie leía,

que estaba entre un diccionario

y un libro de poesías.

Solamente algunos chicos

acariciaban sus páginas

y visitaban a veces

su palacio de palabras.

Desde la torre más alta,

suspiraba la princesa.

Lágrimas de tinta negra

deletreaban su tristeza.

Es que ella estaba aburrida

de vivir la misma historia

que de tanto repetir

se sabía de memoria:

la bruja que la hechizaba

por envidiar su belleza

y el príncipe rescatándola

y casándose con ella.

Cuentan que cuentan que un día

justo en el último estante

alguien encontró otro libro

que no había visto antes.

Al abrir con suavidad

sus hojas amarillentas

salió un capitán pirata

que estaba en esa novela.

Asomada entre las páginas

la princesa lo miraba.

Él dibujó una sonrisa

sólo para saludarla.

Y tarareó la canción

que el mar le canta a la luna

y le regaló un collar

hecho de algas y espuma.

Sentado sobre un renglón.

el pirata, cada noche,

la esperaba en una esquina

del capítulo catorce.

Ella subía en silencio

una escalera de sílabas

para encontrar al pirata

en la última repisa.

Y se quedaban muy juntos

hasta que salía el sol,

oyendo el murmullo tibio

del mar, en un caracol.

Cuentan que cuentan que en mayo

los dos se fueron un día

y dejaron en sus libros

varias páginas vacías.

Muchos otros personajes

ofendidos protestaban:

-Las princesas de los cuentos

no se van con los piratas.

Pero ellos ya estaban lejos,

muy lejos, en alta mar

y escribían otra historia

conjugando el verbo amar.

El pirata y la princesa

aferrada al brazo de él

navegan por siete mares

en un barco de papel.

La “Gran Enciclopèdia Catalana” es pot consultar a internet de forma gratuïta

El Periódico, 20/02/2008

Ernest Alós

La Gran Enciclopèdia Catalana es passa definitivament del paper a la web. L’obra, que en la seva última edició impresa constava de 24 volums i quatre suplements, es pot consultar de forma gratuïta des d’ahir a www.enciclopedia.cat, actualitzada cada dia, juntament amb el Diccionari i un extracte en anglès. D’aquí a tres anys, si les previsions es confirmen, aquesta adreça acollirà una enciclopèdia oberta i gratuïta amb 575.000 documents –350.000 a finals del 2008– i renovada contínuament amb la cooperació dels usuaris. La Gran Enciclopèdia Catalana, amb els seus 28 toms enquadernats en verd, serà un monument d’un passat que van segellar els buscadors a internet i el fenomen Viquipèdia. Quan les existències al magatzem s’esgotin –l’última reimpressió actualitzada data de fa dos anys– no es tornarà a editar en la seva versió íntegra. L’anunciada tercera edició –la primera es va acabar el 1980 i la segona el 1989, amb una actualització del 10% dels seus continguts en les successives reimpressions– no arribarà a existir. Enciclopèdia Catalana només publicarà una versió compacta de 10 volums, a més de mantenir la multitud de diccionaris escolars o especialitzats i obres de consulta que encara avui tenen força en el mercat i que, amb les grans obres de venda directa o subscripció, els llibres infantils de La Galera o la participació al Grup 62, sostenen el Grup Enciclopèdia Catalana. La visibilitat que donarà la web (els articles, ja en obert, començaran a aparèixer en les recerques de Google, per exemple) hauria de reforçar la marca i impulsar la resta de productes tradicionals, va confiar ahir el director general d’Enciclopèdia Catalana, Albert Pèlach.

TRANSFORMACIÓ

En l’últim decenni, l’enciclopèdia havia intentat emular el model d’adaptació a internet d’altres grans obres. Mantenir l’edició en paper i obrir una web de pagament, amb un conjunt de material multimèdia que desbordés l’oferta de la versió impresa. Però si grans enciclopèdies internacionals amb prou feines sobreviuen en el nou entorn, les vendes de la Gran Enciclopèdia Catalana estaven sota mínims i l’accés de pagament a la Hiperenciclopèdia (des del 1998) no era rendible, tot i les subscripcions col·lectives amb fons públics que permetien l’accés als funcionaris, les escoles i les biblioteques catalanes. Davant d’aquest panorama, Enciclopèdia Catalana ha assumit un risc, adoptant un model més pròxim al de Viquipèdia que al tradicional, però amb matisos.

PARTICIPACIÓ

Per començar, tot el material serà d’accés obert i gratuït. I a finals d’any s’adoptaran mecanismes de participació dels usuaris. “Podran proposar esmenes, nous redactats o nous articles, però sempre amb una estricta supervisió editorial”, va puntualitzar Pèlach. “La Gran Enciclopèdia Catalana ha estat des del 1967 participativa, amb la col·laboració del bo i millor de la intel·lectualitat catalana, i avui –va proclamar el director editorial, Jesús Giralt– serà un projecte obert a tothom”.

EL FINANÇAMENT

El model de negoci també és una aposta. L’aportació inicial de la Fundació Enciclopèdia Catalana (300.000 euros) permet bolcar els continguts a la web i mantenir un equip de quatre redactors que actualitzen diàriament els articles. Per passar a una segona fase –amb nou material gràfic, filtratge de les aportacions de la comunitat d’usuaris i renovació cada tres anys del 40% dels articles per un equip de 100 redactors– serà necessari generar ingressos per publicitat, convenis i aportacions públiques. La reconversió de les subscripcions que permetien el sosteniment de la Hiperenciclopèdia de pagament per una ajuda de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, no obstant, encara no està tancada, tot i que Pèlach va destacar la seva “bona predisposició”. Podeu llegir la notícia en el seu context.

MÉS INFORMACIÓ

A la web de la GEC també es pot consultar gratuïtament el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, l’Encyclopaedia que permet consultar temes catalans en anglès, El Món en Xifres que ofereix dades estadístiques actualitzades de tots els estats del món i s’ha creat El Bloc de l’Enciclopèdia per mantenir el contacte amb els usuaris de l’enciclopèdia i oferir les novetats als usuaris.

Maria Carme Roca ens visita

Maria Carme Roca visitarà l’IES Josep Pla el proper dilluns, 25 de febrer per parlar amb l’alumnat de 2n d’ESO sobre Pedra Foguera, una de les lectures programades pel Departament de Llengua i Literatura catalanes per a 2n.

L’AUTORA

La mateixa Maria Carme Roca ens narra la seva biografia que podeu llegir a la seva web oficial:

Lletraferida des de la infantesa, sempre he esgarrapat temps per poder llegir. D’esperit inquiet i tafaner, potser per aquesta raó em vaig llicenciar en Història i després, la meva passió per la literatura em va fer estudiar Filologia Catalana.

Casada i mare de dos fills, professionalment m’he dedicat a l’ensenyament. Ja fa uns quants anys ho vaig deixar per poder gaudir més de la meva família i poder dedicar-me més a la literatura. Durant un temps vaig treballar en una enginyeria de medi ambient, feina que compaginava amb activitats literàries. D’ençà d’aleshores he anat obtenint diversos premis literaris. Tinc més d’una trentena de llibres publicats i la primera obra la vaig veure publicada l’any 1997.

Quan tinc temps lliure, m’agrada aprofitar-lo per llegir, viatjar, fer llargues sobretaules amb la família i els amics, passejar per la muntanya i jugar amb la meva gata. De tota manera i gairebé sense adonar-me’n, sovint em trobo treballant en una nova història que acabo d’inventar.

Si em pregunten per què escric, he de dir que ho faig perquè no ho puc evitar i també perquè m’agrada molt comunicar-me i per a mi, la literatura és el millor mitjà.

LA NOVEL·LA

Pedra Foguera

Ed. Barcanova. Col·lecció Sopa de Llibres. Sèrie Blava.

Barcelona, 2005

R: S: JN Roc

L’obra es pot considerar una novel·la juvenil històrica i també d’aventures. De la mà d’en Guillem, un nen de poble de deu anys, agosarat i ambiciós de mena, coneixerem la Catalunya rural de començaments del segle XIV. Com a fill d’un pagès no té gaires oportunitats, però buscarà la seva i la trobarà en un viatge que fa a Barcelona, on descobreix que més enllà hi ha tot un món. I ell vol cercar-lo. amb onze anys i ajudat pel seu oncle, partirà cap a Orient com a almogàver. Coneixerà Ramon Muntaner, Roger de Flor i els grans cabdills de la Companyia Catalana, tot iniciant així una existència perillosa, però plena d’aventura.