4t C ANDREA CÁCERES Llengua catalana

HE TROBAT FEINA!

He trobat feina! Per fi tots els meus esforços han donat fruit! Els pares tenien raó: val la pena vendre un ronyó per poder pagar la universitat i tenir uns estudis dignes.
Ara ja fa temps que em vaig treure l’ESO. Recordo com si fos ahir tots els estius que vaig passar treballant en lloc de sortir amb els meus amics, tot per estalviar i poder matricular-me a la universitat en un futur proper. Recordo també totes les hores dedicades al Treball de Recerca de batxillerat, i totes les nits que vaig passar entre apunts i cafès per poder treure la nota més alta possible a la selectivitat i obtenir la beca. Que contenta em vaig posar quan ho vaig aconseguir! Llàstima que als meus pares els estaven a punt d’embargar la casa i amb alguna cosa ho vam haver de pagar. Però tinc la sort de viure en un país on sempre pots vendre els teus òrgans per treure’t uns calerons. Així que amb un ronyó menys al meu cos i venent totes les joies de la meva difunta àvia, uns anys després vaig poder llicenciar-me en medicina, el que sempre havia somiat.
Ara per fi, després d’estar-me cinc anys a l’atur, tindré el meu sou mal pagat amb el qual no podré pagar el lloguer i que, possiblement, m’obligui a viure amb els meus pares fins als quaranta, com a mínim. Però mirem la part positiva: almenys això em farà guanyar experiència laboral. En un Mc Donalds, sí, però experiència laboral. Jo crec que aviat estaré amb una feina fixa en un hospital prestigiós de la ciutat i cobrant alguna cosa més que el salari mínim amb què subsisteixo ara. Sí, estic segura que ja falta poc.