3r C MARINA DOMÍNGUEZ. Llengua catalana

SEMPRE HI HA D’HAVER ALGÚ QUE MANI I ALGÚ QUE OBEEIXI?

A totes i cadascuna de les religions o cultures hi ha algú que mana i és clar, hi ha algú que obeeix. En el nostre dia a dia podem observar que hi ha moltes persones que ens donen ordres, que ens manen i controlen, ja siguin els nostres pares, els nostres directors, els polítics, els professors… Tots i cadascun de nosaltres tenim obligacions, que hem de complir, però ¿què passaria si no les complíssim? ¿Què passaria si ningú ens manés?
Possiblement, si no hi hagués un cap (ja sigui bo o dolent) que ens dirigís o ens manés, no hi hauria organització a les ciutats ni als pobles. Cadascú faria el que cregués convenient. No hi hauria responsabilitats i obligacions, ni tan sols horaris.
Tothom té a algú que li dóna ordres, i aquestes poden ser bones o dolentes ¿Qui ens dóna ordres a nosaltres? Els nostres pares. ¿Qui dóna ordres als nostres pares? Els caps dels seus treballs. ¿Qui els dóna ordres a ells? Els polítics. Tot és una cadena, tot ens afecta.
Obeïm ordres de persones que no coneixem, i ho fem perquè ens ho diuen, diuen què és el que s’ha de fer. Tots hem d’obeir ordres d’algú i algú ha d’obeir les nostres ordres, però alhora hem d’aprendre a distingir quines ordres hem de seguir, per tal que no ens utilitzin ni ens manipulin. Hem de distingir el bé del mal per poder donar ordres, i per poder seguir-les adequadament.
En definitiva, penso que en aquest món tots estem obligats a obeir algunes de les ordres que ens imposen. Si no fos així, en el sentit bo tothom tindria més llibertat, tant a l’hora d’expressar-se com a l’hora de pensar. No hi hauria guerres perquè la gent no tindria líders als quals seguir ni obeir, tothom seria lliure. Però en el sentit dolent, a la gent li seria més difícil identificar-se, seguir unes normes, socialitzar-se i establir confiança. És per això que tots i cadascun de nosaltres hem de saber diferenciar quines ordres obeïm, i quines ordres apliquem als altres.