4A Maria González Olea Llengua catalana

DESPRÉS DE QUATRE ANYS                  Maria González Olea  (4t A)

Tot va acabar d’una manera molt bonica. Quan els meus companys i jo vam deixar l’escola, ens vam acomiadar de les persones que ens havien acompanyant durant la nostra etapa de creixement, i això em va fer sentir com si em traguessin una part de mi que encara em pertanyia. Aquest sentiment em va durar molt poc temps, ja que quan vaig entrar a l’institut, el buit que tenia dins -que em feia sentir com si dins meu fos una habitació buida on fa temps que no entra ningú- es va omplir de nous sentiments.

Però ahir, quan vaig tornar a caminar per aquella rampa tan llarga que hi ha a l’entrada de la que va ser la meva escola durant 9 anys, vaig sentir una olor que em va envair tot el cos, des de l’arrel del cabell fins al dit gros del peu. Però no era una olor de menjar, ni de colònia, ni de sorra remenada pels nens més petits, sinó que era l’olor de la nostàlgia, dels moments d’esbarjo amb les meves amigues i de les baralles per ximpleries. Era la dolça i enyorada olor de les emocions viscudes feia ja 4 anys.

Després de baixar la rampa, vaig travessar el pati de sorra en què vaig jugar quan només tenia tres anys. No havia canviat gens: les pales velles i tacades d’empremtes brutes de nens petits plens de fantasia i d’il·lusió i les muntanyes de sorra aixecades a corre-cuita per poder ser el privilegiat que acaba abans de construir el seu volcà, estaven plenes de vida. Fins i tot em va semblar que em veia a mi fent totes aquelles coses. Em vaig endinsar a l’edifici on es troben les aules i vaig anar entrant, una per una, a totes les classes que en algun moment de la meva infantesa vaig ocupar. Seguia sentint aquella dolça olor. Tenia la boca seca de l’emoció i em vaig apropar a una de les petites fonts que es trobaven a la classe de sisè de primària. Quan l’aigua em va baixar per la gola, vaig sentir com si m’haguessin donat a beure tots els records i les emocions viscudes aquells anys, i vaig gaudir d’aquella sensació que em va recórrer el cos com si fos un d’aquells calfreds que apareix quan fa molt fred i et poses una samarreta ben calenta.

Vaig continuar sentint aquella olor fins i tot quan vaig travessar la sala de professors, allà on m’havien renyat tantes vegades. I aquell sentiment em va acompanyar fins que vaig arribar a casa meva i em vaig posar a fer els deures de l’institut, lloc que deixaré endarrere l’any que ve, i on espero sentir aquella bonica i dolça olor quan el visiti dintre d’uns anys.