El Periódico, 8/12/2007 Joan Portell : Li deien Pitus
“El darrer de la colla també es deia Josep, però li deien Pitus. Era el petit de la colla, i perquè li va passar el que li va passar aquesta història pot ser contada”. (El zoo d’en Pitus)
Sebastià Sorribas, un dels referents de la literatura juvenil catalana juvenil, ens ha deixat. Un home que excepcionalment, fent miques la dita que ningú és profeta a la seva terra, va tenir la sort de poder gaudir del reconeixement dels seus lectors gràcies a la seva sempre generosa predisposició a visitar col.legis i biblioteques.
Els meus records de Sorribas van des dels primers passos pel camí lector, en què recordo la lectura d’El zoo d’en Pitus una tarda de calorós estiu a la meva escola, barrejada amb olor de llapis i boga de les cadires, fins a un meravellós viatge el 2006 passat des de la seva ciutat natal fins a Mollerussa, amb Joaquim Carbó, el seu company de fatigues.
Un camí que preservo en la meva memòria com un tresor, ja que va desembocar en un dels viatges més hilarants de la literatura catalana recent, que si s’hagués pogut reproduir hauria fet ombra al mateix Club Pickwick.
Però, ¿què tenien Sorribas i el seu zoo perquè després de tants anys encara segueixi agradant a les generacions actuals? Doncs que la seva narrativa era “fruit de l’observació, de la tendresa i de la utopia” (Teresa Duran). De la seva ploma van néixer altres títols de referència com el Viatge al país dels lacets o Els astronautes del ‘Mussol’. Una literatura forjada a més amb la fèrria voluntat de recuperar les lectures en català, una llengua que des de feia gairebé 30 anys –¡més d’una generació!– els lectors en procés de formació no havien pogut descobrir. Juntament amb obres de Joquim Carbó, Emili Teixidor i Robert Saladrigas, entre altres, van marcar el camí a seguir, una ruta de la qual molts de nosaltres ens sentim deutors.
Però Pitus segueix i seguirà viu a la ment de tots els lectors del seu zoo. És un personatge que permet consolidar una literatura que obre el món de la lectura a tots els nens i nenes del país. I si tenim en compte la resposta dels lectors, a què Sorribas es va dirigir amb sinceritat i sentiment, Pitus no ens ha deixat… i té corda per estona.
Sebastià Sorribas
El zoo d’en Pitus
Ed. La Galera, Barcelona, 1982
Registre: 426 Signatura: N Sor
El zoo d’en Pitus és un clàssic de les narracions que tenen com a protagonistes una colla de nois i noies. Les interrelacions que es produeixen en el si d’aquest grup fomenten l’exaltació de l’amistat, la solidaritat i la companyonia. Els lectors s’hi senten identificats i la seva atemporalitat fa que trenta anys després de la seva primera edició mantingui encara aquell to sense edat que tenen els clàssics.
Altres llibres d’en Sebastià Sorribas a la Biblioteca de l’IES
MÉS INFORMACIÓ
[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=-2801398160877946192" width="400" height="326" wmode="transparent" /]