En les profunditats del coneixement
La literatura de Lessing transita pels que, en definitiva, són els grans temes de l’existència humana
ANA MARÍA Moix
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 12/10/2007
La concessió del Nobel a Doris Lessing és, indubtablement, una bona notícia per a la literatura. Nascuda el 1919, va ser reconeguda per la crítica britànica com una excel.lent escriptora així que va aparèixer el seu segon llibre, Canta la hierba el 1950 (el primer, publicat el mateix any, va ser Vencida por la sábana).Ja feia anys que vivia a Anglaterra, on va arribar als 18. El 1938, s’havia casat per segona vegada i havia ingressat al Partit Comunista anglès, que va abandonar el 1954 després d’un convuls període de dubtes i controvèrsia ideològica que marcaria part de la seva obra, sobretot l’esplèndid El quadern daurat, llibre que els anys 60 es va convertir en gairebé Bíblia de feministes i exmilitants comunistes europeus des- enganyats pel totalitarisme de l’aventura en què havien cregut i de la qual tant havien esperat. Els records d’infància i adolescència a Rhodèsia, on la seva família es va traslladar quan ella tenia 6 anys, i on va descobrir alguns dels cruels fenòmens socials que arribarien a convertir-se en elements recurrents de les seves novel.les: la discriminació racial, la pobresa, les crues desigualtats socials sobre les quals se sustenten els poders que regeixen el món i l’implacable domini dels forts sobre els febles.No obstant, Lessing sempre s’ha mostrat en desacord amb l’encasellament que s’ha pretès exercir sobre la seva obra qualificant-la de literatura compromesa, concebuda com a mitjà de llançar un missatge ideològic. I no li falta raó. Sobretot, tenint en compte l’ambició totalitzadora del seu univers literari, en què participen, sí, idees ben definides, però que està fet, bàsicament, de material verbal.El llenguatge, l’estructura narrativa, la solidesa emocional dels seus personatges, l’entorn social en què desenvolupa els seus arguments, i el ressò que les seves històries i la seva sensibilitat arriba i pertorba els lectors. Tot plegat fa que les seves novel.les i contes (¡no s’han d’oblidar els seus magnífics contes!) conformin un món en què tot encaixa, un món tenyit, al cap i a la fi, pels grans temes de la literatura, que són, en definitiva, els de l’existència humana: la por, la mort, el dolor, l’amor, la vellesa (esplèndid el seu llibre Las abuelas), l’odi, la solidaritat… Temes a què l’autora, alerta als problemes del món, ha afegit en els últims títols, els que avui creen una de les més serioses preocupacions de les ments pensants que queden: les relacionades amb el desastre ecològic que s’acosta.Així, Lessing –que ja havia cultivat la ciència-ficció– s’ha endinsat en les últimes novel.les en la crònica èpica, de caire futurista. Els avatars de grups humans migratoris cap a les Terres del Nord, fugint de fams, sequeres i desastres naturals que comencen a fer inhabitable el món, converteixen aquestes últimes novel.les en un viatge a les profunditats del coneixement humà.
MÉS INFORMACIÓ:
La prosa valenta de Doris Lessing conquista el Nobel de literatura
PESSARRODONA I ELS GATS
Carme Riera: “És com si a les altres escriptores ens en toqués un tros”
Web amb informació de l’autora i fragments de la seva obra