PAUL AUSTER A LA BIBLIOTECA

Aquest mes de gener hem iniciat les tertúlies literàries a la biblioteca. La primera ha estat entorn de Paul Auster, escriptor nordamericà, d’ascendència jueva, nascut el 1947 a Newark, Nova Jersey. Hem parlat parlat de tres obres: El palau de la lluna, Bogeries de Brooklyn i La invenció de la solitud.

 El palau de la lluna

 Marco Stanley Fogg és orfe de mare i fill de pare desconegut,  viu amb l’oncle Víctor, un home excèntric que toca el clarinet. Quan l’oncle mor, Marco decideix viure amb els recursos mínims: mobla el pis amb els 1492 llibres heredats de l’oncle, que anirà llegint i venent, i amb aquest diners va malvivint. De mica en mica, la soledat i la misèria es van apoderant de Marco. Quan se li acaben els llibres -el mateix dia de l’arribada de l’home a la Lluna- se’n va a viure a Central Park com un indigent, fins que un amic i Kitty Wu -que serà la seva parella- el troben.

Aleshores comença a treballar per a Effing, un vell paralític cec: ha d’escriure’n la biografia/obituari que el vell li va dictant. Effing havia estat un pintor famós, Ralph Barber, que havia desaparegut misteriosament als deserts de Utah. Quan mor Effing, Marco es posa en contacte amb el seu fill, Solomon Barber. Estableixen una gran amistat i decideixen resseguir les petjades de Ralph Barber a Utah. Però, aviat, Marco descobreix que Solomon és el seu pare i, indirectament, provoca la seva mort.

 Bogeries de Brooklyn

Nathan Glass és un home de 60 anys, divorciat, que torna a Brooklyn per viure l’últim tram de la vida ja que té càncer. Un dia entra en una llibreria del barri i troba el seu nebot Tom a qui no veia des de feia molt temps. Tom és un personatge especial, solitari, que no troba sentit a la seva vida i va fent feines per sortir del pas. Tom i Nathan estableixen una bona complicitat i amistat. Un dia apareix a les seves vides una neboda de Tom, Lucy, que no parla, i que farà de pont entre el passat i el futur de Tom i Nathan.

 La invenció de la solitud

És una mena de biografia centrada en dos episodis de la vida d’Auster: la mort del pare i el propi divorci. Són l’origen de la solitud i d’una sèrie de reflexions, que ajuden a comprendre les novel.les d’aquest autor.

 

 Després de la trobada entorn d’aquestes tres obres, m’agradaria comentar-ne alguns temes que tenen en comú. Per començar, els personatges que van desfilant en aquestes històries són éssers solitaris, marginals, desarrelats, que arriben a situacions extremes, però que d’alguna manera es regeneren i tornen a surar,  és el cas de Marco quan el salva Kitty Wu,  és el cas de Nathan en el punt de partida de la novel.la, o  de Tom quan malviu en un racó de llibreria. Tots tres evolucionaran cap a un final amb un xic d’esperança. Sembla que sigui necessari  l’anorreament dels personatges per tal que puguin resorgir.  

 L’atzar és un altre tema omnipresent: a tall d’exemple, la trobada de Nathan i Tom o el descobriment de les arrels familiars de Marco. La recerca del pare també és present en aquestes obres: a  La invenció de la solitud hem sabut que Auster vol descobrir un pare que sempre havia estat absent. És el mateix que li passa a Solomon i Marco a El palau de la lluna o a Tom a Bogeries de Brooklyn.

 Una altra característica és el fet d’intercalar històries dins de la pròpia història de la novel.la, que  els lectors anem descobrint com si fos un joc de nines russes. Com li arriba a agradar a Auster de fer  bifurcacions que van sorgint d’esdeveniments normals!  També podem parlar de la literatura dins de la literatura: A El palau de la lluna Marco escriu la biografia de Effing, a Bogeries de Brooklyn el protagonista té la intenció d’escriure biografies de personatges anònims… Sovint també hi ha referències literàries, així l’únic llibre que conserva Marco quan queda en l’absoluta misèria és Els pensaments de Pascal, que també apareix a La invenció: “La infelicitat de l’home arrenca de no ser capaç d’estar bé a la seva cambra”. D’aquesta cita en sorgeix la referència que fa a La noia de blau.  L’art és una altra constant en les seves obres. La tropa de personatges que van desfilant per l’obra d’Auster, tristos, deixats, marginals, solitaris, tendres,… recorden pintures de Hoper. De El palau de la lluna no puc oblidar la gran descripció que fa Marco del quadre del pintor americà Ralph Albert Blakelock, Moonlight.  A La invenció de la solitud, Auster relaciona la màxima de Pascal amb el quadre La noia de blau de Vermeer, com a paradigma de sentir-se bé a casa. Sorprèn la serenitat, la pau i la dolçor de la noia que està llegint una carta, sola, dins de la cambra. L’embaràs, la finestra, el mapa, la carta… són els signes que la connecten amb l’exterior.

Podríem parlar d’altres temes, com ara el factor jueu i l’expiació, el mite de Jonàs, els secrets de família, l’estructura dels relats,  la utilització dels recursos de la novel.la negra, el viatge, els deserts… El que és  ben segur és que la lectura d’aquestes obres és múltiple i enriquidora.

                                                                                                                                                                                        M.F.B.

Torna a col·laboracions