LA VIDA EN UNA COLÒNIA INDUSTRIAL

MARIA CADEFAU (4tA)

 

RIIIING!! Sona el despertador. No pot ser, sembla que faci un minut que me’n vaig anar a dormir. Em llevo, mig adormida, em vesteixo, preparo l’esmorzar, em rento i vaig a despertar en Joan, el meu fill de dos anys. Em sap greu aixecar-lo tan d’hora, però l’he de portar a l’escola bressol. Visc en una colònia industrial. Tenim totes les necessitats a mà, però a vegades trobo a faltar una mica de lleure i distracció. De tota manera, suposo que no em puc queixar, tinc feina i hi ha gent que viu molt pitjor que jo.

Em dirigeixo a l’entrada de la fàbrica. Allà em trobo amb unes companyes i, com sempre, comentem la son que tenim, tot i que ara ja estic més desperta, ara és hora de treballar. Anem cap a la sala de telers. La meva feina consisteix a fer troques; no és gaire complicat, ara que han posat les noves màquines. No em puc permetre cap moment de distracció, per si un cas la màquina s’espatlla o s’acaba el fil. Al cap de moltes hores de feina, fem un descans per poder dinar i em torno a reunir amb les companyes de feina. De fet, són les úniques amigues que tinc, no conec a ningú més a part de la gent de la colònia; la veritat és que quasi mai en surto. Al cap de mitja hora, tornem a la feina.

Ja són les nou del vespre, i ara surto de la fàbrica. Vaig a buscar en Joan, i seguidament anem a comprar una mica de menjar per sopar. No em puc permetre gastar molt, el meu marit i jo no cobrem gaire. Ell treballa a les calderes.

Avui ha estat un dia esgotador, com sempre. Tinc el cabell brut, ple de la pols que deixa anar el cotó. M’hi hauria d’haver acostumat, però no suporto tenir el cabell així. Sopem i vaig a dormir, estic molt cansada i he de descansar, ara que puc. Demà tot tornarà a començar.