Nascut fa 66 anys en una família jueva de l’estat de Minnesota, Dylan ha estat un dels referents musicals de la segona meitat del segle XX. Les arrels de la seva música s’han de buscar en el redescobriment que va fer de la cançó protesta de Woody Guhtrie. De la mà de Joan Baez, les seves cançons van abanderar la lluita pels drets civils als Estats Units i algunes es van arribar a considerar autèntics himnes de les causes justes. Però Dylan no s’encasella en la cançó protesta, perquè li interessa donar una resposta artística i poètica, no política, al seu entorn social i vital. Per aquesta raó es desmarca del folk i de la protesta política i es centra en el seu jo més íntim, fent cançons introspectives i d’amor. Als seus missatges senzills, però molt compromesos, hi afegeix metàfores, símbols i elements surrealistes, obtenint lletres de gran qualitat.

Bob Dylan és un cantautor provinent del folk que s’endinsa en el rock i fa de pont entre el folk i la cançó protesta i els cantautors i grups de folk-rock que sorgeixen a la segona meitat dels anys 60. Considerat com un dels compositors i músics més influents dels últims anys, Bob Dylan ha estat candidat en diverses ocasions al Premi Nobel de la literatura.

Like a rolling stone  (1965)

Del disc  Higway 61 revisited, considerat un dels LP’s fonamentals de Dylan. Pertany a l’època en què abandona el camí del folk i es decanta per la sonoritat elèctrica del rock. A partir d’aquest disc el so és més agressiu, la poesia és més madura i difícil i la melodia adquireix més importància.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xO0gSJGJ7Fs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

MÉS INFORMACIÓ:

Informació sobre Bob Dylan a la Biblioteca de l’IES

Premi Príncep d’Astúries 2007 de les Arts

Bob Dylan Minoic. Web No oficial de Bob Dylan en castellà.

Web oficial de Bob Dyla en anglès

LLetres de cançons de Bob Dylan en anglès i en castellà

Vídeos de Bob Dylan

Bob Dylan a la Wikipedia

L’escriptor israelià Amos Oz (Jerusalem, 1939) ha estat proclamat guanyador del Premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2007. Destacat per ser un dels narradors de la literatura hebrea moderna, la seva obra ha estat traduïda a més de trenta idiomes. Aquest guardó ve a sumar-se a les moltes altres distincions que ha rebut fins ara, tant per la seva categoria com a escriptor, com per la seva tasca en favor de la pau i la tolerància, ja que Oz va ser un dels fundadors del moviment pacifista israelià i està considerat un dels autors més compromesos en la recerca d’una sortida pacífica al conflicte entre Israel i Palestina. Aquesta lluita ha estat traslladada a bona part de la seva obra, tant de novel·la com d’assaig.
Un dels seus primers llibres fou Holocaust II, al qual han seguit: On udolen els xacals (1965), El meu volgut Mijael (1968), Fins la mort (1971), Tocar l’aigua, tocar el vent (1973) o El turó del mal consell (1976).
A part dels nombrosos assaigs sobre el seu país com Contra el fanatisme (2003), a partir de la dècada dels 90 va publicar vàries novel·les: No diguis nit (1994), le novel·les juvenils Una pantera al soterrani (1995) i La bicicleta d’en Sumkhí o Una història d’amor i obscuritat (2003).
Més recentment, trobem: De sobte en el profund del bosc (2006) i Rhyming Life and Death (2007). També ha publicat un llibre de memòries: Una historia de amor y oscuridad.

MÉS INFORMACIÓ:

Biografia i bibliografia d’Amos Oz

Discurs d’Amos Oz en el lliurament del Premi Príncep d’Astúries, 2007

Entrevista amb Amos Oz

En les profunditats del coneixement

La literatura de Lessing transita pels que, en definitiva, són els grans temes de l’existència humana

ANA MARÍA Moix

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 12/10/2007

La concessió del Nobel a Doris Lessing és, indubtablement, una bona notícia per a la literatura. Nascuda el 1919, va ser reconeguda per la crítica britànica com una excel.lent escriptora així que va aparèixer el seu segon llibre, Canta la hierba el 1950 (el primer, publicat el mateix any, va ser Vencida por la sábana).Ja feia anys que vivia a Anglaterra, on va arribar als 18. El 1938, s’havia casat per segona vegada i havia ingressat al Partit Comunista anglès, que va abandonar el 1954 després d’un convuls període de dubtes i controvèrsia ideològica que marcaria part de la seva obra, sobretot l’esplèndid El quadern daurat, llibre que els anys 60 es va convertir en gairebé Bíblia de feministes i exmilitants comunistes europeus des- enganyats pel totalitarisme de l’aventura en què havien cregut i de la qual tant havien esperat. Els records d’infància i adolescència a Rhodèsia, on la seva família es va traslladar quan ella tenia 6 anys, i on va descobrir alguns dels cruels fenòmens socials que arribarien a convertir-se en elements recurrents de les seves novel.les: la discriminació racial, la pobresa, les crues desigualtats socials sobre les quals se sustenten els poders que regeixen el món i l’implacable domini dels forts sobre els febles.No obstant, Lessing sempre s’ha mostrat en desacord amb l’encasellament que s’ha pretès exercir sobre la seva obra qualificant-la de literatura compromesa, concebuda com a mitjà de llançar un missatge ideològic. I no li falta raó. Sobretot, tenint en compte l’ambició totalitzadora del seu univers literari, en què participen, sí, idees ben definides, però que està fet, bàsicament, de material verbal.El llenguatge, l’estructura narrativa, la solidesa emocional dels seus personatges, l’entorn social en què desenvolupa els seus arguments, i el ressò que les seves històries i la seva sensibilitat arriba i pertorba els lectors. Tot plegat fa que les seves novel.les i contes (¡no s’han d’oblidar els seus magnífics contes!) conformin un món en què tot encaixa, un món tenyit, al cap i a la fi, pels grans temes de la literatura, que són, en definitiva, els de l’existència humana: la por, la mort, el dolor, l’amor, la vellesa (esplèndid el seu llibre Las abuelas), l’odi, la solidaritat… Temes a què l’autora, alerta als problemes del món, ha afegit en els últims títols, els que avui creen una de les més serioses preocupacions de les ments pensants que queden: les relacionades amb el desastre ecològic que s’acosta.Així, Lessing –que ja havia cultivat la ciència-ficció– s’ha endinsat en les últimes novel.les en la crònica èpica, de caire futurista. Els avatars de grups humans migratoris cap a les Terres del Nord, fugint de fams, sequeres i desastres naturals que comencen a fer inhabitable el món, converteixen aquestes últimes novel.les en un viatge a les profunditats del coneixement humà.

MÉS INFORMACIÓ:

La prosa valenta de Doris Lessing conquista el Nobel de literatura

PESSARRODONA I ELS GATS
Carme Riera: “És com si a les altres escriptores ens en toqués un tros”
Web amb informació de l’autora i fragments de la seva obra

Entrevista a Doris Lessing a “El País”.21/10/2007