4B Martí Gustamante Llengua catalana

EL DIA DEL CAIAC                      Martí Gustamante (4t B)

De l’institut no tinc gaires records que valguin la pena, ja que no hi ha prou estona lliure com per viure grans experiències. No obstant això, a la sortida de tres dies que vam fer al Delta de l’Ebre, m’ho vaig passar molt bé i vaig viure algunes coses dignes d’explicar.

A l’habitació, és cert, fèiem moltes estupideses, i bromes entre nosaltres, a vegades divertides i altres vegades una mica pesades. Però ja se sap com són, els nois d’institut. A part dels moments que passàvem a l’habitació, relaxats, sense professors ni deures, també ens divertíem fent activitats pel delta.

Per exemple, el dia del caiac, que feia mal temps i va ploure i tot, va ser divertit. Jo anava al mateix caiac que el Frank i l’Erik (que tothom sap que és una mica esbojarrat). Primer anàvem a bon ritme, però com que tots érem molt dolents remant, vam anar perdent posicions i al final érem els últims. Com que no sabíem què fer, l’Erik es va tirar a l’aigua, amb el resultat que el caiac va bolcar i vam acabar tots molls. L’aigua no estava pas freda, al contrari, estava a bona temperatura. Amb el peus, malgrat l’armilla salvavides, jo tocava el terra; bé, el fang. La diversió va començar quan el pobre Frank no aconseguia pujar a la barca, ni tan sols amb l’Erik i jo empenyent-lo. Vam demanar ajuda a un monitor que estava per allà prop. I, amb ell estirant el Frank amb el rem, i l’Erik i jo empenyent, al final ho vam aconseguir. Vam continuar una estona remant tranquil·lament, però com que va començar a ploure i a fora de l’aigua feia fred, vam tornar a bolcar, aquest cop per iniciativa col·lectiva. Altre cop va haver de venir el mateix monitor a ajudar-nos a pujar el Frank, i haig de dir que això es va repetir moltes vegades durant l’activitat.

Quan vam començar a veure que la gent, davant nostre, començava a arribar a l’objectiu i a donar la volta, vam girar nosaltres també, tot i no haver aconseguit arribar-hi. Encara que d’aquesta manera portàvem molt avantatge, tothom ens va avançar i vam tornar a quedar molt endarrerits. En resum, quan faltava poc per arribar a l’inici, l’Erik va dir adéu i es va tirar a l’aigua: va acabar el recorregut nedant. Pel que fa al Frank i a mi, vam remar fins a l’inici i vam deixar el caiac. Tot just tocar a terra, el pobre monitor que havíem martiritzat em va agafar i em va tornar a tirar a l’aigua, rient.

Aquest és, sens dubte, dels millors records que tinc del Delta.