Doris Lessing, la guanyadora del Premi Nobel de Literatura d’enguany, va escriure un dur discurs per a la cerimònia de lliurament dels premis titulat Com no guanyar el Premi Nobel, que va dedicar a les persones que, per manca d’accés a l’educació i a la cultura, no podran desenvolupar mai el seu talent literari i mai guanyaran el Nobel. “Parlo dels llibres que no han estat mai escrits, d’autors que no han pogut tirar endavant perquè no hi ha editors. Parlo de les veus inaudibles”.
En el seu discurs es centra sobretot en Àfrica, concretament en Zimbawe que és on ella hi va viure molts anys i explica que hi ha professors que ensenyen en escoles sense llibres, sense llum i sense guixos; escriptors que han après a llegir gràcies a les etiquetes de les llaunes i a velles enciclopèdies; dones que es preocupen per la seva educació i per la dels seus fills; nois i noies afamats de llegir històries. Per a tots ells un llibre és un tresor, una esperança. I com a contrast, descriu l’occident opulent amb escoles d’elit on, malgrat els esforços, tan sols una minoria s’interessa per llegir. “Vivim en una cultura fragmentada, en què les nostres certeses de fa unes dècades es qüestionen, i en què és freqüent que els joves que han rebut anys d’educació no sàpiguen res sobre el món, ni hagin llegit res, i només tinguin algun coneixement especialitzat'”, diu Lessing. Fins i tot explica que en conferències que havia donat en escoles britàniques als alumnes els costava de creure la pobresa de països com Zimbawe, on ella havia vist com la gent suplicava llibres. Uns es deleixen per gaudir de d’una riquesa literària que queda lluny del seu abast i els altres no la valoren.
Però només si s’està en contacte amb la gran tradició literària de la humanitat, diu Lessing, serà possible el desenvolupament de futurs escriptors. L’escriptura, els escriptors no surten de cases buides de llibres. Lessing reivindica aquest contacte i també reivindica el potencial creatiu que tothom té per explicar històries i la necessitat que els escriptors trobin el seu propi espai, perquè sense literatura la humanitat restarà empobrida, buida, sense capacitat d’explicar-se, de somniar, de mitificar.
Com a nota positiva escriu que això no pot succeir: “Suposem que les aigües neguen les ciutats amb la pujada del nivell dels mars; al narrador seguirà existint, perquè és la fantasia la que ens enriqueix, la que ens manté, la que ens crea.
Contacontes africà
MÉS INFORMACIÓ:
Podeu llegir el text sencer en anglès o en francès a:
http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/2007/lessing-lecture_en.html