Monthly Archives: desembre 2007

“Com no guanyar el Premi Nobel”

Doris Lessing, la guanyadora del Premi Nobel de Literatura d’enguany,  va escriure un dur discurs per a la cerimònia de lliurament dels premis titulat Com no guanyar el Premi Nobel, que va dedicar a les persones que, per manca d’accés a l’educació i a la cultura, no podran desenvolupar mai el seu talent literari i mai guanyaran el Nobel. “Parlo dels llibres que no han estat mai escrits, d’autors que no han pogut tirar endavant perquè no hi ha editors. Parlo de les veus inaudibles”.

En el seu discurs es centra sobretot en Àfrica, concretament en Zimbawe que és on ella hi va viure molts anys i explica que hi ha professors que ensenyen en escoles sense llibres, sense llum i sense guixos; escriptors que han après a llegir gràcies a les etiquetes de les llaunes i a velles enciclopèdies; dones que es preocupen per la seva educació i per la dels seus fills; nois i noies afamats de llegir històries. Per a tots ells un llibre és un tresor, una esperança. I com a contrast, descriu l’occident opulent amb escoles d’elit on, malgrat els esforços, tan sols una minoria s’interessa per llegir. “Vivim en una cultura fragmentada, en què les nostres certeses de fa unes dècades es qüestionen, i en què és freqüent que els joves que han rebut anys d’educació no sàpiguen res sobre el món, ni hagin llegit res, i només tinguin algun coneixement especialitzat'”, diu Lessing.  Fins i tot explica que en conferències que havia donat en escoles britàniques als alumnes els costava de creure la pobresa de països com Zimbawe, on ella havia vist com la gent suplicava llibres.  Uns es deleixen per gaudir de d’una riquesa literària que queda lluny del seu abast i els altres no la valoren.

           

Però només si s’està en contacte amb la gran tradició literària de la humanitat, diu Lessing, serà possible el desenvolupament de futurs escriptors. L’escriptura, els escriptors no surten de cases buides de llibres. Lessing reivindica aquest contacte i també reivindica el potencial creatiu que tothom té per explicar històries i la necessitat que els escriptors trobin el seu propi espai, perquè sense literatura la humanitat restarà empobrida, buida, sense capacitat d’explicar-se, de somniar, de mitificar.

Com a nota positiva  escriu que això no pot succeir: “Suposem que les aigües neguen les ciutats amb la pujada del nivell dels mars; al narrador seguirà existint, perquè és la fantasia la que ens enriqueix, la que ens manté, la que ens crea.

              Contacontes africà

 

MÉS INFORMACIÓ:

El Periódico 8/12/2007

Avui 8/12/2007

El Mundo 7/12/2007

Podeu llegir el text sencer en anglès o en francès a:

http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/2007/lessing-lecture_en.html

Desitjos d’aniversari

El passat 16 de desembre, l’escriptor Arthur C. Clarke, l’autor de 2001, una odissea espacial va complir noranta anys. Per celebrar-ho,  ha penjat a Youtube un vídeo de nou minuts (un per cada dècada de la seva vida) on comparteix amb els seus lectors algunes reflexions sobre la vida i sobre el futur.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/3qLdeEjdbWE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

A continuació, podeu llegir algunes de les idees més sobresortints i tres desitjos que demana al final del vídeo:

“La tecnologia és necessària, però insuficient per si sola per fer que els humans s’entenguin. Per això encara hi ha nombroses disputes i conflictes arreu del món. La tecnologia no servirà de res sense tolerància i compassió.”

“Només quan el món sigui una família, i no l’entramat de tribus enemigues que segueix sent avui, haurà arribat la globalització real”.

Primer desig:”M’agradaria veure alguna prova de vida extraterrestre. Estic convençut que no estem sols a l’univers però encara espero que ET ens truqui i ens faci un senyal”.

Segon desig: “M’agradaria veure com apostem per les energies netes, ens oblidem de l’addicció al petroli i ens ocupem del canvi climàtic”.

Tercer desig: “Que la pau arribi a Sri Lanka, el meu país adoptiu, on agres conflictes han acabat amb la vida de més de 70.000 persones des del 1983”.

2001, una odissea espacial 

El llibre més conegut de Clarke és 2001, una odissea espacial que podeu trobar a la biblioteca de l’institut:

2001, una odissea espacial

Arthur C. Clarke

Ed. Salvat, 1970

Registre: 3089      Signatura: N Clar

El director Stanley Kubrick va encarregar a Clarke un guió per a una pel·lícula a partir del seu relat  El sentinella. El resultat va ser una novel·la que Clarke va escriure en paral·lel a la filmació de la pel·lícula. Moltes vegades, el resultat de l’adaptació d’una novel·la al cinema, té poc a veure amb l’original i l’escriptor no intervé de cap manera en el resultat final. En canvi a 2001, una odissea espacial, Clarke va col·laborar estretament amb Kubrick , encara que la pel·lícula té algunes diferències amb la novel·la.

2001, una odissea espacial dóna una visió futurista i filosòfica de l’home, parlant-nos del lloc que l’home ocupa  en l’univers i de l’evolució del cosmos. La trama ens porta per un esfereïdor viatge interestel·lar a la recerca de respostes essencials: quin lloc ocupem en l’univers? Què és el temps, la vida o la mort?…

A més de llegir el llibre és molt recomanable la lectura del pròleg de l’autor.

A continuació podeu veure el tràiler de la pel·lícula, sobre la que Kubrick diu:

“És una experiència no verbal […] vaig tractar de crear una experiència visual que transcendís les limitacions del llenguatge i penetrés directament en el subconscient […] tal i com ho fa la música.”

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kGGXoEzoVKA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

MÉS INFORMACIÓ

El periódico, 19/12/2007

Biografia d’A. Clarke

Frases d’A. Clarke

La pel·lícula

Guia de lectura: sexualitat i amor per als joves

 

En l’era de la informació, els adolescents encara accedeixen a la informació sexual principalment a través d’amics, de publicacions gràfiques de dubtosa fiabilitat i a través de la pròpia experimentació, cosa que els pot portar a obtenir coneixements erronis i a viure situacions de risc que són evitables amb una adequada educació sexual. Per aquesta raó la biblioteca ha seleccionat lectures i pàgines web que poden ajudar als nois i noies a resoldre dubtes, treure la por i la vergonya, desterrar tabús i donar a la sexualitat la normalitat que té qualsevol altre camp de vida.

A continuació la biblioteca proposa dues guies de lectura: una destinada als joves i una altra, destinada als educadors.

Guia de lectura per a joves

Guia de lectura per a educadors

Llibres per al Nadal 2007

La biblioteca de l’IES presenta un seguit de novetats per al Nadal. Alguns llibres són específicament destinats al públic juvenil, però molts poden agradar també als adults.

D’alguns d’aquests llibres també se n’han fet pel·lícules que estan, o han estat fa poc,  a la cartellera i tots són molt recomanables.

La biblioteca us desitja un Nadal fantàstic envoltats de lectures i de cinema!!

  HISTÒRIES DIBUIXADES

Emigrantes

Shaun Tan

Barbara Fiore Editora   Arcos de la Frontera, 2007

 

L’australià Shaun Tan és un reputat  i premiat autor d’històries il·lustrades per al públic infantil i juvenil. Amb Emigrantes ens trobem amb una novel·la gràfica silenciosa que, amb un  estil hiperrealista en tons sèpia, transmet a través d’un relat màgic les sensacions que té un emigrant quan deixa casa seva i s’endinsa en un país estrany.

http://www.shauntan.net/

Bone (5 volums)

Jeff Smith

Astiberri. Bilbao, 2007.

Un divertit còmic per a tos els públics (a partir de 9 anys). Comèdia, drama i aventura en la seva justa mesura per a narrar les aventures dels cosins Fone Bone, Phoney Bone i Smiley Bone, expulsats de la llunyana Boneville i arribats a una vall on hauran de sortejar un seguit d’aventures. Un clàssic modern.

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/9L5FqPDu-PY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Capuchino

Florence Dupré La Tour.

Norma Editorial , col·lecció Nómadas,   Barcelona, 2007.

En el primer volum, El mal camino, comença la narració les aventures i desventures de Capuchino, un jove noble que vol arribar a ser un cavaller del rei Artús, L’autora barreja l’humor amb la crueltat, el pop art amb  el melodrama d’Oliver Twist i incursions manga amb el món de les novel·les de cavalleria.

Koma (3 volums)

Pierre Wazeem y Frederick Peeters

Dibbuks,  Madrid, 2007

És un mostra més d’un còmic destinat a un públic jove i que té també una lectura adulta; per tant és una altra obra destinada a tots els públics. Els autors parteixen d’un esquema de conte clàssic amb aires de Dickens:  en una ciutat bruta i opressiva un nena ajuda al seu pare en el seu treball com a escura-xemeneies. La història fa un gir cap el món d’Alícia al País de les Meravelles quan la nena cau a un pou sense fons que la porta a un estrany món subterrani ple de monstres amb  màquines temibles. El primer llibre es diu La voz de las chimeneas i el segueixen El gran agujero y Como en los westerns.

HISTÒRIES FANTÀSTIQUES

Trilogia La matèria obscura: La brúixola daurada, la daga i El llargavistes d’ambre

Philip Pullman

Ed. Empúries

Quan la Lyra rep com a do el misteriós aletiòmetre, un estrany objecte semblant a una brúixola, comença un viatge extraordinari que la portarà a les gèlides terres de l’Àrtic, on regnen les bruixes regnen i lluiten els ossos polars. El destí que l’espera tindrà unes conseqüències insospitades molt més enllà del seu propi món…

La daga porta la Lyra a una esgarrifosa ciutat on coneix un noi misteriós, un assassí. El destí d’en Will està lligat de manera estranya al de la protagonista, i junts hauran de trobar un objecte secret i poderós que éssers de molts mons estarien disposats a matar per aconseguir…

 

 

Una guerra terrible que les bruixes havien predit està arribant. Will és el portador de la daga, l’arma més poderosa de tots els mons i l’ha de lliurar a Lord Asriel. Però s’enfronta a un perillosíssim viatge en solitari, perquè la Lyra ha desaparegut…

 

 

És una obra elogiada per crítics de literatura juvenil com Joan Portell que, com moltes novel·les del gènere fantàstic, s’ha adaptat al cinema. Aquests dies  s’acaba d’estrenar la pel·lícula La brúixola daurada, basada en el primer volum de la trilogia i dirigida per Crhis Weitz.

 

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/TdQdwJGmmp8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La invenció d’Hugo Cabret

Cruïlla, 2007 / SM (castellà)

Més de la meitat de les pàgines dell libre són il·lustracions, però no són un suport al text, sinó que formen part de la història ja que aquesta avança gràcies a les il·lustracions que són un homenatge al món del primer cinema mut. Per tant l’autor crea un nou concepte de novel·la que pot revolucionar la literatura juvenil. És una novel·la d’aventures fàcil de llegir encara que té més de 500 pàgines. Recomanada per a públic juvenil i adult i per a tothom interessat en el els orígens del cinema.

lainvenciondehugocabret.grupo-sm.com

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hU_SA8b-V3Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tobi Lolness

Timothée de Fombelle

Empúries, Col·lecció: L’Illa del Temps / Salamandra (en castellà)

Ha guanyat el Premi Andersen 2007, que és una cosa així com l’Òscar de la literatura juvenil. En Tobi Lolness no fa més d’un mil·límetre i mig. Forma part del poble que habita el gran roure des de la nit dels temps. Com que el seu pare s’ha negat a revelar el secret d’un invent revolucionari, la seva família s’ha hagut d’exiliar i després ha estat empresonada i condemnada a mort. En Tobi, però, s’ha pogut escapar. Amagant-se als forats de l’escorça, corrent per les branques, esgotat, els peus ensagnats, en Tobi fuig, perseguit pels seus… Durant quant de temps?

“Una entrada brillant en la literatura de l’imaginari.” Le Monde

“Després d’haver llegit Tobi Lolness, no mirareu els arbres de la mateixa manera.” Le Figaro

El guardián del tiempo

Jeanette Winterson

Montena

Londres és un caos: el temps vola o s’atura, forts tornados arrasen la ciutat, la gent desapareix… En aquest entorn tant pertorbat hi trobem la protagonista, Silver, una nena òrfena que viu amb la seva tieta. La nena rebrà a casa una visita inesperada. Es tracta d’Abel Darkwater, un estrany col·leccionista de rellotges que pensa que la Silver té el Guardià del Temps, un poderós rellotge alquímic que  té la solució per a tot el que està succeint. També apareixerà Regalia, un malèvol personatge que vol controlar el temps. La missió de la Silver serà  trobar el Guardià del Temps abans que Regalia i aconseguir que passat i futur no s’uneixin per sempre.

L’Emperadriu dels Eteris

Laura Gallego

Ed. Bromera, 2007 / Alfaguara, (en castellà)

Laura Gallego, amb 20 novel·les juvenils publicades i autora de la trilogia Memòries d’Idhun, torna a crear un món de fantasia. Bipa no creu en els contes de fades. No li interessa res més enllà de les coves on viu la seva gent. En canvi, el seu amic Aer, el fill de l’estranger, sembla que cada vegada s’allunya més de la realitat i va deixant-se absorbir per la lluentor de l’estrella blava… on diuen que viu l’Emperadriu dels Eteris. Per què vol partir si a l’exterior només hi ha gel i, pel que sembla, l’única cosa que es troba és la mort?

A la pàgina web del llibre pots llegir el primer capítol en castellà.

http://www.laemperatrizdelosetereos.es/

Entrevista a Laura Gallego en el programa ” La mirada crítica”

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xYNvWHEe3kY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Presentació del llibre L’Emperadriu desl Eteris a la Biblioteca Jaume Fuster  amb molts lectors seguidors de l’obra Laura Gallego

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/e8rXRUluU-I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Túnels

Roderick Gordon  i Brian Williams

Ed. Empúries,  Col·lecció: L’Illa del Temps, 2007 / Ed. Puck (castellà)

L’ editor Barry Cunningham, el descobridor de J.K. Rowling i del gran èxit  Harry Potter augura que Túnels serà un altre fenomen de la literatura juvenil. És una novel·la d’aventura i acció, en un món perdut sota la ciutat de Londres i un viatge extraordinari al centre de la Terra.

El Castillo Ambulante

Diana Wynne Jones

Berenice, 2007

Al país màgic d’Ingary, Sophie ha atret la desagradable atenció de la Bruixota de l’Erm, que la converteix en una anciana. Sophie viatja a l’únic lloc en el qual creu que podrà trobar ajuda, el castell ambulant que volta pels pujols propers. Però el castell pertany al temible Mag Howl, que s’alimenta, segons diuen, dels cors de joves desprevingudes.

Web de l’autora: http://www.dianawynnejones.com/dwjflash.htm

Hayao Miyazaki, creador de la coneguda pel·licula  El Viatge de de Chihiro ha portat a la pantalla aquesta història que ha estat nominada a l’Òscar com Millor Pel·lícula d’Animació i que es va estrenar el 2006.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pu-R6kyTlLQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Kot

Rafael Ábalos

Montena, 2007

Rafael Ábalos, autor de l’èxit juvenil internacional Grimpow, ha escrit  un thriller d’ambient científic  teixint una trama de tres històries en la Nova York actual. Kot és la clau que vincula les vides d’un home que desperta encadenat en una masmorra medieval i no recorda qui és, la de dos joves amics que troben en el seu ordinador una enigmàtica fórmula matemàtica i la d’una prestigiosa neuròloga que apareix morta. L’enigma que uneix  les tres històries és un tenebrós secret que només els dos nois podran resoldre.

 

L’ alquimista

Michael  Scott

Ed. Roca

És un llibre que situa el gènere fantàstic en el segle XXI,  quan dos adolescents bessons comencen a treballar a l’estiu en una llibreria i se n’adonen que els propietaris són els últims guardians d’un antiquíssim llibre màgic responsable de l’equilibri entre el bé i el mal en el món que va perdre el llegendari alquimista Nicholas Flammel.

Stardust

Neil Gaiman

Norma Editorial

Stardust està escrita per un dels guionistes de còmic més famosos de l’actualitat, Neil Gaiman, conegut sobretot pel còmic Sandman. És el viatge iniciàtic d’un jove a través d’un país màgic a la recerca d’un estel fugaç que vol oferir al seu amor. És una obra per a joves i adults, plena de fantasia i imaginació, però també amb ironia i humor negre i que no estalvia moments desagradables. La novel·la es troba a Norma editorial, a la col·lecció Brainstorming i també existeix l’especial Stardust: lluvia de estrellas que és la continuació de la història, amb il·lustracions de la talla de Dave McKean, Mike Mignola o Moebius. 

 

L’adaptació cinematogràfica d’Stardust és del director Matthew Vaughn, amb Michelle Pfeiffer, Peter O’Toole o Robert de Niro entre d’altres actors importants i va arribar als cinemes de Catalunya l’octubre passat.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Y6_gBg4XjWk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Sebastià Sorribas (1928-2007)

 El Periódico, 8/12/2007           Joan Portell : Li deien Pitus

“El darrer de la colla també es deia Josep, però li deien Pitus. Era el petit de la colla, i perquè li va passar el que li va passar aquesta història pot ser contada”. (El zoo d’en Pitus)
Sebastià Sorribas, un dels referents de la literatura juvenil catalana juvenil, ens ha deixat. Un home que excepcionalment, fent miques la dita que ningú és profeta a la seva terra, va tenir la sort de poder gaudir del reconeixement dels seus lectors gràcies a la seva sempre generosa predisposició a visitar col.legis i biblioteques.
Els meus records de Sorribas van des dels primers passos pel camí lector, en què recordo la lectura d’El zoo d’en Pitus una tarda de calorós estiu a la meva escola, barrejada amb olor de llapis i boga de les cadires, fins a un meravellós viatge el 2006 passat des de la seva ciutat natal fins a Mollerussa, amb Joaquim Carbó, el seu company de fatigues.
Un camí que preservo en la meva memòria com un tresor, ja que va desembocar en un dels viatges més hilarants de la literatura catalana recent, que si s’hagués pogut reproduir hauria fet ombra al mateix Club Pickwick.
Però, ¿què tenien Sorribas i el seu zoo perquè després de tants anys encara segueixi agradant a les generacions actuals? Doncs que la seva narrativa era “fruit de l’observació, de la tendresa i de la utopia” (Teresa Duran). De la seva ploma van néixer altres títols de referència com el Viatge al país dels lacets o Els astronautes del ‘Mussol’. Una literatura forjada a més amb la fèrria voluntat de recuperar les lectures en català, una llengua que des de feia gairebé 30 anys –¡més d’una generació!– els lectors en procés de formació no havien pogut descobrir. Juntament amb obres de Joquim Carbó, Emili Teixidor i Robert Saladrigas, entre altres, van marcar el camí a seguir, una ruta de la qual molts de nosaltres ens sentim deutors.
Però Pitus segueix i seguirà viu a la ment de tots els lectors del seu zoo. És un personatge que permet consolidar una literatura que obre el món de la lectura a tots els nens i nenes del país. I si tenim en compte la resposta dels lectors, a què Sorribas es va dirigir amb sinceritat i sentiment, Pitus no ens ha deixat… i té corda per estona.

 

Sebastià Sorribas

El zoo d’en Pitus

Ed. La Galera, Barcelona, 1982

Registre: 426   Signatura: N Sor

 

 

El zoo d’en Pitus és un clàssic de les narracions que tenen com a protagonistes una colla de nois i noies. Les interrelacions que es produeixen en el si d’aquest grup fomenten l’exaltació de l’amistat, la solidaritat i la companyonia. Els lectors s’hi senten identificats i la seva atemporalitat fa que trenta anys després de la seva primera edició mantingui encara aquell to sense edat que tenen els clàssics.

Altres llibres d’en Sebastià Sorribas a la Biblioteca de l’IES

MÉS INFORMACIÓ

 El Periódico, 8/12/2007

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=-2801398160877946192" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

Contes a domicili

Contes a domicili és una activitat de les Biblioteques Amigues (de l’IES Josep Pla i de les Escoles Àngels Garriga, Heura i Torrent de can Carabassa). L’alumnat de Cicle Superior de Primària explica contes als petits i 1r cicle d’ESO a 5è i 6è.

Allsburg, Chris van

L’Exprès Polar

Ekaré

 

 

 

“Malgrat que ja sóc un home gran, encara sento el dring del cascavell, com el senten tots els qui hi creuen de debò.” 

El tema es centra en la nit de Nadal, l’autor explica que fa molts anys, quan era infant, en aquella nit esperava sentir el dring dels cascavells del trineu del Pare Noel. Va aparèixer un tren davant de casa seva, era l’Exprés Polar, que el va conduir, junt amb altres nens en pijama, fins al Pol Nord, on el Pare Noel es preparava per sortir amb els seus regals. És una història de somni i realitat, d’il·lusió i fantasia, per a totes les edats, amb unes imatges que condueixen a tots els lectors fins al més profund del seu record d’infant.

Amades, Joan

Folklore de Catalunya. Rondallística

Ed. Selecta

 

L’Hostal del llamp és una de les rondalles-joc recollides per Joan Amades per a ser explicades amb l’ajut d’una baralla de cartes.

Morreres, Josep M.

Temps era temps

Ed

 

 

 

La sopa del carboner  és uns de les llegendes i rondalles que Josep M. Morreres ha recollit i adaptat en aquest conte.

Fernando Fernán Gómez i la literatura

Fernando Fernán Gómez va morir el passat 21 de novembre als 86 anys a Madrid. Era Acadèmic de la Llengua i, entre molts d’altres premis, va rebre el Premi Príncep d’Astúries de les Arts l’any 1995. Encara que la seva faceta més coneguda és la cinematogràfica (va participar com a actor en més de 200 pel·lícules i  va ser director i guionista), també va ser autor de teatre, de novel·les, va publicar dos llibres de poesia i va escriure nombrosos articles a diaris i revistes.

La seva obra de teatre més famosa és Las bicicletas són para el verano  que Jaime Chávarri va portar al cinema. També és autor d’una dotzena de novel·les de gènere històric i autobiogràfic, d’assajos sobre l’estètica, la literatura i la interpretació, de les seves memòries, El tiempo amarillo: memorias amplificadas (1921-1997) i fins i tot és autor de literatura infantil.

Més informació:

Si feu clic aquí podeu consultar la bibliografia completa de i sobre Fernando Fernán Gómez.

Per tenir més informació sobre la seva faceta cinematogràfica: Ha fallecido uno de los grandes: Fernando Fernán Gómez. A “blog de cine”.

No m’he pogut estar de manvellar aquesta entrada del bloc de la Biblioteca  Ca n’Altimira de Cerdanyola del Vallès que és molt recomanable. És un article de l’actor i escripror Fernando Fernán Gómez publicat al diari “ElPaís”,  23/04/1994  que ens parla del món dels llibres i de la lectura.

El abrazo de la lectura

El libro se abre ante nosotros como se abre de piernas la amante entregada y posesiva. Como abren los brazos para acogernos el amigo y el familiar. En mi prehistoria se abrieron para mí los brazos diminutos, débiles y sucios de los primeros cuentos de calleja. Ya entre ellos se observaban diferencias sociales. Los más baratos cabían en la palma de la mano, su letra era casi ilegible y tenían las mejillas manchadas de tiznones como de carbón o de tinta de escribir palotes, curvas y garrotes. No parecían pensados para que los leyeran los niños, sino las abuelitas, deshojándose, al borde de la cuna. En cambio, los más caros, en octavo, se leían con facilidad y tenían letras de oro en la portada.

Vinieron después los libros de aventuras. Cuando aún no se ha llegado a la adolescencia, cuando aún no nos han amaestrado y no nos han inyectado en el cerebro la suficiente cantidad de resignación, nos asombra dolorosamente la monotonía de la existencia. ¿Cómo es posible -se pregunta el niño-, haber pasado ocho años padeciendo esta sórdida repetición cotidiana? Los libros de aventuras, con su mentira piadosa, le abren las puertas de la esperanza.

Los libros escondidos. Los libros secretos. Hay que tenerlos debajo de los libros de texto. Leerlos cuando no nos ven nuestros mayores o los profesores, en el colegio. Son libros de aventuras, novelas folletinescas, policíacas. Y muy pocos anos después -no años, meses-, novelas pornográficas. Qué inefable placer me proporcionan esas lecturas. Aldous Huxley dijo: “una orgía real nunca excita tanto como un libro pornográfico”. Y con esto no intento sugerir a nadie que abandone las orgías.

Pero también el libro tiene enemigos entre los de su propia especie. En mi caso personal, fueron los libros de texto del bachillerato. Qué repulsión, qué aversión me inspiraron. Odio al libro, odio a la lectura, odio al conocimiento. Por fortuna, había en Madrid muchísimos puestecillos callejeros en los que vendían a mitad de precio noveluchas de segunda mano, o de tercera o cuarta, sobadas y requetesobadas, noveluchas de aventuras, policíacas y también verdes. Aquellos puestecillos hicieron que se conservara vivo mi amor al libro, que los catedráticos escritores habrían conseguido asesinar. En la guerra de libros -como no puede ocurrir en las guerras de verdad-, ganaron los pobres.

Aparecieron después los que algunos consideran enemigos del libro: el cine, la radio, la televisión… son, es cierto, otros medios de difusión de la poesía, y también de la música y de las artes plásticas. Pero, aunque enemigos en cierto aspecto, es dificil que derroten al libro, ni creo que pongan en ello interés, El libro les lleva la ventaja de la corporeidad, de la cercanía. El libro lo tengo, lo poseo, puedo incluso darle achares, no mirarlo, no leerlo y, sin embargo, conservarlo. No es efímero. Puedo también tenerlo en las manos, acariciarle el lomo como a un perro amigo, hojearlo, sobarlo, puedo besar algunos de sus renglones si me han conmovido. Tanto si es un libro lujoso, encuadernado en suave piel, como si es un libro popular, de los que se doblan y se pliegan sumisos para ser leídos en la cama, con los que uno puede acostarse sin muchas dificultades (…)

Echo una mirada a la biblioteca. Cuántos libros en ella que ha devorado el olvido. Y cuántos que ya no podré leer. Quiero decirles a esos libros que no leeré nunca, que no se sientan despreciados. Sí sé que no los leeré es porque estoy en esa edad en la que al tiempo se le ve volar como a un gorrión asustado, en la que se nos escapa como agua en un cesto, en la que huye como algunos queridos recuerdos. Pero al decir adiós, que un libro me abra sus brazos y repose sobre mi pecho.